El sisè sentit ben dret...

Madona, que em mostraríeu l’esclata-sang?’

Joan Vicenç Lillo fotografia tots els colors, textures i formes dels bolets que es fan a Alaró

«El sisè sentit ben dret,
ni el cercador amb més manyes
tresca les teves muntanyes
per conquerir el teu secret.
Per trobar el millor bolet
tan sa i esplendorós,
cercant estic neguitós
perquè amb la saor més magre
sé que hi ha dins el teu agre
el bolet més saborós».

Així ho diu el glosador de Santa Margalida Mateu Matas, Xurí. I és que el bolet, com a imatge simbòlica, tant serveix per assenyalar els atributs del mascle com per alabar l’entreforc de la femella.

N’ hi ha una que diu:

«Sa madona de Son Serra
se seia damunt es banc;
mostrava s’esclata-sang
com una flor de guiterra».

Ho cantaven altres temps al llogaret de Pina. Ben segur que els bolets que es fan per aquest indret no són gaire diferents dels que creixen prop d’Alaró. Els colors, textures i formes dels bolets alaroners és el que precisament ha retratat Joan Vicenç Lillo i Colomar. Avui, fins a les deu de la nit, és el darrer dia que aquest fotògraf de natura mostra el seu treball a la sala d’exposicions de l’ajuntament d’aquest poble.

«No tots el bolets que he retratat es troben dins els límits del municipi d’Alaró. Alguns, els he trobat devers Orient, que ja està dins Bunyola, o pels Tossals Verds, possessió que es troba a la partió amb Escorca. Tanmateix, aquests llocs formen part de la contrada alaronera i sempre han tingut relació amb el meu poble. Per això mateix he volgut que aquesta exposició es digués Els bolets d’Alaró», explica Joan Vicenç.

«De bolets, n’hi ha de tota casta i mida. Fotografiant-los de prop un repara coses que mai abans no havia reparat. Saps què em digué –pregunta Joan Vicenç– una dona major que vingué a veure l’exposició? Idò que la bufa del dimoni s’assemblava a la pell del ventrell que es posa al frit de be! I no anava errada, perquè el plomissó d’aquesta bufa ben bé pareix les rugositats que fa l’estòmac del xot».

La característica dels bolets de Lillo –i aquí no s’ha d’entendre en sentit metafòric– és que han estat fotografiats en el moment de màxim esplendor.

«En algun cas hi he hagut d’anar més d’una vegada, allà on vaig trobar-ne un, de bolet, perquè el volia retratar en el moment que estava en el ple», explica Joan Vicenç.

A més a més, algunes de les fotografies tenen una història personal darrere. «Una de les fotos que més m’agrada és la d’una gírgola de garrover. Damunt el cimal d’un arbre que hi ha darrere ca nostra, hi vaig fer una barraca per als meus fills. Amb el temps, la branca es va emmalaltir a causa de la humitat, i la vaig haver de tallar. Llavors, a la ferida, a la soca, hi va sortir aquest bolet», explica Joan Vicenç. Per saber-ne altres detalls i històries, es pot consultar la pàgina http://www.amicsarbres.blogspot.com.

ANTONI MATEU. Palma.

Diari de Balears

Gràcies a tothom

Enhorabona Joan per tot el que fas

costumari popular

´Desembre nevat, bon any assegurat´

Entra la lluna nova

El camp reposa, la natura dorm. Temps de xemeneia, de calor de la llar i contarelles. Si bé és veritat que el camp mallorquí està tenyit de verd per mor de la gran quantitat d´humitat que hi ha, i no és gaire normal una tardor tan passada per aigua com la que hem tenguda aquest any. És ben curiós que just una mica més enllà -el Principat, Múrcia- hi ha veritables sequeres i restriccions d´aigua. Al llarg d´aquest mes es pot arrancar la patata tardana; també es pot eixermar, fer voreres netes, paredar i aixecar esboldrecs, fer llenya, és a dir, rentar la cara a la terra perquè no es vegi abandonada

Els dimonis d´Alaró

I els de Santa Margalida, Sant Joan, sa Pobla, Mancor... tot un món de colles que esdevenen la sal dels correfocs. Per commemorar els deus anys de la seva fundació han preparat una sèrie d´actes d´allò més llèpol. A Son Tugores d´Alaró visquérem la nit màgica de la presentació, amb na Joana M. Mayrata, Joan Fuster, Biel Vaquer, Gaspar Isern, Antoni Torres, Júlia Queralt, Jordi Bertran? Amb dimonis així ningú no voldrà entrar al cel! Enhorabona!

Santa Llúcia (13)

El seu nom significa "lluminós". Va viure al s. IV a Sicília i és la protectora dels electricistes i dels oculistes; és invocada contra les malalties de la vista. Després de confessar la seva fe, va donar tots els seus béns als pobres i va renunciar al matrimoni. El seu promès la denuncià i fou decapitada després que els intents de dur-la a un prostíbul, de violar-la o cremar-la a la foguera fossin inútils. La seva llegenda neix en el nom, vinculat a la llum; la fantasia popular s´ha inventat la tortura referida als ulls: els hi varen arrancar i llavors ella se´ls tornà a col·locar.

Més costums populars

"També era invocada per tots aquells que requerien una bona visió: modistes, cosidores, matalassers, espardenyers, rellotgers, gravadors, marbristes, barrianires, estudiants, etc.: "Santa Llucieta,/ guardau-mos ets uis/ que, si mos dau fosques,/ vos farem embuis". Avui feien festa les nines que anaven a costura; i també hi ha la creença que els dotze dies que transcorren entre santa Llúcia i Nadal representen els mesos de l´any: el temps atmosfèric de cada un d´aquests dies ens indica el que farà durant el mes corresponent de l´any que ha de començar; són els comptes de Salomó. Tant a l´església de la Mercè com a la de Santa Eulàlia hi ha capelles dedicades a la santa.

Galeria de personatges: Joan Vicenç Lillo

És una d´aquestes persones amb les quals és una delícia parlar. Sensible, preparat, bona persona; per a ell la naturalesa és vida, la vida. L´exposició sobre fotografies de bolets feta a Alaró ha estat perfecta, i si entrau al seu blog (amicsarbres.blogspot.com/) sabreu per què en Joan Vicenç és una persona que paga la pena conèixer. Mestre de taller forestal, agent de medi ambient, tot un privilegi per la Conselleria de Medi Ambient de tenir una persona com ell. "Els arbres han de ser tractats amb delicadesa, o "Arbres exòtics importats que maten les abelles", són pensaments i accions que hauríem de fer nostres. Enhorabona Joan per tot el que fas, i per la teva il·lusió!

Una presentació exquisida

Organitzada per l´Institut d´Estudis Baleàrics, es va presentar a Barcelona el llibre de Joan Bennàssar Mallorca Eròtica, a l´Il·lustre Col·legi d´Advocats. Dues centes persones emplenaren la sala i fou una festa mallorquina, d´orgull i sentiments mallorquins, de respecte i consideració per part dels assistents, de reconeixement d´una obra ben feta i universal. Tot un encert la copa de cava final, amb l´ensaïmada, la sobrassada, els fruits secs i les galetes duites des de Mallorca expressament. Em qued amb aquesta cara amable, ben feta, il·lusionadora i engrescadora de la nostra cultura. Enhorabona!

INESTUR, per bon camí

La Conselleria de Turisme ha començat una sèrie d´actuacions que ens omplen de satisfacció: cursos de formació per als guies turístics, en els quals el món de la nostra cultura és mostrat de manera didàctica i atractiva, per tal que ells ho divulguin entre els turistes. "Llegendes del Rei En Jaume", "La cultura popular i tradicional de Mallorca", "Itineraris cultural i gastronòmics guiats", etc. conformen una actuació feta amb seny i amb la idea clara de mostrar la veritable cultura i bagatge històric de què gaudim en el nostre poble; la millor manera per dur a la pràctica el turisme alternatiu o complementari de tot el que conformen els tòpics nostrats. De veritat, enhorabona perquè per primera vegada veim un acció coherent, completa i assenyada.

Felip Munar i Munar
Diario de Mallorca. 09.12.2007

· Article publicat a Diario de Mallorca el 09.12.2007

·

Una realitat com un temple

On comença la ficció i on acaba la realitat?,
es pregunta l’autor d’aquesta vinyeta,
malauradament això no és cap ficció,
és una realitat com un temple.
·
· Dibuix i acudit de J.Kalvellido ·
·

Agafar la cabra per les banyes

1.000.000 D'ARBRES, ... I DE CABRES?

El dijous dia 22 de novembre, el Conseller de Medi Ambient, va prometre plantar 1.000.000 d'arbres a les Illes Balears. A priori, la notícia és bona, però sembla ser que no s'han analitzat les causes de la necessitat de repoblar.

El gran element DESFORESTADOR de moltes zones de Mallorca és la CABRA (Capra hircus). Aquest problema existeix des de fa temps en els boscos de Mallorca, com així ho demostra la convocatòria de premis per a fomentar estudis sobre "els avantatges i perjudicis del bestiar caprí, i si és útil o si convé destarrar-lo enterament", promogut per la Societat Econòmica d'Amics del País de Mallorca l'any 1800. Sobre aquest assumpte havia una dura polèmica entre els defensors del bestiar caprí per la seva producció cárnica i lletera, i els detractors que veien en ell la causa de la deforestació de moltes finques forestals. En l'actualitat (any 2007), els defensors són alguns caçadors i grups de defensa dels animals i els detractors col·lectius professionals i ecologistes compromesos amb els boscos.

És urgent, i en l'actualitat no hi ha hagut cap govern autonòmic que hagi agafat "LA CABRA PER LES BANYES", que s'intenti solucionar el greu problema ecològic que produïxen les cabres en la Serra de Tramuntana i a Artà.

Fins que això no passi, no val la pena presentar grans projectes de plantar milers i milers d'arbres, ja que com tot el "mundillo forestal" sap, aquelles zones a Mallorca que tenen problemes greus de deforestación, són zones amb elevada densitat de cabra.

mundillo forestal

D'aranja i pomelo

·

Brases

Ve la nit: tallades per núvols de sutze
ara es dessagnen les venes del dia.

I, tanmateix, un reflex encés,
fugint-ne entre els raigs darrers,
ens trepa la mirada, de finestra
en finestra, com una brasa.

M’he cansat de la mort.
De l’ampolla perduda en l’inquiet oceà.

Que no vull creure en taüts blancs,
ni en els llavis agres de l’aranja,
en cap rosa d’espina secreta.

Hi ha tantes ales
en les branques del sol!

Ramon Guillem
(Catarroja, 1959)

·

·
Com si la pàgina de les esqueles portés
els nostres noms i una data,
pesadament arrossego unes llàgrimes
penjades a eixugar de l’aire
perquè m’he vingut cansant dels precintes
pels ulls, les mans i la boca,
i quan s’han anat fent -paregut a com la lava va tornant-se pedra-
les crosteres habitables, he bramulat
com un ase.
Però sense aquella pau-polpa-d’aranja
que m’inoculaves a hora fixa com una medecina,
la gent, les paraules que utilitzen, i les formes de passar-se les sandàlies,
m’han nascut envirollades. Com calç difosa,
com remuc d’alba blanca, com plugim sobre marès,
com corall en l’expositor, com embarbussament a l’examen,
com gran casera de llebres, cans i homes
on jo fos l’estora plorada de fulles de pa d’or. Solament paisatge.

Emili Sánchez-Rubio
(Mallorca,1983)
·

·
Enquesta

Se m'enrotlla un i pregunta
«Digui'm, què és el que fa un poeta tot el dia?»
i jo tinc que contestar.
Per raons de simplicitat
i perquè jo també m'ho demano de vegades
m'imagino que el paio fos una tia
i li dic a ella «Escolta, t'he estat
esperant tot lo dia!»
«Com diu?!» diu el paio
i jo n'estic fart.
«Doncs miri, intento besar la meva ràdio
perquè me l'estimo tant,
però ja sap com va, això,
doncs, torno a la cuina i em tallo un pomelo,
torno corrents a la meva ràdio,
li deixo córrer el suc al damunt
i em penso
'Més tard o més d'hora ja
obrirà la boca.'

Wolf Wondratschek
(Rudolstadt, Thüringen.1943)
Traducció de Hans-Ingo Radatz
·
·

Balls de bastons

Ja només vull balls de saló
amb la pòstuma mala puta,
que quan em fa l’amor
em cobra el preu de la fruita.

Pomelo amb poema i maluc
del dolç desconsol del retruc

Un dia de primavera
t’explicaré a l’ascensor
que tu vas ser la primera
que em va guarir del mal d’amor.

Becari

·

·
· Fotos: · [ sji0000 ] · [ doctian ] · [ knittingskwerlgurl ] ·
· [ berniq ] · [ quarkness ] · [ olafprotze ] · [ Victor Sepulveda ] ·
·

Del pomelo i l'aranja

El suc dels matins
de caparrassa

una rega a l'hort

Si Carolus Linnaeus o Carl von Linné –nascut el 1707 al llogarret de Råshult, al sud de Suècia– no hagués posat ordre a la nomenclatura botànica, ara començaria una requestòlia interminable sobre el nom d'un dels cítrics més importants de la història de la botànica. Pel nom llatí tothom entén coses diferents. És que per noms iguals parlem de coses diferents, segons la llengua que usem. Per a catalanoparlants, castellanoparlants i angloparlants el pomelo es correspon al Citrus grandis o C. Maxima: és el més gros de tots els cítrics; pell groga o verdosa, poc suc i molt àcid, usat més per fer melmelades, per confitar i per fer bonic al jardí. Tot i això, també en podran dir, segons d'on siguin, aranger gran, toronja o shaddock. Els francòfons en diran pamplemousse, perquè ells, quan parlen de pomélo, es refereixen a l'aranja (C. paradisi). En canvi, d'aquesta espècie, els catalanoparlants en diem «aranger», i mig món s'hi entén per la forma anglesa graprefruit, ja que aquesta fruita neix en ramells. Aquesta espècie és la més conreada i consumida al món de totes les aranges: se'n troben varietats amb color de pela que viren des del groc fins al rosat; la polpa pot ser groga, roja o rosada i és molt aromàtica i té molt de suc. L'acidesa és entre la taronja i la llimona, igual que la dolçor.
L'embolic amb l'aranja no ve pas d'ara. Ja el segle XVI s'hi van barallar, com es veu amb un aclariment del savi castellà Andrés Laguna, en la seva versió del Dioscòrides: «Los Valentianos llaman a la Naranja Toronja, siendo la Toronja otra especie diversa, y no poco semejante à la Cidra.»
La denominació «pomelo» ens arriba a començament del segle XX procedent de l'anglès americà, que ha inventat una llatinada moderna: pomum melo. Hi ha qui pensa que el mot és una alteració del neerlandès de Sud-àfrica pompelmoes, una contracció entre pompel, «gran», i limôes, «llimones».
De petit em deien que anés amb compte a l'hora de beure gaire suc d'aranja, perquè feia baixar la pressió i em podia desmaiar, ja que és una fruita qui sap lo reconfortant. Més àcida que la taronja, però menys que la llimona, té tot el que fa falta per eliminar una caparrassa ressacosa de tres parells de martells pneumàtics perforant tots els racons de la testa: vitamina C, B i A i minerals. Per això, és una fruita fabulosa quan es té febre i el pit tapat, i és ideal per començar el dia, amb sucs, o els àpats, amb unes quantes monges repartides per l'amanit. És un bon substitut de les taronges, ara que han llevat l'acidesa de les noves varietats; per això n'hi ha que en posen a l'ànec, en lloc de la taronja, i en altres salses per a carns greixoses. La polpa és més agra que la de la taronja, per la qual cosa convé posar-hi una mica de sucre o mel i, si es vol, alguna espècia, perquè l'aranja tota sola et deixa la boca aspra.
Res comparat amb menjar una aranja al costat de l'Árbol del Tule, a Oaxaca, anant cap a San Cristóbal de las Casas, a 1.550 metres d'alçada i al pic del sol del tròpic de Càncer. Una senyora, mixteca o zapoteca, ens va receptar l'única solució per superar el decandiment: mitja aranja amb sal i xili a cremadent.

Pomelo

Fruit del Citrus maxima o C. grandis, arbre espinós i perennifoli de la família de les rutàcies, semblant al taronger (C.sinensis), però amb els brots i el nervi central del revers amb pèls. El pomelo, aranja gran o aranja grossa és gros, piriforme i té la pela gruixuda. L'aranger gros és una de les tres espècies silvestres de cítrics, juntament amb el poncemer o naronger (C. medica) i el mandariner (C.reticulata); dels encreuaments i retroencreuaments, naturals i forçats per l'home, en derivarien la resta de cítrics. És el més tropical de tots els cítrics i el seu origen se situa a la península Malaia

Aranja

Fruit del Citrus paradisi, arbre perennifoli de la família de les rutàcies, de fulles el·líptiques o ovades, gruixudes i molt verdes, amb les flors grosses i blanques de cinc pètals. Els fruits neixen en ramells. L'arbre és semblant al pomelo, però més petit. S'ha conegut sempre conreat. Es pensa que és un híbrid entre el C. maxima i el C. sinensis, retrocreuat amb el C. maxima, que es va produir al mar de les Antilles, entre els segles XVIII i XIX, de seguida que els cítrics van ser conreats a Amèrica.

Salvador Garcia-Arbós
El Punt. 26.11.2007

· Article publicat a El Punt el 26.11.2007
· Fotos: · [ ladix ] · [ pacocruise ] · [ freetaishanfreesulin ] · [ Evil Jungle Prince ] ·

·

De la gestió de l'hàbitat

Catàleg de bones pràctiques per a la gestió de l'hàbitat

És probable que molts s'hagin d'enfrontar a canvis en els usos del sòl que impliquin actuacions.

S'entén que qualsevol intervenció al medi pot comportar un canvi en l'ecosistema que pot ser negatiu o positiu. De la mateixa manera, abandonar certes zones que han estat sempre sotmeses a una certa activitat humana pot implicar un desequilibri en aquest ecosistema fins al punt de posar en perill espècies acostumades a l'home o al paisatge produït per aquest éssent les zones agrícoles un exemple prou clar.

A l'hora de gestionar un territori, es presenten sobint diferents opcions que si no s'estudien amb detall poden capgirar-se i provocar seriosos danys o perjudicis tant en el medi ambient com en les activitats rurals.

Les diferents opcions que hi ha sobint poden beneficiar més a uns que als altres però cal tenir en compte que prendre decisions precipitades pot comportar cert perjudici ecològic que, com és evident, acabarà perjudicant a totes les parts implicades.

Davant el fort canvi que pateix la societat rural i el conseqüent canvi en el paisatge, cal pendre mesures per tal d'assegurar la continuitat d'una manera o altre d'aquest, sempre tenint en compte que hi ha una fauna, flora i un ecosistema altament associat i del que en depèn en gran part. Clars exemples dels efectes negatius d'aquesta pèrdua o aquest canvi en són l'estat actual de moltes espècies en perill (àguila imperial, àguila cuabarrada i altres aus...) que depenen del paisatge rural i que es poden veure greument afectades tant davant de l'abandó com de la intensificació.

Els canvis en l'entorn rural porten també canvis irreversibles en la fauna domèstica. Arreu del món sentim a parlar de fauna domèstica que s'ha perdut per la senzilla raó que en un món globalitzat únicament surt a compte explotar les espècies tant conegudes per tots nosaltres com el porc, la gallina... mentre que molta de la fauna domèstica tradicional ha deixat de ser important per la seva baixa rentabilitat.

Altres canvis poden arribar a ser més fàcils d'esmorteïr i per tant, evitar que molta de la fauna silvestre acabi desapareixent o que també ho facin les activitats tradicionals i aquestes es puguin continuar desenvolupant, sempre dintre un context de màxim respecte amb l'entorn. És aquest últim punt, el màxim respecte amb l'entorn, el que intenta reflectir el "Catálogo de buenas prácticas para la gestión del hábitat en Red Natura 2000: bosque y matorral mediterráneos".

En aquest catàleg hi figuren actuacions tant des del punt de vista agronòmic com del silvopastoral.

Les mesures agroambientals busquen en la majoria dels casos la diversificació dels hàbitats com pot ser la creació de cavallons (corretgiu-me si caballons no està ben dit), on en múltiples ocasions la absència d'aquests han simplificat el sistema tot i ser un molt bon hàbitat per petits animals rosegadors. D'altra banda, la capacitat que tenen els cavallons per crear hàbitats per als conills de mont poden facilitar la feina als gestors de vedats de caça i evitar així introduïr espècies que poden malmetre o "contaminar" la població silvestre autòctona. A més, la presència de conill de mont pot ser molt interessant en aquelles zones on les rapinyaires hi abunden poc ja que s'els hi proporcionaria aliment. Evidentment, l'últim pas per a facilitar la recuperació de les rapinyaires sería assegurar que aquestes disposen d'arbres per nidificar vora els marges dels camps (Recordem que l'absència d'aquests arbres i la gran extensió de zones cultivades sense cap mena d'arbrat ni cavalló ha provocat en molts casos plagues com la dels topillos).

A més d'això, podem veure altres actuacions encaminades a protegir els cultius però que mai s'haurien de generalitzar i sobretot, abans de fer tancats, sería molt important d'assegurar que aquests fóssin selectius. Totes les actuacions venen acompanyades per els seus corresponents impactes ecològics i en d'altres animals d'interès però també dels impactes en els usos i els aprofitaments reflexant així els aspectes negatius o positius de l'actuació. Més destinat als tècnics, també hi han els anàlisis financers de les actuacions.

En segón lloc, hi ha les mesures silviambientals. Entre elles hi ha la coneguda reforestació de terres agràries, en les que es reforesten terres agràries amb quercínies. Hi ha moltes altres accions recomenades que ben aplicades poden comportar la conservació com poden ser els desbrossaments en petites parceles.

Molt interessant també són les revegetacions que es poden fer en tàlvegs, importantíssimes com a refugi on els animals puguin reproduïr-se i alimentar-se però també jugar el paper de corredis ecològic.

Un altre aspecte que es comenta és el de la protecció d'arbredes properes en zones d'especial interès ecològic i que es poden veure greument afectades per la alta càrrega ramadera, o de les densificacions, interessants allà on el regenerat és escàs o nul per la reiterada acció dels animals de pastureig.

També parlen de les podes de formació o de podes de manteniment en quercus, molt aplicable en sureres o bé en debeses en les que interessa gran producció de glans.

Ja més encarat al sector forestal i més aviat en masses artificials, també exposen les actuacions com poden ser les aclarides o les clares.

Per acabar, també comenta l'aplicació d'insecticides basats en trampes d'olor (feromones) destinades a la captura selectiva d'insectes.

En fi, com podeu veure, hi ha les actuacions més comunes dintre el món agrònomic i forestal però que sobint poden ser oblidades, mal aplicades o directament no aplicades enfront d'altres actuacions menys respectuoses. Les actuacions estan molt ben documentades i basades en estudis científics, així com també amb les fitxes tècniques amb els anàlisis econòmics de dites accions. Tot i que el catàleg està més aviat destinat a tècnics i a gestors, el recomano a tot el públic ja que es comenten aspectes que viu el món rural a l'actualitat i que podrien ser molt interessants de comentar.

Enllaç al catàleg de bones pràctiques, us el podeu baixar d'aquí:
entreu a www.cbd-habitat.com i a educación ambiental, llavors a la esquerra hi ha una opció que posa "en españa" i allà hi ha diversos catàlegs entre ells aquest.
i també es pot baixar d'aquí: RuralNaturaleza [ pdf 10,3 Mb ]

·

No és l’economia; és la humanitat, estúpid!

Canvi climàtic i expansió de les plantacions

El canvi climàtic no només és una realitat que repercuteix sobre les vides i la subsistència de milions de persones sinó que s’accelerarà si no s’instrumenten amb urgència mesures per a resoldre-ho. Els vents i temperatures extrems, inundacions, sequeres i augment del nivell de la mar resultants, afectaran a cada vegada més persones, milions de les quals es veuran obligades a emigrar i convertir-se en refugiats ambientals.

Davant tan dramàtica hipòtesi els governs s’han negat fins ara a enfocar el vertader problema, les emissions de combustibles fòssils, i han centrat la seva atenció en falses solucions barates. Moltes d’aquestes “solucions” tenen a veure amb la promoció de les plantacions d’arbres en tant que abocadors de carboni o fonts de biodiesel (palma oliera) o etanol cel·lulòsic (eucaliptus, pollancre, salze, etc.) La industria de la biotecnologia també ha contribuït a aquests plans amb la seva investigació en arbres d’enginyeria genètica capaces d’emmagatzemar més carboni (amb major contingut de lignina) o produir més etanol (major contingut de cel·lulosa).

Per contrarestar efectivament aquestes polítiques és important aprendre sobre els diferents mecanismes utilitzats per els governs per a la promoció de les plantacions d’arbres i aquells utilitzats per les poblacions i organitzacions locals per a combatre-les. Esperam que la informació oferta en aquesta edició del butlletí serveixi per aquest propòsit.

La 13ª ronda del joc del clima a Bali

El 1992 els governs varen reconèixer que el canvi climàtic era una realitat i que s’havia de fer qualque cosa i es volia evitar una gran catàstrofe. Com a resultat, signaren i ratificaren la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic. Han passat quinze anys i la Conferència de les Parts de la Convenció es reunirà per 13ª vegada a Bali, Indonèsia, entre el 3 i el 14 de desembre de 2007.

Què ha fet aquesta convenció per a contrarestar el problema i que per a trobar-ne la solució va ser creada? Han reduït les seves emissions els principals emissors? El comunicat de premsa preparat per a la ocasió per la Secretaria de la Convenció respon clarament ambdues preguntes:

“Segons informacions presentades davant la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el conjunt de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 40 països industrialitzats va arribar al seu màxim històric el 2005, continuant amb la tendència a l’alça de l’any anterior”.

Això significa que els països que són els principals responsables de la destrucció del clima de la Terra segueixen destruint-lo. Tan mateix, una vegada més concorreran a la conferència de la Convenció sobre Canvi Climàtic i presentaran noves propostes... perquè tot segueixi igual.

Negocis: la millor forma de descriure aquest Conveni. Tot te a veure amb estalviar i fer doblers. Parafrasejant a l’expresident Clinton durant la seva campanya electoral de 1992, no és el clima: és l’economia, estúpid!

Una vegada més el comunicat de premsa de la Convenció brinda proves del que s’ha parlat abans en dir que “El Protocol de Kyoto generà un comerç internacional d’emissions que pujar a un valor de 30.000 milions el 2006. La major part del comerç d’emissions va ocórrer en el sistema de comerç d’emissions de la Unió Europea (EUETS), que el proper any estarà vinculat amb la comercialització [d’emissions de carboni] en virtut del Protocol de Kyoto. El MDL del Protocol ja està experimentant un ràpid creixement”.

És l’accés a aquests milions de dòlars, i no el clima, el que importa. Tot el temps s’estan inventant espavilats plans que s’amaguen darrera obscures sigles que el públic en general no pot desxifrar: MDL, IC, PCF i moltes altres. Ara a Bali es discutirà al voltant de dues noves sigles, RED i REDD, que signifiquen “Reducció d’emissions de la desforestació” i “Reducció d’emissions per desforestació i degradació” respectivament.

El joc de RED/REDD està per començar a Bali. Els jugadors dels governs del Sud, que estan destruint activament els boscos dels seus països i per tant alliberant enormes quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, declararan que és necessari que se’ls “compensi” per a conservar els boscos i el carboni allà emmagatzemat. Els governs del Nord, que contribueixen activament a la destrucció d’aquests mateixos boscos amb inversions i comerç, declararan la seva voluntat de pagar sempre que les seves pròpies emissions d’enormes quantitats de diòxid de carboni es “compensin” a través del comerç del carboni.

No hi ha dubte que és necessari conservar aquests boscos, però no simplement a causa de la seva capacitat d’emmagatzemar carboni. Entre altres moltes raons, perquè ajuden a regular el cicle de l’aigua i contenen la major part de la biodiversitat terrestre. Més important encara, perquè són la llar de innumerables pobles i cultures que depenen d’ells. Al respecte, els governs del Sud necessiten que se’ls recordi que la conservació dels boscos és una obligació amb els seus propis pobles i no un bé negociable en el mercat. Per la seva banda, els governs del Nord necessiten que el món sencer els recordi que les seves emissions procedents de combustibles fòssils estan destruint el clima del planeta i no poden “compensar-se” pagant per a conservar els boscos o comprant crèdits de carboni a altres països.

La pregunta és: podem esperar qualque cosa positiva de la reunió de Bali? La trista resposta és que ho dubtam molt. Per empitjorar les coses, el Banc Mundial aprofitarà aquesta oportunitat per intentar vendre el seu invent més recent, anomenat Forest Carbon Partnership Facility, mentre que intermediaris del carboni, empreses d’energí nuclear, tractants d’agrocombustibles, corporacions hidroelèctriques, firmes de biotecnologia i consultors varis, intentaran vendre les seves mercaderies i serveis en el que ha acabat per semblar més una fira que una convenció de l’ONU.

Per suposat que les ONG que participen a les reunions de Bali podran fer algun control del dany en relació a algunes de les propostes més perjudicials presentades per els governs, però la seva principal responsabilitat serà informar després al públic del que els seus governs NO estan fent per a resoldre el canvi climàtic. Són les persones, i en particular els grups més vulnerables com les dones, homes, nines i nins pobres, qui més sofriran i qui per tant necessiten estar ben informades, perquè només persones informades podran obligar als governs a actuar de veres abans que sigui massa tard. No és l’economia; és la humanitat, estúpid!

Per a més informació:

Poncelles del claveller

Un senyor clau

una rega a l'hort

El clau és una espècia molt present a les cuines però més aviat poc emprada per cuinar. La mare tallava una llimona pel mig i hi clavava alguns claus de girofle. Tot seguit repartia les meitats per la cuina i la nevera perquè el limonè i els olis de l'espècia fessin el seu efecte. Això és un ambientador natural i, al mateix temps, un espantamosques, mosquits i altres insectes volàtils indesitjables.
En diem clau perquè recorda tant un clau menut, una tatxa o una punta d'ebenista. La forma incita a clavar-ne. A clavar-ne. A clavar-ne a tot arreu. A clavar-ne a cebes, a taronges, a llimones i a pomes. Fa bonic i no se'n perd cap. S'han de tenir controlats per si s'han de treure abans d'hora, per evitar que la seva olor intensa i el sabor picant i persistent ho impregni tot un xic massa. Ja a la Cuynera catalana, un dels llibres on abunden les receptes amb clau d'espècia, siguin sopes, guisats de carn o melmelades, hi ha un advertiment essencial: «Lo Clavell es també de un us molt comú empleantse utilment en varias salsas y guisats, puix que lo seu perfum es bastant agradable y de un gust casi general y es necessari traurerlo de las viandas antes de servirlas per ser bastant lo seu olor.»La mare deia que el clau era la clau de l'escabetx. Jo quasi només em recordo d'aquest capoll dessecat el dia que faig la ratafia. La seva aroma se'm fa entre antiga, oriental i anglesa. És una de les aromes índies que han ben colonitzat la Gran Bretanya. És (o va ser) un ingredient necessari per al piment i el vi cuit. S'usa en algunes receptes de curris i per al garam massala, una altra barreja de les grans espècies –primordialment, de pebre negre, canyella, nou moscada, cardamom i clau– molt usada a l'Índia. A l'Edat Mitjana va esdevenir omnipresent en la majoria de receptaris. Al Sent Sovi es fa servir per a la salsa de pagó i per a la salsa blanca. Igualment, és en les receptes del Mestre Robert al Libre del coch. Avenzoar el tenia per perfum d'hivern i formava part d'un col·lutori per glopejar i conservar les dents i un xarop per combatre l'halitosi. I les puntes del clavell havien estat receptades com a escuradents.La presència de clavell d'espècia en receptes dolces i salades, sigui un pastís de poma o un estofat de senglar, és una elecció sàvia, més enllà dels principis aromàtics. És un estimulant del sistema digestiu i combat la gastroenteritis i els trastorns gàstrics.
En aquell temps, li donaven les mateixes virtuts que el pebre. Plini el Vell ja parla del caryophyllon, «un gra que s'assembla al pebre, però és més gran i més fràgil, creix a sobre del lotus indi i és importat per la gràcia de la seva aroma». Galeni és el nostre clàssic que més espai dedica al clau d'espècia. Ens n'ha arribat una traducció catalana medieval d'un text d'Ibn Wàfid, que n'havia traslladat l'original grec a l'àrab: «El girofle aporte hom d India e son grans loncs en ssemblantz de clavells (...) e valen a la flaquea de l estomag e del fedge e done gran confortament al cor e estrenyn e escolen la vianda e quan es donat a beure pus d un diner en deju picat e mesclat ab leyt conforta e dona gran volontat de jaher ab femna.»

Clau d'espèciaÉs la poncella deshidratada del Syzygium aromaticum, (anomenat també Caryophyllus aromaticus i Eugenia caryophyllus), un arbre perennifoli nadiu de les illes Moluques, a Indonèsia. El claveller és de la família de les mirtàcies, com la murtra (Myrtus communis), l'eucaliptus (Eucalyptus sp) o el pebre de jamaica (Pimenta dioica). La cabota rodona del clau, clavell d'espècia o girofle és formada pels pètals i les quatre puntes que l'envolten són les divisions del calze.

ClavellÉs la flor de diverses espècies del gènere Dianthus, de la família de les cariofil·làcies. El clavell i, consegüentment, la clavellina, la planta que produeix aquesta flor ornamental, van rebre el nom de l'espècia aromàtica per una analogia en les seves olors. I no pas al revés.

Salvador Garcia-Arbós

El Punt. 19.11.2007

· Article publicat a El Punt el 19.11.2007
· Fotos: [ JuliannaMKohler ] · [ Planet Janet 111 ] · [ rawallison ] · [ ☆ simonette ☆ ] ·

·

Els boscos han de ser tractats amb delicadesa

JOAN VICENÇ LILLO: QUAN ELS ARBRES I ELS BOSCOS SÓN ELS NOSTRES AMICS

EL PROPER DIA 5 INAUGURA A ALARÓ UNA EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE BOLETS

En Joan Vicenç Lillo és un amant dels arbres i de la fotografia. Tota la seva vida ha estat lligada a la defensa dels boscos i les garrigues de Balears.

D’on procedeix el teu interès pels arbres?

De la infància. Vaig néixer a Los d’Amunt d’Alaró, que és una barriada que toca a la muntanya. Tenia un oncle que feia de llenyater i, amb ell, vaig anar a fer feina a Solleric, Oliclar, Sa Font Figuera i es Tossals Verds. Hi estàvem tot l’estiu.

On vares estudiar?

Vaig anar a Galícia a estudiar a l’Escola de Capacitació Forestal de Laurizan. Després vaig fer feina a l’ICONA i oposicions de guarda forestal. Em destinaren a Campos, a la brigada de caça. S’hi va declarar el primer ANEI i va ser molt mal de defensar dels abocaments i de l’extracció d’arena. D’allà vaig passar a Artà, on vaig viure l’incendi d’Albarca i es Verger, amb més de 1000 ha cremades.

Quines són les causes dels incendis forestals?

Han canviat. Han minvat els incendis intencionats provocats amb finalitats ramaderes, per obtenir pastures. El pagès que ho feia ha desaparegut. Ara els més freqüents són incendis per negligència, relacionats amb l’eliminació de vegetació per crema. Això passa molt a les urbanitzacions properes als boscos.

Que feres després?

Vaig anar un any a Nicaragua. De retorn a Mallorca, he fet feina 10 anys com a mestre de taller forestal en el Consell. Després vaig passar a la Conselleria de Medi Ambient on, des de fa uns 6 anys, som agent de medi ambient.

Però el món dels arbres i els boscos t’apassiona més enllà de la teva feina

Escric a la Revista d’Alaró sobre els arbres d’Alaró i mantenim un bloc que es diu “Arbres amics. Amics arbres”. Del 5 al 9 de desembre inauguraré una exposició de fotografies de bolets a la Sala d’Exposicions de l’antic Mercat d’Alaró.

Com estan els boscos de les Balears?

Malament. Sobretot per culpa de la proliferació de cabres. L’alzinar està fossilitzat: no es regenera de llavor i creix de soca amb molt de banyarriquer. La cabra fa molt de mal al sotabosc i en redueix la humitat del sòl. La sequera agreuja la situació.

Vols dir que tant de mal fan les cabres?

S’ha fet una mala gestió quant al control de les cabres. Fa pocs anys es calculava una població de 25.000 caps a la Serra de Tramuntana i ara ho veig encara pitjor. S’hauria de dedicar molt més esforç al control d’aquests animals. S’haurien de seleccionar les cabres més fines de raça i la resta s’hauria d’eliminar.

Hi ha problemes de plagues?

El tomicus és un descomponedor necessari que sol avançar més en els moments de sequera. La processionària ha de ser combatuda deixant que sigui el bosc el que solucioni el problema. Les fumigacions la controlen quan hi ha una gran expansió, però ella té sistemes d’autoprotecció.

La processionària pot provocar problemes a la gent?

Sí, de tota manera el pi no s’ha de sembrar a les escoles, places i altres indrets urbans. Pot tenir efectes al·lèrgics i d’altres tipus.

Com estan els boscos de ribera?

El principal problema és la ignorància. En molts de casos s’enformigona el torrent i se n’elimina la biodiversitat. Els arbres ajuden a la filtració de l’aigua.

Patim problemes d’erosió?

L’erosió és real. En bona part a causa de les cabres. I també s’ha d’anar alerta a certes formes de freqüentació massiva. Un exemple el tenim al Castell de Bellver on a molts de llocs les arrels han quedat al descobert i es veu la roca viva.

És possible una gestió forestal dels boscos de Balears?

Ara hi ha una activitat de tala de pins bastant viva. L’explotació forestal, sempre i quan no sigui a zones d’elevada pendent, podria ser beneficiosa. Però sovint, en el passat, s’han fet tales massa severes d’alzinar. I un alzinar es constitueix molt poc a poc.

Veus viable un aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques?

L’aprofitament de la biomassa, basat en estudis tècnics ben fets, podria donar bons resultats. La natura permet la intervenció humana, però ha de ser feta amb delicadesa. Hem de ser respectuosos.

Mateu Morro

Arbres que maten abelles

Arbres exòtics que ens maten les abelles

i embruten els cotxes

Un amic que viu a un barri de Palma ha fet un seguiment d'uns arbres i em va passar aquestes fotos i videos. Cada any, quan els arbres floreixen, un poc abans de que caiguin les flors, baix els arbres, es forma una estora d'abelles mortes i moribundes. És veu que les abelles s'acosten atretes pel nèctar de les flors de l'arbre i una vegada el xuclen, alguna cosa fa que morin en massa. Això es repeteix any rera any. També es forma una esotra de flors seques que són arregussades pel vent en massa.

Aquests arbres, a més a més, una vegada les flors han estat fecundades, emeten un sucs, un nèctar que empastifa els cotxes que hi estan aparcats a baix, deixant un visc bastant horrible sobre la xapa dels vehícles. El pobre il·lús que hi aparca davall en surt "escuat" i no hi torna.

La veritat és que desconec de quina espècie es tracta, però a part de la mort de les abelles, que em sembla molt greu, és una mostra clara de l'escassa o nul·la planificació municipal de les obres de jardineria i d'idoneitat de plantes ornamentals.

Podeu veure un video aquí:

Vos agraïria informació sobre aquesta espècie vegetal, si la coneixeu.

Fotos i seguiment: Manuel Suárez, Palma

Búger, 2 de desembre de 2007

Rafel Mas

Els que tenen cotxe són més rics i guanyen

Àfrica, els agrocombustibles
i els arbres transgènics

Els visitants del Camerun se sorprenen de veure les maltretes carreteres del país plenes de camions carregats de troncs gegantescos pertot arreu. Àfrica, avui, és un dels llocs on les multinacionals de la fusta, els agrocombustibles, l'agroquímica i els transgènics estan duent a terme una major expansió. La tala massiva dels boscos de l'Àfrica Central ja ha posat en situació crítica els pobles que vivien de la selva. Els darrers recol·lectors-caçadors de la terra, els pigmeus, s'estan quedant sense els seus recursos tradicionals per sobreviure.

Avui ja es difícil no veure que el foment dels agrocombustibles amenaça de provocar un desastre ecològic i social d'àmbit planetari. Les mesures dels països occidentals preses a favor dels combustibles d'origen agrari -que no prenen respecte a l'energia solar i altres veritablement renovables- sols es poden entendre des de la tremenda pressió que exerceixen les empreses petrolieres, les corporacions automobilístiques, les grans empreses dels «agronegocis» i les multinacionals de la biotecnologia. L'etanol i el biodièsel esdevenen l'alternativa per allargar el model (insostenible) de consum energètic durant una pila d'anys més. Res més interessa: ni el medi ambient, ni la biodiversitat, ni les poblacions rurals, ni el canvi climàtic.

George Monbiot, l'any 2004, ja va indicar que en la competició pels productes agraris entre els cotxes i les persones, no hi havia dubte de qui guanyaria: «els que tenen cotxe, per definició, són més rics que els que es troben amenaçats per la fam». L'augment dels preus dels cereals ens dóna la certesa que Monbiot l'endevinava de ple. L'entusiasme occidental cap els agrocombustibles parteix de la ferma decisió, com assenyala Monbiot, de no alterar els elevats consums energètics que provoquen el canvi climàtic. El mercat global d'agrocombustibles creixerà de 20.500 milions de dòlars el 2006 als 80.900 milions el 2016. Aquests cultius són molt exigents en fertilitzants i agroquímics. En conseqüència són molt costosos energèticament i altament contaminants. Es considera que, a l'actualitat, la principal causa de desforestació operant al planeta és l'expansió d'aquests conreus. Però el principal «horror» dels agrocombustibles és l'intent de fer-los passar com una energia verda i renovable.

En l'estratègia mundial d'expansió dels agrocombustibles l'Àfrica esdevé una peça clau. A Uganda hi ha en marxa un projecte per convertir un terç de la major selva natural del país en plantacions de canya de sucre per fer etanol. El president Yoweri Museveni dóna suport al projecte que implicarà la desforestació de 7.100 hectàrees.

Els boscos de la República Democràtica del Congo constitueixen la segona major selva tropical del planeta i una zona d'enorme biodiversitat. Dues terceres parts del bosc tropical africà es troben en aquest país devastat per la guerra. Allà, en els darrers 3 anys s'han signat contractes per talar una superfície de 21 milions d'hectàrees. D'aquí procedeix la famosa «teca» de les nostres moquetes.

Entre 1991 i 2001 la Shell Renewables (una divisió de la Shell Oil International) ha plantat a la República Democràtica del Congo 68.000 hectàrees d'eucaliptus de creixement ràpid per fer energia. Ara aquesta gran extensió ha estat comprada per una empresa canadenca que ha iniciat la construcció d'una factoria que processarà 500.000 tones anuals de biomassa. Vaja, que les «energies renovables» avancen.

Els monocultius d'arbres destinats a produir energia es troben en el seu moment àlgid. L'objectiu és aconseguir la destrucció barata de la cel·lulosa per alliberar els sucres. De moment, se segueixen dues vies: la manipulació genètica dels enzims capaços de destruir la cel·lulosa i la creació d'arbres genèticament modificats. L'aprofitament de la biomassa d'origen forestal no du camí de lligar-se a la gestió sostenible dels boscos, més aviat al contrari, l'aposta sembla que és per a la tala del bosc originari i la seva substitució per plantacions d'arbres modificats genèticament. En aquesta línia, no s'hi detecta cap consideració cap als impactes socials i ambientals de les actuacions.

Mateu Morro

Palmeres i plagi

Plagien un treball de Peter Sterken

sobre ‘l’estabilitat de les palmeres’

Peter Sterken, especialista en l’avaluació de l’estabilitat dels arbres, ens alerta del plagi fet per Claudio Littardi d’un estudi seu.
Aquest italià, en Claudio Littardi, que ha impartit cursos al Centre de Formació del Laberint de Barcelona, li ha calcat un anàlisi sobre l’estabilitat de les palmeres.
És una llàstima que gent que passa per experta robi el treball dels altres i cobri per fer cursos que són una broma.
Després que Peter Sterken ha denunciat públicament aquest plagi, els que ho havien copiat han retirat aquests treballs plagiats, tot i que fins ara no han donat cap mena d’explicació.
En aquest document [ pdf 139 kb ] i en aquest web [ Sterken ] es pot trobar més informació sobre tot això.

·