dijous, 17 de desembre de 2009

Klimaforum09: Uniu-vos a nosaltres



Canviem el sistema, no el clima

Declaració dels pobles a Klimaforum09


Resum

Hi ha solucions a la crisi del clima. Allò que necessiten els pobles i el planeta és una transició justa i sostenible de les nostres societats a un model que garanteixi el dret a la vida i la dignitat de totes les persones i entregui un planeta més fèrtil i vides més plenes a les generacions presents i futures.

Nosaltres, els pobles, les comunitats i totes les organitzacions participants a Klimaforum09 a Copenghage, fem una crida a totes les persones, organitzacions, governs i institucions, incloses les Nacions Unides, perquè contribueixin a aquesta transició necessària. Serà un treball difícil. La crisi actual revesteix aspectes econòmics, socials, ambientals, geopolítics i ideològics que s'afecten i enforteixen mútuament, i que potencien la crisi del clima. Per aquest motiu fem una crida a l'acció urgent sobre el clima:

. Abandonar completament els combustibles fòssils els propers 30anys, que ha d'incloure fites específiques per a cada període quinzenal. Exigim una reducció immediata en les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països industrialitzats de, com a mínim, un 40% en comparació amb els nivells de 1990 per a l'any 2020.

. Reconèixer, pagar i compensar el deute climàtic per el consum excessiu de l'espai atmosfèric i els efectes negatius del canvi climàtic sobre els pobles i poblacions afectades.

. Rebutjar les falses i perilloses solucions orientades al mercat i centrades en la tecnologia que proposen moltes companyies transnacionals. Entre elles l'energia nuclear, els agrocombustibles, la captura i emmagatzematge del carboni, els Mecanismes de Desenvolupament Net, el bioclar, els cultius transgènics “climate ready”, la geoenginyeria i la reducció d'emissions a través de la desforestació i de la degradació dels boscos (REDD) definida a la CMNUCC, que agreugen els conflictes socials i mediambientals.

. Solucions reals a la crisi climàtica basades en l'ús segur, net, renvable i sostenible dels recursos naturals i la transició a la sobirania alimentaria, energètica, sobre la terra i les aigües.

Per tant exigim que la CDP15 arribi a un acord que inicii la recuperació de l'equilibri ambiental, social i econòmic del planeta amb mitjans que siguin sostenibles i igualitaris ambiental, social i econòmicament i que finalment culmini en un tractat jurídicament vinculant.

Els impactes negatius del canvi climàtic causats per l'home produeixen greus violacions dels drets humans. Les nacions tenen l'obligació de cooperar a l'àmbit internacional per garantir el respecte dels drets humans a tot el món, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. Qualsevol acord específic sobre el canvi climàtic s'ha d'entendre en el context més ampla d'assolir una transició sostenible de les nostres societats.

Nosaltres, els pobles i organitzacions que participam a Klimaforum09, ens obligam a prosseguir amb els nostre compromís ple i actiu per aquesta transició, que exigeix canviar fonamentalment les estructures socials, polítiques i econòmiques i corregir les desigualtats i injustícies per motiu de gènere, classe, raça, generació o grup ètnic.

Per això s'ha de restaurar la sobirania democràtica de les nostres comunitats locals, com a unitat social, política i econòmica bàsica. La propietat, el control i l'accés local i democràtic dels recursos naturals forma la base d'un desenvolupament significatiu i sostenible de les comunitats, a la vegada que redueix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. També són necessaris acords regionals i internacionals de cooperació més sòlids per a gestionar recursos comuns i compartits i una ONU més forta i democràtica.

Fem una crida a tots els afectats, persones, moviments socials, organitzacions culturals, polítiques i econòmiques a que s'uneixin a nosaltres en la construcció d'un moviment de moviments fort i global, que promogui les visions i demandes dels pobles a tots els nivells de la societat. Junts podem propiciar una transició mundial cap a un futur sostenible.



Canviem el sistema, no el clima

Declaració dels pobles a Klimaforum09


1.- Preàmbul

Hi ha solucions a la crisi del clima. Allò que necessiten els pobles i el planeta és una transició justa i sostenible de les nostres societats a un model que garanteixi el dret a la vida i la dignitat de totes les persones i entregui un planeta més fèrtil i vides més plenes a les generacions presents i futures. Una transició basada en els principis democràtics de la solidaritat, en particular amb els més vulnerables, la no discriminació, la igualtat de gènere, l'equitat i la sostenibilitat; que reconegui que som part de la natura, a la que estimam i respectam. Per a solucionar la crisi del clima, tan mateix, és necessari despertar consciències i adoptar mesures decisives segon principis que respectin els drets. Les nacions tenen l'obligació de cooperar a l'àmbit internacional per garantir el respecte dels drets humans a tot el món de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.

Nosaltres, els pobles, les comunitats i totes les organitzacions participants a Klimaforum09 a Copenhage, fem una crida a totes les persones, organitzacions, governs i institucions, incloses les Nacions Unides, perquè contribueixin a aquesta transició necessària. Serà un treball difícil. La crisi actual revesteix aspectes econòmics, socials, ambientals, geopolítics i ideològics que s'enforteixen mútuament i que potencien la crisi del clima. Aquesta cruïlla de crisi climàtica, energètica, financera, alimentaria i hídrica, entre altres, ens empeny a unir-nos i a transformar el sistema social i econòmic dominant i el governament mundial, que impedeix trobar les solucions que exigeix la crisi del clima. Per aquest motiu, és necessari un moviment de base que actuï urgentment.

És necessari pagar el deute ambiental i climàtic. No s'han de promoure i adoptar solucions falses, perilloses i a curt termini com l'energia nuclear, els agrocombustibles, la compensació d'emissions, la captura i emmagatzematge del diòxid de carboni, el biochar, la bioenginyeria i el comerç de drets d'emissions. En lloc d'això, hauríem de portar a terme una transició plenament sostenible, basada en recursos nets, segurs i renovables i en la conservació d'energia. Celebram les aliances entre els moviments socials i els diversos sectors, que representen a tots els grups d'edat, gèneres, orígens ètnics, creences, comunitats i nacionalitats. Volem donar forma al nostre futur construint un moviment popular sòlid compost per joves, dones, homes, treballadors, pagesos, pescadors, pobles indígenes, gent de color i grups socials urbans i rurals que sigui capaç d'actuar a tots els nivells de la societat per a pal·liar la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. Instam a un nou ordre econòmic internacional i donam suport a una Organització de les Nacions Unides forta i democràtica, per oposició al G8, el G20 o altres grups tancats de països poderosos.



2.- El desafiament, des de el nostre punt de vista:

La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ha assolit ja nivells tan alts que el sistema climàtic s'ha desequilibrat. La concentració de CO2 i la temperatura del món han augmentat acceleradament en els darrers 50 anys i pujaran encara més ràpidament a les properes dècades. Això se suma a multitud de desequilibris ecològics l'impacte del qual posa en perill les vides i mitjans de subsistència del pobles del món i en particular de les persones desafavorides i altres grups vulnerables.

El desequilibri del sistema climàtic dona lloc a episodis extrems més acusats i freqüents de calor i pluges, ciclons tropicals, huracans i tifons, inundacions i sequeres intenses, pèrdues de biodiversitat, corriments de terres, augment del nivell de la mar, escassesa d'aigua potable, períodes vegetatius més curts, menor rendiment, deteriorament o pèrdua de terres agrícoles, menor producció agrícola, pèrdues de ramat, extinció d'ecosistemes i esgotament dels caladors, entre altres. Aquests fenòmens donen lloc a crisis alimentàries, fam, malalties, morts i desplaçaments, així com a la desaparició de formes de vida sostenibles. A això se suma la introducció dels transgènics, els monocultius i la industrialització de l'agricultura, fortament promoguda per empreses que suposen una greu amenaça per a l'estabilitat i diversitat dels ecosistemes. A més, això implica la marginació i empobriment dels petits pagesos i soscava la seva sobirania alimentaria. L'agricultura industrial te per objecte donar resposta a la demanda mundial que prové del consum excessiu, en particular en els països del Nord, i no a les necessitats bàsiques locals. Això mateix es pot dir de les industries pesqueres modernes, la silvicultura intensiva i la mineria, que destrueixen els ecosistemes, disminueixen la biodiversitat i arruïnen la vida i els mitjans de subsistència de les comunitats locals.

Aquestes conseqüències del canvi climàtic, juntament a la desigualtat social creixen i les greus repercussions en el nostre entorn comú, ja estan devastant les vides de milions de persones i comunitats locals. Ara be, nosaltres els pobles no estam disposats a acceptar que aquest sigui el nostre destí. Per això estan sorgint amb rapidesa moviments populars que estan decidits a defensar els seus mitjans de vida i a lluitar contra aquestes forces i les causes que ens han portat per aquest camí suïcida de destrucció ambiental.

A Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Oceania i Amèrica Central i del Sud, així com la perifèria d'Amèrica del Nord i Europa, estan sorgint moviments populars per a lluitar contra l'explotació de les seves terres per part d'interessos estrangers i retornar el control dels seus propis recursos. Una nova forma d'activisme ha revitalitzat els moviments ambientalistes i ha donat lloc a una ampla varietat de protesta i accions contra la mineria, les grans preses, la desforestació, les centrals tèrmiques de carbó, la navegació aèria i la construcció de noves carreteres entre altres. Cada vegada hi ha major consciència sobre la necessitat de canviar profundament l'actual paradigma econòmic. En els distints moviments estan proliferant formes de vida alternatives. Al mateix temps, l'opinió pública se n'ha donat compte que els responsables polítics actuals no estan disposats a enfrontar-se a l'amenaça del canvi climàtic i de la degradació ambiental. L'anomenada estratègia de creixement verd o creixement sostenible ha resultat ser una excusa per a perpetuar el mateix model bàsic de desenvolupament econòmic que és una de les causes fonamentals de la destrucció ambiental i la crisi climàtica.


3.- Les causes, des del nostre punt de vista:

La causa immediata i principal del canvi climàtic produït per la ma de l'home és una emissió sense precedents de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, originada per l'increment del consum de combustibles fòssils per a la industria, el comerç, el transport i finalitats militars, per anomenar només algunes fonts significatives. Altres inductors importants del canvi climàtic són la desforestació, les industries extractives, la degradació forestal (amb excepció de l'agricultura itinerant sostenible dels pobles indígenes), la interrupció del cicle de l'aigua, el robatori de terres per estendre l'agricultura industrial, l'augment de la producció de carn industrial i altres tipus d'ús no sostenible dels recursos naturals.


Control i propietat desiguals dels recursos

Aquestes causes immediates són el resultat d'un sistema econòmic mundial no sostenible construït a partir d'un accés i un control desiguals als limitats recursos del planeta i als beneficis que se'n deriven del seu ús. Aquest sistema es basa en l'apropiació de terres comunals locals, nacionals i mundials per part de les elits locals i mundials. Els tan alabats avanços en tecnologia, en producció i en progrés humà són els que en realitat han produït els desastres de desenvolupament locals i mundials. Encara així, una elit mundial privilegiada segueix obstinada en un consum desmesurat i una producció irresponsable que cerca només el lucre, mentre un gran percentatge de la humanitat es veu sumida en la pobresa i consumeix a penes el necessari per a la subsistència i la supervivència, o fins i tot menys. Aquesta és la situació no només en els països del Sud, sinó també en el Nord. Les empreses transnacionals més grans del món, amb seu principalment als països del Nord i en paradisos fiscals, però amb operativitat a tot el món porten molt temps al front d'aquests excessos.

La competència entre les transnacionals i els països rics per els recursos i per majors quotes de mercat, així com els acords i tractats de comerç, han portat a una opressió neocolonial dels pobles del Sud, als que se'ls han negat la propietat i el control legítims dels seus recursos. L'Organització Mundial del Comerç, les institucions financeres internacionals, així com la Unió Europea i els Estats Units, per mitjà d'acords bilaterals, estan incrementant la privatització i la mercantilització dels recursos públics a la vegada que intensifiquen el robatori dels recursos naturals als països subdesenvolupats i els imposen condicions que augmenten la seva dependència.


Corrents de pensament imperants i alternatives

El model de desenvolupament que promouen aquestes institucions no és només qüestió “d'economia”. El paradigma econòmic imperant està directament relacionat amb un sistema de pensament que es basa en una imatge de l'ésser humà com “ésser econòmic”. A aquesta ideologia li donen suport els grans mitjans de comunicació i les empreses de mercadotècnia o mercadeig que promouen l'egoisme, la competència, el consum material i l'acumulació il·limitada de riquesa personal sense parar el ment a les conseqüències socials i ecològiques de tal comportament. Aquest sistema de pensament està íntimament lligat a les corrents de patriarcat i paternalisme.

Si realment volem fer front a aquesta crisi, necessitam entendre que l'espècie humana forma part tant de la natura com de la societat i que no pot existir sense elles. Per tant, si volem que la humanitat sobrevisqui, hem de respectar la integritat de la Mare Terra i hem d'esforçar-nos per aconseguir l'harmonia amb la natura i la pau dins i entre les cultures. Som, al mateix temps, ciutadans de diferents països i de un sol món. Tots compartim la responsabilitat per el benestar present i futur de la família humana i de tots els demés éssers vius. L'esperit de solidaritat humana i de parentesc amb tota forma de vida es reforça si vivim d'acord amb el principi de “Un entre molts”.


4.- Una transició justa i sostenible

Està clar que per a solucionar la crisi del clima es requereixen transformacions de gran abast, que actualment estan excloses de l'ordre del dia de qui dissenyen les polítiques en els governs i a les institucions multilaterals. Els pobles demanen un canvi de sistema, no “allò mateix de sempre”, ni l'ús indiscriminat d'apedaçaments tecnològics i comercials amb els que els grans interessos han establert i limitat l'agenda climàtica.

Els moviments populars no estan mancats de visions alternatives per a la societat ni de passos concrets que s'hagin de prendre per apropar-se a un futur sostenible a la vegada que s'aborden les crisis climàtica, hídrica, econòmica i alimentaria. Dita transició sostenible començarà amb moltes iniciatives diferents. Alguns dels passos cap a la transició sostenible són:

. Sobirania alimentaria i agricultura ecològiques: Defensar el dret dels pobles, comunitats i països a establir els seus propis sistemes de producció, incloent-hi les polítiques d'agricultura, pesca, alimentació, boscos i territori que siguin apropiades per a les seves circumstàncies des d'un punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural. S'ha de respectar i garantir l'accés de les persones, especialment les dones, al control dels recursos productius tals com la terra, les llavors i l'aigua. La producció agrícola ha de basar-se principalment en coneixements locals, tecnologies apropiades i tècniques sostenibles des d'un punt de vista ecològic que absorbeixin el CO2, ho mantinguin en els diferents sistemes natius de plantació, captin i mantinguin l'aigua i tornin al sòl més nutrients dels que se li varen extreure. La producció agrícola i alimentària s'ha de centrar principalment en satisfer les necessitats locals, fomentar l'autoabastiment i promoure el mercat laboral local, així com en reduir l'ús de recursos, els residus i les emissions de gasos d'efecte hivernacle al llarg del procés.

. Apropiació democràtica i control de l'economia: La reorganització dels bens de producció de la societat cap a formes més democràtiques d'apropiació i gestió, amb la finalitat de satisfer les necessitats bàsiques de les persones, tals com la creació de llocs de treball, l'accés a l'aigua, l'habitatge, la terra, els sistemes sanitaris i educatius, la sobirania alimentaria i la sostenibilitat ecològica. Les polítiques públiques han de garantir que els sistemes financers afavoreixin els interessos públics i que canalitzin els recursos per a la transformació sostenible de la industria, l'agricultura i els serveis.

. Sobirania energètica: Una reducció radical del consum energètic, especialment en els països és injustament enriquits, combinada amb un nou enfocament cap a fonts d'energia públiques i renovables, com l'energia solar, eòlica, geotèrmica, de l'onatge i de les minicentrals hidroelèctriques, així com el desenvolupament de sistemes de distribució elèctrica autosuficient per garantir el subministrament d'energia a les comunitats i la propietat pública de la xarxa elèctrica.

. Planificació ecològica de les zones urbanes i rurals: L'objectiu és reduir radicalment el consum d'energia i recursos i la quantitat de residus i contaminació, fomentant al mateix temps que es cobreixin les necessitats bàsiques dels ciutadans amb mitjans locals. Una planificació urbana i rural basada en els principis de la justícia social que ofereixi un servei igualitari a tot el món i redueixi la necessitat de transport. Promoure els sistemes de transport públic, amb sistemes ferroviaris lleugers i d'alta velocitat i carrils bici, per a reduir d'aquesta manera la necessitat d'utilitzar vehicles privats a motor i descongestionar les carreteres, a la vegada que es millora la salut pública i es redueix el consum d'energia.

. Institucions educatives, científiques i culturals: Tornar a orientar la investigació pública i l'educació per a satisfer les necessitats de la població i el medi ambient, en lloc de la tendència actual que es limita a desenvolupar tecnologies privades i lucratives. La investigació i el desenvolupament haurien de ser, sobretot, un esforç obert i de col·laboració per el bé comú de la humanitat. S'haurien d'eliminar les patents sobre les idees i la tecnologia. S'hauria de fomentar un intercanvi just de tecnologies apropiades, el coneixement tradicional i les pràctiques indígenes innovadores, així com l'intercanvi d'idees entre països.

. Posar fi al militarisme i a les guerres: L'actual model de desenvolupament basat en els combustibles fòssils ens porta a la violència, la guerra i els conflictes armats per el control de l'energia, la terra, l'aigua i altres recursos naturals. Això queda patent en la invasió i ocupació d'Iraq i Afganistan dirigides per els Estats Units i la militarització a tot el món d'aquelles regions que posseeixen combustibles fòssils i altres recursos naturals. S'està expulsant violentament a pagesos i comunitats indígenes de les seves terres per obrir pas a plantacions d'agrocombustibles. S'han gastat bilions de dòlars en la industria armamentista, tudant ingents recursos humans i materials que haurien de dedicar-se a realitzar una transició sostenible.


Donant passes cap endavant anam aprenent. Aquestes passes ens ajudaran a convèncer a la gran majoria de la gent que una transició sostenible porta la promesa d'una vida millor i més plena. Els camps social, polític, econòmic i ambiental estan íntimament relacionats. Per tant, una estratègia coherent hauria de cobrir-los tots: aquesta és la idea central del concepte de transició sostenible.

Un aspecte d'aquest concepte és el restabliment de les comunitats locals en lloc del mercat global com unitat bàsica social, política i econòmica. La cohesió social, la participació democràtica, la rendició de comptes econòmica i la responsabilitat ecològica només es pot assolir assegurant que cada decisió es prengui al nivell més bàsic que sigui adequat. Aquesta és una lliçó bàsica que hem après de les cultures ètniques i les comunitats locals.

Un enfocament comunitari, per tant, no contradiu la necessitat d'una cooperació internacional extensiva. Al contrari, requerirà aliances més fermes dins i a través de les fronteres entre productors directes en l'agricultura, la silvicultura, la pesca i la industria. Les aliances reforçades per la igualtat de gènere i per el reconeixement i l'eliminació de les relacions de poder injustes a tots els nivells. També inclou la necessitat d'acords cooperatius regionals i internacionals més forts per administrar els recursos comuns i compartir-los, com els recursos hídrics entre fronterers. A més, la cooperació internacional promourà l'intercanvi complet d'idees, tecnologies i coneixements a través de totes les fronteres, a més d'entrar en un diàleg obert, basat en el respecte mutu entre les diferents cultures.


5.- Vies de transició

Moltes persones treballen per crear una industria, agricultura, silvicultura i pesca més sostenible, així com en el sector de les energies renovables. Aquestes iniciatives dins del sistema han desenvolupat encara més les aliances amb altres sectors de la societat, els sindicats, els consumidors, la població urbana, els professors i els investigadors; tots ells s'esforcen per assolir modes de vida més sostenibles.


Nacions Unides i la Conferència de les Parts

Hem d'influir en les negociacions sobre el Canvi Climàtic i la 15ª Conferència de les Parts (CDP15) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Les lliçons apreses de rondes de negociacions prèvies no són molt prometedores. A pesar dels plans d'alt nivell d'acció concertada iniciats a la Conferència Marc sobre el Canvi Climàtic de Rio de Janeiro de 1992 i posteriorment en el Protocol de Kioto de 1997, els resultats són escassos i no s'han solucionat els problemes. De fet, la situació ha empitjorat, doncs hi ha hagut molt poc progrés en els principis, objectius i terminis de la Convenció i del Protocol.

Els mateixos interessos de les grans empreses, que en gran mesura són responsables de la crisi del clima, semblen tenir una influència immensa en les polítiques climàtiques a escala nacional i mundial. Ens oposam fermament a aquesta influència antidemocràtica dels lobbys en les actuals negociacions de la CDP. Al contrari, demanam als estats que posin en pràctica mecanismes d'avaluació par a totes les polítiques i instruments polítics baix la CMNUCC, per assegurar processos inclusius i deliberatius multilaterals que reparin les desigualtats existents, ja siguin de gènere, color, edat, discapacitat o altres formes de discriminació a les negociacions de la CDP. Exigim que la CDP15 arribi a un acord que inicii la recuperació de l'equilibri ambiental, social i econòmic del planeta amb mitjans que siguin sostenibles i igualitaris ambiental, social i econòmicament i que finalment culmini en un tractat jurídicament vinculant.


Les nostres exigències:

Aixecam la nostra veu davant els líders de la CMNUCC per a postular les exigències i alternatives del poble.

1. Supressió dels combustibles fòssils: Demanam una estratègia clara per a desmantellar la era dels combustibles fòssils en els propers 30 anys, que han d'incloure fites específiques per a cada període quinzenal. Exigim una reducció immediata en les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països industrialitzats de, com a mínim, un 40% en comparació amb els nivells de 1990 per a l'any 2020.

2. Reparacions i compensació per el deute climàtic i per els delictes ambientals: Exigim reparacions plenes per els països del Sud i aquells empobrits per els estats del Nord, les corporacions transnacionals i per institucions de paradisos fiscals. D'aquesta manera, afrontam parcialment les injustícies històriques associades a la industrialització desigual i el canvi climàtic, originat en el genocidi de nacions indígenes, el transit transatlàntic d'esclaus, l'era colonial i les invasions. Això ha d'anar acompanyat d'una estratègia igualment clara perquè els qui s'han enriquit compensin als pobles empobrits per el deute climàtic i més àmpliament per el deute ecològic.

S'hauria d'establir un fons global i democràtic per a donar un suport directe a les víctimes del canvi climàtic. Els països desenvolupats han de proporcionar tecnologies noves, obligatòries, adequades, amb finançament fiable i lliure de patents perquè s'adaptin millor a impactes climàtics adversos i per a portar a terme reduccions d'emissions. Això permetria als països en desenvolupament desenvolupar un paper en la contenció del canvi climàtic, al mateix temps que es satisfan les necessitats i aspiracions de les seves poblacions. Les institucions financeres internacionals, les agències donants i els mecanismes comercials no haurien de prendre part en les reparacions.

3. Una prohibició global immediata de la desforestació de boscos primaris i l'inici paral·lel d'un programa mundial ambiciós de plantació d'arbres basat en espècies natives de diversa índole en associació amb pobles indígenes i comunitats dependents dels boscos. De forma similar, una prohibició de mètodes de pesca industrial a gran escala i una tornada a pràctiques pesqueres principalment de tipus local i sostenible. Finalment, una prohibició de l'apropiació de la terra per part d'interessos estrangers i l'acceptació plena de la sobirania popular sobre els recursos naturals.

4. Ens oposam radicalment a les falses i perilloses solucions orientades al mercat i centrades en la tecnologia que proposen moltes companyies transnacionals. Entre elles l'energia nuclear, els agrocombustibles, la captura i emmagatzematge del carboni, els Mecanismes de Desenvolupament Net, el biochar, els cultius transgènics “climate ready”, la geoenginyeria i la reducció d'emissions a través de al desforestació i de la degradació dels boscos (REDD) definida a la CMNUCC. Totes elles no fan més que produir noves amenaces ambientals i no solucionen la crisi del clima. Les compensacions i el comerç del carboni també són instruments falsos i injustos perquè tracten un recurs mundial comú, com és l'atmosfera, com un producte que pot posseir-se i comercialitzar-se. Fins ara els sistema no ha mostrat cap avantatge i, en permetre als països rics compensar la reducció de les seves obligacions, ha mantingut aquest sistema injust i insostenible.


5. Un impost equitatiu sobre les emissions de carboni: Exigim un impost equitatiu sobre els emissions de carboni en lloc del règim de quotes comerciables carboni. Els ingressos obtinguts a través de dit impost han de tornar-se als pobles de manera equitativa i una part d'ells hauria d'utilitzar-se per a compensar i per a contribuir a finançar l'adaptació i a la mitigació. Tan mateix, això no substitueix la reparació del ja acumulat deute climàtic. Dita compensació i finançament ha de ser incondicional i quedar fora dels mecanismes de mercat i de les institucions financeres. S'ha de fomentar la reducció de les emissions per mitjà d'un impost sobre el carboni transparent i fortament progressiu i per mitjà de reglaments específics que eliminin a poc a poc l'ús de combustibles fòssils a la vegada que promouen una energia segura, neta i renovable.


6. Institucions multilaterals i empreses transnacionals: Les institucions econòmiques i financeres internacionals com l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, els bancs de desenvolupament regional, les institucions donants i els acords de comerç són injustos, no sostenibles i no rendeixen comptes i hauria de substituir-los per institucions equitatives i democràtiques que funcionin dins el marc de la Carta de les Nacions Unides, que respectin la sobirania popular sobre els recursos i promoguin la solidaritat entre els pobles i les nacions. També s'hauria de crear un mecanisme que controli i vigili estretament les operacions de les empreses transnacionals. Finalment, ens comprometem a treballar activament per a portar a terme aquestes transicions sostenibles per a les nostres societats dins les línies que impulsam en aquesta Declaració.


6. Un moviment mundial per a una transició sostenible.

Independentment dels resultats de la Cimera de Copenhage sobre el Canvi Climàtic, hi ha una necessitat urgent de construir un moviment mundial de moviments que treballen a llarg termini en favor d'una transició sostenible per a les nostres societats. A diferència de les estructures de poder vigents, aquest moviment ha de créixer en sentit ascendent. Allò que necessitam és una gran aliança de moviments ambientals, socials, sindicals, agrícoles, de societat civil i altres parts alineades que puguin treballar junts en la lluita política diària a escala local, nacional i internacional. Aquesta aliança implica a la vegada la creació d'una nova mentalitat i noves formes d'activisme social i ha de ser capaç no només de reaccionar davant les pràctiques no sostenibles, sinó també de demostrar per exemple com pot funcionar una nova economia sostenible.

Nosaltres, els pobles, comunitats i organitzacions socials participants en Klimaforum09 estam compromesos a capitalitzar els resultats assolits en aquest fòrum per a prosseguir el desenvolupament d'un moviment mundial de moviments.

Aquesta Declaració te per objecte servir d'inspiració al desenvolupament d'aquest moviment i marcar el rumb que volem seguir. Junts, podem propiciar una transició mundial cap a un futur sostenible. Uniu-vos a nosaltres.


Personalment vos recomano escoltar les paraules d'aquest líder mundial, clicau sobre la foto: