Sovint hom creu que l’època d’esporga és tant sols a l’hivern, però el cert és que ara a l’estiu també es pot realitzar amb eficàcia i molt bons resultats aquesta tasca.Al clima mediterrani podem observar com molts arbres aturen el seu cicle biològic a l’estiu, fins i tot perden fulla, o simplement tanquen estomes per no perdre aigua per evaporació, cosa que alhora els porta a no poder fer la fotosíntesi. Aleshores, si l’arbre té el seu sistema aturat, per què no aprofitar-ho per a fer una esporga d’aquelles branques que a la primavera es varen desmesurar, o fer una aclarida de brancatge? Cal tenir en compte que quan parlo d’esporga no parlo de terciats ni operacions dràstiques, simplement d’eliminació d’una part del brancatge sempre inferior a un vint per cent del total del sistema foliar.
Doncs sí, i podrem veure que la resposta de l’arbre a aquesta mena d’esporgues és molts cops millor que a la consabuda esporga d’hivern. Per què la resposta és millor? Doncs per que l’arbre, quan torni a engegar el seu sistema vital en refrescar l’ambient i caure les primeres tronades no intentarà crear brancatge a qualsevol lloc, sinó que creixerà harmònicament en tota la capçada restant. També, el tancament de les ferides d’esporga serà més ràpid, en l’esporga d’hivern, un arbre pot trigar cinc mesos o més a respondre al tall i en la d’estiu sols trigarà dos, malgrat la quantitat de patògens actius és més alta amb la temperatura elevada. Un dels inconvenients de fer-ho en aquesta època és que el fullatge no ens deixa veure amb tanta claredat quina branca és la que haurem de tallar, clar, a l’hivern, amb l’arbre defoliat és molt fàcil veure l’estructura de l’arbre i ara pot ser un xic més complicat, una solució és fer la feina entre dos, un situat a l’arbre i un altre a un punt amb perspectiva que pugui guiar-nos sobre l’elecció de la branca.
Com sempre haurem de tenir en compte el no tallar branques massa grans, que l’arbre no podria assumir, el fer el “tall correcte”, respectant l’arruga de l’escorça i el tenir les eines esmolades i desinfectades.
Fent les esporgues en verd molt possiblement podrem tenir arbres equilibrats i ens podrem estalviar operacions més costoses a l’hivern. Ni que sigui per economia, val la pena provar-ho.
Doncs sí, i podrem veure que la resposta de l’arbre a aquesta mena d’esporgues és molts cops millor que a la consabuda esporga d’hivern. Per què la resposta és millor? Doncs per que l’arbre, quan torni a engegar el seu sistema vital en refrescar l’ambient i caure les primeres tronades no intentarà crear brancatge a qualsevol lloc, sinó que creixerà harmònicament en tota la capçada restant. També, el tancament de les ferides d’esporga serà més ràpid, en l’esporga d’hivern, un arbre pot trigar cinc mesos o més a respondre al tall i en la d’estiu sols trigarà dos, malgrat la quantitat de patògens actius és més alta amb la temperatura elevada. Un dels inconvenients de fer-ho en aquesta època és que el fullatge no ens deixa veure amb tanta claredat quina branca és la que haurem de tallar, clar, a l’hivern, amb l’arbre defoliat és molt fàcil veure l’estructura de l’arbre i ara pot ser un xic més complicat, una solució és fer la feina entre dos, un situat a l’arbre i un altre a un punt amb perspectiva que pugui guiar-nos sobre l’elecció de la branca.
Com sempre haurem de tenir en compte el no tallar branques massa grans, que l’arbre no podria assumir, el fer el “tall correcte”, respectant l’arruga de l’escorça i el tenir les eines esmolades i desinfectades.
Fent les esporgues en verd molt possiblement podrem tenir arbres equilibrats i ens podrem estalviar operacions més costoses a l’hivern. Ni que sigui per economia, val la pena provar-ho.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada