On queda el respecte?
L’ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) pren a Mallorca formes d’arbre i d’arbust, depenent de si ha estat esporgat de jove o si prové de rebrot amb diversos peus. No són molts els casos en que trobam exemplars arboris de mida molt grossa i espectacular, rarament els xorracs, verducs i destrals els han deixat arribar a ancians. Aquesta Coma, situada en algun indret de la Serra de Tramuntana, encobeeix una vuitena de misteriosos ullastrots. En aquest ombrívol xeregall i aprofitant la llecor i la humitat on arrelen, han envestit a fer cimals que encalcen l’alçada dels pins veïns. Les formes dels seus brancams, els forats i bonys encaixen dins un malson de lluna plena, vent esgarrifador i calabruix. Però al capvespre, amb les darreres llums de ponent, que encaixen a dins de la coma, inspiren antigor i calma, allà on el temps no compta.
La facilitat que dóna la motoserra i la proximitat d’un camí per on arribar amb un tot-terreny, ha fet que una part d’aquest grup de gegants hagi estat atacat, mutilat i mal coronat, furtant-los avariciosament part de la seva llenya. L’activitat de carboneig i fabricació de calç a la Serra ha desaparegut fa escassament 60 anys. Arreu als voltants d’aquests gegants hi ha signes d’aquestes activitats: Forns de calç i rotlles de sitja. Sorprenentment, aquests arbres no presenten talls ni ferides antigues. Perquè idò respectaren els carboners i calciners a aquests exemplars? Perquè respectaren aquests treballadors del bosc la llenya que han rapinyat avui alguns menyspreant la seva bellesa?
Un misteri que quedarà sense resoldre.
Rafel Mas, Búger 15 de novembre de 2009Un misteri que quedarà sense resoldre.
P.S. Agraeixo a na Gemma la dolça troballa
P.S. 2 "Coma dels Ullastrots" és un nom fictici, no es correspon amb la toponimia
3 comentaris:
Vestigis de la nostra Selva. Cal respectar i protegir aquests monuments naturals. N'hi hauria d'haver prou amb el sentit comú i l'amor per la pròpia terra.
Hem gaudit molt llegint i observant l'article i les fotos.
Enhorabona i gràcies per l'estona, Rafel Mas!
Guillem, estic ben content de que hageu passat gust d'aquesta visita virtual a aquesta coma. Salut!
Publica un comentari a l'entrada