dijous, 26 d’octubre de 2006

De l'ús de portaempelts

Entrevista amb Pere Cabiscol i Barios

“La gamma de portaempelts existent ha permès noves plantacions”

El conreu de fruita de pinyol és un dels més importants en el sector fructícola a Catalunya, on de forma continua s’investiga per a millorar els rendiments i la qualitat de les produccions. Des del departament tècnic de la cooperativa Fruits de Ponent, l’enginyer tècnic agrícola Pere Cabiscol treballa en equip en el control exhaustiu de totes les facetes de la producció de fruita i, de primera mà, ens parla de l’ús de portaempelts en la producció de préssec i nectarina, dels seus avantatges i de la seva evolució en els darrers anys.
Quina és la funció bàsica d'un portaempelt?
S’utilitza per a desenvolupar tot el potencial de la varietat que es vol produir, de forma que es puguin minimitzar els factors negatius que pot presentar el terreny i que, per tant, afecten negativament a la producció, amb el perjudici econòmic que suposa en el resultat de la plantació.
Cal buscar portaempelts capaços de transferir les característiques pròpies que resultin positives per la varietat comercial que s’instaura, com ara el desenvolupament de l’arbre, l’adaptació al tipus de sòl o l'exploració per part del sistema radicular d’un determinat volum de terreny disponible.
Quins aspectes s’han de tenir en compte a l'hora d'escollir el portaempelt adequat?
El portaempelt cal escollir-lo en funció del tipus de sòl, per tal que la varietat s’adapti a un sòl que teòricament no és el millor per a poder expressar el seu màxim potencial de productivitat i de qualitat. Així, cal tenir en compte aspectes com la profunditat del terreny, les seves característiques físiques de composició, el contingut de calç activa, els drenatges, la fatiga del terreny i la composició química.
”Els portaempelts més utilitzats s’agrupen en pruneres,
francs i híbrids interespecífics”

Per a les varietats de préssec que es produeixen a Catalunya, quins portaempelts són els més adequats?
Els portaempelts més utilitzats s’agrupen en pruneres, francs i híbrids interespecífics. Dins les pruneres destaquen Damas, Sant Julià, Montizo, Brompton, pel seu escalat de vigor i coloració, així com pel factor de vigor moderat, adaptació a terrenys pesats o argilencs que afavoreixen l’asfixia radicular, i un avançament de la maduració i, per tant, de la data de recol·lecció com a característica principal.
En el grup dels francs cal destacar Nemaguard, Nemared, Rubira, Rovira i GF-305. En general, presenten un vigor superior al grup anterior, una recol·lecció més tardana, però un potencial de producció superior. Els dos primers, presenten un vigor una mica més reduït i són resistents a la presència de nematodes en el terreny. El seu punt feble més important radica en la seva major sensibilitat a la clorosi fèrrica.
Els híbrids interespecífics es caracteritzen per un vigor vegetatiu més elevat, potser els costa entrar a produir, però en canvi ràpidament aconsegueixen tot el seu potencial màxim. El mateix vigor intrínsec provoca un retard en la data d’inici de recol·lecció, i possiblement una reducció de calibre mig en el fruit no significativa. Destaquen en aquest grup el GF-677 (préssec x ametller), el Cadaman i Warrier (préssec x prunus), sèrie GxN (ametller x Nemared), Istara, ... Com a característica comuna a destacar seria la seva major resistència a la clorosi fèrrica que els francs.
Tenim un portaempelt ideal?
Val a dir que no hi ha un portaempelt ideal, sinó que cal buscar aquell que, en funció de les seves característiques, millor s’adapti a les condicions del terreny i a la particularitat de la varietat que es vol plantar.
"Cada innovació ha aportat alguna millora
al conreu de préssec i nectarina"

Com ha estat l'evolució en els darrers anys quant la introducció de nous portaempelts?
L’evolució històrica ha anat des de el franc de pinyol procedent d’indústries, al franc seleccionat, als híbrids presseguer x ametller, els híbrids ametller x presseguer (sèrie GxN), i els híbrids de presseguer (Cadaman, Warrier).
Cadascuna d’aquestes innovacions ha significat aportar alguna millora nova al conreu de préssec i nectarina, amb característiques que abans s’han anat definint.
S'ha aconseguit solucionar els principals problemes que es plantejaven abans de tenir els nous portaempelts?
Amb l'híbrid GF-677 s’ha aconseguit un avanç important, la resistència a la clorosi fèrrica, donat que en les nostres contrades i amb el tipus de terres que tenim aquesta carència constituïa un problema important (les tan conegudes aportacions de “quelats”). Amb les sèries GxN, i Warrier i Cadaman s’han aconseguit unes resistències a certs nematodes per solucionar problemes de cara a noves replantacions.
"La regulació d’una forma esglaonada del vigor vegetatiu
encara és un tema no resolt"

En quins aspectes creu que s'hauria d'avançar en el camp dels portaempelts per a presseguer?
Ens queda pendent resoldre els problemes d’infeccions de sòl per Rosselinia i Armillaria, problemàtica especialment important en les replantacions de noves varietats en terrenys pesats, com poden ser tots els de les hortes tradicionals. A més, tot i la gamma de portaempelts existents, la regulació d’una forma esglaonada del vigor vegetatiu encara és un tema no resolt.
Com s'ha reflectit la introducció de nous portaempelts en la producció a Catalunya?
Inicialment, gairebé l’únic patró que s’utilitzava era el franc, que conferia a la plantació una gran longevitat (fins a 20 anys, o en ocasions més) a costa d’entrar més tard en producció. Aquest retard en front a la persistència de la plantació no es considerava important. En tot cas, l’altre tipus de portaempelt utilitzat, encara que molt minoritàriament, era el de prunera, per a situacions molt específiques (terrenys amb problemes de drenatges, principalment), que si bé entraven més aviat en producció, el seu rendiment i vida útil eren menors.
Avui la importància de l’adequació de les varietats a les exigències del mercat és tant important que la renovació varietal caracteritza les noves plantacions, i les exigències quant portaempelts han derivat en una reducció del període inicial improductiu, intentant mantenir al màxim el llindar de producció de la varietat.
De quines espècies són els empelts adients a aquests portaempelts?
Tots aquests portaempelts que aquí es senyalen són adequats per plantacions de presseguer i nectarina.
Quins avantatges té l'ús d'empelts i portaempelts en la producció de préssec respecte altres mètodes de plantació?
Contribueixen de forma molt important a uniformitzar la plantació de fruiters, de forma que es facilita el conreu sota un criteri empresarial. A més, cal considerar que l’elecció del portaempelt aporta a la nova plantació els avantatges o millores pròpies a cada tipus, i per tant es poden millorar o al menys “minimitzar” aquells aspectes negatius que podrien aparèixer degut al tipus de terreny o al sistema de producció.
Es ben cert que, encara que limitats, la gamma de portaempelts existents ha permès portar a terme noves plantacions en noves zones i terrenys que d’altra forma no hagués estat possible realitzar-les.
"Per obtenir productivitat és necessari un control acurat
del vigor vegetatiu de la planta"

Donada la menor disponibilitat de reguladors de creixement en els darrers anys, com creu que s'encara el futur del conreu del presseguer pel que fa al control del vigor?
Per obtenir productivitat en una plantació no hi ha dubte que és necessari aconseguir un control acurat del vigor vegetatiu de la planta. I aquesta regulació es pot aconseguir mitjançant productes químics, o bé mitjançant el control de l’aigua de reg, de l’adobatge, i també mitjançant les podes vegetatives d’estiu. Ara bé, no hi ha dubte que la correcta adequació del parell varietat-portaempelt, malgrat les mancances que en aquest camp ens trobem encara, facilitarà les tasques per aconseguir maximitzar les produccions al mínim cost possible i ajudar a fer rentables les explotacions dels fructicultors.
19/10/2006 RuralCat
· Enllaços relacionats: Fruits de Ponent
· Article publicat a RuralCat el 19/10/2006

*