Un bon lloc

El Puig Major de Mallorca

Sobre la nostra muntanya més alta no hi ha cap fita de pedra. No hi trobareu cap camamil·la. Tampoc hi podreu atalaiar l'illa. Als anys seixanta els descendents dels colonitzadors de Nord Amèrica, amics den Franco, hi varen fer construir una base militar. Ara la propietat ha passat a ser dels militars espanyols. Tant és. El cas és que per assolir el cim caldria, amb molta cura, esbucar i recollir les restes d'aquesta base militar i traslladar-les allà on el reciclatge en pogués fer un ús útil, cosa difícil per altra banda.

La Serra de Tramuntana de Mallorca avui frueix d'una protecció concretada en una figura anomenada Paratge Natural. Va ser la que li va donar, al meu entendre molt despectivament i sinó mirau el diccionari, el govern del PP de torn. La Serra de Tramuntana hauria de ser Parc Natural i el seu cim probablement assolir una categoria dins l'Espai Natural Protegit, de Reserva Natural. És a dir, al cim del Puig Major no hi hauria d'arribar ni la gent. Des del Penyal de Migdia, ja prou alt i majestuós, podríem contemplar el puig més alt de Mallorca amb el respecte i devoció que mereix la natura a un indret com aquest.

Hi ha certes rutes, senders, antics itineraris d'excursions, que avui han quedat dins zones del Paratge Natural anomenades Zones d'Ús Exclusiu. Això vol dir que segons el PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals) a aquest lloc no s'hi pot anar a no ser per interessos científics o de caire educatiu i amb prèvia autorització.

La realitat és molt diferent a allò que demana la norma. Sense voler entrar ara a discutir si el trànsit nombrós d'excursionistes i muntanyistes, respectuosos amb l'entorn, implica cap alteració al medi o no, la veritat és que la normativa de protecció en aquest aspecte s'incompleix repetidament. Són molts i molts els excursionistes que transiten per aquestes zones on cap persona humana no hi hauria de poder anar a no ser per causes d'interès públic i, malauradament amb la imposició de permís previ per part de l'administració. I ni així i tot, al meu parer.

Personalment pens i així ho he manifestat, que arreu dels entorns naturals més ben conservats de l'illa, hi hauria d'haver espais no humanitzats en cap aspecte. Vull dir on la presència humana es restringís a gairebé la seva inexistència. He opinat més d'una vegada que nosaltres que només som una més de les espècies que habiten la terra, ens creim no obstant amb dret absolut per fer i desfer arreu, per anar allà on volem i fer allò que volem. La nostra hegemonia s'ha d'imposar per damunt de tota la resta de presències o interessos sobre el territori terrestre, aeri o marí que podem assolir. Pens que tenim prou territori per explorar i viure i que si un indret ha de ser verge del nostre alè, idò ho ha de ser i prou. De lluny el podrem contemplar i podrem pensar i dir: "Mira aquell lloc de vida, accessible a nosaltres, però lliure de nosaltres". Encara que tots sabem que això no és ni serà mai cert: el canvi climàtic ho demostra, també ho pot fer l'incendi que provoquem a un altra lloc i avança cap allà on ens hi està vedada l'entrada. La influència de la nostra espècie sobre aquest planeta és omnipresent fins i tot, i cada dia més, a pesar nostre.

Un lloc que ens indiqui una mostra d'humilitat a la nostra espècie, és un lloc ben necessari. ÉS segur, un bon lloc.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 18 de desembre de 2010.













Foto 1: Arx. A.Muntaner. Voladura del cim del Puig Major (1958)
Fotos JV18des10