Sota els ametllers florits a Masquefa

Una vetllada plaent que ens va
ajudar a ser una mica més feliços

El passat diumenge dia 27 de febrer es va celebrar a Masquefa la tercera edició de “Poesia sota els arbres” amb "Poesia sota els ametllers florits". Va fer molt bon dia, un matí assolellat i esplendorós. La trobada de la gent va ser a la Plaça de l’Estació i d’allà es va anar passejant cap el camp d'ametllers.

Al camp d'ametllers, el Francesc Mas, d’Amics arbres • Arbres amics, va donar la benvinguda als assistents i va fer la presentació de l‘acte tot explicant la simbologia de l’ametller, la flor de l’ametller i l’ametlla. Tot seguit la Isabel, de l’Alzinar, va recitar un poema de Josep Gibernau sobre l’ametller i va donar pas als poetes participants, la Marisa Olivera, Jordi Muntané, Oriol Prat i la Xènia Dyakonova que va recitar poemes de Melcion Mateu. El poeta Pere Urpí no va poder assistir al recital i els altres poetes van dir els seus poemes. Al recital també s’hi va afegir la intervenció del nen Biel Liñán Garcia que va recitar molt bé un poema de Miquel Desclot.

Al finalitzar el recital de poesia, la Gemma de L’Alzinar va agrair als poetes i a tota la gent que va participar en aquesta vetllada la seva assistència. Després, la Gemma i l’Isabel, tal com és tradició, van lliurar als poetes participants un ram de flors naturals i silvestres.

El recital de"Poesia sota els ametllers florits" va anar molt bé, va fer molt bon temps i va ser una vetllada molt agradable. Un paratge esplèndid amb la impressionat vista de Montserrat al fons. I uns magnífics poetes que van aconseguir el que es demanava en el programa de la festa: “passar una vetllada plaent i a ser una mica més feliços”.

Restaré, roca muda,
atresorant sojorns i onades
en aquest meu roquissar,
fins que la maregassa fidel
em porti el teu alè extraviat
i junts despertem
a la paraula del cos.

Marisa Olivera
28-10-2010
~
Els ametllers del Joan

Alliberada la flor, vindrà fulla i ametlló
a la mateixa fusta, capbussada en la saó.
Si enlairessis periscopi per fiblar-ne l’horitzó
toparies en les roques d’un granític bastió.

Arbre - poda, pedra - sorra.

Ametller, blanc i rosa i verd,
també saps del viure incert?

Jordi Muntané
27 de febrer de 2011
~
A cuit i amagar

Ningú no sap on és, i es va fent fosc
enmig dels arbres.
L’ull nerviós de les llanternes
aixeca sense èxit alguna ombra.
La mare crida
i el pare estrena una por descapotable.
Els germans no s’ho expliquen —era un joc—
i els amics escanyen caramels
al fons de les butxaques.

On ets, culpa?

Oriol Prat
~
Jo vaig matar Bob Dylan,

em cremaven les mans. No podia deixar de mirar-lo. Els temps canvien, però hi ha coses que no canvien.

Malgrat els ulls tristois i els cabells enrampats; malgrat les galtes còncaves; malgrat els llavis morats i els pòmuls punyents; malgrat el nas atrevit i les mans tímides; malgrat les orelles brutes i la veu esquerdada que intentava una súplica, no vaig poder evitar-ho. Em cremava el canó i ell era el mateix de sempre.

Veig pòsters seus als túnels del metro. Els carrers i els diaris n’anuncien els concerts. A la ràdio sonen cançons, però a mi no m’enganyen: tan sols els imitadors de Bob Dylan són millors que Bob Dylan.

Melcion Mateu
(Poema llegit per Xènia Dyakonova )
~
Tons

De color corda és descordar-te
de color bru marxar a les fosques
color de rata és rosegar-nos
color d’espresso els ulls al vespre
de vidre opac mai no tenir-te
color de carn temptar-te el còccix
de color talp fondre'ns alhora
color cirera gronxar els lòbuls
de roig robí l’esqueix d’uns llavis
de cap color la teva absència.

D’arc iris és la benvinguda
color setí sempre és preludi
d’un temps blau nit sense congestes
de color neu la nit sagrada
de color sang la retrobada
de color cru es fer-se de dia
de color nul és perdre l’esma
de color porpra obrir la porta
de color sec el clec que tanca
de color d’oli és abraçar-nos

fins que el to net torni i ens meni
allà on tot sempre és blanc i dòcil.

De color gel desesperança
fóra arribar i no trobar-t’hi

de color res
tot és silenci.

Pere Urpí
Sabadell, febrer de 2011
~
Cancó de forner

El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí.

Si l'atrapo a la pastera
o la beso d'amagat
m'empolsino de farina
i d'olor de pa torrat.

Quan després me'n vaig a casa
o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la fleca d'en Grifoll.

Miquel Desclot
(Miquel Muñoz i Creus )
(Poema llegit per Biel Liñán Garcia)
~
Fotos de David esteve, Pilar Sànchez, Francesc Mas.
· Poesia sota els ametllers florits a Masquefa ·