L'arbre centenari de Cortes d'Arenós

El “Rebollo” o “Abuelo”,
un roure de fulla xicoteta

Us presente el “Rebollo” o el “Abuelo” segons qui ho diu. Aquest exemplar té la mateixa edat que el País Valencià i en la seua espècie sembla que és el més antic del món. Com que està a l'entrada de l’antic camí del ‘Cordon Real del plano’, hi ha qui pensa que va ser plantat per les tropes del rei Jaume, entre els quals viatjaven molts homes de les tropes càtares del seu pare. En algunes de les comarques de l'interior tot just conservem la cultura dels nostres avantpassats, tal vegada per ser terra de frontera entre regnes, però si estan les nostres ensenyes d'identitat i els llegats dels nostres avantpassats. Per a molts també és lloc de recolliment i de meditació amb la naturalesa.

Salvador Gallur Marti Boromateba

Segons un complet informe sobre l'arbre centenari que podem trobar a Cortes d'Arenós, conegut com el “Rebollo”, hem pogut conèixer interessants dades que compartim amb tots vosaltres. Aquest exemplar en realitat no és un roure, sinó més bé i per així dir-ho el seu cosí germà, és l'espècie de roure que evolucionà des de l'era glacial i els consegüents canvis climàtics fins a l'actual clima mediterrani al que aquesta espècie es va anar adaptant.

El seu nom científic és Quercus faginea Lamk ssp sinònim Q valentia cav (datació dendrocronologia ). Té una altura de 15,55m ocupant una superfície de 133m. Amb una edat aproximada de 750 anys d'existència.

També és coneguda popularment aquesta espècie a Catalunya i al País Valencià com a roure xicotet, roure de fulla xicoteta, roure de fulla petita, roure valencià, galer, roure garriguenc, roure carrasqueny. La seua fulla és més menuda que la del roure degut al fet que d'aquesta manera reté millor l'aigua, que és més escassa en el clima mediterrani on viu i li permet sobreviure on altres espècies de roures s'assecarien. Es diu que en l'espai d'un metre quadrat és capaç d'orientar un milió de les seues menudes fulles.

Es calcula que els exemplars d'aquesta espècie viuen aproximadament al voltant de 450 als 500 anys, pel que aquest exemplar de Cortes d'Arenós és l'únic en el món que es conega amb aquesta longevitat. Aquest arbre pertany a una menuda taca de roures xicotets existent al País Valencià que es troba en franca regressió quedant com enclavament testimonial de les antigues rouredes d'aquestes comarques que es barrejaven en aquest cas particular amb el Pinus nigra, el Quercus ilex, Juniperus oxicedrus i Juniperus Nigra i Juniperus albar que es poden apreciar per aquests entorns.

Existia en l'antiguitat una taca continuada entre la depressió formada per la conca del riu Millars i el riu Palància i que actualment es pot veure geogràficament aquesta extensió a l'est del terme de Cortes d'Arenós o al peu de l'arbre mateix. Des de la muntanya Penyagolosa fins a la muntanya del Javalambre a l'oest, des del nord en el pic del Cabezo de las Cruces al que és el Parc Natural de la serra d’Espadà al sud de la situació de l'arbre el Rebollo.

El “Rebollo” o “Abuelo” a l'hivern, sec

Situació del lloc

El “Abuelo” o “Rebollo”, segons per a qui parle d'ell, està situat a l'entrada del traçat d'un antic camí anomenat ‘Cordon real del plano’, que dóna servitud a la Canyada Real d'Aragó i que ens arriba des de l'afluent del Millars, riu Morrón o d’El Rodeche.

Aquest Cordon Real, transcorre per la part superior de menudes valls units per una cornisa que descendeix mes endavant a l'altura de Montanejos en el riu Millars, havent deixat després de si a la dreta accessos a les poblacions de la Pobla d'Arenós pels Baganes, els Al-morochos de Pobla d'Arenós i pel pas a el Rodeche camí de Fuentes de Rubielos o a Olba de la província de Terol. A l'Esquerra faríem el recorregut cap a Sant Vicent de Piedrahita pel principi del barranc de Palos al costat de les antiguíssimes masies dels Capote anomenades la Hoz i el Másico la Hoz ja en el fons mateix del barranc de Palos. Es destaca des d'aquesta part a la dreta del traçat, el Mas de Aceite situat en una zona privilegiada d'aquest paisatge.

Curiositats de l'antiguitat mística dels roures i la seua família

Sapigueu doncs que ell va nàixer aproximadament en els llocs i correries de personatges de la història de l'Espanya medieval, com El Cid o presencie l'arribada del Rei Jaume I pel que és per així dir-ho tan antic com el regne de València i de la corona d'Aragó.

Es diu que aquests arbres prenien des de les seues copes i de la cúpula celeste la energia còsmica i arreplegant-la o transportant-la a traves de les seues arrels cap a la terra.

També en algunes cultures estaven sempre associats a les zones de significació, un pou d'aigua potable de la comunitat, en el desert un lloc emblemàtic de caràcter místic, existeixen relats que parlen dels jueus que enterren al peu d'un roure els seus estris i vesteixen de lli blanc en la nova etapa de la seua existència, pel que també s'utilitza com element espiritual indispensable renovador.

Una costum antiquíssim relacionada amb la majestat d'aquests arbres que a arribat fins als nostres dies és la que un cap de govern com el del País Basc pren el compromís davant la seua societat a l'ombra d'un roure que ells anomenen o es coneix com l'arbre de Guernica.

És al seu peu sota l'ombra protectora de la seua copa on un pren decisions de compromís com la de casar-se o el naixement d'un fill.

Recomanem als visitants de no deixen d'aprofitar per a abraçar l'arbre descalç i que d'aquesta manera recirculi la seua energia per uns breus moments al costat de la nostra mentre respirem rítmicament.

Diuen que a part de descarregar de dolentes vibracions, així com en el seu vessant més científica, d'energies estàtiques s'ix d'aqueixa abraçada amb un poc mes de saviesa.

· El Rebollo, Arbre monumental · Mas la Mateba. Un concepte diferent ·
· Ajuntament de Cortes d'Arenós · Cortes d'Arenós ·