Temps de brotades i de reivindicacions

On volen que anem?

Des que hi havien els carrers adoquinats que contemplo aquesta estrena primaveral del balcó estant.

Ara mateix tot allò que veig són branques i borrons, tot a punt d'esclatar, encetant una nova primavera. S'endevina una onada de gemmes amoïnades i cofoies per estrenar verds nous, tendríssims i golafres de llum.

I encara hi ha qui es pensa que amb això s'hi pot traficar. Que la gestió del verd es pot privatitzar, que se'n poden obtenir beneficis i es pot minimitzar indefinidament una feina que és de servei a la comunitat. Com si es tractés de rentabilitzar la llum del sol o la creixença dels arbres i amb el guany obtingut es pogués fer ploure a gust de l'accionariat majoritari.

Els arbres, el verd urbà, també tenen conveni col•lectiu: és el dels treballadors municipals !

Ara l'Ajuntament ha trobat la solució a la crisi: ha decidit acomiadar els jardiners que rellevaven els companys jubilats.

Penso que una ciutat culta, moderna i oberta al món no s'ho pot permetre. Barcelona es mereix donar una imatge amable, d'una certa qualitat paisatgística. Això juntament amb uns serveis eficients és fonamental per a poder crear les condicions adequades per a tirar endavant. És una feina de tots, sí, però també dels que gestionen la política dels recursos humans. I així, no sé on volen que anem.

J.D. Fernàndez i Brusi