dimarts, 24 març de 2015

Descobreix els arbres

Activitats per a conèixer millor els arbres

Descobreix els arbres es tracta d’un calendari d’activitats mensuals que a través de conferències, recorreguts i itineraris per la illa ens durà a conèixer millor els nostres arbres catalogats i singulars.
Les xerrades seran impartides per professionals lligats al món dels arbres i la natura balear.
Vine, conèixer-los ens ajudarà a garantir la seva pervivència.

• Dia 28 de març:
• 10'00: Presentació a càrrec de Jaume Fiol, president d'ABA.
• 10,10-11'10: Els arbres vells: patrimoni cultural i natural de les Illes Balears. A càrrec de Salvador Cañís, jardiner, arborista i paisatgista.
• 11'10-12'10: Els arbres monumentals no protegits a Espanya i a Mallorca. A càrrec de Pere Llofriu, naturalista i autor del llibre “Monuments de vida: Arbres monumentals de Mallorca”.
• 11,20-13,30: Itinerari pels arbres catalogats i singulars de Palma.
• Saló d’actes de la Misericòrdia, Palma de Mallorca. Activitat gratuïta, reserva prèvia via email aba@arbrebalear.info

• Resta del calendari previst:
• 25 d’abril: d’Esporles a Puigpunyent
• 16 de maig: conferència.
• 30 de maig: de Marratxí a Alaró.
• 20 de juny: Binissalem, Selva, Mancor.
• Octubre: bosc relictual de la Serra.
• Novembre: caducifol•lis d’hivern.
• Desembre: Escorca.


@arbrebalear • #arbrebalear • aba@arbrebalear.info

diumenge, 15 març de 2015

L'empeltada de Son Vivot

Empelts difícils, poc frequents, rars, intergenèrics.....

Avui diumenge ens hem reunit una colla d'amics a l'hort den Jaume i na Matilde. Es diu Son Vivot i és com un petit paradís terrenal, un jardí botànic fantàstic amb centenars d'espècies d'arbres, arbustos i lianes de tot el món. Ens féia ganes veure'ns per a fer petar la xerrada i reforçar així la nostra amistat i el motiu o escusa ha estat fer uns empelts un tant estranys damunt dues alzines d'aglans agres.

Empelt d'alzina d'aglans dolços damunt alzina agre pel mètode tradicional dels vells i savis empeltadors mallorquins.


En Llorenç, un gran professional de l'agricultura i la jardineria, ha estat el protagonista de l'empeltada. Els empeltadors mallorquins capaços de empeltar alzines amb èxit es poden contar amb els dits d'una ma i crec que encara sobrarien dits. En Llorenç té els coneixements, la saviesa, la destresa i la paciència per a dur a bon terme una feina tan difícil.

 Ha començat fent l'empelt de mudes d'alzina d'aglans dolços damunt una alzina borda de fruits agres o amargs. En primer lloc ha podat totes les branques al peu o patró deixant només les dues branques principals. Després amb unes eines especials que només coneixen i tenen els empeltadors professionals, ha xapat cadascuna de les branques i hi ha inserit dues estaques d'alzina dolça que ha duit expressament de la seva paradisíaca finca de sa marina de LLucmajor anomenada Sa Barraca Blanca.

Aquí podeu veure la concentració de l'artista, millor dit, l'artesà, el mestre empeltador, procedint a finalitzar l'empelt de la primera branca principal. Observar-lo com realitza la seva obra d'art és tot un espectacle. No frissa, va pas a pas sense saltar-se cap detall.

Seguidament ha xapat l'altra branca del patró amb una eina especial en forma de raor i una maceta de fusta. Us recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a veure millor els detalls.

No ha estat gens fàcil xapar-la, ja que les alzines tenen la fusta molt dura i compacta.

Per a mantenir el xap obert hi ha aficat la part posterior del raor.

Com ha fet amb l'altra branca en aquesta també hi ha inserit dues estaquetes procurant que la seva escorça contacti i s'alineï perfectament amb l'escorça del patró. Seguidament ha procedit a empastissar totes les ferides obertes, tant del patró com de les estaquetes, amb pasta segelladora.

Un professional com en Llorenç no es pot permetre el més minim error.

 Totes les ferides han quedat ben curades i segellades.

Aquí es veuen bé les dues branques ja empeltades amb dues estaquetes cadascuna d'elles.

 Son pare den Llorenç, l'amo'n Llorenç de Sa Barraca Blanca, no s'ha perdut cap detall. Aquí el podeu veure assegut a una cadira que li ha duit na Matilde, l'anfitriona. Els dos canets que abraça són en Tilín de Sa Barraca Blanca i na Fosca de Son Vivot.

  En Biel Nicolau i en Llorenç somriguent satisfets davant la feina ben feta. Com podeu veure el mestre empeltador ha enrevoltat cada branca amb un cucurutxo de plàstic i l'ha omplert anb terra porgada fins a cobrir totalment les estaquetes. A continuació ha regat la terra.

 L'artista observant satisfet la seva obra d'art. Dins la senalla guarda com un tresor les seves eines, les mateixes que duia el vell mestre empeltador que li va ensenyar a empeltar alzines.


Empelt de castanyer damunt alzina amb el mateix mètode tradicional mallorquí.


 Aquest tipus d'empelt és una novetat a Mallorca. Com ja sabeu els castanyers no suporten la calç de la terra mallorquina, que els bloqueja l'absorció del ferro a les arrels, els provoca clorosi i els acaba matant més prest o més tard a tots.  Així doncs l'única manera de poder conrear castanyers a Mallorca és empeltant-los damunt un patró d'alzina, perfectament adaptada a la calç i a la sequera. Al sud de França, amb una terra calcària semblant a la mallorquina, ja fa segles que empelten les alzines i roures amb mudes de castanyer.

 L'any passat en Llorenç ja va empeltar amb èxit una alzina de Son Vivot amb una muda, pua o estaca de castanyer. La que ha empeltat avui té la soca molt gruixada i ha pensat que convenia més empeltar-la pel mètode de Corona sense xapat la fusta. A la imatge podeu veure com rebaixa en bisell una pua de castanyer aprofitant la plataforma del patró recent coronat.

 En Joan Bestard i un servidor l'observavem admirats. 

 També l'observava son pare, orgullós del seu fill.

Hem tengut molta sort. Les previsions meteorològiques donaven pluges abundants per avui diumenge, però finalment ha sortit el sol i ens ha permés fer l'empeltada sense mullar-nos.

 La parelleta d'enamorats, na Fosca i en Tilín, han jugat com a bojos tota l'estona i només han parat les dues o tres vegades que l'amo'n Llorenç els ha agafats en braços.

 En Jaume de Son Vivot, en Joan Bestard i un servidor xalant de valent observant l'excel.lent feina artesana den LLorenç.

Després de fer un tall vertical a l'escorça de l'alzina hi ha inserit una estaca de castanyer per la part bisellada.

 L'escorça no es volia desferrar i en Llorenç s'ha ajudat amb la maceta de fusta per a aficar l'estaca entre la fusta i l'escorça, exactament on hi ha la capa de cambium.

 Una vegada aficades les quatre estaques les ha ajustades amb un cercle de filferro i ha començat a segellar les ferides amb màstic d'empeltar.

En Jaume li ha preparat un bastonet en forma d'espàtula per a facilitar-li la feina.

 Detall de l'empelt de castanyer damunt alzina ja finalitzat.

 L'escenari de l'empeltada.

 Com ha fet a l'anterior empelt, a aquest també li ha col.locat un cucurutxo de plàstic. En Jaume li ha donat un cop de ma.

Després d'ajustar el cucurutxo l'ha omplert de terra porgada que ha regat seguidament. Ara només queda esperar unes setmanes per a veure els resultats que amb tota seguretat seran exitosos.

Empelt de Microcitrus australasica damunt llimonera borda pel mètode de Corona davall bossa de plàstic.


Finalment m'ha tocat a mi fer un empelt molt fàcil d'estaquetes del cítric australià Microcitrus australasica, anomenat caviar vegetal, damunt una llimonera borda nascuda de pinyol. Aquest arbust austral va agafant cada vegada més fama des de que va ser descobert fa uns anys pels xefs d'alta cuina dels millors restaurants del món.

 L'única dificultat per a fer aquest empelt han estat les espines com agulles que protegeixen les branquetes d'aquest cítric.

 No m'ha quedat més remei que tallar les espines per a poder manipular les estaquetes.

 L'empelt de Corona dels cítrics es fa quan entren en saba i l'escorça es desferra amb facilitat.

 Aquí podeu veure com estic desferrant l'escorça amb la part posterior del ganivet d'empeltar.

 En primer lloc he aficat dues estaquetes a la branca més prima del patró.

Després les he fermades amb cinta d'empeltar de la marca Borrull que es fabrica a València expressament per a empeltar els tarongers, llimoneres i mandariners.

La primera branca ja està empeltada.

Començant a empeltar la branca més gruixada de la llimonera borda.

Les estaquetes es rebaixen en bisell abans d'inserir-les entre l'escorça i la fusta del patró.

Aficant la darrera estaqueta observat pen Biel.

El pas següent és cobrir les estaques empeltades amb una bossa de plàstic transparent per a evitar la seva deshidratació. Passats uns 15 dies es pot retirar la bossa i quan a finals d'abril les gemmes de les estaquetes brostin ja es podran desfermar. 

divendres, 13 març de 2015

Arquitectura vegetal

Arquitectura viva

La historia de la humanitat no té sentit si no la relacionem amb els arbres, de fet ja ho diu una antiga afirmació d’un ancià Sioux (no en recordo el nom): Els arbres respiren el que nosaltres exhalem, nosaltres respirem el que els arbres exhalen. Els nostres camins estan íntimament lligats.
Des d’antic ens em beneficiat dels arbres i actualment cada vegada hi ha més estudis constatats i constatables que tracten sobre els beneficis que ens aporten i la necessitat que la societat moderna tenim d’ells.
Probablement ja sigui el moment de fer un pas més endavant (o endarrere depenent de qui sigui el qui camina) i passem a crear comunitats vivint entre els arbres.
No estic parlant de calçar-nos pells de conill i deixar-nos créixer les grenyes mentre correm pel bosc (a no ser que això sigui el que volem fer) . Em refereixo a les noves tendències d’arquitectura vegetal o arquitectura viva.
L’arquitectura vegetal es la pràctica de crear estructures amb arbres vius aprofitant la seva capacitat d’anastomosi.
Res de nou realment, a la regió de Meghalaya (India), l’art de fer ponts vivents es un coneixement que es transmet de generació en generació i ja ningú sap quant va començar.

Fer-ne un d’aquests són uns 50 anys d’anar guiant arrels aèries de Ficus elastica (en 10 anys ja s’hi pot passar sense por de caure al riu) però es diu que es utilitzable durant 600 anys ja que tot i que l’arbre d’on provenen la majoria de les arrels mori, es guien les arrels dels altres arbres de la zona per que segueixin el camí que es vol i continuï el procés de construcció, ni totxanes ni ciment... paciència i saviesa.
Sense anar tant lluny i sense entrar en el tema artístic, ja hi ha projectes que pretenen plantar pobles (m’encanta com sona això).

Aquí es veu la maqueta d’una casa ja crescudeta extreta de www.archinode.com

Esperarem asseguts a que creixin els nous pobles.

Jordi Cuyàs Sierra

dimecres, 4 març de 2015

La venerable matriarca del Barranc de Biniaraix

Feia temps que al meu amic Llorenç, un gran professional de l'agricultura i la jardineria, li feia il·lusió veure l'esponerosa arbocera diverses vegades centenària que creix a un silenciós i ombrívol bosc de conte de fades, a l'espessor d'un vell alzinar, amb les arrels ancorades al llit del torrent que recorre l'abrupte i bellíssim Barranc de Biniaraix, un lloc de somni, un recés de pau situat al llogaret del mateix nom en plena Serra de Tramuntana de Mallorca.


El dissabte horabaixa decidírem que el diumenge seria un bon dia per a fer-li una visita. Segons les previsions meteorològiques el dia estaria ennigulat però no s'anunciaven pluges.


Deixàrem el meu petit Hyundai als afores de Biniaraix prop del tram de torrent que baixa del barranc i es dirigeix cap a Sóller. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls)

Després de travessar a peu la petita i entranyable població de Biniaraix ens trobàrem amb l'edifici restaurat d'unes antigues rentadores públiques.

El jardí que les circumda és un calc de les marjades d'oliveres dels vessants muntanyencs que envolten aquest idíl·lic llogaret que fa 800 anys era una alquería mora. El seu nom Biniaraix té un inequívoc origen àrab andalusí, Ibn Araix (Terres dels Araix).

Les rentadores estan cobertes per un sòlid sostre de bigues de fusta d'ullastre i teules d'argila cuita.

 Detall de Ses rentadores de Biniaraix.

El meu amic Llorenç iniciant la pujada al barranc.

 Un servidor.

A les parets de pedra seca de les marjades abunda la falguereta endèmica Asplenium majorium.

Nombrosos salts d'aigua se succeeixen durant tot el trajecte. 

 A la dreta s'aixequen els cims d'Es Cornadors. El més elevat, Es Cornador gran, assoleix els 1009 msnm.  

El camí empedrat fou bellament restaurat per margers professionals. 

Dues plantes típiques de les muntanyes de la Serra de Tramuntana de Mallorca. A l'esquerra l'endèmic Astragalus balearicus i a la dreta una lletrera Euphorbia dendroides.

Detall de l'Astragalus balearicus anterior amb el seu típic creixement en forma de coixinet de monja cobert d'espines per a protegir-se de la depredació dels herbívors.

Nombrosos arbres i arbustos creixen arrelats al llit del torrent.

Les oliveres són el cultiu arbori predominant a les marjades que voregen el barranc.

Aquesta alzina esponerosa va néixer entre les roques del llit del torrent. Les seves arrels romanen entollades durant 6 o 7 mesos a l'any sense que aparentment li afecti en absolut, més aviat tot el contrari donada la seva grandària i el seu aspecte saludable.

Imatge de l'alzina anterior al complet.

Les roques d'aquest pujol llueixen una coloració vermellosa diferent al típic color blanc grisenc de les roques calcàries que formen la Serra de Tramuntana, tal vegada per la seva major riquesa en ferro.

En aquest tram del barranc el torrent s'eixampla molt.

El mateix tram anterior vist costa avall.

 
Una canal restaurada discorre entre el camí i el torrent. A la dreta es veu una figuera silvestre o cabrafiguera.

 
 La canal està formada per una filera de teules grosses d'argila cuita.

 
 Al que se'n va dur les teules destrossant la bellíssima canal li hauria de caure la cara de vergonya.

  En aquest tram del barranc el camí transcorre flanquejat per altíssimes parets rocoses verticals.

Els regalims d'aigua que baixen de les muntanyes dibuixen aquestes línies obscures damunt la pedra calcària.  

La riquesa en calç de l'aigua forma aquesta espècie d'estalactites i estalagmites a l'aire lliure.

   En aquest tram el barranc s'estreny tant que amb prou feines deixa espai per al torrent i el camí. Per aquest motiu rep el nom de S'Estret. A l'esquerra es pot veure una figuera silvestre o cabrafiguera nascuda a la paret que sosté el camí.


Un dels punts més estrets del llit del torrent.

 Les voreres del torrent semblen un bosc de cabrafigueres. D'aquí a unes setmanes sortiran de la letargia hivernal i es cobriran de grans fulles d'un color verd intens.

Una altra imatge de S'Estret flanquejat per cabrafigueres.

Un poc més amunt poguérem contemplar la bellíssima Vall de Sóller.

 La Vall de Sóller vista amb xoom.

A devora el camí creix aquesta vella Euphorbia dendroides que va maravillar a en Llorenç.

Aquesta lletrera arbustiva de més de dos metres d'altària perd les fulles a l'estiu per a poder suportar la calor i la llarga sequera. Amb les primeres pluges de la tardor surt de la letargia de l'estivació i brosta vigorosament fulles noves.

La seva soca té un diàmetre d'uns 20 centímetres. Sens dubte supera els 30 anys d'edat. Al seu costat creix una filla que competeix amb sa mare pels rajos del sol.

A les branques nues d'aquesta cabrafiguera es podien veure nombroses figues de la tercera collita que reben el curiós nom de mames. Són els fruits a l'interior dels quals l'avespeta polinitzadora Blastophaga psenes passa l'hivern en forma de larva. D'aquí un parell de mesos sortiran com a vespes adultes per l'ostíol de les mames i volaran cap a la següent collita de fruits anomenats profigues, les úniques que contenen flors masculines i femenines alhora, a l'interior de les quals pondran els ous de la següent generació d'avespetes.

Petites mames de la cabrafiguera anterior.

Detall de les mames.

 Malgrat la seva petita mida cadascuna d'elles conté un centenar de larves d'avespeta a l'interior de l'ovari de les flors femenines transformades en agalles.

Detall de dues mames plenes a vessar de petites agalles amb una larva diminuta d'avespeta transparent a l'interior de la majoria d'elles.

 A devora el camí hi creix aquesta nesplera, Mespilus germanica, empeltada damunt un peu d'espinal, espinaler o cirerer de pastor, Crataegus monogyna.

 Detall del call de l'empelt.  

 Pont de fusta que permet el pas dels senderistes per damunt el Torrent de Sa Font des Verger.

 Tram del torrent que forma petits salts d'aigua.

Bella estampa d'un salt d'aigua.

 Les nombroses voltes del camí empedrat serpentegen i travessen diverses vegades el Torrent de Sa Font des Verger. Per a permetre el pas dels senderistes en els mesos que el torrent duu aigua es va construir aquest altre pont de fusta igual a l'anterior.

Aquestes dues plantes rupícoles aprofiten l'espai entre les pedres de les parets de marge. A dalt es pot veure la falguera Polypodium cambricum i a baix dos exemplars de la diminuta planta crassa Sedum dasyphyllum.

 I aquí teniu l'arbocera gegantina. Les fosques capsades de les alzines, cobdicioses de l'escassa llum que aconsegueix burlar la barrera de les altes muntanyes, s'entrecreuen com un sostre vivent per a aprofitar fins a l'últim raig de llum, donant una ombra densa i tenebrosa al torrent que transcorre als seus peus. Les seves aigües cristal·lines, d'una puresa insuperable, baixen a estones manses a estones furioses de les altes muntanyes grises que el flanquegen, acariciant i polint les roques calcàries damunt les quals llisquen des de temps immemorials.

 En Llorenç al.lucinava davant aquest venerable arbre d'escorça vermellosa.

Pertany a l'espècie Arbutus unedo de la familia de les Ericaceae.

A en Llorenç li va cridar l'atenció aquest bony a la soca.

Podria tractar-se d'una antiga cicatriu que va sanar formant aquesta callositat.

L'escorça es desprèn en petites escates.

Detall de les escates.

Una molsa verda creix damunt l'escorça vermella. La combinació dels dos colors augmenta encara més la bellesa d'aquest arbre.

 Continuació ascendent de la soca que es bifurca en tres gruixades branques principals a una altura d'uns dos metres.

 Les tres branques principals.

 Les branques secundàries semblen els dits oberts d'una mà. Algunes presenten parts seques o deteriorades que haurien de podar-se i sanejar-se. Els passaré l'enllaç d'aquest article als socis de ABA, Asociació Balear de l'Arbre, per a que tramitin la inclusió d'aquest magestuós exemplar d'arbocera en la llista del Catàleg d'Arbres monumentals de les Illes Balears. Només d'aquesta manera estarà protegida per les lleis del Govern Balear i amb la seva autorització podran procedir al seu sanejament.

Al rostre den Llorenç es pot endevinar l'emoció amb què mesurava pam a pam el perímetre de la soca. Durant tota la sessió de fotos no va parar d'acariciar-la. Sens dubte li apassionen els arbres.

 El perímetre de la soca mesura nou pams exactes a una altura aproximada d'un metre. El pam den Llorenç fa 22 centímetres. Així doncs 22 X 9 : 198 centímetres de circumferència. Per a calcular el diàmetre de la soca dividim la circumferència pel nombre Π. Així doncs 198 / 3'1416 : 63'025 centímetres de diàmetre. Tenint en compte que els anells de creixement anual d'aquesta espècie solen mesurar de mitjana uns 3 mil·límetres, o sigui, 0'3 centímetres, aleshores si dividim 63'025 per 0'3 ens dóna una edat aproximada de 210 anys.

 Just quan començàvem a descendir de tornada a Biniaraix ens trobàrem amb el nostre amic Jaume Deià Miró, l'arqueòleg que va descobrir el Jaciment musulmà d'Almallutx, un dels millor conservats d'Espanya, que havia sortit a passejar pel barranc amb la seva cosina.

Quan els diguerem que haviem pujat el barranc per a veure l'arbocera centenaria la vàren voler coneixer i per a immortalitzar la trobada ens férem aquest parell de fotos.