dilluns, 16 de gener de 2012

Oh pi dels déus

Els nostres pins

¡Salut, oh pi de terra eixuta,
oh llaç damunt la nostra ruta,
d’un aspre món i un cel serè!
!Oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!

Salut, oh pi de la carena,
dolç monument de l’horitzó;
salut, marina visió
oh pi dels déus, fill de l’arena;

pi vigilant de les ermites,
entre una font i un vell pedrís;
pi suïcida que t’excites
tort, esglaiat sobre un abís;

pi que ets conhort per a les passes,
a mitjan rost, bell travesser;
pi que en el sol t’estiregasses
cap a la llum, com un xiprer;

pi casolà vora una eixida
que sents el cant dels reguerols;
pi dins la selva atapeïda,
alta cucanya d’esquirols;

pi contra vent, que no tens lleure
de pentinar ton front altiu;
pi decandit, negant-te en l’heura;
i el més sortós, tu que pots heure
cançons de font, cançons de niu.

II

Amic suau, d’aspres cabells!
Com savi antic dones consells,
i, sumptuós com un califa
et fas tot l’any una catifa
de tos mateixos pèls vermells.

¡Salut, oh pi de terra eixuta,
oh llaç, damunt la nostra ruta,
d’un aspre món i un cel seré,
oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

Pi roig 2

Berguedà, Patum,
Castellar del Riu,
Pi de les Tres Branques,
el Pla de Campllong.

Pi roig europeu,
símbol nacional
d’una terra bella,
de boscos i mar.

que encara batega
malgrat el ponent
que fa segles bufa
contra arbres i gent.

Celdoni Fonoll
(Calaf, 1944)

El pi i el llamp

Vaig créixer per damunt de l’home i de la bèstia;
i si jo parlo—ningú no parla amb mi.

Massa alt vaig fer-me i massa solitari—
Espero, sí: però de fet què espero?

És massa prop de mi la seu dels núvols,—
Espero caure el primer llamp.

Friedrich W. Nietzsche
(Röcken bei Lützen, Saxònia, 15 octubre 1844 – Weimar, 25 agost 1900)
(Traducció de Joan Vinyoli)



Pinie und Blitz

Hoch wuchs ich über Mensch und Tier;
Und sprech ich - niemand spricht mit mir.

Zu einsam wuchs ich und zu hoch -
Ich warte: worauf wart' ich doch?

Zu nah ist mir der Wolken Sitz, -
Ich warte auf den ersten Blitz.

Friedrich W. Nietzsche

La drova

A Eduard Verger, a manera d’epitafi

Sota aquest cel pesant i xafogós
l’abatut romaní i el pi panteixen
aromes i resina. Com plugim
la llum es filtra al tendal. Per les cases

entrelligades del lloc brunz el dens
matí. La flaire dels tions es mescla
amb oli. La paella es cou. Els peus
i les rimes no aguanten el migdia.

Un concert regalima de la ràdio:
Alban Berg. A la gàbia el perico
sorprenentment callat es gronxa, es mira

a l’espillet. («Coneix-te a tu mateix.»)
S’adorm. ¿Pensa en el bosc, o en l’ocellaire?
«Es ist genug. So nimm Herr meinen Geist!».

Balázs Déri
(Orgovány, Budapest, 1954)
(Traducció del XI Seminari de Traducció Poètica,
Farrera de Pallars, 7-10 de novembre de 2002)


A través dels temperaments

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

Gabriel Ferrater i Soler
(Reus 1922 - Sant Cugat, 27 abril 1972)

Que voldria un dia lliure

Que voldria un dia lliure,
«dret talment un bosc de pins».
Això sí que fóra viure!

Climent Forner i Escobet
(Manresa, Bages 31 octubre 1927)

Dia d’estiu a la muntanya

Indolent moc el ventall blanc,
totalment un dins el bosc verd;
el meu barret suspès d’un roc,
l’aire dels pins sobre la testa.

Li Bai
(Suyab, 701 – Dang Tu, 762)
(Traducció de Ramon Dachs i Anne Hélène Suárez)



夏日山中

懒摇白羽扇,
裸体青林中。
脱巾挂石壁,
露顶洒松风。

李白

Corrandes LXXXIV

Després la terra s' esbauma
al seu bes cantan els pins
i sentireu la alenada
d' espigols i romanins.

Josep Iglésies i Guizard
(Barcelona, 19 octubre 1873- ibídem, febrer 1932)

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Vista aquesta teva i admirada amistat amb els pins que, per cert, condicionen la nostra vida, et pregunto si has llegit "Cuaderno del bosque de pinos", de Francis Ponge. El tinc en una edició de Tusquets del 1976, bilingüe. És un volum petit però de referència. L'obra de Ponge, en general, és interessant per l'originalitat i anàlisi exhaustiva de les petites coses. Hi havia publicacions seves també a Els Llibres del Mall. Petits tresors d'una biblioteca.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Hola Olga,
No conec aquest llibre que dius, però miraré a veure si el trobo. Gràcies per la recomanació.
Si em permets et vull fer una consulta. D’aquests poemes dels pins, el de Li Bai n’he trobat un altre traducció. Ja sé que parlar de traduccions de poesia és una cosa complicada i segurament encara més d’un idioma com el xinès, però a tu quina de les dues et sembla més encertada?
Aquesta és l’altre versió:

Un dia d’estiu a la muntanya

Sense esma sacsejo el meu ventall de plomes blanques
Tot nu entre els arbres verdejants
Em trec el fulard i el penjo en una roca
El vent circula entre els pins i refresca el meu cap descobert

Li Bai
(Traducció de Núria Periago)

Salut i gràcies.