Els oms morts del pla de Solanda
La mare natura encara ens dóna lliçons de les quals coneixem alguns mecanismes i intuïm les finalitats, tot i que semblin cruels epifenomens de l’evolució i la selecció. Aquest acabatall d’estiu, baixant per la serreta de Meià, vaig contemplar l’extraordinària panoràmica que s’hi divisa, des de Termenor fins al puig de Sant Nofre i al fons la serra de Tramuntana. Un dels meus referents paisatgístics de la zona, el pla de Solanda, era una tirada d’oms que habitaven a la vorera d’una síquia. Eren, deia eren perquè són morts, eren arbres de molta planta que cada any rebrotaven amb gran quantitat de rebolls. I amb història; als menys amb la petita història que tots passejam a l’esquena. El meu amic, ja desaparegut massa jove, Cosme “Ribes”, poc abans de partir encara em va parlar d’ells, era un lloc al qual ens agradava anar a passejar, i em va dir que havia comenat a la seva família que no els tallassin mai. Idò ara són morts. Com han mort grans quantitats d’aquests arbres a Mallorca. Als menys els oms salvatges, o els grups de petites omedes. A prop d’un quilòmetre, al pou de Llorac –un dels pretesos centres geogràfics de Mallorca- un centenar d’aquests arbres són secs, també : per a sempre? A la península Ibèrica l’únic bosquet que en queda, a Madrid, és objecte d’un projecte de salvament europeu.
La malaltia causant d’aquesta mortandat, anomenada Grafiosi, es produïda per un fong (Ceratocystis ulmi, amb una nova varietat molt més agressiva Ceratocystis novo-ulmi). Aquest fong apareix a Europa, procedent d’Àsia; la primera gran crisi citada és a Holanda l’any 1921; es va introduir a la península Ibèrica en la dècada dels anys vuitanta i si la resseguim dóna un bon exemple de geografia de la difusió de les malalties, com la SIDA que també és ben explicativa d’un procés de difusió mundial o la pesta del porcs, com ja vaig explicar en un altre article, o com el grip de les aus que encara s’està desenvolupant i ompl les planes dels diaris de temor universal. Sabem, però, que fa 6.000 anys ja hi hagué una altra gran plaga de grafiosi.Un servidor estimava aquells arbres, però el fong semiparàsit aquest segrega unes espores tòxiques causants de la malaia fatal. Es desenvolupa en els vasos conductors de la saba, i amb aquesta es difon per tot l’arbre, obstruint-los i enverinant les fulles, per la qual cosa l’om acaba morint. El fong arriba a l’arbre, per un efecte simbiòtic letal, aferrat al cos d’un petit coleòpter, una espècie d’escarabató que s’alimenta de les fulles i la fusta, ell és el disseminador. També és contaminen els arbres a través de les arrels dels veïnats.
Sembla que de totes les castes d’oms que hi ha al món, els siberians i els xinesos són els més resistents, però els nostres, sobretot l’ Ulmus minor Mill., tenen els dies contats.No és l’om un arbre que formi boscos a Mallorca, però és un arbre, o era un arbre amb molta dispersió bio-geogràfica, sobretot prop de síquies, fontetes, voreres de torrents o de llocs on podien accedir a una certa humitat. Els del Pla de Solanda devien ser hereus d’una omeda nascuda a un terreny pantanós bonificat antigament per l’home. De les agrupacions, alguns arbres en sobresortien, amb el seu tronc ben recte, algun de més de vint metres, fulles aspres i dentades, no molt grosses, semblants a les del seu parent el lledoner; les seves flors verdes i rarenques, apareixen, com en els ametllers, abans de les fulles.
A partir del meu descobriment, el de la mort dels oms del Pla de Solanda, he afinat la meva percepció d’aquests arbres, els individus afectats són ben visibles i el control de la malaltia crec que deu ser difícil, costós i de mals resultats ( talar i cremar els individus afectats, sanejar les branques dels malalts, posar enganalls de feromones, tractament amb insecticides, injeccions de fungicides, vacunació preventiva, manipulació genètica...) i aplicables, crec, només a individus de jardí o a espais públics –si no són siberians o xinesos-, o a alguns espais protegits, com el que hi ha als camins de s’Albufera d’Alcúdia – als quals els feien tractaments selvícoles preventius a petita escala i la tècnica d'arbres-esca- desconenc el seu estat i si les conselleries del ram se’n cuiden, tot i que valdria la pena salvar alguns arbres grossos si encara són vius. Sé que hi havia un projecte de repoblar amb oms sans algunes voreres del Pla de Cúber.Jo sí que me’n cuidaré dels meus. La cita recurrent és Antonio Machado cantant a aquell om centenari : “Al Olmo viejo hendido por el rayo / y en su mitad podrido, / con las lluvias de abril y el sol de mayo / algunas hojas verdes le han salido ...” Record, però, que aquí Rosselló-Pòrcel –cantat per Raimon- el citava, probablement al carrer dels Oms, una de les costes que uneix la ciutat alta i la baixa de Palma; al poema “Auca” : “Ma mare, fadrina, canta al carrer de l’Om i broda. / Tambor, tamboret, tambor, broda, broda per la noça, / la noça demà passat, només amb una galera, /i tots a peu i després els tarongerars de Sóller./ Aquí pots nedar, vaixell: el brollador t'acarona.” Si volguéssim ser lectors de desgràcies encadenades als versos diu, més envant : “les grises rengleres d'arbres li ensenyaran arts de bruixes”. Sigui com sigui, sé que l’om xinès és un om resistent a la grafiosi. Ja miraré d’ aconseguir-ne un. Un dia d’aquesta tardor l’aniré a sembrar devora els seus companys secs. Sé que ho podria provar amb espècimens d’aquí, qui sap si millorats a la UIB, però és un camí més senzill, serà com un fill adoptat de terres llunyanes. Trob que en Cosme m’ho agrairia. No sé si és un acte de resistència, però és un símbol per a no rendir-se.
Climent Picornell~
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada