Amb quatre branques a l'atzur

El pi de les quatre besses

Jo sé d’un arbre alterós,
amb quatre branques a l’atzur:
arbre esvelt, prodigiós
fa guany de mèrit segur.
Li ha escaigut un veïnatge
de bosc, de serra i convent:
dicta l’amor al paisatge
brandant les testes al vent.

Els quatre símbols aireja
fent valdre’n la justa llei.
És l’avi que senyoreja
patriarcal com un rei.

Francesc Vila i Plana

L’alçada total del pi, des del sòl, és de trenta metres. La soca fins on s’estén el brancatge, dos metres i mig; el gruix o circumferència, quatre metres i trenta centímetres. El seu pes és, aproximadament, de 10 tones.

Diu Antoni Ferrando:

A la Vall de Mur viu un gegant vell, solitari i pacífic, que coneix tot els secrets de la muntanya. Ell és l’únic supervivent del naufragi dels segles i ha vist passar la vida i la mort, el dolor i la joia i una munió de generacions d’homes amb llurs virtuts i mesquineses. Així ha esdevingut savi, estoic i resistent. Encadenat al fons de la vall, dormisqueja estàtic i mut, en una inabastable vellúria que acabarà consumint-lo. Però ell és –encara– l’ésser viu més antic de la contrada i els seus records són innombrables. Per això, quan mori, desapareixerà l’única presència viva que uneix la muntanya amb el passat remot, i quelcom irrecuperable es perdrà per sempre. Qui pugui endinsar-se en les boscúries llorençanes lliure de neguits i en pau amb la natura, i sàpiga copsar els silencis i les remors del bosc, percebrà la presència de l’ànima vegetal del gegant de la muntanya, l’esperit del bosc que viu en el gran Pi de Sant Llorenç del Munt.

L’arbre va ser declarat monumental l’any 1982. L’any 1917 va patir un incendi forestal; l’any 1986 li va caure una branca que va ser objecte d’estudi. En comptar els anells indicava que la branca havia nascut aproximadament l’any 1796.

Durant la Guerra Civil es volia talar l’arbre. El propietari del terreny, el senyor Dalmau, va implorar de genolls als soldats que no ho fessin, salvant la seva vida i permetent que hagi arribat a l’actualitat.

Pi de les quatre besses

Xavier Caballé

· Article publicat a Diari d'un llibre vell el 05.03.2011