Passejant per Collserola

Un passeig per Collserola

El passat divendres 15 d'octubre el meu pare va complir vuitanta anys; l'endemà, estant jo de passeig per Collserola, rumiava com el pas del temps va modelant el perfil de les persones. D'una banda, l'extern s'omple dels trets característics que dona l'edat: cabells cada vegada més blancs i arrugues cada cop més pronunciades. D'altra banda, l'intern deixa traspuar una calma envejable, aquell sediment de l'experiència que regala perspectiva malgrat el pes del passat i de la tradició.

Sempre m'ha agradat comparar el pas del temps en l'home amb la gruixària lenta i progressiva del tronc dels arbres. No sé perquè però hi ha una pau i una serenor que gairebé poden palpar-se en el moment que hi dediquem uns minuts en contemplar aquests sers meravellosos. El petit poema de tardor que ve a continuació intenta ser un breu reflex d'un d'aquests moments.

Franc Guinart i Palet

Capellades

Petit poema de Tardor

“Sovint parlem de l’eternitat
... i sovint ensopeguem tan aviat!,
sovint parlem de la grandesa
... i sovint l’empetitim en voler-la abastar,
sovint parlem de l’amor
... i sovint ens caldria deixar-ne de parlar.
M’aturo davant la vella alzina i repenjo l’esquena
contra el magnífic tronc que enlaire les arrels,
el seu silenci i la seva quietud
reflecteixen bocins d’eternitat i de grandesa,
sense paranys, sense perímetres;
de la copa verda traspua un amor diferent,
aquell que la fa romandre enmig del paisatge,
per sempre, fins la sentència del llamp o del vent;
un amor que és meravellós regal
de bellesa exultant a la primavera,
d’ombra tan agraïda a l’estiu,
de secrets daurats a la tardor,
de pau infinitament nua a l’hivern,
un regal que pretén només
despertar encara que sigui una mica
el cor dels caminants.”

Feliços Vuitanta!!!!

Franc Guinart i Palet
Capellades
16-octubre-2010

· Foto: Carquinyol · Dani Morell · Dani Morell ·