dimarts, 15 de març de 2011

L'espectacle "Músiques d'Arbre"

Músiques d'arbre: entre solsticis

Dins les tradicions culturals dels Països Catalans, hi ha dos elements amb els quals se celebra l'entrada dels dos solsticis d'hivern i d'estiu, el foc i la fusta. La foguera de Sant Joan n'és l'exemple més conegut per a tothom. Forma part de l'imaginari popular. Dóna pas al solstici d'estiu i amb la foguera es vol espantar els mals esperits que ronden durant la nit més curta de l'any.

Foguera de sant Joan, extreta d'una auca del segle XIX

Als indrets de muntanya, la foguera també simbolitzava el moment en què la pastura pujava a muntanya per tal que s'alimentés durant tot l'estiu fins a principis de la tardor i s'iniciava el període de la sembra de les terres. Aquesta pregària a la Natura ha sobreviscut a Era Val d'Aran. Cada 23 de juny a Lés es fa la Crema de l'Haro, una celebració d'evident origen precristià. L'Haro no és més que un tronc d'avet d'entre 10 i 12 metres d'alçada.



També a muntanya han sobreviscut les Falles d'Isil, a la Vall d'Àneu, Pallars Sobirà, on a la Nit de Sant Joan es "baixen falles", és a dir, un grup de fallaires baixen de la muntanya per camins estrets fins arribar al campanar del poble on prenen foc a un tronc situat just al costat. Aquesta celebració es duia a terme en tota la Vall però enguany només a sobreviscut a Isil. Sobre aquesta festa, és interessant l'escrit de l'especialista en cultura popular i tradicional Jan Grau, que podeu llegir aquí.
Però potser no és tan conegut el fet que a la nit de Nadal, és a dir, pels volts de l'entrada del solstici d'hivern, encara hi ha indrets a Catalunya on també es fa una foguera. És el Fia-Faia, que se celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola el 24 de desembre. L'origen d'aquesta celebració és precristià. Seria com una mena de pregària col•lectiva a l'entorn del foc per demanar que els dies s'allarguin i que la Natura proveeixi a la gent d'allò necessari per a poder passar l'hivern i, evidentment, tot l'any: bones collites i bona salut per al bestiar.
El que sí que ha quedat en l'imaginari popular és el Tió de Nadal, també celebrat el 24 de desembre, no només a Catalunya sinó també a Aragó i a Occitània. El tronc regala escalfor durant la freda nit més curta de l'any. Però també simbolitza la força de la Natura, la Fertilitat i, com en el cas del foc del Fia-Faia, se li demana prosperitat, bones collites, llenya per a escalfar-se, salut per al bestiar, etc. És doncs un clam a la Natura que ens ha de proveir de tot allò necessari per a viure.

Representació del "Caga Tió", del segle XVII

L'espectacle "Músiques d'Arbre" és un recorregut per diverses tradicions catalanes que abarquen el període de l'any comprès entre el solstici d'hivern (el Caga Tió) i el solstici d'estiu (la foguera de Sant Joan, les Falles d'Isil, la crema de l'Haro a Lés). Cinc personatges, que són cinc músics que s'han reunit per a l'ocasió, interpretaran les cançons de cada moment de l'any on hi ha una celebració representativa o simplement faran un càntic a un període en sí mateix, com per exemple l'arribada del florit mes de maig. I totes aquestes cançons les faran a l'entorn d'un arbre que és, per dir-ho d'alguna manera, l'autèntic protagonista de la història. És ell qui assenyala cada moment del període entre els dos solsticis.
"Músiques d'arbre" es representarà a l'Auditori de Barcelona dins el cicle "Auditori Educa" els dies 14, 15, 21 i 28 de març del 2011 en format concert escolar i el dia 12 de març del 2011 com a concert familiar. I aquest és l'equip que l'ha fet possible: la Bibiana Puigdefàbregas i l'Alfred Cases han fet la direcció escènica, han triat el vestuari i han dissenyat l'espai escènic, en Jordi Fàbregas ha triat el repertori i l'ha arranjat, la Cristina Losantos ha fet els dibuixos, "La Forja del Vallès" i en Tero Guzmán han construït l'arbre, en Joan Teixidor ha fet la il•luminació, en Jordi Palet ha escrit els textos, la Vicky Gilisbars ha fet la guia didàctica, l'Imma Bandera s'ha encarregat de la producció i la coordinadora del projecte i de l'equip ha estat l'Assumpció Malagarriga. Els cinc personatges-músics som, per ordre alfabètic:
• Jordi Barbet: veu, bateria, caixó, caixa de cartró, olla de cuina, reclam d'ocell;
• Marc Egea: veu, viola de roda, taragot, flabiol, flautes de béc soprà i contralt, duduk, paella i triangle;
• Eloi Escudé: veu, teclats, acordió cromàtic, acordió diatònic, plata de cuina i ampolla d'anís;
• Jordi Fàbregas: veu, guitarra, gralla, flauta de béc, tapa d'olla i culleres;
• Jordi Macaya: veu, viola, tarota, simbomba, whistle i tapa d'olla.

Detall del dibuix per a l'espectacle de Cristina Losantos

Les obres que s’interpreten són:

Jordi Fàbregas: La lluna menora
Tradicional catalana: Caga tió / Gitanes
Tradicional catalana: El ninou de Fòrnols
Tradicional catalana: Santantonada del Forcall
Tradicional catalana: Ball de cintes de la Garriga
Tradicional catalana: Ball del mossèn Joan de Vic
Tradicional italiana: Maggio di Casalcermelli
Tradicional catalana: Ball del rogle de l’Areny (pròleg)
Tradicional catalana: Ball del rogle de l’Areny (dansa)
Tradicional catalana: Els picadors del bosc de Virós
Tradicional catalana: Els tres dallaires
Tradicional catalana: Les Falles d’Isil
Tradicional catalana: Era pòlca piqué / Eth balhano de Salardú - Crema de l’Haro a Lés
Miquèu Maffrand: Adius a la Val d’Aran
Els arranjaments musicals són de Jordi Fàbregas

Il.lustració de Cristina Losantos per la portada del Dossier pedagògic

Marc Egea i Ger

· Article publicat a El Temps de Crònides el 09.03.2011
· 'Músiques d'arbre' a L'Auditori de Barcelona
· Dossier pedagògic [ Arxiu pdf 468Kb ] · Músiques d'arbre [ Arxiu pdf 484Kb ]

1 comentari:

Marc Egea i Ger ha dit...

perfecte.
salut,
marc
(àlies, crònides)