divendres, 6 d’octubre de 2006

Kaki, la força de la vida


Els arbres d'Alaró

El caqui (Diospyros kaki)

Al Closet, el corral del conco Nadal, hi havia un caquier nan. No és que fos un arbre semblant a un bonsai, potser assolia els dos metres i mig d’alçada, però al llarg dels més de quaranta anys que el vaig veure en vida, mai semblà que es mogués de com sempre l’havia vist: el tronc dret, la capçada rodona, les fulles grosses quan en tenia i els caquis petits amb llavors i molt dolços. Per altra banda la marjada on estava plantat era molt pedrenca, de sòl prim i amb afloraments de roques. Aquell caquier, però, havia trobat el lloc on viure, i ho va fer per més anys que no els que tenc jo. En fa un parell que va morir.


A Alaró hi ha altres caquiers que no tenen res a veure amb aquest
quan a la seva alçada i amplària. Els que han estat plantats prop de fonts o en terrenys de capa freàtica alta es fan esponerosos i no moren mai si hom els cuida un poc. Com el caquier de Nagasaki que va sobreviure a la bomba atòmica llançada pels nord-americans el 9 d’agost de 1945. Per a qualque cosa pertany a la família de les ebenàcies, amb fusta de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria, paraula que pren precisament el nom de l’eben o banús.

A partir de 1994 un botànic japonès, Masayuki Ebinuma, va començar a distribuir plantes per les escoles del Japó a partir de les llavors d’aquest arbre. Era un missatge de pau. La idea era que plantant i cuidant aquest arbret, els infants sabrien el que va succeir en el passat. Tatsuo Miyahima, artista japonès, va voler participar d’aquests esforços i va posar en marxa un projecte a escala mundial: “El projecte de l’arbre del caqui”:

Quin missatge cerca donar amb el seu projecte?

Per a la majoria de gent, les bombes de Nagasaki i Hiroshima fou una cosa que va ocórrer fa molt de temps, és una experiència molt llunyana. Jo vull donar a la gent l’oportunitat de reflexionar. Els infants gaudeixen plantant i cuidant un petit arbre. Sempre hi ha una cerimònia quan es planta l’arbre, els nins fan dibuixos o tallers d’art sobre el projecte. Com és una cosa que els agrada, serà un record bo, que atresoraran i quan creixin pensaran en com va arribar l’arbre a la seva escola o parc, i en la història que hi ha al darrera.

Vostè ha parlat d’obrir una nova consciència de pau.

El projecte de l’arbre caqui és una eina que pot obrir l’esperit humà i crear un pont amb la nostra història. Les noves generacions estan tan allunyades dels esdeveniments tràgics del passat, que han tornat “aïllades”, tenen una “història tancada” o “compartimentalitzada”. El projecte pot transformar l’actual “consciència tancada de pau” en una “consciència oberta” que tengui vigència en la nostra vida cada dia.

Quina resposta ha tingut el seu projecte entre els adults?

L’art té una força tremenda per a obrir la ment. L’art mou el cor i l’esperit.En el seu lloc a internet vostè parla de tres conceptes rere la seva obra i d’aquest projecte en particular.

Així és. En primer lloc, EL CANVI ÉS CONSTANT, tot canvia, els nins segueixen creixent i aquest projecte continua canviant i expandint-se a mesura que més gent hi participa i aporta les seves pròpies expressions.

En segon lloc, CONNEXIÓ AMB TOT: el projecte segueix connectant a persones en el món en el que jo veig com una obra d’art en la que tots participam. A Irlanda del Nord, per exemple, l’arbre fou plantat en una cerimònia a la que participaren nins d’escoles de comunitats catòliques i protestants. Els infants mai havien estat junts en una activitat. El caqui els connectà en un missatge de pau.

En tercer lloc, TOT SEGUEIX PER SEMPRE. L’arbre viu molt de temps, més que nosaltres. I mentre segueixi creixent el caqui, el projecte seguirà enviant missatges.

L’arbre simbolitza la força de la vida.

Si escoles o parcs a altres països volen participar en el seu projecte. Què han de fer?

“L’arbre pare” per dir-ho així, dona fruites cada any. O sigui que cada any neixen nous arbrets. El Dr. Ebinuma desenvolupa les plantetes a partir de les llavors de l’arbre de Nagasaki, però no és una tasca fàcil, molts no sobreviuen perquè l’arbre està debilitat.

Per a rebre un arbret caqui han de posar-se en contacte amb nosaltres. Poden enviar-nos un correu a partir del nostre lloc a internet.



Diospyros

Hi ha unes 200 espècies d’aquest gènere, estretament relacionat amb l’eben. La majoria d’elles són tropicals i subtropicals, i tenen una distribució mundial. Dios prové del grec i significa “diví” i pyros és grà. “Fruit diví” és una bona descripció del fruit sucós que fan algunes de les seves espècies.

El caqui és originari de la Xina i el Japó, on es cultiva des del segle VIII. Curiosament sembla que fou introduït primer als Estats Units d’Amèrica, sobre el 1800 i més tard a Europa cap a 1870. Actualment els principals països productors són el Japó, Xina, Estats Units, Brasil, India, Israel i a Europa, Itàlia, País Valencia i Andalusia.
Les varietats de caquis es divideixen en funció de la seva astringència. Les “no astringents” són les de major consum ( Fuyu, Imoto, Izu, Jiro, Gosho/Giant, Okugosho, Suruga, Sharon...).

Les “astringents” són les més comunes i necessiten una adequada maduració per el seu consum (Eureka, Hachiya, Honan Red, Saijo, Tamopan, Tanenashi, Kushillama, Tomatero, Gordo, Rojo Brillante...).

Menjar caquis agafats directament de l’arbre, és la millor manera de consumir-los. És cert també que un plat de grells i suc és un bon menjar per a qualsevol hora. Pensau bé quin fruit més atractiu de color, consistència i sabor, es desfà a la boca i gairebé no ompl. Als Estats Units, a la Xina i al Japó els consumeixen assecats i es considera un menjar exquisit. Convé menjar-los ben madurs, quan estan blans i pareix que es comencen a passar. Triturat amb batidora s’aprofitaran millor els seus carotens, cru s’aprofita la seva vitamina C, però també es pot congelar i preparar en melmelada (els seus carotenoides es mantenen).

És un fruit molt ric en carotens. Com a substàncies interessants podem destacar els sucres (16%) sobre tot fructosa, proteïnes (0’6%), fibra (1’6%) soluble (pectina i mucílags), vitamines A (betacarotè, betacriptoxantina) i C, potassi, licopè i altres carotenoides, tanins, àcids orgànics. És una de les fruites més riques en carotens; la mescla de betacriptoxantina (groc-taronja) i de licopè (roig) li dona aquest color taronja intens. Molt ric en vitamines i fitoquímiques antioxidants (vitamines A i C, carotenoides) protegeix de les malalties cardiovasculars; per la seva riquesa en potassi i pobresa en sodi ajuda a baixar la tensió arterial. La seva aportació en pectina i fructosa li fa tenir un índex de glucèmia baix indicat per a diabètics. Per la seva riquesa en licopè contribueix a prevenir els càncers de pròstata, pulmó i estómac; i potser també altres. Algunes varietats són més riques en tanins i si es menja poc madur (bon color però consistència encara ferma) tendrà més tanins i serà por tant més astringent.
Quan a la seva propagació es pot dur a terme de distintes formes: calçar els brots de les arrels, reproduir de llavor (s’utilitza al Japó), Empelt de fenedura sobre peu bord o sobre Dyosporus Lotus, que és el mètode més comú, amb rendiments de 90%. L’empelt d’escudet proporciona mals rendiments. La seva plantació és recomanable, però en altres aspectes fora del productor de fruita. El caquier és frondós i bell quan és verd, a la tardor pren un color rogenc espectacular i ben entrat l’hivern encara guarda els caquis com a rebost de la poca fruita que els ocells i petits mamífers salvatges poden trobar. Cal però tenir present que si l’arbre té un trespol de rajola o de terrassa, l’empastifarà la temporada en què li cauen els fruits. És per això que potser no sigui recomanable plantar-lo als carrers, però si que es poden fer bosquetons als jardins més amples. Tothom ho agrairà.




Aplecs sobre el caquier

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró, 6 d’octubre de 2006

5 comentaris:

Mundani ha dit...

Joan Vicenç, he disfrutat molt llegint es teu esplendit reportatge sobre es caquier. M´ha recordat es vell caquier que tenía es meu padrí a una finca d´Algaida. Cada any, tant si plovía com si no queia ni una gota, feia un bon esplet de caquis petitons, plens de llavors, però absolutament deliciosos, més dolços que sa mel. Ses mel.leres en feien una vega i suraven ses mel.leretes amb sa polpa des seus fruits juntament amb ses figues flors i ses peretes de Sant Joan. En aquell temps, fa més de quaranta anys, casi a cada arbre gròs hi havía un niu d´ocell i es meu padrí disfrutava d´alçar-me a mè coll per a que guaitàs dins es nius que trobavem passejant pes camps i ses garrigues.

Fins no fa gaire temps no vaig sebre que es caquiers poden ser mascles i femelles, es a dir, dioics i creia lo que m´havien explicat es pagesos vells, que es caquiers que no fan fruita son bords. Ara ja sé que son mascles i que si ses flors d´un caquier femella son polinitzades amb so seu pol.len per ses abelles, es caquis tenen llavors. En càs contrari també maduren, però sense llavors, es a dir, per partenocàrpia. Jo personalment preferesc es caquis amb llavors, perque són molt més dolços i més aromatics, ja que sa membrana que cobreix ses llavors, es pericarpi, confereix substàncies aromàtiques i sucres a sa polpa, per a fer més apetitosos es fruits. Així s´arbre fa més temptadors es fruits amb llavors per ets animals que els se mengen i s´assegura de que repartiràn després ses llavors amb ses seves defecacions.

Salutacions: Joan

Joan Vicenç ha dit...

T'agraesc càlidament aquest comentari que millora en molt l'apropament al coneixement dels caquis que jo volia transmetre. Una abraçada. JV.

Joan Salvadó ha dit...

Més que un comentari, una consulta: coneixeu un sistema per fer madurar bé els caquis fora de l'arbre? Com que només puc visitar l'arbre de tant en tant em trobo que, o bé són verds o bé ja han caigut a terra de tan madurs.
Teniu raó que aquests arbres poden ser molt ornamentals, i deixats sense esporgar poden fer-se ben alts, però després la feina és teva a collir la fruita.

Joan Vicenç ha dit...

Per a fer madurar els caquis a fora de l'arbre, només conec la manera d'aar collint els verds més pròxims a la maduració i estener-los sobre un canastre a un lloc sec, ombrívol i amb temperatura ambient sense massa oscilacions. És tot el que et puc dir. Salut.

Conxa Pons ha dit...

Hoka, les lletres vermelles que surten no la pug lletgir, pena