dimarts, 31 de juliol de 2007

Comunitats i monocultius d'arbres


Benín: plantacions a gran escala de palma oliera per agrocombustibles

La carrera dels agrocombustibles ha arribat a Benín. Amb un fort suport del govern i com a part clau de “l’estratègia per fer reviure l’agricultura” promoguda per el programa de reestructuració del FMI, milions d’hectàrees de terres agrícoles i boscos es convertiran en producció d’agrocombustibles per l’exportació, sense discussió ni preocupació per els impactes que tot això tindrà sobre el poble de Benín, la seva producció d’aliments i el seu medi ambient.

Una investigació realitzada per Josea Doussou Bodirenou, de Nature-Tropicale, denuncia que la discussió sobre nous projectes d’agrocombustibles ha girat clarament al voltant de la producció per l’exportació i la forma d’augmentar al màxim els guanys. Obtenir informació sobre plans de desenvolupament específics, terres objectiu o acord amb empreses i governs estrangers no fou fàcil, i aquests projectes avancen en un virtual buit legislatiu.

El Pla per fer reviure l’agricultura (Pla de relance du secteur agricole) de Benín implicarà projectes de palma oliera significatius així com l’escalada del biodiesel de jatropha o blat de les índies i el bioetanol de canya de sucre, mandioca i altres cultius.

La palma oliera és nativa de les zones humides d’Àfrica Occidental. Ja hi ha alguns monocultius de palma en el sud de Benín, que haurien de servir d’advertència contra projectes futurs degut a les complicacions i dificultats que han experimentat les comunitats en intentar vendre els seus productes de palma. Les cooperatives comunitàries que coordinen la venda de palma amb el govern tenen una història de conflicte i corrupció. Les empreses privades entraren en escena oferint comprar l’oli directament a les comunitats a un preu major. Però quan les comunitats canviaren de comprador i entregaren els seus productes a les industries, les empreses no pagaren. Les cooperatives de palma oliera de Benín es trobaren amb problemes però sense comptar ni amb la comprensió ni amb el suport del govern.

Ara el govern pretén trobar entre 300.000 i 400.000 hectàrees de terra a les zones humides del sud de Oueme, Plateau, Atlantic, Mono, Couffo i Zou per establir plantacions de palma oliera. Aquesta zona acull el 50 % de la població local en només el 7’7% del territori nacional. Això suggereix que els agrocombustibles competiran amb la producció d’aliments a les excel·lents terres agrícoles de Benín. Gran part dels cultius alimentaris s’usaran també per a la producció d’agrocombustibles. Les empreses industrials rebran suport per obtenir terres per aquestes iniciatives. Encara que la política no especifica clarament on o de qui s’obtindran aquestes terres, és probable que s’exclogui als petits agricultors quan els seus interessos entrin en conflicte amb les industries.

Observant les taxes de creixement demogràfic de Benín, sobretot a les zones urbanitzades, resulta obvi que mantenir el subministrament d’aliments exigirà un augment dels cultius alimentaris, en especial els tubercles. Però està clar que la producció de biocombustibles portarà als agricultors a dedicar menys terra als cultius alimentaris, generant així inseguretat alimentaria. A la regió de Banikoara, en el nord de Benín, els agricultors abandonaren la producció de cultius alimentaris a favor de cultius comercials: cotó i blat de les índies. la inseguretat alimentaria ara és present a totes bandes. A llocs on alguna vegada la gent s’alimentà a sí mateixa, el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i Catholic Relief Services alimenten avui poblacions. El poder adquisitiu de la majoria de la població és molt baix i l’augment dels preus dels aliments degut a la disminució de les reserves afavorirà les importacions i la distribució d’aliments de baixa qualitat, la dependència de l’ajuda alimentària i possiblement els organismes genèticament modificats.

El govern de Benín no admet obertament que destruirà ecosistemes per la producció de biocombustibles. Però és obvi que animar a les grans industries i també als petits pagesos a trobar centenars de milers d’hectàrees per plantar agrocombustibles implicarà un enorme augment de la terra c ultivada, tant per aliments com per combustible, així com l’expansió a les zones humides, boscos sagrats i comunitaris, terres en guaret i ecosistemes molt diversos que encara queden al sud de Benín.

A la seva investigació Josea Doussou Bodjrenou nota que Benín difereix d ’altres països africans a la discussió sobre els biocombustibles, ja que pràcticament no ha abordat el tema de cobrir les necessitats energètiques nacionals. En el seu lloc, el govern diu clarament que es tracta d’augmentar al màxim els guanys de les empreses tant públiques com privades. Tan mateix, és improbable que aquests guanys es filtrin fins arribar als pobres del Benín rural. S’està parlant de superfícies enormes. Encara que no és fàcil saber quin percentatge de les noves terres proposades en el Pla seran per agrocombustibles, es planeja que per el 201 1 s’hauran trobat tres milions d’hectàrees de noves terres per aquest pla. L’escala dels pla ns per la producció de biocombustibles a Benín no deixa lloc a dubtes quan a les enormes pressions que amenaçaran la seguretat alimentària, els drets a la terra i els hàbitat ecològics del poble de Benín. En un país que ja està lluitant per sobreviure a l’explotació i a la pobresa que va portar estar centrats en la producció de cotó per l’exportació, una conversió a gran escala als agrocombustibles només pot exacerbar els problemes als que s’enfronten els pobres del medi rural de Benín.

Article basat en “Biofuel case study: BENIN”, resum de la investigació realitzada per Josea Doussou Bodjrenou, de Nature-Tropicale, per l’informe “Agrofuels in Africa- The impacts on land, food and forests”, African Biodiversity Network, juliol de 2007.
ABN.Agrofuels.Africa. Arxiu pdf 1.9 Mb