Esporgues massa primerenques

El darrer article que vaig publicar en aquesta bitàcola se’n deia 'Esporgues a l'estiu', i feia referència a la possibilitat d’efectuar aquest tipus de operacions en aquesta estació. Ara bé, això no vol dir que sigui convenient fer-ho en qualsevol moment de l’any, no. I en faig esment d’això per que estic veient que en molts municipis ja estan efectuant tasques de poda de l’arbrat, i si ja n’és prou el mal que fan amb les esporgues tan dràstiques que es solen efectuar, sols cal afegir-hi el fet de fer-ho en un moment totalment inoportú.

Els arbres, quan es defolien, no deixen anar les fulles a terra i prou, si ho fessin així, caurien verdes. L’arbre, abans de fer caure, i dic fer caure per que és un acte induït pel propi arbre, retira de la fulla tot allò que pot aprofitar i ho emmagatzema al tronc i les arrels per tal de tenir una bona quantitat de reserves per la propera primavera, i així poder brotar i florir de millor forma. Si nosaltres li enretirem moltes branques en una tasca d’esporga, obligarem a l’arbre a fer un esforç major, ja que si no li hem deixat prou gemmes per a brotar les hi haurà de crear, generant rebrots. Si a més de tot això, ho fem en l’època abans que l’arbre hagi enretirat les reserves de les fulles, tindrem arbres que, possiblement brotaran just després de l’esporga si la tardor és prou càlida, cosa que acostuma a passar darrerament, i, que l’arbre no tindrà un magatzem de reserves suficient per a realitzar aquesta tasca. Què passa aleshores, que els arbres broten amb brancatge de poca qualitat i per tant són més susceptibles de patir malalties i plagues o directament es moren.

Els arbres, passen per una sèrie de cicles al cap de l’any, a l’hivern estan aturats, a la primavera fan una pujada de saba, a l’estiu algunes espècies es tornen a aturar, en aquestes pot haver-hi una nova pujada de saba i fins i tot una floració, i a la tardor, en la caiguda de fulla una retirada de saba. Doncs bé, justos en els moments de pujada i baixada de saba són els moments més inoportuns per a fer cap tasca d’esporga.

El veritable problema és que sovint no passa res greu, la mortalitat en l’arbrat és d’un petit tant percent (i trobaran qualsevol excusa fora de l’esporga, es clar!), l’afectació esdevé en la totalitat. Tothom es queixa de que els arbres a l’estiu no estan sans, que les ombres són minses, que les formes són penoses, però en anar els nens a l’escola, sembla que els arbres facin nosa i ja ningú no vol veure una fulla a terra. Les empreses contractades per a fer les tasques d’esporga tenen tècnics que saben o haurien de saber això, però com que alhora són les mateixes encarregades de reposar els arbres morts o moribunds, doncs doble sou.

A tots els pobles: Si us emprenyen els arbres, no en planteu, poseu-hi ombrel·les, però deixeu de torturar sers vius.
·· Esporgues a l'estiu ·
·