L’altre dia "de pagès", estava al voltant d'un calderó on es bullien botifarrons, enmig d’una conversa d’homes majors pollencins, uns més de camp que els altres, però tots amb gran bagatge de coneixements antics. Xerrant-xerrant de plantes i flors que es mengen i de flors que si les xucles estan carregades de nèctar, pegarem al Xucla-mel (Lonicera implexa) o Bassiot -que és com ells l'anomenaren, i és que a Pollença tot té un nom especial i ho dic amb gran estima- i d’aquí pegarem a les faves (Vicia faba), i a la coïssor o coïtja que aquestes donen a algunes persones que en són al·lèrgiques. Quan la faves s’assequen es produeix un procés de “transformació” que emet algun tipus de substància o efluvi que provoca reaccions al·lèrgiques fortes a qui n’està en contacte. “Hi havia gent que es posava ben malalta”, em contaven, “els sortien faves (urticaria) per la panxa i de vegades se’ls omplien els braços tan sols remenant les faves per omplir-ne una senalla, no s’hi podien ni acostar!”.Per evitar això el remei era ben senzill: Es fermaven a la cintura un cordó (una trunyella de brots) de Bassiot, lligabosc, rotaboc o Mare-selva (Lonicera implexa). Amb aquesta operació tan senzilla, gairebé màgica, un home podia carregar sacs de faves a l’esquena sense patir aquests desagradables efectes. Si no funcionava amb aquesta liana forestal es posaven també fulles de garrover bord fermades sobre la panxa. El que no vaig aclarir, tampoc ho vaig demanar, és si es referien al garrover mascle productor de pol·len (Ceratonia siliqua) o si es referien al garrover bord (Pistacia terebinthus) o al també anomenat garrover bord o del diable (Anagyris foetida) encara que jo descartaria aquest darrer per ser una planta pudent i metzinosa.
Rafel Mas, Búger 14 de desembre de 2009
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada