dimarts, 24 febrer de 2015

Parlament de presentació de la Iniciativa Legislativa Popular en Defensa del Territori


En defensa de nosaltres

Avui el GOB (Grup d'Ornitologia Balear i de Defensa de la Nauralesa) ha defensat la Iniciativa Legislativa Popular en Defensa del Territori, a la que més de 16.000 persones varen donar suport mitjançant la seva signatura. Mika Noguera en representació de l'entitat ecologista i de totes aquestes persones ha defensat avui al Parlament Balear aquesta ILP. Ja el PP es fa afanyar a anunciar que impedirà la tramitació de la mateixa. Seguidament transcrivim les paraules de Mika Noguera, les seves impressions i parlament a la Cambra legislativa balear. Per acompanyar-les hem triat fotos guapes, ja amb el text en tenim prou per entendre sobre la devastació que lluitam per evitar. Gràcies.


Bones companyes!

Sens dubte han estat uns dies de molta intensitat, primer nervis, il·lusió, esperança, responsabilitat; fins arribar a parir un discurs que me sentis propi.
Avui al Parlament ha estat tot un honor poder representar el GOB, i parlar en nom de totes a la nostra màxima institució. Ha quedat palesa la importància que tenim a grup social i ecologista per formar part de la història del diari de sessions del Parlament, ;-) i també pels canvis en la defensa de les nostres illes que hem aconseguit potenciar, directa o indirectament. Queda clar que som un element imprescindible dins aquesta societat. Com hem dit, el temps ens dóna la raó.
La sensació però, després d'exposar els motius de la nostra proposta i sentir la mediocritat d'aquest govern ha estat més decebedora i indignant del que esperava. Ens hem sentit no només no escoltades, el President del govern, ha sortit per no haver-mos d'escoltar, si no per després tractar-mos, d'incompetents i enriure's del procés de participació que ens ha duit fins al Parlament. Quina vergonya del govern que tenim.
Compartesc aqui el text que he escrit, per si no heu pogut venir i vos fa ganes llegir.
Gràcies a les que heu pogut venir avui a fer caliu i també a totes les que ho heu fet possible.

Una aferrada,
Mika Noguera


Defensa ILP al Parlament

Llei Popular de Protecció del Territori: Unes illes per viure-hi

Moltes Gràcies Sra Presidenta. Senyores Diputades, Senyors Diputats i Estimades fedetàries. Bon dia.

Sóc aquí en representació de més de 16.000 persones que han donat suport a la proposta de Llei Popular per a la Defensa del Territori, que hem presentat els GOB-Menorca, GEN-GOB Eivissa i Formentera i el GOB Mallorca. Els darrers mesos hem estat a peu de carrer, a través de moltes persones que han dedicat temps I esforços a estendre la iniciativa a tots els racons de les illes. Hem aconseguit molt més de les 10.000 signatures necessàries i hem recollit el sentir d'un batec que clama per la defensa del territori. Diferents entitats, col·lectius i partits polítics han donant suport al que defensa aquesta llei. Pretenem elevar al Ple del Parlament la discussió sobre quin model de territori volem, per què ho trobam necessari i urgent.

Presentam aquesta ILP per què sentim com s’esvaeix a toc de llei tota la feina aconseguida per protegir les nostres illes feta durant molts anys de democràcia, lluita ecologista i sentit comú. Cada llei aprovada durant aquesta legislatura suposa un forat que facilita una usurpació del medi afavorint l’interès de determinats grups de pressió.

Normalment les lleis al Parlament les presenten els partits polítics, en aquest cas però, és la ciutadania que es veu forçada a intervenir al més alt nivell.Estem exercint, per tant, una forma de democràcia directa, en temps en què la participació ciutadana a les institucions està quedant relegada a la seva mínima expressió I als carrers no està sent escoltada.

Quin són els motius que ens han dut a presentar la ILP?

Sembla que les mesures de conservació fan nosa. Considerar el medi ambient i la conservació com una travai no com el que és, un medi indispensable per la nostra vida, ens sembla una greu irresponsabilitat, a més de l'incompliment de l'article 45 de la Constitució. Quan parlam de protegir el territori no parlam només de m2, ens referim a la biodiversitat, a les nostres arrels i la història dels nostres avantpassats, així com també, a la nostra identitat i cultura.

Sabíeu que Economia i Ecologia tenen la mateixa arrel? “oikos” en grec significa “ca nostra”. Per tant, economia vol dir la “gestió” i ecologia vol dir el “coneixement” de la nostra llar. No podem gestionar ca nostra sense abans conèixer-la, i per tant, és l’ecologia la que ha de regir les decisions.

Pensau que la vostra definició de progrés és la única acceptable i correcta. Per nosaltres,l’autèntic progrés és incompatible amb la destrucció del territori, l'augment de les desigualtats socials i el desmantellament del sistema de sanitat i educació públiques.

Amb l’excusa de la crisi de la bombolla immobiliària del 2008 s’ha seguit aplicant un model econòmic que ja ha fracassat i massa indicadors ho demostren. Un model econòmic basat en el monocultiu de la indústria turística que desplaça altres activitats del sector primari i secundari. Des de l’inici de la crisi tots els anys hem tengut xifres rècord de turistes sobre l’any anterior, per tant, ha crescut cada any la pressió sobre el territori. Les rebaixes salarials han millorat la competitivitat i els beneficis dels empresaris del sector, però l’economia balear ha seguit enfonsant-se.

Hem de canviar el “xip”. Del “tots vivim del turisme” hem de passar a dir “alguns viuen molt bé del turisme i la majoria en patim les conseqüències”. Assumir com a punt de partida premisses equivocades ens porta a l’abisme.

La indústria turística depèn absolutament del bon estat de conservació dels nostres espais naturals i paisatges.La gent ens visita per gaudir d’un entorn privilegiat, així ho demostra l’augment de visitants que venen a l’hivern i que opten per fer activitats a la natura. Sabeu què deia l’Arxiduc quan parlava de Mallorca? En deia, La terra dels arbres.

Quan observam els indicadors econòmics, ambientals i socials veiem que hi ha moltes coses que no funcionen. Tenim més desigualtats socials (Balears registra una de les taxes de pobresa i exclusió més altes d'Espanya, (el 27,8%) segons l'informe FAESSO de Càritas. A nivell ambiental ja hem sobrepassat, de molt, els límits que les nostres illes suporten, en aquests moments es necessitarien 14 vegades la superfície de les Illes Balears per poder satisfer la nostra demanda de recursos, energia i aigua i per poder gestionar els nostres residus. La nostra petjada ecològica és del tot insostenible.

El govern actual en només una legislatura ha aprovat tota casta de lleis que tenen incidència sobre el territori i els recursos, debiliten la protecció i afavoreixen l'especulació creant forats legislatius que permeten aplicar el “tot s'hi val”. Lluny d'avançar cap a un model de territori exigent i respectuós, en sintonia amb les directrius europees; s'ha produït un greu retrocés en el panorama legislatiu que ens situa en un escenari pitjor que el que teníem quan es va crear el GOB, ara fa més de 40 anys. Abans de la crisi aquesta cambra feia ordenació del territori, existia una cursa per protegir; ara fa urbanisme a la carta, hi ha una cursa per desregular.

Anem a repassar quines són les lleis que s’han aprovat durant aquesta legislatura en relació al territori.

S’ha aprovat, una Llei d’Urbanisme Sostenible que permet recuperar urbanitzacions dins espais naturals protegits, els ANEIs.

Així com, una Llei de Turisme feta per satisfer el “lobby” hoteler, que permet la construcció d'equipaments esportius en sòl rústic i legalitzar hotels del primer boom turístic.

També, una Llei del sòl que permet legalitzar més de 30.000 edificacions il·legals en sòl rústic. El cas és especialment greu a Eivissa i Formentera on existeix la més alta densitat d’infraccions urbanístiques dins espais naturals protegits.

Una Llei Agrària feta per als propietaris i no per als pagesos; que obri les portes de l'especulació al fora vila, en detriment de la seva funció agrària. Desvirtua l'interès general que havien de menester certs projectes anteposant interessos particulars.

Un Pla Hidrològic aprovat a corre-cuita, tirant per terra un procés exemplar de participació, i que obvia els límits establerts per la Directiva Marc de L'Aigua.

Una Llei de Mines que possibilita la legalització de les pedreres dins espais naturals.

Una Llei de Ports que promou privatitzacions i ampliacions.

Curiosament totes aquestes lleis coincideixen en la mateixa línia; van en contra de l’interès general i posen en joc el futur de les nostres illes i les possibilitats de poder-hi viure dignament. Bona part de les problemàtiques associades al territori són degudes a la improvisació, al canvi constant de les normatives d'ordenació del territori ia lamanca de perspectiva a llarg termini.

Anem a revisar alguns grans projectes que vostès consideren d’interès autonòmic:

Ses Fontanelles. Aquesta legislatura n’ha consolidat la seva destrucció definitiva, desatenent el Conveni Ramsar i les veus dels científics. Ens avergonyeix profundament que la darrera zona humida de Palma, es destrossi amb el vist I plau del govern. I que a més es faci per rendir culte al consumisme que suposarà el macro centre comercial “Palma Springs”. Segons la PIMEM, per cada lloc de feina que es crea a un centre comercial se’n destrueixen 1,8 a petites i mitjanes empreses.

Canyamel. La construcció de l’enorme complex turístic a tocar de l'ANEI suposa un autèntic ecocidi. Són fons inversors de capitals estrangers que acabaran dibuixant la configuració del nostre paisatge.

Ampliació del port d’Eivissa. Es veurà intensament modificada la façana marítima de Dalt Vila, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Pla de Reconversió de Platja d’en Bossa.Té la intenció de re-urbanitzar i fer camps de golf en unes 77 Ha a disposició del senyor Abel Matutes.

Què hem de pensar quan ens trobam que el Govern ni tan sols accepta les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, I les recorre? Com en el cas de l'hotel que es vol fer a Sa Ràpita i que unes 12.000 persones van mostrar-ne el seu rebuig en la cadena humana de l'any 2012.

A Menorca s'està construint la gran carretera general.Joan Manel Serrat, Iñaki Gabilondo i Andreu Buenafuente, s’han posicionant a favor de l’illa de la Biosfera i no de l’illa de les rotondes. Aquesta infraestructura suposarà un punt d'inflexió per l'illa reserva de la Biosfera, desfigurarà la seva coherència paisatgística I afectarà el seu propi ritme, desproveint-la dels seus trets més fonamentals. A Mallorca, mentrestant, s'ha apostat per al segon cinturó, la Ronda Nord d'Inca I l'autopista Llucmajor-Campos. No hauria estat més assenyat invertir part dels doblers en acabar l'obra del tren de Llevant?

Els Espais Naturals Protegits es troben amb una gestió de mínims. Tenir un sol tècnic per a tot el paratge de la Serra de Tramuntana ens hauria de fer desmereixedors de la Declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO de la que estem tan orgullosos.

A la nefasta política de residus que no fomenta la reducció i el reciclatge li ha afegit aquest govern la importació de fems per a incinerar. Un sense sentit que només es justifica per garantir els beneficis de les empreses (constructores i elèctriques) que s’amaguen darrera l’accionariat de TIRME.

El nostre model energètic és totalment contaminant i depenent de l'exterior. Ara ens trobam amb la proliferació de les línies d’alta tensió i les canonades del gas. No hauria estat més profitós apostar per la sobirania energètica I les energies renovables? 

Quina és la nostra proposta?

Les ciutadanes i ciutadans, ens hem organitzat per aixecar la nostra veu contra una política que consideram que és injusta i hipoteca el nostre futur. Volem capgirar les regles del joc territorial, social i econòmic que estan essent marcats per determinats grups de poder. Ho trobam imprescindible per què ens hi estem jugant molt. Ens hi estem jugant les possibilitats de viure a aquestes illes amb dignitat i amb respecte.

Els serveis ambientals que ens ofereixen els ecosistemes,com la depuració de l'aigua que fan els aiguamolls o el carboni que capten les praderies de posidònia s'han de valorar i tenir molt en compte a l'hora de prendre determinades decisions. Necessitam una economia que sigui justa socialment i respectuosa amb l’entorn, que valori el bé comú i compti amb l'assessorament de la comunitat científica. Les nostres illes serien l'escenari perfecte per dur a terme una ordenació del territori valenta I rigorosa; en molts d'aspectes potser ja feim tard. Per això els demanam, senyores i senyors diputades, que votin a favor de la discussió parlamentària de la proposta de llei.

Pretenem assentar les bases per un nou model de gestió i ús del territori a les Illes Balears, que pugui oferir una protecció duradora i ambiciosa. És una proposta de llei alternativa que pretén reformar la Llei 6/1999 de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació del Territori a la Mesa del Parlament Balear.

El que pretén la Llei en Defensa del Territori és:
· Assentar les bases d’un nou model de gestió i ús del territori i dels recursos, que garanteixi la preservació del sòl rústic i les activitats del sector primari que s’hi desenvolupen amb respecte i coherència amb l’entorn.
· Garantir la qualitat i quantitat dels recursos hídrics.
· Acabar amb els negocis bruts vinculats a la gestió i importació de residus per ser incinerats a Mallorca.
· Volem evitar infraestructures desmesurades que rompen amb la realitat i l’escala insular.
· Per evitar nous grans projectes especulatius que fomenten la corrupció.
· Volem garantir un model energètic que deixi fora la possibilitat de realitzar prospeccions petrolíferes i implantar grans línies d’alta tensió i que aposti per l’autoconsum energètic i les energies renovables distribuïdes i democràtiques.
· Volem acabar amb la privatització d’espais de domini públic i la mercantilització dels espais naturals.

Voldria recordar, per acabar, que no és la primera vegada que el GOB impulsa una ILP a les illes.

El 1995 defensàvem el tractament de residus sense incineració. La fallida del negoci de TIRME amb la importació de residus i el tancament de forns ens donen la raó.

El 1998 defensàvem la moratòria urbanística. El 1999 s'aprovaren les DOT i la Llei General Turística; guanyà el Pacte de Progrés que incorporà les nostres propostes i les aplicà legalment mitjançant una llei de mesures urgents.

I l'any 2006 també vam ser aquí presents per denunciar l'agressiva política d'autopistes i hospitals fora de lloc del govern presidit per Matas I Munar. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió, però com sabem, el temps ha posat les coses al seu lloc. Avui a la presó per haver-se demostrat que promovien projectes que a qui afavorien era a ells, no a la ciutadania. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió i nosaltres pagam la factura de la seva corrupció.

Ens agradaria poder creure que els temps han canviat.

La ILPque avui ens ocupa ja ha recorregut bona part del seu camí. A continuació es votarà la seva presa en consideració. Vos encoratjam a que sigau valents de debatre una proposta ciutadana, fruit d’un procés costós en esforç i il·lusió, de moltes persones que us proposen un replantejament, un canvi de direcció,apel·lant al sentit comú i al futur i la terra de totes.

L'esbucament dels apartaments il·legals de Ses Covetes va significar una victòria col·lectiva, un raig d'esperança, per totes les que som aquí presents. Ningú de vostés no s'atreviria a imaginar una Cabrera militar o un casino a sa Dragonera.

Com hem vist, el temps ens dóna la raó i no podem esperar a que sigui massa tard! La història l'escrivim entre totes, nosaltres hem fet la nostra passa envant presentant aquesta ILP, ara els toca a vostès.

Gràcies!
Mika Noguera
24 de febrer de 2015

Fotos JV14-15

dimecres, 18 febrer de 2015

El bosc és més que biomassa

Aturem la biomassacre!


La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró, amb la col·laboració de la plataforma Bosc Viu i el Centre Excursionista de València (CEV), organitza el proper dimecres, 25 de febrer, un acte per a presentar públicament la denúncia que AE-Agró va a interposar davant de la Unió Europea contra la biomassacre que estan patint els nostres boscos i el desgual i sospitós repartiment de les ajudes europees per a este sector.
Actualment, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està subvencionant, amb fons europeus per al desenvolupament rural, l’extracció massiva, indiscriminada i salvatge de biomassa forestal, sense efectuar cap tipus de control.
Per això, AE-Agró va a traslladar a Europa una denúncia per a aturar estes brutals actuacions, que afecten fins i tot a paratges protegits, com parcs naturals i espais de la Xarxa Natura 2000, i a zones cremades recentment.
La presentació d’esta denúncia es realitzarà, a partir de les 19:00 hores, a la seu del CEV (Plaça Tavernes de la Valldigna, Núm. 4, València-Ciutat Vella), i comptarà amb la participació dels portaveus de la Comissió Forestal i la Comissió Jurídica d’AE-Agró que han redactat la denúncia.
El bosc és molt més que biomassa!!! Acudix a l’acte i ajuda’ns a aturar esta biomassacre!!!

Per a més informació: 
· A facebook ·

dimarts, 17 febrer de 2015

Defensar allò salvatge que ens defensa a nosaltres


Per una Llei Forestal de les Illes Balears

No per menys esperat ha deixat de sorprendre, per nociu, l'articulat de la Llei Agrària d'en Company (s'ha d'entendre d'ASAJA, grans propietaris de finques, especuladors urbanístics, productors i comerciants agrícoles diversos i la cúpula d'Unió de Pagesos, antany sindicat progressista). Una Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears, que pel que fa a les seves conseqüències urbanístiques el GOB en parla així: “La llei representa una clara invasió i usurpació de competències urbanístiques. Possibilita la regulació a la carta d'interessos especulatius al sòl rústic amb l'excusa d'afavorir l'activitat agrària.”

Amb tot el que de greus i alarmants són aquestes sentències de l'entitat ecologista pel que representa de cara al futur de la terra agrària, no és menys impactant i devastador el paisatge que deixarà al món forestal i silvestre, però també per el perill de la convivència de la ciutadania en relació a aquest món silvestre.

Per argumentar, aviat i a corrensos, l'article 74, crea les anomenades reserves i vedats de recursos silvestres, que inclou o poden incloure les espècies com “ caragols, plantes aromàtiques o medicinals, resines, escorces, càrrritx, fulla de garballó, bova, espàrrecs, productes apícoles, pastures, fruits, bolets, tòfones i altres productes micològics i de qualsevol índole similar” de tal manera que “només pot aprofitar els recursos silvestres el titular o qui disposi d'una autorització escrita d'aquest, que ha de ser nominativa, personal i intransferible, i indicar el tipus d'aprofitament”. Si bé, com ja veurem més endavant, s'han “oblidat” de descriure altres tipus d'infraccions en matèria forestal o de restauració agrícola, sí que han parat esment en senyalar com a infracció greu a l'article 167 punt c)L'accés i la recol·lecció dels recursos silvestres en un vedat, sense autorització del titular” i a imposar una sanció mínima a tal efecte de 3.000 euros fins a 15.000 màxima. Podeu fer-vos una idea que les propietats que s'afanyaran a declarar la seva finca “vedat de recursos silvestres” seran les de grans superfícies i també aquelles que hagin creat, a tal efecte, agrupacions o societats d'aprofitaments forestals, de tal manera que ja tenim portes tancades al camp. Què li pot passar a partir d'ara a un excursionista que pren un camí antic, tradicional però no específicament declarat com a públic? Què li pot passar a qui s'atreveixi a “accedir” al bosc a collir un ram de peterrell, un manat d'espàrrecs, una bossa de bolets? A fer una foto? Que el poden denunciar i sancionar, imperativament, amb tres mil euros. I amb qui imaginau que ha pensat en Company per guardar aquests vedats dels senyors? Efectivament, amb els agents de medi ambient, a qui no pot veure ni en fotografia. Perquè si una altra cosa deixa clara aquesta llei és que s'han esmerçat d'allò més en eliminar el terreny forestal. Converteixen en terra agrícola una gran part del sòl forestal, alliberant-lo del control administratiu forestal i deixant qualsevol decisió de gestió al seu propietari, a la propietat privada. Però anem per parts.

Ja al seu article 62, sobre concepte i classes d'aprofitaments forestals, en el seu punt 2 diu el seu redactat literal: “L'aprofitament forestal de productes fusters i llenyosos per a ús domèstic és el que té lloc dins l'explotació agrària, sempre que la quantitat sigui inferior a 10m3 de fusta o a 20 esteris de llenya anuals. Aquest aprofitament queda exceptuat de qualsevol autorització administrativa”. Què vol dir això, senzillament el que diu, que a partir d'ara un propietari pot talar unes 80 alzines, pins o ullastres sense cap tipus de control per part de l'autoritat forestal, això si ho fa per cremar a casa seva. Enlloc la Llei no especifica de quina manera es controlarà aquesta activitat, comprovar que si la llenya surt de la finca potser sigui per vendre-la, o si es talarà arreu, mata-rassa, o si pot afectar alguna espècie de flora o fauna protegida... Fins ara totes, ben bé totes, les sol·licituds d'aprofitament forestal que es tramitaven, per a ús propi o per venda, s'autoritzaven per part de l'administració forestal. Senzillament un agent de medi ambient n'havia d'informar favorablement i al cap de tres dies per silenci administratiu l'autorització era efectiva. Què es pretén ara amb aquest punt de l'articulat? Entre altres intencions tèrboles, la de suprimir la feina de qui ha de mirar pels interessos silvícoles i de conservació del bosc, però també del propietari i del llenyataire, per aquest ordre, que és l'administració forestal i dels seus treballadors de camp, els agents de medi ambient.

Al seu article 66 sobre aprofitaments forestals de caràcter tradicional. Amb l'excusa de definir com aquests “el carboneig, forns de calç o podes, les tales d'arbrat, l'aprofitament de recursos silvestres i altres d'anàlegs”. És a dir, tot. I ho fa amb la consideració que són “actuacions directes amb la gestió dels espais on tenen lloc als efectes del que preveu l'article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d'espais de rellevància ambiental, i, per tant, no estan sotmesos a l'avaluació de repercussions que preveu l'article esmentat”. Aha! Ho heu entès, eh?

Pel que fa a l'article 67, sobre restauració de zones forestals incendiades o afectades per altres desastres naturals, haurem de veure com es menja això pel que fa als terrenys que a partir d'aquesta llei (menys de trenta anys reforestats i marjades de més de trenta anys que es vulguin recuperar) es consideren agrícoles. Ara mateix, per posar un exemple, aquell presumpte infractor o delinqüent d'una malifeta en zona forestal, tala abusiva, provocar un incendi, moviments de terra... si reclama la consideració de zona agrícola a allò que era forestal, probablement no li passi res. I a veure qui fa entrar a l'administració forestal per ajudar a restaurar un terreny densament poblat de sotabosc, pins, ullastres, alzines que s'hagi incendiat si a partir d'ara es considera agrícola.

Allò que sí que se'ls ha d'agrair a ppepperos com en Company i acòlits és la seva franquesa i transparència, no s'hi amaguen gens, no els fa gens de vergonya allò que volen fer i fan, cara alta, i dura. És tan senzill com resseguir el redactat literal dels articles, com el 70.

70.1, sobre recuperacions de cultiu, deixa ben clar que: “... únicament tenen la consideració de forest els terrenys agrícoles abandonats durant un període superior a trenta anys, sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal en la major part de la superfície. Les superfícies abancalades amb una antiguitat superior a trenta anys mantindran la possibilitat de recuperar l'ús agrícola de manera permanent”. El 70.2No té la consideració de recuperació de cultius ni tampoc d'aprofitament forestal l'eliminació, duta a terme pel titular de l'explotació agrària, de la vegetació forestal de menys de trenta anys nascuda espontàniament en les parcel·les de cultiu agrícola per a la neteja i el manteniment en bones condicions de conreu”. I per tant 70.3, Per a les activitats que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, no és necessari obtenir cap tipus d'autorització administrativa però s'ha de presentar (per una sola vegada) una declaració responsable a l'administració pública competent en matèria forestal en la qual s'ha de garantir l'ús agrícola efectiu dels terrenys afectats” Enlloc de la Llei no es preveu, ben diferent que pel que fa als vedats com hem vist, on es descriu la infracció i possible sanció a qui hagi desforestat sense realitzar restauració agrícola.

Cal prestar atenció al 70.4 per la repercussió que pot tenir als Espais Naturals Protegits: “Tant les recuperacions de cultiu, que preveu l'article 40 de la Llei 43/2003, com les de terrenys agrícoles que no hagin adquirit la condició de forest per aplicació del que s'estableix en els apartats 1 i 2 d'aquest article, que tinguin lloc en les zones de la xarxa ecològica europea 2000, tenen la consideració d'actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l'avaluació de repercussió que preveu l'article 39 de la la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental

Personalment sí que em causa vergonya aliena veure com del redactat sobre un recurs ben aprofitable com és la biomassa per a ús d'energia i que s'ha de regular bé, al seu article 72.2 de les actuacions relacionades amb el seu aprofitament en diguin que “compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema i, per tant, tenen la consideració d'usos que s'han de fomentar en els instruments d'0rdenació territorial, urbanística i mediambiental”. Allò que, al meu parer, sí que compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema és la flora i fauna pròpia d'un indret, el dinamisme de les seves comunitats vegetals, la interacció amb la fauna, tots aquells elements que encara desconeixem. Extreure sotabosc o arbrat per a biomassa pot ser un aprofitament sostenible si es fa la feina ben feta, però en cap cas se li ha d'atribuir una funció que no té i que a més és aquí una excusa per a crear més permissivitat urbanística o comercial, enemiga precisament de la funció protectora integral de l'ecosistema.

A Mallorca encara que sigui cert que durant els darrers cinquanta o setanta anys moltes antigues zones agrícoles s'han reforestat, i que moltes d'aquestes zones seria molt convenient, ho he defensat moltes vegades sobre el paper i a la pràctica, pel que fa a prevenció d'incendis, biodiversitat, paisatge, que recuperàssin una funció agrícola, amb restauració i manteniment de marjades, garrovers, oliveres, ovelles. També és cert que les superfícies reforestades, que són moltes, compleixen una funció protectora de la fauna i la flora, paisatgística, de regulació hídrica i defensa davant pertorbacions meteorològiques, amb una funció cada vegada més necessària i important d'esbarjo que s'hauria de regular... no gens menyspreables.

Allò silvestre, salvatge, que no és agrícola ni urbà, a una Mallorca del segle XXI hauria de ser valorat en molta estima, protegit, conservat, aprofitat amb bona fe i bona feina. Aquesta Llei no es limita a posar en perill el paisatge rural que encara ens resta, sinó que serà devastador pel món silvestre i forestal més proper i que ens defensa. Allò necessari seria a efectes pràctics derogar tot l'articulat d'aquesta Llei pel que fa al tema forestal i redactar una Llei forestal específica on el bosc com a ecosistema gaudís de la primera atenció, on es defensàs l'interès públic d'una bona gestió per davant de la propietat privada i la comercial, que, ben clar, també s'han de tenir en compte.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 17 de febrer de 2015

Fotos JV15

dijous, 29 gener de 2015

Una fageda a l’hivern


La Fageda entre el Coll de Sant Marçal
i el Coll de l'Home Mort

Heràclit d’Efes va dir "Mai no podem banyar-nos dues vegades al mateix riu", aquesta és la frase que se’m va ocórrer mentre pujava al cim del Matagalls pel corriol que s’agafa des del Coll de Sant Marçal. És obvi que als que ens agrada fer senderisme ens agrada descobrir noves rutes, nous camins, però també és cert que mai podem repetir un recorregut doncs ni nosaltres ni el camí serem els mateixos de la vegada anterior.

Aquest conegut corriol, que travessant una preciosa fageda ens atansa al cim, n’és un magnífic exemple. En ple gener el paisatge despullat res a veure pot tenir amb el que exhibirà a finals de maig o a principis de novembre. En ple gener podem copsar un aspecte del faig molt diferent al que trobem quan encara està vestit. És el faig que d’alguna manera ens parla de l’espera i del silenci, fins i tot de la mort necessària per deixar pas a la nova vida. El color gris del tronc amb clars i obscurs de blanc no deixen de recordar-nos el color dels esquelets, d’allò que sustenta el cos i li dona estructura. La manca de fullam també ens permet gaudir de les diferents disposicions entre els brancatges de faigs en funció de si s’ubiquen en espais una mica oberts o més atapeïts. En el primer dels cassos el faig estén els seus braços, els obra radialment sense por; en el segon, les branques s’alcen al cel com si reclamessin algun bé dels Déus que no acaba de baixar mai però que els empeny a buscar la llum del Sol.

La descripció d’aquest mateix itinerari seria ben diferent si ens traslladéssim a la primavera, amb els faigs plens de fulles verdes, o bé a finals de tardor, quan comença l’espectacle de tonalitats ataronjades, torrades, brunes i ambres,prèvies a la caiguda de la fulla. Potser esmentaríem els mateixos noms propis, com el Pla dels Évols, el Coll Pregon i el Coll de l’Home Mort,...però, com bé deia Heràclit, seria la mateixa nomenclatura però no la mateixa experiència.
Franc Guinart i Palet
Capellades (gener-2015)


Avenço pel llarg corriol ascendent,
el Coll Pregon m’acull i em crida,
la fageda que l’habita m’acompanya,
estrenant gener, diàfana i sincera;
la seva nuesa és la meva nuesa,
el seu silenci és el meu silenci,
la seva quietud és la meva quietud.
Veig grans palmells oberts
amb dits clavant-se al terra,
veig esquelets plens de vida
amb sobrietat desafiant l’equilibri,
i veig, per uns breus instants,
la permanència de les coses,
fora i, fins i tot, dintre meu.

Franc Guinart
4-gener-2015

dimarts, 27 gener de 2015

Floreixen les mimoses

27.01.2015
259 anys del naixement de Mozart i
70 de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

Esclat de groc en l'adormit verger,
cant de tendresa, joia del gener.

27.01.2005 (Aniversari del naixement de Mozart i
de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz.)

Celdoni Fonoll
Arbres dels nostres paisatges. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

Groga mimosa,
amargant i amorosa
sentor hivernenca.

Celdoni Fonoll
Bones herbes. Barcelona: Pòrtic, 2004.

Si miro per la finestra
veig la lluna i un estel
--petita falç en creixença
i pampallugueig rebel--,
la torre de Collserola
que guspireja, fidel,
i l'ampla nit que s'acosta
com un fantasma de gel.

La mimosa ja és desclosa,
olor amarga, llum de mel.

Celdoni Fonoll
Tocat d'amor. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1997.

Mimosa del parc Güell (Fotografia de Lloll Bertran)

dilluns, 5 gener de 2015

Bon 2015 !!!

Totes les Mediterrànies del món

Al jardí de totes les mediterrànies del món, el JBB (Jardí Botànic de Barcelona), he vist el primer ametller que ha desclòs les seves flors !
M’ha semblat que compartir aquesta troballa amb vosaltres era una bona ocasió per a desitjar-vos un bon 2015.

Superades les adversitats de l’any passat, espero que enguany sigui prolífic en anotacions al bloc gràcies aquests petits descobriments que fan la vida més agradable.
Aquest 2015 és l’any internacional del sòl i de la llum que tan imprescindibles son per a tots nosaltres i per als nostres amics arbres. Ells, irreductibles, configuren una part essencial de la biodiversitat d’un paisatge alterat per la crisi, la corrupció i el canvi climàtic més que mai.

Si us voleu escapar una estona, al JBB en trobareu uns quants d’arbres florits !
El silenci, les vistes, la lluminositat i el disseny del jardí fan que sigui un lloc excepcional.
Bon 2015 per a tothom !
jd

dissabte, 3 gener de 2015

Sembra d'espores de Cantharellus lutescens

El seu micel.li viu en simbiosi com a micoriza envoltant les arrels del pi blanc i el càrritx

Després d'atipar-nos bé amb una contundent paella valenciana cuinada per dos valencians de socarrel, en Blai i na Paqui del poble de Canals, la més deliciosa, saborosa i fins i tot confitada que he menjat mai en tota la meva vida, els meus amics Marcelina i Biel m'han regalat un tupper plè a vessar de Cantharellus lutescens, un bolet molt aromàtic que a Mallorca anomenam picornell de càrritx i a Catalunya camagroc.

Els han trobats avui dematí entre la fullaraca d'un típic bosc mediterrani de pins blancs, Pinus halepensis, alzines, Quercus ilex i carritxeres, Ampelodesmos mauritanica. Segons m'ha explicat na Marcelina el micel.li d'aquests picornells creix envoltant les arrels del càrritx com una micoriza simbiont. 

També m'han regalat les restes de netejar els picornells: bases dels peus plenes de terra, capells esclafats i esflorats, peus durs dels exemplars més vells, diversos trossos rebutjats de l'escassissim i preuat cep i la fullaraca que els acompanyava, tot plè d'espores de Cantharellus lutescens i Boletus edulis.

Així que més content que un nin petit amb una jugueta nova he pujat al trosset de muntanya adjacent al meu jardí on creixen precisament les espècies boscoses que abans he anomenat, mesclades amb ullastres, Olea europaea var. sylvestris, mates llentiscleres, Pistacia lentiscus, llampúdols, Rhamnus alaternus i argelagues, Calicotome spinosa.

 
Per a la sembra de les espores he escollit una clariana fresca i humida entre alzines, pins blancs, ullastres, mates llentiscleres i moltes carritxeres.

Amb l'ajuda d'una xapeta he anat cavant clotets d'uns pocs centímetres de profunditat molt aprop  de la base de les plantes de càrritx.

A cada clotet hi he tirat una grapada de restes de Cantharellus lutescens i Boletus edulis, cobrint-les tot seguit amb fullaraca, amb l'esperança de que les seves espores germinin i s'uneixin en simbiosi amb les arrels del càrritx. Sembla que ambdós bolets també viuen en simbiosi amb les arrels de nombroses coníferes, com el nostre Pinus halepensis mediterrani. 

D'aquí tres o quatre anys sabré si l'experiment ha tengut èxit. Per descomptat na Marcelina i en Biel tendran el privilegi de collir els primers picornells de càrritx i amb sort també els primers ceps que sorgeixin del micel.li simbiont de les espores que avui he sembrat.

Tots els bolets comestibles m'agraden molt, així que avui vespre no he pogut resistir la temptació de tastar-los i m'he preparat una sopa amb ells. Aquí teniu la recepta i unes imatges:

Sopa de picornells de càrritx i sobrassada de Vic


Ingredients

-Picornells de càrritx
-Unes rodanxes de sobrassada de Vic
-Una catxofa
-Uns pesols de bullir
-Un tros de pebre vermell
-Dues tomàtigues seques en oli d'oliva
-Un all
-Oli d'oliva
-Sal de cocó

La sobrassada de Vic és un embotit mallorquí molt antic, parescut al fuet català, herència culinària dels repobladors catalans que vengueren fa 800 anys després de la conquesta de l'illa a mans de Jaume I d'Aragó i els seus corsaris catalano-aragonesos.

Les tomàtiques seques en oli d'oliva són un regal dels meus amics Agustina i Tomeu de Sóller.

La sal de cocó o sal marina es un regal dels meus amics Marcelina i Biel de Bunyola. La recullen cada estiu damunt les roques esquitxades per les ones.

Us assegur que la sopa ha estat deliciosa, un vertader menjar de déus.

----ooOoo----

Un parell de dies després em vaig preparar un "soparillo" amb els picornells que em quedaven:

Dues llesques de pa moreno amb picornells fregits amb un all a llenquetes i quatre tallades de sobrassada de Vic també fregides, tot generosament regat amb l'oli de fregir els bolets. Deliciós!!!


dimecres, 24 desembre de 2014

L'arbre de la Lidia i el Siro


L’arbre dels meus veïns

No és el més gran, ni el més gruixut,
ni el més alt, ni el més elegant,
me’l trobo sempre, si més no,
esguardant-me al costat de casa;
algunes vegades, de bon matí,
quan els carrers són buits i tot és en silenci,
puc sentir el seu vaporós Bon Dia,
llavors sé del cert que tot anirà bé.
Difícil se’m faria d’explicar,
és com la màgia d’una llum que s’encén
just quan el pas feixuc de les coses
vol rebregar-nos una mica per dintre;
avui l’he vista brillant a fora
i m’he aturat al seu davant,
ningú entenia on jo dirigia la mirada,
no he pogut amagar un somriure.

Franc Guinart
Capellades

diumenge, 21 desembre de 2014

L'ocàs de les figueres rotges de la meva infantesa

Ahir vaig sembrat dos bordalls seus
com si fossin un tresor

Em xapa el cor contemplar aquesta imatge. Mumare, na Catalina "Menuda", que quan era nina corria com una llebra fora sabates per damunt la terra pedregosa d'aquesta finca anomenada "Es Pins Vers", ara, vuitanta anys després, camina a poc a poc amb l'ajuda d'un gaiato per aquest caminoi cobert d'albons, envellida, encorvada, plena de saviesa i serenor, el tram final del difícil i llarg camí de la seva vida. Al fons, a l'esquerra, les figueres rotges centenàries de la meva infància que va sembrar son pare, el meu padrí de Can Menut, a principis del segle passat, també envellides, encorvades, grises, resseques, brostant bordalls des de les arrels en un intent desesperat per a rejovenir-se i sobreviure al destí inexorable de la mort.

Imponent garrover sembrat pel padrí de mumare fa més de 150 anys a la mateixa finca de cereals de la imatge anterior. Supera els 12 metres d'altària i el seu tronc mesura més d'un metre de diàmetre. La seva atapeïda capçada de fulles fosques i coriàcies ha donat ombra als meus avantpassats durant moltes dècades. Al migdia s'asseien, ens assèiem, en terra damunt sacs d'espart plens de palla a l'ombra del vell garrover per a dinar de pa amb oli amb tomàtiga de ramellet fregada, acompanyat de sobrassada poltrú, formatge fet pel meu padrí amb la llet de les seves vaques, botifarrons, camaiot, xuia torrada damunt el caliu, olives adobades amb sal i fonoll i unes quantes figues seques com a postres, tot això regat amb un roiet de vi negre de producció pròpia begut directament d'una carabassa d'esvelta cintura, Lagenaria siceraria, amb un tap fet amb un bastonet d´ullastre. Record amb nostàlgia les moltes hores que vaig passar jugant davall aquest arbre als tendres primers anys plens d'innocència, il.lusió i esperança de la meva vida i lo saboroses i dolces que trobava les seves garroves. Un parell d'elles m'omplien l'estómac i em llevaven la gana. Eren el meu berenar. De vegades les acompanyava amb qualque ametlla crua, que trencava damunt una pedra.

 Figuera Rotja de la possessió de Can Menut on va néixer mumare. Amb tota seguretat aquesta figuera carregada de figues és una germana clònica de les que s'estàn morint a la finca d'Es Pins Vers.

 Figues agostenquines de la varietat Rotja. Resulta evident el motiu del seu nom.

 Quan comencen a madurar són ben vermelles i a mesura que passen els dies la seva pell es va enfosquint conservant vermella només la part més propera al capoll.

La figuera Rotja és bífera, fa dues collites de fruits: per Sant Joan madura les figues flors i a mitjàn estiu madura les figues agostenquines. Com podeu veure a la foto la pell de les figues rotges se sol clivellar quan són madures.

Record amb molt de carinyo com la meva padrina paterna, na Margalida Revisca, sorda com una massa, que m'estimava amb del.liri i jo a ella, componia ses figues flors "Rotges" dins un canastro ben forrat amb fulles de figuera amb les seves manetes deformades per l'artrosi, cobertes amb els manegots per a no tornar morena, comuna deia ella, i per a evitar les gotes de lletrada que li cremaven la pell. Era una artista per a fer-n'hi cabre moltes. Les componia aprofitant fins el darrer reconet i amb elles dibuixava com una espiral de figues. Un canastro ben plè i ben compost era tot un espectacle. L'endemà a trenc d'alba les nostres figues Rotges estaven exposades al Mercat de l'Olivar de Ciutat on les havia duites abans de sortir el sol un mercader que cada estiu ens comprava les figues flors.

Figa Rotja xapada per la meitat. Crida l'atenció el color rosat clar de la seva popa que contrasta amb el vermell viu de la pell de la figa. Es veuen molt bé les llavoretes que confereixen un bouquet deliciós al fruit quan les esclafam entre les dents. Com més llavors té una figa més bona i aromàtica és.

Les figues s'han de menjar sense pelar, ja que just davall la pell s'hi concentren les vitamines i els antioxidants que ens allarguen la vida i ens ajuden a neutralitzar i/o eliminar les substàncies cancerígenes del nostre cos. Una figa és un petit elixir de joventut.

Aquests dos bordalls de figuera Rotja que ahir vaig arrabassar de devora la soca morta de dues figueres amb les savies indicacions de mumare, impediràn, si aferren, que aquests arbres plens de records entranyables de la meva vida es perdin per a sempre.