dilluns, 21 de desembre de 2009

Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç

Nadal 2009
Solstici d’hivern 2009 – 2010

Avui dilluns dia 21 desembre del 2009 a les 17h 47m temps universal, 18:47h horari oficial, arriba l’hivern i es produeix el solstici d’hivern, moment en que el Sol es troba a la posició més al sud. Avui és el dia amb la nit més llarga de l’any i el dia més curt, el Sol surt molt tard i es pon molt aviat, hi ha aproximadament 9 hores de Dia i 15 hores de Nit a les nostres latituds. A partir d'aquesta data el dia comença a créixer, el Sol comença a renéixer i esdevé el Nadal, el “naixement del sol invicte” "Natalis Solis Invicti", la constatació que el sol torna a il·luminar cada dia una mica més d’estona “per Nadal un pas de pardal” i així va continuant el cicle fins l’any vinent. "Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç".
·
Bones festes del solstici, bon Nadal i bon any a tothom!
"Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç"
·
·
Arbre que mira farola

Arbre que mira farola,
farola que mira façana,
façana que mira rellotge,
rellotge que mira campana.
Campana que mira finestra,
finestra que mira tramvia,
tramvia que mira bufanda,
bufanda que mira robot.
Robot que mira jugueta,
jugueta que mira tortuga,
tortuga que mira peixera,
peixera que mira la mar.
Un home que mira sa dona,
sa dona que mira sa porta,
sa porta que mira s'escala,
s'escala que mira es replà.

Cansada s'adorm una alumna,
s'adorm a davant sa pissarra,
es sol il·lumina sa foto,
sa foto que surt a sa tapa.
Sa tapa, un llibre, una foto,
sa foto no és més que una fulla,
natura de traça difícil,
d'esquemes i diagrames.
Volcans i metalls poderosos,
gormitis i súper herois,
herois antics, toployones,
hecatombes, platges i bous.
sa platja és d'arena copinya,
sa pinya se pren liquada,
canyeta articulada,
articulada canyeta.

Canyeta que mira cubata,
cubata que mira cubito,
cubito que mira gelera,
gelera que mira beefeater.
Beefeater que mira persona,
persona que mira xigarro,
xigarro que mira rellotge,
rellotge que mira carrer.
arbre que mira farola,
farola que mira girafa,
girafa que mira toyota,
toyota que mira cabana.
Cabana que mira canoa,
canoa que mira acàcia,
acàcia que mira lleona,
lleona que mira sabana.

Joan Miquel Oliver Ripoll
(Sóller, Mallorca, 1974)
·
·

·
·
Ai, las!

Arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira un rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira un robot

Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira el diari
diari que mira en revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

Eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

Ai, las! sa vida és un principi, un nus, un desenllaç.

Ai, las! sa vida és un principi, un nus, un desenllaç

Joan Miquel Oliver Ripoll
(Sóller, Mallorca, 1974)
·
"Ai las" Joan Miquel Oliver (Teatre Xesc Forteza, Palma de Mallorca, 8.5.09)

·
·
· Fotos: arbre i farola : Luighi · plaer_demavida · acacia i lleona: cswphotography ·
·

4 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Com una novel·la. Molts d'anys!

Olga Xirinacs ha dit...

Hi ha molta matèria en aquest post teu. Una reflexió intensa del viure de cada dia i de l'any sencer integrat en el vers.
Raó tens, però el més estrany de les nostres vides és que no sabem mai en quin moment som. ¿Quan s'esdevé el desenllaç?

Bones, santes i proveïdes festes.

Anònim ha dit...

Curiosa coincidència la del neixement de Jesucrist i la del neixement del Sol Invicte. M'agradaria conèixer totes les tergiversacions i adaptacions d'altres ritus que l'esglèsia ha fet durant els seus dos mil anys d'història.

Joan Vicenç ha dit...

Efectivament n'hi ha moltes d'usurpacions religioses sobre fets o elements naturals. Com el d'aquell teix centenari sobre un turó d'un lloc de Galícia on la gent hi celebrava festes i trobades, ben davant s'hi construí una petita capella on s'hi feia entrar a la gent, uns anys més tard es tal·lava el Teix: ja es tenia la parròquia feta.