Si no fos un arbre, et faria un petó

Carències afectives

Els arbres urbans no paren de fer-nos la vida més agradable. I mireu si en tenen de feina: ens fan l’aire més fi, ens acompanyen amb la seva ombra, ens alegren amb els seus colors… i, a més a més, s’han d’espavilar amb el que tenen doncs l’ofici de sobreviure a la ciutat els és prou dur.

Ara, algun ganàpia ens vol fer creure que aquest plàtan necessita deixar de ser arbre. Ni que sigui per a besar-nos. Com si l’arbre no en tingués prou amb ésser allò que és.

No serà que li calen més manyagues i menys bretolades ?

jd

·