dissabte 4 de maig de 2013

La formiga que va pujar a un arbre

Los encuentros de un caracol aventurero
Les trobades d'un caragol aventurer


Hay dulzura infantil                        Hi ha una dolçor infantil
en la mañana quieta.                      en el matí plàcid
Los árboles extienden                     Els arbres extenen
sus brazos a la tierra.                     els seus braços a la terra
Un vaho tembloroso                       Un baf tremolós
cubre las sementeras,                     cobreix els sementers,
y las arañas tienden                        i les aranyes estenen
sus caminos de seda                        els seus camins de seda
-rayas al cristal limpio                     -ratlles al vidre net
del aire-.                                       de l’aire-.
En la alameda                                 A l’albera
un manantial recita                         un ullal recita
su canto entre las hierbas.               el seu cant entre les herbes.
Y el caracol, pacífico                      I el caracol, pacífic
burgués de la vereda,                     burgès del caminoi
ignorado y humilde,                       ignorat i humil,
el paisaje contempla.                     el paisatge contempla.
La divina quietud                           La divina quietud
de la Naturaleza                            de la Natura
le dio valor y fe,                           li donà valor i fe,
y olvidando las penas                     i oblidant les penes
de su hogar, deseó                        de la seva llar, desitjà
ver el fin de la senda.                   veure el final del tirany.

Echó a andar e internose               Començà a caminar i s’aficà
en un bosque de yedras                 en un bosc d’heures
y de ortigas. En medio                  i d’ortigues. Al mig
había dos ranas viejas                   hi havia dues granotes velles
que tomaban el sol,                      que prenien el sol
aburridas y enfermas.                   avorrides i malaltes.

"Esos cantos modernos                  “Aqueixos cants moderns
-murmuraba una de ellas-              -remugava una d’elles-
son inútiles". "Todos,                     són inútils”. “Tots,
amiga -le contesta                        amic –li contesta
la otra rana, que estaba                 l’altra granota, que estava
herida y casi ciega-.                     ferida i quasi cega-.
Cuando joven creía                       Quan de jove creia
que si al fin Dios oyera                 que si a la fi Déu escoltés
nuestro canto, tendría                  el nostre cant, tendria
compasión. Y mi ciencia,              compassió. I la meva ciència,
pues ya he vivido mucho,             doncs ja he viscut molt,
hace que no lo crea.                     fa que no ho cregui.
Yo ya no canto más..."                  “Jo ja no cant més…”

Las dos ranas se quejan                 I les dues granotes es queixen
pidiendo una limosna                    demanant almoïna
a una ranita nueva                        a una granoteta jove
que pasa presumida                      que passa botiflera
apartando las hierbas.                  edecantant les herbes

Ante el bosque sombrío                Front al bosc obagós
el caracol se aterra.                     el caragol s’espaordeix
Quiere gritar. No puede.               Vol giscar. No pot.
Las ranas se le acercan.                Les granotes se li acosten

"¿Es una mariposa?",                      "És una papallona?”
dice la casi ciega.                        diu la quasi cega.
"Tiene dos cuernecitos                  “Té dos banyons
-la otra rana contesta-.                 -l’altra granota contesta-.
Es el caracol. ¿Vienes,                  Es el caracol. Vens,
caracol, de otras tierras?"             caragol d’altres terres?”


"Vengo de mi casa y quiero           “Venc de ma casa i vull
volverme muy pronto a ella".        Tornar-me’n hi prest
"Es un bicho muy cobarde             “Es un animaló molt covard
-exclama la rana ciega-.                -exclama la granota cega-.
¿No cantas nunca?" "No canto",       No cantes mai? “No canto”,
dice el caracol. "¿Ni rezas?"           diu el caragol. “Ni reses?”
"Tampoco: nunca aprendí".            "Tampoc: mai en vais apendre”.
"¿Ni crees en la vida eterna?"         “Ni creus en la vida eterna?”
"¿Qué es eso?”                             “Què és això?”
"Pues vivir siempre                      “Doncs viure per sempre
en el agua más serena,                 en l’aigua més serena,
junto a una tierra florida              vora una terra florida
que a un rico manjar sustenta". que a una manja exquisida sustenta".

"Cuando niño a mí me dijo           “Quan de nin a mi em digué
un día mi pobre abuela                 un dia la meva pobre àvia
que al morirme yo me iría            que en morir-me jo me n’aniria
sobre las hojas más tiernas           sobre les fulles més tendres
de los árboles más altos".              dels arbres més alts”.

"Una hereje era tu abuela.            “Una heretge era la teva àvia.
La verdad te la decimos               La veritat te la diem
nosotras. Creerás en ella",            nosaltres. Creuràs en ella”,
dicen las ranas furiosas.                diuen les granotes furioses.

"¿Por qué quise ver la senda?         “Perquè vais voler veure el tirany?
-gime el caracol-. Sí creo             -gemega el caragol- Si crec
por siempre en la vida eterna       per sempre en la vida eterna
que predicáis..."                          que predicau…”
Las ranas,                                    Les granotes,
muy pensativas, se alejan.            molt pensatives, s’allunyen.
y el caracol, asustado,                  i el caracol, esverat,
se va perdiendo en la selva.         es va perdent en la selva.


Las dos ranas mendigas                 Les dues granotes captaires
como esfinges se quedan.             com esfinxs es queden.
Una de ellas pregunta:                  Una d’elles demana:
"¿Crees tú en la vida eterna?"        “Creus tu en la vida eterna?”
"Yo no", dice muy triste                “Jo no”, diu molt trista
la rana herida y ciega.                  la granota ferida i cega.
"¿Por qué hemos dicho, entonces,   “Perquè hem dit, llavors,
al caracol que crea?"                    al caragol que cregui?”
"Por qué... No sé por qué             “Perquè…No sé perquè
-dice la rana ciega-.                     -diu la granota cega-.
Me lleno de emoción                    M’omplo d’emoció
al sentir la firmeza                      en sentir la fermesa
con que llaman mis hijos               amb que criden els meus fills
a Dios desde la acequia..."            a Déu des de la síquia…”

El pobre caracol                          El pobre caragol
vuelve atrás. Ya en la senda          torna enrere. Ja al tirany
un silencio ondulado                     un silenci onat
mana de la alameda.                    mana de l’albera.
Con un grupo de hormigas            Amb un grup de formigues
encarnadas se encuentra.              roges es troba.
Van muy alborotadas,                   Van molt esvalotades,
arrastrando tras ellas                    arrossegant rere d’elles
a otra hormiga que tiene              a una altra formiga que te
tronchadas las antenas.                 trencades les antenes.
El caracol exclama:                      El caragol exclama:
"Hormiguitas, paciencia.               “Formiguetes, paciència.
¿Por qué así maltratáis                  Perquè així maltracteu
a vuestra compañera?                   a la vostra companya?
Contadme lo que ha hecho.          Contau-me el que ha fet.
Yo juzgaré en conciencia.             I jo jutjaré en consciència.
Cuéntalo tú, hormiguita".              Conta-ho tu, formigueta”.


La hormiga, medio muerta,          La formiga, mig morta,
dice muy tristemente                   diu molt tristament
"Yo he visto las estrellas."             “Jo he vist les estrelles.”

"¿Qué son las estrellas?", dicen       “Què són les estrelles?”, diuen
las hormigas inquietas.                 les formigues inquietes.
Y el caracol pregunta                    I el caragol pregunta
pensativo: "¿Estrellas?"                  pensatiu: “Estrelles?”
"Sí -repite la hormiga-,                “Si –repeteix la formiga-,
he visto las estrellas,                   he vist les estrelles,
subí al árbol más alto                   vais pujar a l’arbre més alt
que tiene la alameda                   que té l’albera
y vi miles de ojos                        i vais veure mils d’ulls
dentro de mis tinieblas".              dins de les meves tenebres”.
El caracol pregunta:                     El caragol pregunta:
"¿Pero qué son las estrellas?"          “Però què són les estrelles?”
"Son luces que llevamos                “Són llums que duim
sobre nuestra cabeza".                  sobre el nostre cap”.
"Nosotras no las vemos",               “Nosaltres no les veiem”,
las hormigas comentan.                les formigues comenten.
Y el caracol: "Mi vista                   I el caragol: “La meva vista
sólo alcanza a las hierbas."            tan sols abasta les herbes.”

Las hormigas exclaman                 Les formigues exclamen
moviendo sus antenas:                 movent les seves antenes:
"Te mataremos; eres                    “Te matarem, ets
perezosa y perversa.                   mandrosa i perversa.
El trabajo es tu ley."                     El treball és la teva llei.”

"Yo he visto a las estrellas",           "Jo he vist les estrelles”,
dice la hormiga herida.                diu la formiga ferida.
Y el caracol sentencia:                 I el caracol sentencia:
"Dejadla que se vaya.                  “Deixau-la que se’n vagi,
seguid vuestras faenas.                seguiu les postres feines.
Es fácil que muy pronto                És fàcil que molt prest
ya rendida se muera".                  ja rendida es mori”.

Por el aire dulzón                         Per l’aire dolcenc
ha cruzado una abeja.                  ha atravessat una abella.
La hormiga, agonizando,              La formiga, agonitzant,
huele la tarde inmensa,                olora l’horabaixa inmensa,
y dice: "Es la que viene                i diu: “És la que ve
a llevarme a una estrella".             a dur-me a una estrella”.

Las demás hormiguitas                 Les demés formiguetes
huyen al verla muerta.                 fugen en veure-la morta.


El caracol suspira                         El caragol sospira
y aturdido se aleja                       i atordit s’allunya
lleno de confusión                        ple de confusió
por lo eterno. "La senda               per l’etern. “El tirany
no tiene fin -exclama-.                 no te fi –exclama-.
Acaso a las estrellas                      Per ventura a les estrelles
se llegue por aquí.                       s’arribi per aquí.
Pero mi gran torpeza                    Però la meva gran torpor
me impedirá llegar.                     m’impediria arribar
No hay que pensar en ellas".         No s’ha de pensar en elles”.

Todo estaba brumoso                    Tot estava bromós
de sol débil y niebla.                   de sol dèbil i boira.
Campanarios lejanos                    Campanars llunyans
llaman gente a la iglesia,              criden a la gent a l’esglèsia,
y el caracol, pacífico                   i el caragol, pacífic
burgués de la vereda,                  burgès del caminoi,
aturdido e inquieto,                    atordit i inquiet,
el paisaje contempla.                  el paisatge contempla.

                     
Federico García Lorca

Pintura i escultura: Albert Carrasco Ferrer
Fotos: Gemma Carrasco i Rafel Mas

dijous 2 de maig de 2013

Eucaliptus transgènics per a biomassa

Arbres transgènics


Les plantacions d’eucaliptus transgènics amenacen comunitats i boscos del món sencer 

Als Estats Units, el Departament d’Agricultura (USDA) que supervisa l’aprovació i la comercialització dels organismes genèticament modificats, o transgènics, al país, acaba d’iniciar un procés de legalització del primer arbre forestal transgènic, un eucaliptus híbrid que tolera les gelades. Tan mateix, això no només tendrà un impacte en els boscos i comunitats dels EUA, sinó al mon sencer. Entre l’USDA i Monsanto, la tristament cèlebre empresa líder dels transgènics, hi ha un intercanvi permanent: molts empleats de l’USDA treballaven abans per a Monsanto. Com a resultat, l’USDA mai rebutjà les plantes transgèniques que aquesta industria li ha presentat per a la seva aprovació comercial. 

El gener de 2011, la companyia d’arbres transgènics ArborGen sol•licità a l’USDA autorització per a vendre milers de milions de clons d’eucaliptus genèticament modificats resistents a les gelades, per a realitzar grans plantacions a Carolina del Sud, Georgia, Florida, Alabama, Mississipi, Luisiana i Texas. ArborGen també té molts empleats que venen de Monsanto. La seva ex directora general, Bàrbara Wells, fou abans cap de la Divisió Soja GM RoundUp Ready de Monsanto a Brasil, durant 18 anys. 

 Fa poc, l’USDA començà a acceptar comentaris del públic sobre una Declaració d’Impacte Ambiental (EIS) referent a la demanda d’autorització presentat per ArborGen per a comercialitzar eucaliptus transgènics. Aquesta és la primera vegada que l’USDA prepara una EIS completa sobre una planta transgènica sense haver estat obligada a fer-lo en el marc d’una demanda. Això indica que l’USDA sap que els eucaliptus transgènics tendran impactes considerables i perillosos sobre el medi ambient. Tan mateix, dita declaració d’impacte ambiental és també la primera passa del procés de l’USDA per a l’aprovació dels eucaliptus transgènics. 

  
Petards vivents 

 Ja s’ha constatat que els eucaliptus són una espècie invasora a Califòrnia i Florida. ArborGen els ha modificat perquè tolerin les gelades, permetent-los sobreviure a temperatures de fins a 9ºC, amb la qual cosa augmenta enormement l’àrea que pot envair. 

Degut al seu caràcter invasor, The Charlotte Observer els anomenà “els kudzus de la dècada de 2010”. El kudzu és una planta trepadora de trista fama que fou introduïda als EUA el 1876 i que actualment ha envaït més de tres milions d’hectàrees als mateixos EUA on es planeja realitzar plantacions d’arbres trangènics. Cobreix completament el paisatge, asfixiant la vegetació existent i recobrint tota estructura que troba en el seu camí. Ara bé, hi ha una diferència important entre els eucaliptus invasors i les plantes de kudzu invasores: els eucaliptus són molt inflamables. Se’ls ha anomenat “petards vivents” degut a la seva explosiva inflamabilitat en moments de sequera. Un incendi d’eucaliptus de caràcter catastròfic que explotà a Austràlia el 2009, es desplaçà a més de 100 quilòmetres per hora i matà a dues-centes persones. 

 Les plantacions d’eucaliptus esgoten l’aigua subterrània i poden fins i tot agreujar les sequeres. El Servei Forestal dels EUA assenyala que els eucaliptus transgènics consumiran el doble d’aigua que els boscos natius. 


 Deserts verds 

Els eucaliptus transgènics no natius no constitueixen un hàbitat per a la fauna. Les espècies amenaçades o en perill d’extinció podrien desaparèixer si es cobreixen milions d’hectàrees amb plantacions d’eucaliptus transgènics. Al Brasil, les plantacions d’eucaliptus són anomenades “deserts verds” perquè aniquilen la biodiversitat. Els eucaliptus transgènics encara no han estat legalitzats. Podem posar fi a aquesta catàstrofe ambiental irreversible abans que succeeixi, però hem d’actuar ja. 

Aquests arbres “Frankenstein” no amenacen només als EUA. Si es perfeccionen allà els eucaliptus transgènics, se’ls podria exportar al món sencer. En ser resistents a les gelades, podrien créixer on els eucaliptus convencionals no poden fer-lo. Així, el desastres de les plantacions d’eucaliptus es propagaria més al nord, més al sud i a major alçada, arribant a ecosistemes i comunitats encara no afectades. 

Perquè crear eucaliptus transgènics? Als EUA, la principal raó és la producció de biomassa, per a cremar-la i generar electricitat. Una altra part serà transformada en combustible líquid. Rubicon (la casa matriu d’ArborGen) està preveient vendre 500 milions de plantes d’eucaliptus per any per a plantacions de bioenergia a tot el sud dels EUA. En el Regne Unit, les centrals elèctriques a hulla, estan sent transformades perquè puguin emprar fusta. Bona part de la fusta que cremaran serà importada dels EUA i altres llocs. Boscos i comunitats estan sent amenaçats per projectes de transformació de la fusta en electricitat, amb el pretext que es tracta d’una “energia renovable”. 

 El ràpid increment de la demanda de l’anomenada “bioenergia” ja està provocant a tot el món un acaparament massiu de terres, expulsant a les comunitats per a obrir pas a plantacions de palma oliera, jatrofa, soja i altres monocultius. Amb l’afegit de les plantacions d’eucaliptus transgènics per a bioenergia a base de fusta, aquest acaparament no podrà més que intensificar-se, amenaçant alguns dels últims boscos que queden i a les comunitats que d’ells depenen. És indispensable evitar-ho. 

 A finals d’aquest mes de maig, ens enfrontam a la industria dels arbres transgènics a la Conferència sobre Biotecnologia d’Arbres que es realitzarà a Asheville, NC. Es tracta d’una trobada mundial bianual d’investigadors, representants de la industria i estudiants, que es reuneixen per avançar en matèria de biotecnologia aplicada als arbres. 

Estam organitzant una sèrie de protestes, seminaris, conferències de premsa i altres esdeveniments per a sensibilitzar el públic en general sobre els perills dels arbres transgènics, i per a recordar als investigadors que aquesta perillosa investigació concita una oposició pública generalitzada. 

 Per a saber més sobre la campanya i per a signar com organització, la nostra crida a la prohibició mundial de la comercialització d’arbres transgènics, podeu visitar http://nogetrees.org. 

Anne Petermann, Global Justice Ecology Project, globalecology@gmavt.net, http://globaljusticeecology.org 

Veure també els comentaris enviats per el WRM a les autoritats d’Estats Units perquè no alliberin eucaliptus transgènics tolerant a les gelades (veure en anglès: http://www.wrm.org.uy/subjects/GMTrees/Comment_by_the_WRM_on_the_Petition_ArborGenhtml.html )

L'empeltador anònim

Un heroi de vorerada

  




L’empeltador anònim no és posseïdor de terres, ell creu que la terra no és de ningú.
L’empeltador anònim assalta les arraconades de camins i secundàries. Coneix el valor dels racons més oblidats.
L’empeltador anònim actua amb diürnitat i traïdoria. Amb el seu falçó elimina romaguers, aritges i vidalbes, fa fugir la salvatjor aregant la natura.
Les seves víctimes són els poderosos cirerers de pastor. De l’atac, premeditat mesos abans, en brostaran atzeroleres, nespleres i codonyers de grans codonyes.
L’empeltador anònim no actua en benefici propi. Els fruits de les seves accions se’ls repartirà amb els caminants pausats que reparin en els recons.




Rafel Mas, Búger 2 de maig de 2013

(Cirerer de pastor=Crataegus monogyna; Atzerolera=Crataegus azarolus; Nesplera=Mespilus germanica; Codonyer=Cydonia oblonga; romaguer=Rubus ulmifolius; aritja=Smilax aspera; Vidalba=Clematis cirrhosa)

dijous 25 d’abril de 2013

Enllà del foc. La Safor se’ns crema

El drama dels incendis forestals
a la comarca de la Safor


El Col•lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Vernissa Viu, convida tothom a assistir i participar a les activitats que s'han programat seguint amb el projecte col•lectiu titulat ‘Enllà del foc', sobre el qual fa alguns mesos van posar en marxa en un projecte Verkami.

Divendres, 26 d’abril. 20 h. Fins al 25 de maig
Inauguració de l’exposició ‘Enllà del foc. La Safor se’ns crema. El drama dels incendis forestals a la nostra comarca’.
Sala Coll Alas.
Plaça de les Escoles Pies. Gandia.

Dimarts, 7 de maig. 20 h.
Recital poètic ‘Enllà del foc’.
Sala Coll Alas.
Plaça de les Escoles Pies. Gandia.

Dimecres, 15 de de maig. 20 h.
Taula redona. ‘Més enllà del foc’.
Intervindran: Jesús Vilaplana, Xavier Ródenas, José Maria Peiró i Joan Maronda.
Sala Coll Alas.
Plaça de les Escoles Pies. Gandia.

Dimecres, 22 de maig. 20 h.
Presentació de la publicació ‘Enllà del foc’. Lliurament dels obsequis als mecenes.
Sala Coll Alas.
Plaça de la Escoles Pies. Gandia.
 
Davant dels desastres ecològics soferts a la comarca de la Safor, des de l’Ecomuseu Vernissa Viu s’ha volgut respondre amb un projecte obert i compartit amb la societat. Des del Col•lectiu Vall de Vernissa s’ha volgut donar resposta i actuar amb aquesta campanya. Es tracta d'una exposició-blog-llibre-actuació sobre els incendis terribles que ha patit la comarca de la Safor (País Valencià) aquests set últims anys, des del Mondúver, passant pel Toro i els dos episodis dramàtics de la vall de Venissa, que en alguns casos han superat també els límits de la Safor.

Cada any, quan acaba l’estiu, molta gent, també les institucions i administracions públiques, obliden fàcilment el drama dels incendis que destrueixen hàbitats d’animals, ecosistemes sensibles, espais i paisatges. Amb l’objectiu que aquesta problemàtica no caiga en l’oblit, s’ha cregut necessari posar sobre la taula la cara amarga i crua de les flames, tot i la possible duresa i dramatisme, per recordar al llarg de tot l’any que els boscos i el territori rural requereixen de gestió, de finançament i de cura, perquè el nostre medi genera molt més que tot això i ens és imprescindible. Es vol, a més, reflexionar-ne i posar el gra d'arena en la millora de la gestió més 'enllà del foc'.

El Col•lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Vernissa Viu, diuen “estar molt contents per dur endavant un projecte com este, que ha sigut possible gràcies a molta gent, conscients que el motiu que provoca l'exposició, com ella mateixa i tot el que se'n deriva, és dur, colpidor, dramàtic, però convençuts que, "enllà del foc, sempre, sempre venç el verd". I, amb aquesta certesa d'ànim, i un grapat de motius de pes i de propostes ben concretes, cal engegar un camí de treball que ajude a crear la consciència col•lectiva necessària de respecte i revitalització del nostre territori. Ací hem limitat l'abast del projecte a la Safor. És un punt de partida, la comarca que millor coneixem i la que tenim més a prop. Tant de bo aquesta consciència es projecte molt més enllà”.


dimecres 17 d’abril de 2013

Les meves muntanyes


Avui m'he passejat per les meves muntanyes. Ens coneixem.
Elles passen de mi, però jo patesc per elles.
Conec el seu futur i m'espanta.









Havia oblidat l'agradable dolçor perfumada del boix en flor




dimecres 10 d’abril de 2013

Jornada de l’Hanami 2013 a Masquefa

Màgia d’abril
De les flors blanques
plouran gotes vermelles

Trini Casas
·
花見
Celebració de l’Hanami a Masquefa
• Contemplació dels cirerers florits •

Diumenge 14 d’abril del 2013
A les 10 del matí :
Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Marisa Olivera, Alexandra Farbiarz i Mercedes Delclòs

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.
·
· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda, (a l’acte ja hi haurà te per beure).
 · Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.
·
 · Més informació :
お花見
Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

dimarts 9 d’abril de 2013

Em parles de la bellesa dels pins

Pins en clau de Sol

Em parles de la bellesa dels pins
mentre gaudeixes feliç
d’un passeig per la primavera.
Sé que Tu no et confons,
que no et refereixes a les flors dels fruiters;
sé que parles d’una subtilesa cromàtica,
d’un verd que no és el mateix
del contemplat en altres estacions,
d’una tonalitat que requereix del Sol d’abril
quan vol expressar allò que li bull dintre.

Em parles de la bellesa dels pins
mentre gaudeixes feliç
d’un passeig per la primavera.
Escolto atent la teva veu,
una veu diferent al record de la tardor,
un so ple d’alegria i d’escalf,
bressol de paraules i melodies
que potser van néixer del silenci
d’aquest mateix paisatge
quan dormia sota un llençol blanc.

Francesc Guinart i Palet
Capellades, 25-03-2013

El petit pi de copa rodona a la muntanya de Miramar de Capellades

Aquest petit poema se'm va ocórrer fa uns dies quan pujava a la muntanya de Miramar des de Capellades, el poble on vaig néixer. Les excursions a la primavera són d'allò més inspiradores ...

dilluns 8 d’abril de 2013

Descobrir els arbres de La Prosperitat

Passejades per descobrir els arbres del barri de La Prosperitat, a Nou Barris


Des del Casal del Barri de La Prosperitat, a Nou Barris (Barcelona), l'any passat vàrem fer un treball de camp per "Descobrir els arbres del barri". El resultat va ser la localització de més de 70 espècies!!!, als carrers, places, patis d'escoles, patis de veïns, ...
En aquest moment tenim elaborat dos dossiers, un té d'entrada les espècies i la seva localització i l'altre els carrers amb les espècies plantades. Disposem també de força material fotogràfic.
Per aquest any tenim preparades unes passejades per gent interessada pels dijous 11, 18, 25 d'abril i 2, 9, 16, 23 de maig, amb un grup de matí de 11h a 12'30h i un grup de tarda de 18'30h a 20h. Les inscripcions per a les passejades es poden fer al Casal de Barri Prosperitat, Plaça Angel Pestaña de Barcelona, de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 17 a 20 hores, telèfon 933538644, info@casalprospe.org
 
Per cada passejada hem elaborat una fitxa a doble cara, per entregar a cada assistent, on hi han les espècies a veure i lligams amb la història del barri. Un barri que li ha calgut lluitar per cada pam de verd.
Joan Catafal Roca i Alberto Sanagustín Escario