Pare silvestre, mare domesticada i fill venturer

Crataegus ruscinonensis, un arbre híbrid

Son pare és l´espinal, espinaler o cirerer de pastor, Crataegus monogyna i sa mare l´atzarolera, Crataegus azarolus. És un híbrid no gaire rar que es pot trobar a la mediterrània occidental a llocs on conviuen els seus pares, sobretot al Rosselló. A Mallorca es pot trobar creixent a voreres de camins, torrents i partions de finques, com fa el seu progenitor silvestre. D´enfora sembla un espinal alt i robust, però els seus fruits el delaten, ja que son gairebé el doble de grossos.

El Crataegus ruscinonensis és un arbre esponerós que fa honor al concepte de la genética que els científics anomenen vigor híbrid. Supera als seus pares en altària, frondositat i velocitat de creixement. Té espines com son pare, l´espinal, les seves fulles i els seus fruits tenen unes característiques intermèdies i de jove és molt esbrancat amb una forta tendència a treure brostalls de la soca. Amb el temps va adquirint un port més elegant i als 25 anys es converteix en un arbre bellíssim, alt i esvelt, amb un tronc recte i una àmplia capçada ben equilibrada. La floració és exuberant i molt primerenca, ja que floreix a la segona quinzena de març. Les flors desprenen una intensa olor a rosa i son molt visitades per les abelles que cerquen el seu abundant néctar.

El seu progenitor silvestre, Crataegus monogyna.

El seu progenitor cultivat, Crataegus azarolus.

El seu fill híbrid, Crataegus ruscinonensis.

I aquí podeu veure la comparació entre les seves fulles i els seus fruits. Si feu doble clic a damunt les fotos per a ampliar-les, veureu millor les diferències.

Comparant l´amplada dels dits amb el tamany dels fruits, veureu com pràcticament tenen unes mesures intermèdies. La polpa dels fruits és també intermèdia tan en textura com en gust, ja que és lleugerament farinosa com les cireres de pastor, però amb l´acidesa i l´aroma de les atzaroles. També és intermig el nombre de pinyols de cada fruit, entre dos i tres.