dijous, 3 de març de 2011

Els boscos de fulla perenne guanyen terreny

Relacionen l'increment de CO2 amb el desplaçament dels boscos

Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals (CREAF) relacionen l’increment del CO2 atmosfèric
amb els moviments de les masses forestals perennifòlies,
com boixedes, alzinars i pinedes.


Boix grèvol o grèvol (Ilex aquifolium)

En les últimes dècades s'han observat moviments de les masses forestals de la terra. Concretament, en l'àrea mediterrània, els científics han observat com els boscos de fulla perenne, formats per exemple per boix i alzines, han anat guanyant terreny a costa dels boscos de fulla caduca com les fagedes o les rouredes.
Fins a dia d'avui es pensava que aquests moviments eren causats principalment per l'escalfament global i l'augment de temperatures. No obstant això, la consideració d’altres components del canvi global, com ara l’augment del CO2 atmosfèric han fet replantejar aquesta hipòtesi. Ara, l'última edició de la revista Trends in Ecology & Evolution dedica la seva portada a un article que dóna una nova perspectiva a aquest fenomen i planteja noves idees per a preveure com seran els boscos del futur.
Els autors, el Prof. Josep Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global del CREAF-CSIC, el Prof. Niinemets Ülo, de l'Estonian University of Life Sciences i el Prof. Jaume Flexas, de la Universitat de les Illes Balears, presenten arguments que relacionen l'augment de la concentració de CO2 a l'atmosfera amb el moviment d'aquests grans ecosistemes.
Afirmen que les altes concentracions de CO2 provoquen una major taxa de fotosíntesi i un ús de l'aigua més eficient per part de les plantes. Així mateix assenyalen que, a causa de les diferències estructurals de les fulles, els arbres perennifolis presenten aquest fenomen molt més intensament que els caducifolis. Això els dona més competitivitat i facilitat per guanyar territori en aquest nou escenari ambiental.
"L'augment de la concentració del CO2 a l'atmosfera és una de les conseqüències del canvi global. Això provoca efectes sobre els éssers vius i altera el funcionament dels ecosistemes" incideix el Prof. Peñuelas. Així, els investigadors fan palès que aquest fenomen provoca canvis molt importants. “Esperem que aquest article potenciï el debat i la recerca en els efectes de l'augment del CO2 sobre els éssers vius", afegeix l’investigador català.

Els arbres de fulla perenne són més competitius a nivells elevats de CO2
El CO2 és un gas directament relacionat amb la fotosíntesi. Les plantes augmenten la seva fotosíntesi a un nivell creixent de CO2. No obstant això, se saturen a grans concentracions. El mateix efecte s'observa amb l'ús de l'aigua. A altes concentracions de CO2 a l'atmosfera, augmenten la seva eficiència i són menys sensibles a les sequeres.
D'altra banda, se sap que les fulles de les espècies perennes, com el pi o altres coníferes, difereixen molt de les fulles d'espècies caduques. A grans trets, les fulles de les espècies perennes tenen un teixit estructural més fort, format de cèl·lules més resistents i amb parets més gruixudes, per suportar els diferents períodes de creixement. Aquesta conformació robusta fa que la difusió de CO2 de l'atmosfera cap a l'interior de la fulla, on es fa la fotosíntesi, sigui més lenta. Per tant, la difusió alentida provoca que, en un ambient amb elevada concentració de CO2, el procés de la fotosíntesi no es saturi tan ràpid i l'eficiència en l'ús de l'aigua pugui augmentar més. Les fulles caduques, en canvi, com no disposen d'aquestes fulles tan resistents, estan molt exposades a aquests increments de CO2. La difusió és molt ràpida i quan el CO2 augmenta les concentracions en l'atmosfera, aquest entra ràpidament a l'interior de la fulla, satura el procés de fotosíntesi i permet només un menor augment de la seva eficiència en l'ús de l'aigua.

El projecte MONTES, els boscos mediterranis i el canvi global: amenaces i oportunitats
Aquest estudi s’emmarca en el projecte MONTES-Consolider 2009-2011. Una iniciativa, que es coordina des del CREAF i que compta amb un centenar d’investigadors d’unes onze institucions. El seu objectiu és fer una recerca científica que permeti entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global per a determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos com a estratègia de mitigació dels seus efectes.
El projecte s’estructura en tres eixos fonamentals: l’anàlisi de la influència del canvi global en l’estructura i el funcionament dels boscos, l’estudi de la forma en que els boscos poden fer variar els efectes del canvi global i la modificació d’aquestes interaccions mitjançant la gestió forestal.

· Article publicat a Notícies UAB el 03.03.2011
· Evergreens favored by higher responsiveness to increased CO2 [Pdf 1791Kb]

1 comentari:

jd ha dit...

Si un ecosistema fós un conjunt de poblacions de diverses espècies, determinar una taxa fotosintètica global deuria ser més complicat que no pas veure -intuïtivament- que les colonitzacions dependran més de les estratègies reproductives de les espècies, i les restriccions dels seus hàbitats, que no pas del metabolisme del CO2, per eficient que sigui aquest i per poca pèrdua d'aigua que comporti.

També hi ha qui diu que la Rubisco és poc eficient a l'hora de tramitar el CO2 i volen grapejar la seva genètica...i si ho aconsegueixen, pleguem !

El canvi que és realment global és que com més va, més deforestació hi ha. Per l'explotació de la fusta o per la colonització de nous espais per a l'agricultura o per grans incendis tan se val.
Si el cafè que prenem aquí el paguem 50 vegades més car que allà, allà per viure els hi cal molta superficie en detriment dels boscos. I el cafè no és un aliment...

Penso que problemes globals requereixen solucions globals i que la resposta a un mateix fet es fa de forma individual, i això potser voldria dir iniciar noves successions, noves comunitats i nous ecosistemes en una dinàmica d'adaptació dels canvis. Nous boscos potser ?

Aquí anem farts i vivim del desquilibri mundial. Aquí el bosc és “sobrer” i ningú vol fer de pagès. Allà tothom es fot de gana i cada cop hi ha menys boscos. Com es menja tot plegat ?A mi em regira el budellam. Caldrien nous sistemes agroforestals de planificació i gestió global ?
No voldria amb això desmerèixer ni de lluny la tasca d'investigació que s'està fent, simplement amb aquest comentari expresso allò que m'ha passat pel cap i si hi ha polèmica millor, només des del debat podrem interpretar allò que passa.