dijous, 4 de novembre de 2010

Passejant per Collserola


Un passeig per Collserola

El passat divendres 15 d'octubre el meu pare va complir vuitanta anys; l'endemà, estant jo de passeig per Collserola, rumiava com el pas del temps va modelant el perfil de les persones. D'una banda, l'extern s'omple dels trets característics que dona l'edat: cabells cada vegada més blancs i arrugues cada cop més pronunciades. D'altra banda, l'intern deixa traspuar una calma envejable, aquell sediment de l'experiència que regala perspectiva malgrat el pes del passat i de la tradició.
Sempre m'ha agradat comparar el pas del temps en l'home amb la gruixària lenta i progressiva del tronc dels arbres. No sé perquè però hi ha una pau i una serenor que gairebé poden palpar-se en el moment que hi dediquem uns minuts en contemplar aquests sers meravellosos. El petit poema de tardor que ve a continuació intenta ser un breu reflex d'un d'aquests moments.
Franc Guinart i Palet
Capellades


Petit poema de Tardor

“Sovint parlem de l’eternitat
... i sovint ensopeguem tan aviat!,
sovint parlem de la grandesa
... i sovint l’empetitim en voler-la abastar,
sovint parlem de l’amor
... i sovint ens caldria deixar-ne de parlar.
M’aturo davant la vella alzina i repenjo l’esquena
contra el magnífic tronc que enlaire les arrels,
el seu silenci i la seva quietud
reflecteixen bocins d’eternitat i de grandesa,
sense paranys, sense perímetres;
de la copa verda traspua un amor diferent,
aquell que la fa romandre enmig del paisatge,
per sempre, fins la sentència del llamp o del vent;
un amor que és meravellós regal
de bellesa exultant a la primavera,
d’ombra tan agraïda a l’estiu,
de secrets daurats a la tardor,
de pau infinitament nua a l’hivern,
un regal que pretén només
despertar encara que sigui una mica
el cor dels caminants.”

Feliços Vuitanta!!!!

Franc Guinart i Palet
Capellades
16-octubre-2010


3 comentaris:

xavi aramburu ha dit...

Molt interesant, fa reflexionar.
Enhorabona

xavi aramburu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Vicenç ha dit...

Bella reflexió, bell poema, bella forma de mirar la vida: m'hi adhereixo.