dilluns, 17 novembre de 2014

El morrut roig a Argelers

90 palmeres infestades pel morrut roig a Argelers

Les 2000 palmeres registrades a Argelers de la Marenda són les dianes potencials del morrut roig, que ja n'ha infectat 90. Els arbres són arrencats, per evitar la proliferació de l'insecte devastador, vingut d'Indonèsia. Paral·lelament, la lluita contra el mosquit tigre es desenvolupa ara tot l'any.

Morrut roig de la palmera © Stavros Markopoulos

La lluita contra el mosquit tigre continua malgrat la baixada de temperatures i "tot l'any", ens assenyala l'ajuntament d'Argelers de la Marenda. El municipi difon actualment un missatge a través de cartellets: "Quedeu-vos en sec amb els mosquits. Arreu, suprimiu les aigües estancades". Atès que cada femella de mosquit tigre pareix 200 ous que generen larves, contactant amb l'aigua, s'incentiva els veïns a actuar. Paral·lelament, l'Entesa Interdepartamental de Desmosquització (EID) aplica un bioinsecticida contra les larves en els recintes pluvials, els buits sanitaris i els bassals.

Palmera amb morrut a Argelers

Una "zona propícia a la proliferació del morrut roig"
Argelers de la Marenda també és el blanc del morrut vermell "Rhynchophorus ferrugineus", propagat al món sortint d'Indonèsia, des dels anys 1980. Aquest coleòpter aparegut a finals de 2012 a Catalunya del Nord genera un "prejudici creixent a les palmeres" i motiva un dispositiu de vigilància. La ciutat litoral es fixa destaca una "evolució exponencial dels atacs d'aquests insectes devastadors", demostrada per quatre palmeres infestades el 2012, després 19 el 2013 i 90 el 2014, entre els quals 73 plantats en espais privats i 17 en espais públics. L'ajuntament es preocupa, perquè 2.000 palmeres són inventariades en tot el terme municipal, tot confessant que forma una "zona propícia a la proliferació". Per oposar-se al fenomen, va impulsar el 2012 un tractament dels arbres de l'espai públic, tot proposant als particulars la retirada de les palmeres infestades, amb l'ajuda d'una empresa autoritzada. Els agents municipals identifiquen cada situació i llisten el nombre de casos.

· Article publicat a La Clau el 17.11.2014 ·

diumenge, 16 novembre de 2014

Trempaet, trempaet!

Ou del diable (1)
(Phallus impudicus)

Dret fal·lus pudent
que en tot bosc t’embosques,
se’t foten les mosques
ben a cremadent,
perds el gland, i t’osques,
et buides, t’esclosques,
i, fal·lus, bon vent!

Celdoni Fonoll
(Fascinants bolets. Barcelona: Mina, 2006)

Altres noms d’aquest bolet: fal·lus impúdic, bolet pudent.

Ou del diable (2)
(Phallus impudicus)

Al parc Güell, bolet trempaire,
t’exhibeixes, entonat,
amb uns ous de Déu lo Paire
i el flabiol afinat.

Celdoni Fonoll
17.11.14

"Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire".
Vers inicial pel qual és coneguda una de les primeres
composicions poètiques de Catalunya (mitjan s XIII).
Escrita en occità i d’autor anònim.

“De Déu lo Pare”. De gran volum o de gran intensitat
(en llenguatge vulgar).

Ou del diable (Phallus impudicus)
Bolet fotografiat per Lloll Bertran al parc Güell

dissabte, 15 novembre de 2014

Coca de garrova amb anous

Una llepolia feta amb farina de garrova

La popa de les garroves, les llegums o bajoques del nostre estimat garrover mediterrani, Ceratonia siliqua, torrada i triturada en forma de farina és ideal per a fer receptes de reposteria. Aquí en teniu una que sembla una coca de xocolata, no només pel color sino també per l'aroma que desprèn i pel gust deliciós que té.


Els ingredients són aquests. Es poden modificar a gust del qui fa la coca o dels qui se l'han de menjar:

-300 grams de farina de blat
-150 grams de farina de garrova
-6 cullerades soperes de sucre
-2 cullerades de mel
-Un tassó i mig de llet sencera
-Un tassó d'aigua calenta
-75 grams de mantega de llet
-100 grams d'anous crues
-Un sobre de llevat natural dessecat

Es deixa tovar una hora a un lloc càlid, per exemple dins el forn a baixa temperatura (-35-40ºC) i després s'enforna durant uns 40 minuts a 180ºC.


Les anous es poden substituir i/o complementar amb pinyons, panses, albercocs secs, carabassat, llenquetes primes de poma, etc...


La farina de garrova es ven a tendes de delicatessen. És ideal per a fer productes de reposteria adaptats a les persones a les quals el cacau els provoca crisis de migranya o que en són alèrgiques. Amb ella també es pot fer un gelat bonissim i afegint dues cullerades de farina de garrova a una tassa de llet calenta s'obté un aromàtic sucedani del xocolata a la tassa.

dijous, 13 novembre de 2014

Una Llei per a la Defensa del Territori

Proposta de Llei per a la defensa del Territori
Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB


Amb l'acte de jurament o promesa davant del Parlament dels fedataris especials de la ILP, comença la campanya per a recollir signatures que avalin aquesta proposta de Llei en defensa del Territori. La data límit serà el 23 de gener de 2015.

69 persones d'arreu de les Illes han jurat o promès el càrrec de fedataris especials de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB per a la protecció del Territori. Aquestes persones seran les que avalaran les signatures que des d'avui i fins el 23 de gener de 2015 s'aniran recollint en el marc de la campanya vinculada a donar a conèixer l'objectiu d'aquesta proposta de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori per tal de que finalment, aquesta pugui ser presentada i debatuda al Ple del Parlament abans de que acabi aquesta legislatura.

Amb aquesta proposició de llei, el GOB pretén reformar la llei de les directrius d'ordenació del territori i donar resposta al seguit de problemàtiques mediambientals que pateix el territori de les illes Balears, derivats molt especialment dels canvis legislatius impulsats aquesta legislatura i que han deixat el territori a mercè dels interessos d'uns grups de poder i influència molt importants i que van en detriment de la conservació del territori i de la preservació de la dignitat de les persones que hi viuen. El GOB entén que aquesta ILP assentarà les bases d'un nou model d'ús del territori amb perspectiva duradora i des de totes les vessants.

Així doncs comença recollida de signatures de la ILP pel territori, promoguda pel GOB i que compta amb el suport inicial de prop de 70 persones que a títol individual han volgut assumir el compromís personal amb que aquesta llei pugui tirar endavant. Així com diu la llei balear reguladora de la iniciativa legislativa popular, per a poder ésser debatuda al Ple del Parlament, la promotora haurà de recollir el suport de, com a mínim, 10.000 signatures vàlides.

Davant el panorama polític actual que ha conduit les Illes a una situació de fragilitat territorial i ambiental sense precedents que compromet el seu futur i el de la seva societat, volem replantejar les bases del model que ha conduït les Illes al límit de la seva capacitat de càrrega en molts aspectes (artificialització del territori, usos intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d'aigua i energia, contaminació,...). Veient el ritme de degradació del territori, és necessari que la ciutadania prengui cartes en un aspecte tan important com aquest i tengui veu en la decisió del model territorial.

A partir d'avui, l'entitat ecologista disposarà de tres mesos per recollir almenys 10.000 signatures vàlides. Els promotors d'aquesta iniciativa, però, ja han indicat que el seu objectiu no és assolir el mínim de signatures, sinó obtenir el màxim suport possible. Com han suggerit, aquesta ILP ha de servir per demostrar l'ampli suport de tota la societat illenca a un model de territori respectuós amb el medi ambient.

Llei per a la protecció del territori: unes illes per viure-hi.

Què volem amb aquesta proposta de Llei:

Protegir el sòl rústic
Millorar la protecció dels espais naturals
Aturar els grans projectes especulatius
Frenar els grans projectes viaris
Aportar per una nova relació amb el març
Assegurar una bona gestió de l'aigua
Modificar la gestió de residus
Fomentar les energies renovables i l'autoconsum


El día 26 de setembre 2014 els GOB de Mallorca, Menorca, Eivissa I Formentera van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa del territori. En aquesta ILP es proposa una llei alternativa, que pretén esdevenir un marc de protecció ambiciosa i duradora que garanteixi la conservació del territori i la dignitat de les persones que hi viuen.

Aquí t'ensenyem la proposta en concret:

Proposició de Llei de modificació de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

Exposició de motius

I
Les Illes Balears conformen un conjunt territorial fràgil i limitat. Aquest territori ha estat sotmès a un desenvolupament econòmic que ha prioritzat l’enriquiment a curt termini i que ha provocat que el territori i els recursos naturals es trobin, en molts aspectes, al límit de la seva capacitat. Els darrers anys, els diferents governs de les Illes Balears i dels Consells Insulars, així com els principals ajuntaments de les Illes, han dut a terme un model de desregulació territorial, legalitzacions urbanístiques, desenvolupament massiu d’infraestructures, pressió sobre espais naturals, etc. Tot aquest desenvolupament normatiu no ha vengut acompanyat de polítiques encaminades a assolir l’autosuficiència i la sostenibilitat de la provisió d’energia i aigua ni d’una gestió dels residus amb vocació circular. D’altra banda, el model turístic fortament estacional i massificat tampoc ha ajudat a limitar els impactes sobre els ecosistemes i recursos naturals de les Illes Balears.

II
Tal com indicava l’exposició de motius de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, reguladora de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, és un deure dels poders públics dins l’Estat social i democràtic de dret promoure aquelles condicions que permetin als individus un desenvolupament personal lliure, i en aquest sentit, facilitar-los els mitjans al seu abast per al desenvolupament social i econòmic, sense que això suposi una càrrega per a les generacions futures. En aquesta tasca, hom no pot oblidar el territori, l’element que serveix de suport físic a gairebé tota activitat humana.

Així ho reconeix també l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears quan garanteix, en el seu article 23 el dret dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears de gaudir d’un medi ambient sa i sostenible i quan encomana a les administracions públiques de les Illes Balears la protecció del medi ambient i l’impuls d’un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible. Dins aquest context normatiu i fruit d’aquestes obligacions dels poders públics sorgeix, a la nostra tradició jurídica, el dret sobre l’ordenació del territori.

Les Illes Balears disposen, de conformitat amb l’article 30.3 de l’Estatut d’Autonomia, de la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, litoral inclòs, d’urbanisme i d’habitatge, en què la potestat legislativa correspon al Parlament de les Illes Balears, amb caràcter exclusiu, sense perjudici de la normativa bàsica de l’Estat. Pel que fa a la potestat reglamentària i a la planificació insular, corresponen als respectius Consells Insulars, sense perjudici que el Govern de les Illes Balears pugui establir els principis normatius d’acord amb l’article 58.3 de l’Estatut d’Autonomia. Amb trets similars, l’Estatut d’Autonomia conforma el marc competencial pel que fa a carreteres i camins als seus articles 30.5 i 70. Pel que fa a ports, aigua i protecció del medi ambient, les Illes Balears també disposen de la competència exclusiva, sense perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, de conformitat amb els articles 30.5, 30.8 i 30.46 de l’Estatut d’Autonomia, respectivament.



III
La política territorial ha de ser capaç de desenvolupar els seus objectius tot atenent els principis de participació ciutadana, de coordinació de les distintes polítiques sectorials i de respecte als valors i interessos dels distints àmbits territorials, sense perdre de vista la perspectiva del llarg termini en la presa de decisions. El model territorial de les Illes Balears no ha estat històricament un fet consensual ni tampoc en el si del seu debat no hi ha hagut una extensa participació ciutadana d’un fet tan elemental per la realitat illenca.

La participació ciutadana en la definició de les línies mestres de la política balear no és només desitjable sinó que també s’ha d’encoratjar. Aquesta ha de permetre arribar a majors consensos i tenir una normativa més estable en matèria d’ordenació del territori. És per aquests motius que, a l’empara dels drets reconeguts per l’article 47.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i per la Llei 4/1991 de 13 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular a les Illes Balears, sorgeix aquest text com a iniciativa legislativa popular.

Per tot això, és necessari impulsar a les Illes Balears una política d’ordenació del territori més sostenible, integral i adreçada a satisfer l’interès general modificant certs aspectes de la Llei 6/1999 de 3 d’abril de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, a fi d’adaptar les seves determinacions a la nova realitat territorial i salvaguardar el territori en el seu conjunt de les amenaces que pateix.

Article Únic. Modificacions de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

S’afegeix una lletra f) a l’article 9.1 (figures de sòl rústic protegit).

f) Les àrees compreses dins Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEPA, LIC/ZEPA, ZEC…)

Es modifica l’Article 24 que queda com segueix:

“Els plans territorials insulars establiran els objectius, els criteris urbanístics i les característiques de l’oferta turística possible en el sòl rústic. En qualsevol cas, només es permet l’ús turístic en edificis existents que formin part dels casats principals de les finques o del seu entorn immediat en un radi de 200 metres. En els edificis esmentats només es podrà donar increment de volum si es fa a partir del trasllat d’altres volums existents dins la mateixa finca, prèvia demolició dels mateixos i restitució certificada de la zona. No es permet ni l’obertura de nous camins ni la dotació de noves dotacions per a usos turístics.”

S’afegeix un nou article 25 bis al capítol 3, Determinacions per a totes les àrees sostretes al desenvolupament urbà, amb la redacció següent:

“Article 25 bis. Els plans territorials o els planejaments urbanístics podran establir criteris més restrictius per a qualsevol àrea, que hauran de ser observats per a qualsevol projecte o activitat que es prevegi en sòl rústic.”

S’afegeixen tres nous articles 34 bis, 34 ter i 34 quater al capítol 5, Determinacions que regulen els creixements de les àrees de desenvolupament urbà, amb la redacció següent:

“Article 34 bis. No es podran legalitzar edificacions o parcel·lacions al sòl rústic.”

“Article 34 ter. No es podrà eximir cap edificació ni àrea de desenvolupament urbà del compliment de la legislació i del planejament urbanístic.”

“Article 34 quater. Els establiments d’allotjament turístic, , excepció feta de les estades turístiques en habitatges, queden subjectes al principi d’exclusivitat d’ús, que el fa incompatible amb els usos residencial, industrial, administratiu o comercial independent.”

Es modifica el punt 3 de l’article 62, que queda de la manera següent:

“3. Les noves infraestructures del transport es planificaran atenent la capacitat de les existents. En atenció a la sostenibilitat del paisatge i l’estratègia econòmica d’aquesta Comunitat, els instruments d’ordenació territorial no contemplaran previsions de construcció de noves carreteres amb classificació d’autopista o autovia.“

S’afegeixen els apartats 5, 6, 7 i 8 a l’article 62 de l’esmentada llei, amb la redacció següent:
“5. Solament podran construir-se noves carreteres, les duplicacions de calçada o variants de travesseres, de les xarxes primària o secundària, quan aquestes hagin estat previstes en el Pla Director Sectorial corresponent.”

“6. En l’àmbit de sòl rústic, els passos a nivell només es permetran quan es demostri que no hi ha alternatives manco impactants en transformació paisatgística i consum de territori. En qualsevol cas, els projectes hauran de demostrar una cura especial en la disminució de la contaminació lumínica.”

“7. Als efectes de facilitar la permeabilitat faunística, els projectes d’intervenció en carreteres hauran d’incorporar obligatòriament passos de fauna silvestre amb elements auxiliars de conducció cap els mateixos i sistemes per dificultar l’accés a la calçada.”

“8. En les obres, es primarà l’ús de materials procedents de reciclatge, sense perjudici de les garanties.”

S’afegeix un punt 4 a l’article 66, amb la redacció següent:

“4. En tot cas a les Illes Balears no es podran construir la construcció de dics superiors als 30 metres lineals, no podran crear nous ports o noves dàrsenes, ni ampliacions que superin el 20% de la superfície de làmina d’aigua i un 10 % de la superfície terrestre de les instal·lacions i infraestructures portuàries existents a ‘entrada en vigor de la Llei de Ports.”

Es modifica l’article 67, que queda amb la redacció següent:

“Article 67. L’ordenació i la gestió dels residus s’establirà mitjançant el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears, conformement a la jerarquia de residus establerta a la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades Directives.”

Es modifica l’article 68 en els seus punts 2 i 3 i s’hi afegeix els punts 4 i 5, amb la següent redacció:

“2. El Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears s’orientarà cap a la reducció del volum de residus produïts i el màxim aprofitament d’aquests, amb l’objectiu d’assolir una economia circular, sempre respectant la jerarquia de residus esmentada a l’article 67 de la present llei. Es promourà la recollida selectiva en origen per a tota la població. S’augmentaran el reciclatge, la reutilització, la recuperació i l’optimització dels mètodes de tractament, segons criteris econòmics, socials i ambientals.”

“3. S’establiran les mesures correctores i els programes d’inversió necessaris per recuperar els sòls contaminats i degradats de tot tipus. Així mateix s’establiran normes que, en consideració a la vulnerabilitat dels terrenys a la contaminació, evitin en el futur nous processos de degradació. També es prendran mesures per evitar l’aridarització i la pèrdua de carboni dels nostres sòls, principalment per mitjà de la recollida de matèria orgànica i de transformació en compost.”

“4. En cap cas, s’autoritzarà la importació de residus per assolir el màxim de la capacitat d’incineració. Es procedirà a optimitzar i adaptar les infraestructures a les necessitats reals derivades de la implantació d’un model sostenible de gestió de residus basat prioritàriament en la prevenció, la reducció, el reciclatge i la recuperació.”

“5. El Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears, així com els respectius plans insulars, s’hauran d’emmarcar en l’estratègia Europa 2020, especialment en allò relatiu a l’eficiència en matèria de residus, i en la fulla de ruta de la Comissió Europea per a una Europa eficient en matèria de residus.”

S’afegeix un article 72 bis al Capítol 4, El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, amb la següent redacció:

“Article 72 bis. Atenent l’alta dependència dels combustibles fòssils i l’alt cost econòmic d’importar-los de manera permanent, es fomentarà l’autoconsum energètic, basat en fonts energètiques renovables, com resultat de l’objectiu estratègic de disminuir la vulnerabilitat del sistema energètic insular. Aquest compromís amb l’autoabastament energètic es comentarà amb la prohibició de prospeccions petrolíferes i de gas a les Illes Balears.”

Es modifica el primer paràgraf de l’article 76, que queda redactat de la manera següent:

“El Pla Hidrològic de les Illes Balears es redactarà d’acord amb els principis rectors derivats de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de octubre de 2000, por la que s’estableix un marco comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, DOUE 327, de 22-12-2000 i amb el títol III de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, segons el criteri general de reutilització, de reassignació i d’estalvi dels recursos hídrics”

S’afegeix la Disposició Transitòria dissetena a les DOT, que queda redactada de la següent manera:

“Queden sense efecte les previsions contingudes en els plans sectorials de transports i de carreteres o altres plans d’ordenació territorial relatives a la construcció de noves carreteres que contradiguin l’article 62.”

S’afegeix un nou punt (4) a l’apartat Normes Específiques, de l’annex I, matriu d’ordenació del sòl rústic, amb la següent redacció:

“(4) Es declaren usos expressament prohibits, qualsevol quina sigui la categoria de sòl rústic, els d’equipaments amb construcció consistents en camps de golf i la seva oferta complementària, centres comercials i d’equipament, qualsevol sigui el seu ús, propietat o règim de gestió.”

A la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic de l’Annex I es fan els següents canvis:

1) L’habitatge unifamiliar aïllat dins ANEI queda marcat com a 3 (Prohibit).
2) L’habitatge unifamiliar aïllat dins ARIP queda marcat com a 2-3 (Prohibit amb les excepcions que marqui el PTI)
3) S’afegeix una fila dins el SRP dedicada a les àrees Xarxa Natura 2000. Les claus d’usos serien idèntics a les AANP

Disposició derogatòria

Queda derogada qualsevol norma que contradigui l’articulat d’aquesta llei.

Disposició final primera

Hom autoritza el Govern de les Illes Balears per dictar els principis normatius per al desplegament i l’execució d’aquesta llei i als Consells Insulars per dictar reglaments insulars per al desplegament i execució d’aquesta llei.

Disposició final segona

Els Consells Insulars hauran d’adaptar els plans territorials al que disposa aquesta Llei en un termini màxim de dos anys. En qualsevol cas totes les normes d’aplicació directa s’han d’aplicar a tots els instruments d’ordenació territorial, paisatgística i urbanística de les illes i els municipis o de zones d’abast inferior.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Per a més informació : Una Llei per a la Defensa del Territori

dimecres, 29 octubre de 2014

Del cirerer de pastor

Taxonomies

El cirerer de pastor, arç blanc o garbuller (anomenat pels botànics Crataegus monogyna) és una espècie molt habitual en les nostres bardisses i espinals, de sòlida reputació medicinal i ben coneguda per aquells que sovintegen les serralades del país. Però a poc que pareu un poc més d'atenció a alguns dels trets d'aquest tenaç arbrell --posem per cas, a la forma i la pilositat de les fulles, a la presència i la quantitat d'espines, o a la forma i la grandària dels seus fruits-- caureu en el compte de la gran variabilitat que caracteritza aquesta espècie: al costat d'exemplars de fulles densament peloses i profundament retallades, per exemple, en poden aparèixer altres amb les fulles coriàcies, pràcticament sense pèls i a penes lobulades. Tot i que moltes d'aquestes variacions morfològiques han estat descrites --i batejades-- com varietats o subespècies, l'opinió actualment més acceptada és que manquen de valor taxonòmic i que només representen formes extremes dins la variabilitat natural de l'espècie.

Com sol ser habitual en moltes rosàcies --família a la qual pertany--, la diversitat morfològica del nostre cirerer de pastor ha d'atribuir-se a la seua complexa biologia reproductiva, que facilita la hibridació i la introgressió amb altres espècies pròximes, o que permet que alguns exemplars produisquen llavors de forma asexual (o apomíctica), procés que dona lloc a peus genèticament idèntics a aquells dels quals procedeixen. A mi, que ja sabeu que aquestes coses m'enxisen i que tinc una especial debilitat pels garbullers, fa temps que em van cridar l'atenció alguns peus que creixen ací i allà per la comarca, i que d'entrada sobten per la seua grandària --arriben fàcilment a superar els cinc metres d'alçària-- i sobretot pels seus fruits, significativament majors del que resulta habitual en C. monogyna i que, a diferència també del que sol passar amb aquesta espècie, sovint contenen més d'un pinyol; trets, aquests, que indicarien una possible relació amb una altra espècie de Crataegus que fins fa alguns anys es cultivava amb certa freqüència en aquestes terres, i que coneixem com ceroler, soroller o atzeroler (C. azarolus).

Si no vaig errat, doncs, almenys alguns d'aquests cirerers de pastor de voluminosos fruits rogencs i port arbori que hom troba de tant en tant per l'Alcoià i el Comtat, deuen correspondre a allò que els botànics anomenen Crataegus x sinaica, i que de fet és l'híbrid natural entre garbullers i cerolers. Un híbrid que, segons he pogut saber, s'utilitzava sovint com a portaempelt per als cerolers cultivats per la seua major resistència, per la qual cosa és molt probable que la seua presència actual en aquestes terres siga testimoni d'un conreu del qual cada vegada queden menys restes. Un exemplar destacable d'aquest probable C. x sinaica creix a la vora del riu d'Alcoi, ben a prop de casa, tot i que fins aquesta tardor, en que ha fructificat profusament malgrat la intensa sequera, no li havia prestat massa atenció. Pel moment, aprofitant l'abundant collita, he agafat un bon grapat de fruits --que els majors del poble van descartar com a ceroles, "que són més grans i grogues", i van identificar inequívocament com a cireres de pastor-- i he plantat algunes llavoretes en casa, a veure si hi ha sort i germinen perquè la veritat és que l'arbre em sembla ben bonic. Però allò que més m'interessa, ara com ara, és respondre a una pregunta cabal: faran, els fruits d'aquest híbrid, un licor tan bo com els seus progenitors, o potser fins i tot millor? La resposta, en unes setmanes.

Tot i que la varietat d'atzeroler que produeix fruits groguencs (var malus, també anomenada var chlorocarpa) és la més habitual a la meua zona, n'hi ha també de fruits rogencs, els quals s'atribueixen a la var azarolus. Aquests atzerolers, però, se'n diferenciarien de C. x sinaica pels fruits més grans i habitualment amb quatre a sis llavors. Quant a C. ruscinonesis, nom que s'utilitza sovint per a designar exemplars semblants a aquest, allò més probable és que es tracte d'un sinònim de C. x sinaica, però també hi ha autors que el consideren com una variant de C. azarolus, i d'altres de C. monogyna.

Josep Nebot Cerdà
· Article publicat a La línia de Wallace el 03.10.2014 ·

dissabte, 25 octubre de 2014

Boscos guaridors

Boscos contra la fibromiàlgia

Passejar per arbredes centenàries disminueix
els símptomes de la malaltia
Un assaig clínic realitzat a la Garrotxa
prova que es redueix el dolor i l'insomni


Participants en l'assaig clínic passegen pel bosc i s'abracen als arbres. Iconna / Joan Castro
El desaparegut premi Nobel José Saramago explicava que el seu avi, abans de morir, va anar a acomiadar-se dels arbres de l'hort fent-los una abraçada mentre plorava, perquè sabia que no els tornaria a veure mai més. L'escriptor no va precisar si el gest del seu familiar era de pena o d'agraïment, encara que és possible que fos per les dues raons. Els últims mesos, membres de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa també s'han abraçat als arbres centenaris que poblen el bosc de Can Serra, situat al costat d'Olot, i si se'ls ha escapat alguna llàgrima durant aquesta espècie de comunió amb la natura ha estat per gratitud, ja que aquests gegants vegetals han tingut un paper clau en la millora de la seva malaltia.

El doctor Secundino López-Pousa, coordinador del servei de Neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, va presentar ahir els resultats preliminars d'un assaig clínic realitzat per professionals d'aquests centres en col•laboració amb la Universitat de Girona amb l'objectiu d'estudiar l'efecte dels boscos madurs (aquells que tenen més de cent anys i no han patit modificacions recents per l'acció humana) sobre els malalts de fibromiàlgia. Un estudi que ha donat uns resultats positius i esperançadors a l'hora de plantar cara a la malaltia.

Els beneficis coneguts / Els beneficis dels anomenats boscos terapèutics o guaridors són coneguts des de fa temps al Japó, Corea del Sud, el Canadà, els Estats Units o Alemanya. «En aquests països s'han estudiat les diferències que hi ha entre les persones que van habitualment a passejar per boscos madurs i la gent que només viu a la ciutat. Nosaltres hem volgut fer un pas més i hem volgut provar si amb una malaltia com la fibromiàlgia, que té una prevalença molt alta i per a la qual només hi ha tractament simptomàtic, es podria tenir un benefici terapèutic», va explicar el doctor.

Per portar a terme la prova es van escollir a l'atzar dos grups formats per voluntàries de l'associació. Una quinzena d'elles van passejar regularment per un bosc nou, amb un arbrat d'entre 5 i 35 anys d'edat, durant un període de 15 dies. Un altre grup semblant va fer el mateix, però en aquest cas les passejades es van fer pel bosc de Can Serra, amb un arbrat irregular de més d'un segle de vida.

«Una vegada una persona ha caminat uns 10 o 15 minuts per un bosc, disminueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial. El sistema simpàtic de l'organisme redueix la seva activitat. Al mateix temps es produeixen accions cardiovasculars, perquè algunes substàncies, com endotelines i citocines, també es modifiquen. A més, augmenten les substàncies d'inhibició sobre les cèl•lules cancerígenes i augmenta la resposta immune», va afirmar el responsable de l'estudi.

Millora substancial / Aquests beneficis en els sistemes nerviós, circulatori i immunològic, que ja eren coneguts, es van produir en els dos grups. La diferència que s'ha trobat és que, quan es van estudiar les persones que van passejar pel bosc jove, els símptomes de la malaltia que presentaven el primer i l'últim dia eren pràcticament els mateixos. Només havien millorat una mica. Però quan es va analitzar el grup que havia anat al bosc madur es va comprovar que havia millorat «de manera significativa», en una disminució del dolor i de les nits d'insomni i en un augment dels dies de benestar. És a dir, havien millorat en els principals símptomes de la malaltia.

El doctor López-Pousa va explicar que aquests efectes benèfics s'atribueixen a la inhalació de les substàncies aromàtiques que desprenen els fongs, els olis i les resines dels boscos. «Aquestes substàncies són mediadors cerebrals, perquè augmenten la serotonina i regulen la noradrelanina. S'ha de tenir en compte que el 80% de la farmacologia actual prové dels boscos. La mateixa penicil•lina és un fong i als boscos centenaris hi ha un equilibri biològic entre les plantes, els bacteris i els animals», va insistir. La seva intenció és estendre ara aquest estudi pioner a nens amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i a persones amb trastorn autista, ja que està demostrat que molts d'ells milloren quan van a la muntanya.

Fina González, presidenta de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, i dues membres més de l'entitat que han participat en l'estudi es van mostrar ahir exultants. «Hem disfrutat molt amb aquesta experiència, perquè hem descobert una altra manera de tractar la malaltia. Estem tan convençudes dels bons resultats d'aquestes passejades que hem decidit que les continuarem fent pel nostre compte, i si cal vindrem a l'hivern amb gorra i bufanda», van assegurar.

González va reconèixer que les principals millores que havien notat les persones que van passejar pels boscos madurs eren una disminució del dolor i dels dies d'insomni. És per això que recomana aquest tractament a tots els afectats, i també a tots els malalts.

La pauta de l'estudi era passejar tranquil•lament tres cops a la setmana per 1,2 quilòmetres de bosc durant 15 dies, però elles la van complementar amb intenses abraçades a les soques. «Ha sigut una iniciativa nostra, perquè diuen que, quan t'abraces a un arbre i et concentres, sents la seva energia. A més a més que estàs molt a prop seu per aspirar tots aquells fongs i olis que diu el doctor, és un moment en què estàs amb tu mateix i connectes amb la natura», va argumentar.
Ferran Cosculluela / Olot
· Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·

Itineraris guaridors
El projecte Selvans identificarà a Girona
una trentena d'arbredes terapèutiques

Els beneficis dels boscos terapèutics són tan coneguts al Japó que fins i tot han encunyat una expressió (shinrin yoku) per referir-se als «banys de bosc». Els resultats preventius d'aquesta teràpia són tan exitosos que des del 1985 el Govern japonès ha impulsat una xarxa d'arbredes guaridores amb l'objectiu de reduir la despesa en sanitat a mitjà termini, mentre que els seus metges prescriuen les passejades entre boscos centenaris com a mesura per prevenir algunes malalties.

Amb una mica de sort, a partir de l'any que ve és possible que no calgui viatjar al país del sol naixent per disfrutar d'aquests itineraris naturals que curen. L'oenagé Accionatura, la Universitat de Girona, la Diputació i el Patronat de Turisme de Girona estan treballant en un projecte destinat a identificar i protegir una trentena de boscos terapèutics a la demarcació. Es tracta del programa Selvans, en el qual també estarà inclòs el bosc de Can Serra d'Olot, on s'ha dut a terme l'assaig clínic sobre els efectes d'aquests espais en els malalts de fibromiàlgia.

Preservació
«Ara estem identificant uns 30 o 40 emplaçaments. Són boscos madurs (amb més de cent anys) o amb una qualitat paisatgística que tenen potencial terapèutic. Es tracta d'una primera fase, perquè després es pretén estendre-ho a la resta de Catalunya i l'efecte serà molt positiu. Calculem que l'1% de la massa forestal del país està dintre d'aquesta categoria, encara que l'ideal seria preservar entre el 5% i el 10% dels millors boscos», explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i coordinador del projecte.

L'objectiu del programa és generar un nou servei de salut i benestar per a les persones i, al mateix temps, enriquir la xarxa de boscos madurs custodiats, incorporant-hi aquells espais que, per la seva edat, estiguin a punt d'entrar en aquesta categoria. Una altra de les finalitats és involucrar els agents del territori en la gestió d'aquesta oferta.

«Quan vam indagar sobre l'experiència japonesa i coreana vam veure que aquesta aposta es converteix en un motor econòmic del territori, cosa que ajuda a conservar els indrets, que estan molt amenaçats», comenta Hidalgo. El plantejament és que als boscos madurs que estiguin a prop de pobles o ciutats s'hi instal•lin cartells i senyals que expliquin el comportament que s'ha de seguir i que indiquin els recorreguts. «No s'obriran passos nous però s'optimitzaran els camins existents», puntualitza Hidalgo.

A les zones més apartades i vulnerables, les visites es faran de manera concertada amb algun actor del territori, que pot ser una entitat, una associació o fins i tot el mateix propietari del bosc. «El plus del projecte es basa en aspectes nous. Són uns itineraris per indrets amb qualitat terapèutica i paisatgística on és molt important l'actitud de l'usuari. No són passejades per anar cridant o enganxat al mòbil. Són llocs per visitar-los amb respecte, atenció a la respiració i silenci, perquè t'arribin als sentits», afegeix Hidalgo.

Aquest enginyer forestal reconeix que el seu principal objectiu és la preservació d'aquests llocs singulars. Però aquesta dedicació també l'ha portat a valorar-ne els beneficis terapèutics. «Aquests boscos són casa nostra, on l'espècie humana s'ha desenvolupat. Tornar a ells és tornar al nostre medi natural, i en l'actualitat és evident que hi ha un dèficit de naturalesa», conclou.
Ferran Cosculluela / Olot
· Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·

divendres, 24 octubre de 2014

Un pi de Caldetes

El Pi de la copa xata del Parc de Can Muntanyà

Diuen que el romandre estàtic és un dels comportaments més contraposats dins de la natura; és per això que determinades accions de l’home són mofades pel simple desenvolupament d’aquesta en llibertat. Un cas que il·lustra a la perfecció aquesta sentència el trobem al Parc Muntanyà de Caldes d’Estrac.

Fa un grapat d’anys es disposà un banc fet d’obra al voltant del tronc d’un pi situat en un dels extrems superiors del parc. Vist des de dalt de la copa de l’arbre era talment un braçalet de pedra que encerclava un braç amb pell d’escorça. Amb el pas dels anys, aquell ornament es va anar fent petit, potser perquè els constructors mai van tenir en compte que es tractava d’un esser viu que desitjaria créixer i fer-se gran. Amb paciència i perseverança la força interior emergent de les arrels va permetre un dia esberlar l’argolla que l’empresonava i continuar una expansió impossible d’aturar.

Si mai us trobeu fent un tomb per Caldetes no us podeu perdre el passeig pel Parc de Can Muntanyà, situat a la falda del Puig Castellar. Aquest espai antigament formava part del jardí romàntic de Can Arquer de la Santema. L’indià Adolf Muntanyà, natural de Granollers, a l’any 1934 va adquirir-ne la propietat. Al bell damunt, a la banda esquerra, trobareu esperant-vos el Pi de la copa xata del Parc de Can Muntanyà.
Franc Guinart (Capellades)


Encontre inesperat

A punt de comiat i de tornada,
desfent la falda enjardinada,
tu, ferm, immòbil i silenciós,
desapercebut, malgrat que grandiós,
allà dalt, en un racó,m’esperaves.
Vaig entendre, d’immediat,
com les presses i els neguits absurds
ens fan cecs davant d’aspiracions lloables,
aquelles que des de les arrels
eixamplen copes verdes com abraçades,
aquelles que el nostre esguard
sembla fer més grans i justificades.

Franc Guinart
tardor/2014

dijous, 2 octubre de 2014

Un 'Wollemia nobilis' als Jardins de la Tamarita

A peu de carrer

Una planta del juràssic a BCN

Els jardins de la Tamarita, al passeig de Sant Gervasi, guarden una gàbia. És una carcassa especial, està oberta per la part de dalt i hi viu una planta que va conviure amb els dinosaures fa 150 milions d'anys. Es tracta d'una Wollemia nobilis, conífera que es creia extingida fa dos milions d'anys i de la qual fa una dècada es van trobar 40 exemplars a Austràlia. El 2006, el Jardí Botànic de Barcelona en va adquirir un exemplar i, el 25 de febrer del 2010, uns xavals en van plantar un exemplar en aquest jardí romàntic que, en realitat, és una capseta de sorpreses com gairebé tot el que va projectar Rubió i Tudurí.

L'exemplar de 'Wollemia nobilis', als jardins de la Tamarita. (Ferran Nadeu)

Caminar per un jardí ple de fonts, i plovisquejant, és un regal de la tardor. El de la Tamarita és un jardí públic que Francisco Mata, un industrial cotoner, va construir com a casa i jardí familiar. Ahir al matí no hi havia gairebé ningú, només els jardiners, que unes línies més endavant m'ensenyaran a mirar el jardí d'una altra manera, i estudiants de la Universitat Ramon Llull. La pluja fina havia espantat les mainaderes i era massa d'hora perquè els xavals amb uniforme s'apropiessin dels gronxadors.
Dues universitàries es resguardaven de l'aigua al porxo de la Fundació Blanquerna, em descrivien el jardí com «un lloc de pas». Hi entraven dos turistes perduts; la parada del Bus Turístic està al davant.
El que és bucòlic, a vegades, desperta l'espant i aquí hi ha molts racons i raconets als quals l'urbanita ja no està acostumat. En un caminet, un treballador de TMB escurava un tàper. Ens saludàvem com si estiguéssim al bosc o al poble. Ja no se sentia la ciutat. Aquest és un jardí que no dóna possibilitats als selfies: és difícil fotografiar-lo. Fins i tot la plaça dels Quatre Continents té un angle obert al cel.
En l'el·lipsi, és impossible enllaçar Amèrica (un ésser femení amb plomall i un caiman) amb el que, en teoria, és Europa (un soldat romà i l'única de les quatre escultures masculines i sense animal).
Coneixia doncs els jardiners: m'explicaven l'existència d'aquesta planta juràssica. La buscava al fons de l'edèn i, coses estranyes a Barcelona, no hi ha cap placa que expliqui la seva història, la seva procedència o qui la va portar; només està allà, en aquest petit corral solitari. Qui s'asseu als bancs que hi ha a prop dels jocs li dóna l'esquena; qui juga al ping-pong no la veu. El focus de llum del fanal no la il·lumina. És tan petitona que encara no sobrepassa la tanca, en aquest cas protectora.
Ahir era dia de gàbies, en aquesta hi ha vida i, a més a més, no té tancament. Aquest exemplar, amb els anys, creixerà fins a arribar a entre 20 i 30 metres. M'acomiadava dels jardiners preguntant per unes flors que havia vist en aquest jardí tardoral. Una, em deien, és una «mala herba». Jo la veia com unes campanetes que pintaven de morat el glauc. L'altra, coneguda popularment com a celestina, està a prop de la porta d'entrada. És blavosa, plumbago, m'explicaven els jardiners que és el seu nom.
Catalina Gayà
Article publicat a El Periodico el 01.10.2014 •

divendres, 26 setembre de 2014

El paisatge en l'àmbit local

Nou document de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
La planificació del paisatge en l'àmbit local a Europa

El creixent interès del món local pel paisatge ha impulsat a l'Observatori del Paisatge, amb la col·laboració del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra, a realitzar l’estudi “La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa. Els casos d’Alemanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Suïssa i la regió de Valònia, a Bèlgica”.

Quines eines existeixen arreu d’Europa per integrar el paisatge a l’escala local? Com es vinculen i articulen aquestes eines amb el planejament local? Quin abast i efectivitat tenen? Quin paper hi juga la societat civil? Amb aquestes preguntes, el document aspira a contribuir al debat sobre com el món local pot abordar el paisatge a partir de l'exploració de les principals experiències europees.

L’elaboració d’aquest document coincideix amb un moment clau per a les polítiques territorials i paisatgístiques tant de Catalunya com d’Andorra. Per una banda, el Departament de Territori i Sostenibili­tat de la Generalitat de Catalunya es troba en ple procés de reflexió sobre la nova Llei de territori, urbanisme, arquitectura i paisatge. Per altra banda, el Govern d’Andorra està duent a terme les accions prioritàries establertes en l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra, aprovades el febrer del 2012.

En aquests moments s’està preparant la seva publicació al català i a l’anglès dins la col·lecció “Documents” de l’Observatori del Paisatge, amb el suport del Govern d’Andorra.
Per Internet es pot consultar aquí:
La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa
La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa (pdf 11 Mb)

dijous, 25 setembre de 2014

Dimilin

Flitar pinars 


Capficats tot lo dia en temes urbanites, no param esment en allò que de devastador provocam els humans a l'entorn ambiental, als ecosistemes en general i en particular en aquest cas als boscos de casa nostra, sovint de manera conscient i irresponsable i potser amb la mala fe que acompanya interessos ocults. Poques setmanes abans que la Conselleria d'Asaja del Sr. Gabriel Company es posi a flitar vint i quatre mil hectàrees de pinars de Mallorca, boscos rics en vegetació i fauna mediterrània, s'esmercen en vendre el producte Dimilin, per a gran alegria de la marca. La fumigació amb Difluobenzuron. impedeix que els insectes afectats, no només la Thaumatopoea pityocampa, puguin desenvolupar estadis de muda.

Si la Conselleria de Medi Ambient afirma que deixar de fumigar eleva els nivells de presència de la processionària, més bé hom pot afirmar el contrari: que ha estat precisament la fumigació a discreció durant anys qui ha provocat l'augment de la població del lepidòpter defoliador del pi en afeblir greument aquests tractaments agressius, químics o biològics (Bacillus thuringiensis), les defenses pròpies de l'ecosistema, del bosc.

Un dels arguments de la mal dita Conselleria de Medi Ambient, favorables a esquitar pinars amb mitjans aeris i amb un cost d'uns dos milions d'euros, és l'afectació excepcional a animals domèstics com cans i encara més rars a persones. No cal dir que no és recomanable plantar pins en zones urbanes, carrers o jardins si no es vol conviure amb una permanent presència d'eruges amb defenses, torn dir, defenses urticants durant un període breu d'uns tres mesos l'any, però dit això, l'efecte perjudicial de la processionària per als boscos, per les masses d'arbres, no només no existeix, els pins tornen a vestir-se de fulles, mirau els pinars i comprova-ho, sinó que la funció ecològica de la cuca és incorporar les fulles verdes de pi de les que s'alimenten en excrecions en forma d'adob i nutrient ric i fàcil d'assimilar per a l'humus del bosc, que les fulles de pi seques, més pobres i males de degradar, tenen més difícilment integrar.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Fotos JV

dimecres, 17 setembre de 2014

Paisatge i Restauració

Màster en Paisatge i Restauració
Títol propi de la UIB (60 crèdits europeus)

Durant la primera dècada del segle XXI es feren molt palesos símptomes ambientals referits a l’exhauriment de recursos, la contaminació, el canvi global general i la degradació territorial en particular, que ens indicaven uns canvis físics que tard o d’hora es traduirien en problemàtiques econòmiques i socials. Arran d’això, en aquesta segona dècada vivim una situació que no permet altra cosa que no sigui un canvi significatiu en les maneres de fer i entendre el desenvolupament.
Per això, amb aquest màster es pretén formar professionals per al disseny, la restauració i el reciclatge territorial, tant des de la vessant rural com urbana o natural, a través dels coneixements tècnics necessaris i del coneixement dels valors estètics que eleven el territori a la categoria de paisatge.

Grups
Grup únic · Matriculació oberta · Matricular-me

Adreçat a
A titulats en Arquitectura, Enginyeria Agrària, Biologia, Topografia, Geografia, Enginyeria Forestal i altres enginyeries superiors tècniques i en títols superiors de disseny.
S'admetran estudiants sense titulació universitària o equivalent si acrediten experiència professional en l'àmbit del paisatgisme i/o la restauració, en la qual es valorarà:
- Expedient acadèmic orientat a l'àmbit del paisatgisme.
- Coneixements de CAD.
- Acreditació de pràctica professional en equips de projectistes.
- Avaluació positiva de les candidatures que acreditin nocions bàsiques de dibuix.

Preu i condicions de pagament
1.492 euros
La matrícula es pot pagar en dos terminis: 800 euros en el moment de formalitzar la matrícula i 692 euros al mes de desembre.

Terminis d'inscripció
Fins a l'inici del curs

Data d'inici
23-10-2014

Data de finalització
27-06-2015

Horari del curs
Els dijous i divendres de 16 a 21 hores

Lloc de realització
Campus universitari de la Universitat de les Illes Balears

Metodologia
Semipresencial

Més informació :
Tríptic M en Paisatge i Restauració (pdf 2140kb)
Màster en Paisatge i Restauració
Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears
Universitat de les Illes Balears