Olivera, oliva i oli arbequina

En record del senyor d'Arbeca

Arbeca, és un poble lleidatà, de la comarca de les Garrigues, amb clima mediterrani-continental, sec, i que en l'actualitat rondarà els 3.000 habitants, que viuen majoritàriament del cultiu de l'olivera i de la producció d'oli, marcant la identitat del poble com a recurs artesanal.

Va ser el Duc de Medinaceli i senyor d'Arbeca, amb la promesa, mai complida, de pagar un “real de bridón”, unitat de compte usada a la monarquia hispànica, múltiple del morabatí, per cada olivera plantada, qui va introduir al segle XVIII, el cultiu d''una nova varietat d'olivera procedent de Palestina, i que pel seu considerable rendiment, va extendres ràpidament per tot Catalunya, Aragó i terres Valencianes, prenent el fruit i arbre, en honor del poble i senyor, el nom d'olivera, oliva i oli arbequina.

Des d'aleshores ençà parlar de l'oli d'arbequina és parlar d'oli de gran qualitat i que segons els experts és un oli que a més a més del seu exquisit flaire, presenta una gran densitat i fluïdesa, tot i que el fruit, l'oliva és de tamany menut i la fesomia dels camps plantats d'oliveres d'aquesta varietat, res tenen a veure amb els paisatges oliverars de la zona d'Andalusia.

Ací a Castelló, a la comarca de la Plana, va haver-hi un temps en què sobretot als terrenys de cultiu del secà, l'olivera juntament amb el garrofer, van ser els arbres productius per excel•lència, després, amb l'extensió del regadiu fins i tot a les zones de secà, la transformació dels bancals va canviar el cultiu i els cítrics van anar imposant-se.

Malauradament els cítrics no són rendibles pels agricultors i cada dia més, alguns camps tornen a ser transformats i s'arranquen els tarongers i es tornen a plantar oliveres, essent aleshores la varietat arbequina la que va imposant-se.

Jo mateix sense ser llaurador, per mantenir en producció una xicoteta parcel•la fa tot just tres anys, vaig arrancar els tarongers i vaig plantar oliveres. Aquestes, en estos dies, estan madurant els seus primers fruits, i vet per on, no massa, però aquest any “tindrem oli de casa”.

Hui mateix tota la família ens em desplaçat a “collir les olives”. Aquest matí, el dia acompanyava, hem recollit el fruit de les oliveres i en dates properes rebrem l'oli corresponent. No ens farem rics, no guanyarem diners, però, oi que serà bonic consumir oli de casa? Almenys a nosaltres ens fa il•lusió.

Trenta-cinc quilos d'olives, les primeres de l'olivar, donaran el seu preuat rendiment en oli i nosaltres, ens sentirem privilegiats. Gràcies senyor d'Arbeca. Tot i això, les nostres oliveres, fan un fruit primerenc. No entenc d'oliveres i cultius, però he llegit que l'arbequina sol madurar a primers de desembre. A la meua parcel•la fa ja dies que han madurat, fins i tot ja començaven a caure al terra i a malmetre's la collita. Sembla mentida però la gran diferència que hi pot haver entre la comarca de la Plana Alta, al terme de Castelló, i les comarques veïnes, per no parlar-ne ja de Catalunya o l'Aragó.

Les cooperatives i molins d'oli, tot just van ara a iniciar la campanya, les meues seran de les primeres olives que es moldran, i jo quedaré satisfet, doncs la terra, herència dels meus pares, tot i canviar el cultiu, seguirà donant els seus fruits.

Drosi del Raval

· Article publicata a Drosi del Raval el 06.11.2010