Rèquiem per un pi

El pi solitari

Quan les obres de soterrament van arrasar, sense cap necessitat, els arbres del Parc de Son Fortesa, els plataners centenaris d'Eusebi Estada i tot el Parc de Ses Estacions, al corredor ferroviari només va quedar un pi. Una desgràcia li va salvar la vida. Des del 2003 el seu tronc estava atrapat pel formigó del baixador del tren. I com el primer objectiu dels nostres governants actuals va ser arrencar tot arbre que hi hagués, per si de cas a algú se li ocorria lligar-se a un per reivindicar alguna cosa, amb l'únic que no van poder arrambar va ser amb aquest pi valent. Ara s'apunta al buit del buit del soterrament, arrels a l'aire, polsós i deforme. Però resisteix.

Quant temps sobreviurà? No ho sabem. L'experiència ens diu que aquesta carta pot ser la seva sentència de mort, perquè cada vegada que ens dirigim al Govern Balear o a l'Ajuntament de Palma per demanar protecció o aportar idees per millorar el projecte, el que han fet ha estat accelerar la destrucció del bé que volíem protegir. Va passar amb el Pont del Tren, amb el Parc de Son Fortesa i amb la idea d'allargar tres-cents metres el soterrament per alliberar de la marginació tot un barri. Així que potser aquesta carta hauria de titular-se «Rèquiem per un pi». O millor, no demanarem la seva protecció. Farem cas a un senyor que ens va dir l'altre dia: «A Cirer i a Cabrer, digueu-los que no facin el Parc de les Vies, i llavors ho faran».

Àngels Fermoselle, Portaveu Plataforma pel Parc de les Vies. (Palma).

Cartes al director. Diari de Balears