dimarts, 1 de desembre de 2009

Restauracions de torrents i qualitat paisatgística





Els torrents, una oportunitat paisatgística


ANTONI MARTÍNEZ TABERNER (*)

Fa uns mesos apareixia una carta encertada del Grup d´Opinió d´Arquitectes referida a les intervencions que sovint es fan als llits i rambles dels torrents de les Illes, criticant la seva esterilització i conseqüent pèrdua de qualitat paisatgística. En aquest sentit, l´estiu passat, durant el taller d´estiu de la UIB-COAIB, passant per la carretera d´Esporles-Valldemossa, un convidat conferenciant, el senyor Riccardo Priore, cap de la Xarxa Europea d´Autoritats Locals i Regionals per a la implementació de la carta Europea del Paisatge me va comentar amablement que no compartia la manera de tractar els torrents a Mallorca.


El tractament ambiental i paisatgístic dels torrents ja fa temps que es fa amb molta més delicadesa que les formigonades esterilitzants i les intervencions gratuïtes de maquinaria pesada. En les successives biennals europees de paisatge de Barcelona es poden veure molts projectes d´intervencions a rierols i torrents que són ambientalment amigables, intel·ligents i útils urbanísticament i territorialment. Aquestes intervencions sempre van acompanyades d´infraestructura de seguretat i d´utilització pública a les zones urbanes, tot plegat amb prou subtilesa com per a que el torrent mantingui la seva funcionalitat ecològica i qualitat paisatgística. Aquestes intervencions no es fan sols al nord d´Europa, sinó a molts llocs peninsulars que es van situant molt per davant de les Balears respecte la qualitat paisatgística, i tot això passa davant l´ataraxia del sector turístic, un sector que hauria de tenir clar que el paisatge és la millor promoció turística que tenim. Exemples d´intervencions son: el parc del Llobregat, el riu Sec, el parc fluvial de la Fiumarella, la riera de Sant Cugat, la ribera del riu Gállego a Zuera, el parc de la Seille, preses de Kvilestein, el torrente de Carboneras, etc.


El cas d´Alemanya és ben interessant, fa uns 20 anys va aparèixer pel laboratori d´ecologia de la UIB un jove, de nom M. Mutz, el seu treball consistia en restaurar rierols que havien estat canalitzats i que provocaven puntes immediates de descàrrega desprès de les pluges, un impacte paisatgístic i una destrucció del bosc de ribera. La seva feina era restaurar les riberes, estabilitzar-les amb enginyeria blana i fer que el lloc recuperés la seva funció ambiental i evitar així el fet que els rierols apareguessin com a clavegueres, les quals, dissenyades per a evitar inundacions a un determinat lloc, reproduïen el problema corrent avall. Altres restauracions d´anomenada són les de la regió d´Emscher, en el Rurh, Westafalia, al nord el Rin. A una zona de la restauració de l´Emscher destinada a parc urbà es va deixar un troç d´antiga canalització com a un històric record del passat (M. Houng, 1995).


En el darrer seminari sobre paisatges culturals organitzat pel departament de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca poguérem escoltar la conferencia d´E. Luiten que ens explicà el National Belvedere Project, un projecte paisatgístic destinat a restaurar una antiga frontera d´aigua per inundació i així recuperar la identitat cultural d´aquell espai que travessa zones rurals i urbanes. Aquesta zona ja comença a esser un lloc innovador per a un turisme plàcid i familiar. Seria bo, per l´agroturisme i per els pobladors d´interior que es fessin intervencions amables, personalitzadores del lloc, recuperant la idea dels corredors rurals del Pla Terriorial i recuperant la idea dels corredors fluvials que es varen proposar per a arribar des de la mar fins a Pollença per una ruta blana a través de s´Albufereta i el torrent de Sant Jordi o fins a sa Pobla a través de s´Albufera, etc. Seria bo recuperar Mallorca i deixar que els no llocs de les zones amortitzades a nivell privat del turisme industrial costaner, es recuperin amb recursos privats o taxes turístiques (aquestes taxes, mal anomenades ecotaxes, foren suggerides a la Declaració de Mallorca, feta per el Consell d´Europa del 24 al 26 de novembre de 1995, i altres regions, ara més competitives, les han utilitzades satisfactòriament a favor del país i del paisatge).

Si els rierols són importants al nord, a la mediterrània, i més a les illes, els torrents son essencials per les seves funcions ambientals o ecosistèmiques i pel seu valor paisatgístic. Dins climes secs, els torrents són els darrers llocs on es perd la humitat i és allà on es concentra la fauna, són espais de potenciació de vida silvestre, també són llocs refugi de la flora relictual de caducifolis i plantes acompanyants, amb oms, tan mal tractats per la grafiosi. Les riberes són la darrera frontera a l´erosió física, terra que entra al torrent, terra que va a la mar! Els torrents són espais d´infiltració i recàrrega de l´aqüífer, dels 115-170 hm3 /any d´escorrentia superficial a Mallorca, 24,5 s´infiltren a l´aqüífer des dels llits i rambles dels torrents (A. Rodríguez-Perea & W. von Igel, 2003). Per altre banda, els torrents creen un microclima on, particularment a l´estiu, baixa la temperatura i creix la humitat (aquest fet s´ha de recordar als arquitectes que fan paisatge urbà i no s´han especialitzat en paisatge, perquè sovint desaprofiten aquesta capacitat, i no creen ni hàbitat ni habitabilitat amb els arbres de les riberes dels torrents urbans). I hi ha més, els bosquets lineals de ribera sovint poden actuar de corredors ecològics perquè faciliten la connexió de diferents masses naturals o forestals. Finalment hi ha un aspecte a recordar; si qualcú no és capaç de valorar les línies verdes dels bosquets de ribera dels torrents entre els cereals grocs o els rostolls de l´estiu, és que necessita educació paisatgística urgent, i si qualcú no és capaç de valorar els pigments amagats darrera de la clorofil·la, els colors de tardor dels arbres caducifolis, es que està malalt de l´ataraxia abans esmentada.


L´estiu passat es feren moltes bones feines de neteja dels torrents, altres no tant, en qualsevol cas aquestes intervencions sempre són impactants, així i tot les riberes son agraïdes i es recuperen ràpid, ara la majoria de torrents ja tornen estar plenes d´abatzers i rosers, que és el que toca, almanco mentre el bosc de galeria no estigui tancat i ben format i faci ombra als abetzers. Desafortunadament no tots els torrents han tingut un tracte correcte, sovint la maquinaria utilitzada i que va entrar als torrents va ser massa grossa, es varen destructurar marges de pedra en sec, es varen rompre arbres, es va abocar fullaraca, llims i brancam dins els conreus, etc. En qualsevol cas, el que realment embossa i embruta els torrents son rentadores, cadires, fems, plàstics i tota casta d´objectes aliens al torrent, això és el que embruta i col·lapsa per sobre de la pròpia producció primària del torrent, que el que fa és estabilitzar la ribera, facilitar la infiltració i no permetre l´erosió. Els torrents s´han de netejar de la brutor que s´hi aboca i gestionar la vegetació per a que es formi el bosc de galeria, desprès, a l´ombra dels arbres, els abetzers comencen a perdre avantatge i la gestió es fa molt mes fàcil amb maquinaria lleugera i pròpiament forestal.

Desitjo motivar la reflexió per a que, si hi ha unes noves possibilitats de recursos públics per a activitats ambientals als torrents, la execució es faci sota projectes ambientals ben fets, aprofitant el valor paisatgístic, territorial i urbanístic que poden tenir els torrents i sota direccions de persones qualificades ambientalment i amb una sensibilitat educada. S´ha d´aprofitar l´oportunitat i eliminar el formigó dels torrents i s´ha d´anar més enllà de la neteja i anar a crear paisatge i nous recursos territorials, urbanístics i turístics. Hi ha professionals de diferents àmbits amb els requisits esmentats i que estan ben formats, amb ampliacions d´estudis de paisatge i per tant ben allunyats d´aquesta megalomania absenta del sentit de la proporció que sovint ha caracteritzat a l´obra pública a les Balears.

(*) Professor d´Ecologia i de
Disseny del Paisatge de la UIB

Publicat avui al

Diario de Mallorca



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un cas greu de variació i alteració d'un curs fluvial el tenim a la mateixa ciutat de València, amb el famós "Plan Sur" franquista, pel qual el Ríu Túria es va desviar pel sud de la ciutat mitjançant un nou i artificial llit de formigó que tallà l'horta, el Plà de Quart, separà per sempre poblacions i ha acabat convertint-se en una gran claveguera. El darrer conssitori franquista volia convertir el vell llit del Túria, que travessa la ciutat, en una autopista urbana. Per sort els següents consistoris socialistes (quan el PSPV encara era PSPV), ja en època democràtica, el convertiren en un inmens jardí apte per a ús ciutadà. Ara hi han moviments socials i veus expertes que reclamen que pel llit vell torne a còrrer l'aigua. Per altra banda, aigües amunt de l'esmentat "Plan Sur" el llit del riu i la seva zona d'influència han estat declaredes Parc Fluvial Natural i des de fa un parell d'anys s'estàn escometent feines i obres de condicionament, de recuperació del bosc de ribera i d'exterminació de la immensa quantitat de canyes que s'han estés per tot el riu.
Tenim la sort de tenir un riu a prop i poder gaudir-ne d'ell. HI ha quelcom més bonic?
Salut.

Josep (País Valencià).

Joan Vicenç ha dit...

Un comentari molt interessant i engrescador. Encar es poden fer les coses be. Gràcies.