Ni l'un, ni l'altre

La meva opinió és:
Amb debats medi-ambientals a escala mundial, la societat comença a agafar seients a les files d'uns o d'altres. Com sempre, hi ha dos bàndols oposats i la gent necessita pertanyer a un d'ells.
Està molt bé ser del Barça o del Madrid i com és lògic, difícilment trobaràs algú a favor dels dos equips, però la ciència no funciona així. La ciència no són dues comunitats científiques per triar com molta gent pensa, sinó un grapat de teories i opinions d'uns i dels altres que cal criticar o recolzar segons els coneixements que cadascú tingui. Evidentment, això sería l'ideal; debatre, parlar, trobar hipòtesis nul·les, contrastar, demostrar, extrapolar experiments... però això és un esforç massa gran per la societat.
No se sap ben be perquè però el que acostuma a fer la majoria és aferrar-se a un científic, profeta, el que li volgueu dir però que és, en teoria, una persona entesa (o treballa per persones enteses). A vegades la tria d'un o altre científic és únicament estètica o perquè directament l'altre no ens cau be. Però el problema de tot plegat és que aquesta vinculació amb el científic es dóna a través d'una fe cega per vàries raons, les dues més importants;

-La primera és que el protagonista sap vendre molt be la moto.

-La segona és que el receptor (En aquest cas, la societat) no entén ni pitus ni flautes del tema i necessita que algú pensi per ell.

Així doncs, ens trobem en que actuem com sempre (Fe cega), però amb la diferència que ara és la comunitat científica la que mana i abans era la religió. D'acord que som una mica més crítics, però al cap i a la fi, la societat es continua movent a través de la seva fe en les coses i evidentment, hi ha molta gent espavilada que veu això i aprofita per vendre motos a tothom.

Així doncs, encara que sigui frustant, el primer que cal fer quan algú t'intenti vendre la moto és, a través dels teus coneixements, mirar de trobar una contradicció amb allò que t'està intentant vendre. No val dir; Jo soc de Anton Uriarte, doncs jo de l'Al Gore.

Reflexionant, m'ha semblat observar una evolució del Sr. Al Gore durant aquest temps, primer era un excepcional crític i divulgador que va fer reflexionar a mitg món sobre el temes ambientals, però sembla que ara ja vol començar a vendre motos.
Una altre reflexió, va pel Sr. (O Dr.?) Anton Uriarte, que intenta vendre la moto fent el paper del bon i entès científic amb la qual cosa, es trobava a faltar. La llàstima és que moltes persones, al veure que és dels pocs que intenten acostar-se a la societat amb aquesta estratègia, directament li fan petons als peus per la simple raó que aquestes persones no saben quin és l'últim pas de la ciència; Crítica.
El Sr. Antón (Que em va extranyar que un prestigiós científic perdés el temps fent blocs, però en fi...) presenta teories i analitza dades i n'extreu unes conclusions, això és bonic. Si hom fa l'esforç de ser crític amb les teories d'Antón, tal i com ell fa amb les teories d'altres, veurà que pot contradir-les, detectar errors o be reforçar-les encara més, i això és encara més bonic.