dimarts, 2 de novembre de 2010

Poda innecessària a Sallent

Un jardineria municipal lamentable

Els passats dies 27 i 28 d'octubre l’Ajuntament de Sallent va fer una poda totalment innecessària a aquestes mèlies d’una plaça del poble. Cada any ho fan, abans d'acabar el mes ja estan podades. Diuen que ho fan per evitar escombrar les fulles que cauen. Si l’Ajuntament no vol les fulles que no plantin arbres, però que no els maltracti.
Aquestes fotos son prou demostratives d’aquesta mala pràctica, poden las mèlies en verd abans que caiguin les fulles i el pitjor de tot es que ho fan als arbres d’una plaça, on tenen espai i no molesten a ningú, per tant no cal fer aquesta intervenció que ens priva de una part important de l’arbre com son les branques de l’any i el seus respectius fruits, que l' adornen a l’hivern, li prenen la floració de la primavera i li provoquen un creixement excessiu i accelerat durant l'any. Aquest maltractament a que son sotmesos els arbres els fa estar en un estat d' estrès continuat.
Quin mal han fet, aquests arbres? Els arbres son agraïts, siguem agraïts amb ells. Si els arbres gaudeixen de bona salut, ens regalaran salut i qualitat de vida.
Antoni Urbaneja Vizcaino

3 comentaris:

willi ha dit...

Jo tinc varies solucions perquè els arbres no embrutin de fulles els carres i l'Ajuntament no hagi de netejar-los.
1/ Tallar-los tots de soca-rel.
2/ Treure els carres.
3/ Treure l'Ajuntament.
4/ Treure el país.
5/ Treure el Planeta.
6/ I definitiva. No deixar fer res als que no tenen sentit comú.

Anònim ha dit...

Aquesta poda agressiva i contranatura ens privarà de gaudir dels colors i les fulles seques de la tardor. Això m'ha fet pensar en un poema d'Àngel Guimerà que vaig aprendre a l'escola:

LES FULLES SEQUES

Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!

Àngel Guimerà

Adam ha dit...

Quina llàstima, encara tenien les fulles verdes!
T'has queixat a l'ajuntament? Com a mínim que vegin que hi ha gent en contra.
Però és un tema difícil.
Em fa una ràbia quan veig arbres mal podats....o que els poden quan encara ténen fulles verdes!!