dijous, 28 agost de 2014

Suggeriments del GOB a l'exposició pública del IV Pla de Defensa dels Incendis Forestals. Illes Balears 2014

Els suggeriments, esmenes o al·legacions del GOB presentades en el termini d'exposició pública a l'esborrany del IV Pla General de Defensa contra els Incendis Forestals, són aquests. Lectura molt recomanable per a tothom que estimi els boscos i muntanyes. Gràcies.

Que en relació a l’esborrany del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, li feim arribar els següents

Suggeriments
  1. Sobre el marc de referència, els objectius i l’enfocament general del Pla
Al punt “1.2. Marco de referencia” s’exposa que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”, i s’argumenta el per què d’aquesta afirmació.

El creixement de la vegetació mediterrània és lent, i l’augment de biomassa no es dispara d’un any per l’altre. L’increment de la superfície forestal i de la seva densitat és un procés iniciat a cada una de les masses forestals des del moment en que es deixaren d’explotar tradicionalment amb intensitat, o en alguns casos des del darrer incendi que les va afectar. Els anys 2010 i 2011 es produïren dos grans incendis a Eivissa, entre els 100 i 129 sinistres registrats respectivament a les Balears. L’any 2013 es produí un gran incendi a Mallorca, entre un total de 90 sinistres.

Tal i com ho presenta el Pla, sembla que els darrers tres anys hem passat per un punt d’inflexió a partir del qual les masses forestals han tornat denses i per tant perilloses, els incendis seran cada vegada més extensos, i per això cal actuar urgentment per reduir biomassa. Ja hem vist que el percentatge de grans incendis no destaca entre el nombre de sinistres. Però a més a més si feim memòria, al llarg de les darreres dècades en trobarem igualment, d’incendis de grans dimensions, que afectaren a masses forestals en diversos estadis evolutius (algunes d’elles s’havien incendiat feia no massa anys). Per tant a la vista de les dades ens sembla molt aventurat establir un lligam definitiu entre la producció de grans incendis i l’increment de densitat de les masses forestals a les Illes Balears. Aquesta consideració és important, ja que l’explotació de biomassa com estratègia principal per evitar els incendis forestals és el fil conductor d’aquest pla, igual que ho és del Pla Forestal de les Illes Balears que es tramita en aquests moments.

L’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen.
Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.
Finalment trobam a faltar la consideració de la prevenció, no entesa com accions adreçades a que els boscos no es cremin sinó a que no es generin els incendis. Cal idò parlar de com abordar la negligència i la intencionalitat. Recordem que el nombre de sinistres s’ha mantingut pràcticament invariable al llarg de les tres darreres dècades (1980-89: 1292; 1990-99: 1242; 2000-09: 1275).

En definitiva, sembla que l’esperit fonamental del pla és que les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals. El pla s’equivoca de culpable.
  1. Sobre els principis de planificació de les accions de defensa
Al punt “5. Planificación de las acciones de defensa” es defineixen els principis de l’estratègia conductora del Pla, que respon en darrer terme “a la minimización del riesgo por Gran Incendio Forestal”. 

Quant al “
Principio de intervención”, diu el text que “Prevenir es actuar, de tal manera que la prevención se constituye en la primera e insoslayable actuación frente al incendio”. Certament, la prevenció és fonamental, però no tal i com s’aborda en aquest principi, que només la considera des de la via de la intervenció sobre la massa forestal, promocionant l’explotació de biomassa i incorporant l’ús del foc controlat com a eina per a la reducció de biomassa. Aquest és el principi fonamental del pla, cosa que ens preocupa, sobre tot tenint en compte el seu enfocament.

Quant al “Principio de ordenación”, el pla té en compte la protecció de les infraestructures, de la interfase urbano-forestal i la minoració de risc a l’entorn forestal. Trobam a faltar l’absoluta manca de consideració de la component ecològica en l’ordenació. Així, la protecció de les masses forestals incloses dins espais naturals protegits, i especialment les emparades per figures de la Xarxa Natura 2000 haurien de tenir una consideració especial en l’àmbit de l’ordenació.

També trobam a faltar com a fonamental el Principi de prevenció, entès com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població. I no només tal i com es planteja a l’apartat “Principio de información”, ja que entenem que no és suficient informar sobre la “situación en la que la población se encuentra frente al fenómeno de los incendios, que conciencie respecto a las actuaciones que los gestores realizan e implique a la propia población en dicha gestión en relación a su corresponsabilidad en la minoración de los incendios y sus efectos”. Cal anar més enllà i abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.
  1. Sobre els eixos i les accions
5.1.2. Eje II: intervención preventiva sobre el territorio forestal

Aquest és el bessó del pla, i es fonamenta en l’aprofitament de biomassa, en consonància amb el que estableix l’esborrany de Plan Forestal de les Illes Balears i en el marc del possible finançament comunitari a través del PDR per al foment d’aquesta línia d’intervenció.

Quant a al punt “5.1.2.1.2. Apoyo técnico y económico para la ejecución de intervenciones selvicolas de prevención en zonas estratégicas de alto riesgo de incendio forestal”, trobam a faltar la consideració ecològica i conservacionista en la determinació dels “rodals” a 4 intervenir. Per començar consideram que la planificació d’aquests tipus d’intervencions s’ha de fonamentar sobre una estratègia de conservació de les masses forestals que defineixi quines àrees són més importants per a la conservació dels hàbitats forestals (les incloses a la Xarxa Natura 2000, més totes aquelles que es considerin igualment importants en el marc de les Illes Balears) i per tant han de restar al marge d’aprofitaments forestals per tal de possibilitar la seva evolució cap a la maduresa. La citada Coma des Prat seria un bon exemple on la intervenció proposada la consideram inadequada.

Quant al punt “5.1.2.1.4. Criterios de selvicultura preventiva en la gestión forestal sostenible”, ens sembla preocupant la intenció de “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”, ja que això vol dir suprimir limitacions adreçades a la conservació d’aquests espais. Ja en tenim un bon exemple a Llei Agrària (en tràmit). Que pretén suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu. Reterant el que ja hem exposat, consideram que tota explotació forestal (vestida si es vol d’actuació preventiva) s’ha de fonamentar en una ordenació realitzada amb criteris ecològics i conservacionistes que determini quines àrees s’han de sostreure a l’intervencionisme forestal.

Quant al punt “5.1.2.2.1. Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”, consideram absolutament inadequat recórrer a aquest recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva. Per les seves implicacions ambientals (no entenem allò que es diu sobre “sin provocar daños ambientales”) i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

5.1.3. Eje III: sensibilización y cultura de riesgo

Per començar, discutim tots i cada un dels punts de la introducció d’aquest eix, que comença amb un tan taxatiu com inadequat “así debe quedar claro que”.

Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes”. Això és cert, com també és cert que a arrel dels canvis experimentats per l’economia illenca al llarg de les darreres dècades ara els boscos evolucionen a un ritme considerable cap a estadis més madurs, més “salvatges”, la qual cosa hauria de ser considerada positivament per l’administració ambiental. D’altra banda lamentam el que interpretam és un intent de minvar l’apreciació social del valor ambiental dels boscos apel·lant a la seva manca de “virginitat”. Recordem que molts dels nostres boscos representen habitats naturals que en reconeixement al seu valor ecològic han estat incorporats a la Xarxa europea Natura 2000.

El fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals.

Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”.

Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Aquesta premissa de l’eix planteja que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. Per a nosaltres, un plantejament poc responsable.

Pel que fa a l’acció “CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, pensar que això es pot resoldre només amb jornades formatives ens sembla poc seriós. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

5.1.4. Eje IV: gobernanza para la defensa contra incendios forestales

Tot i que en aquest plec de suggeriments hem repassat únicament els aspectes més importants amb els que tenim disconformitat, no podem deixar passar l’oportunitat de reforçar un dels punts amb el que sí hi estam d’acord. Així, l’acció “GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)” planteja que per a totes les accions que es desenvolupin en un entorn forestal “se evalúe el impacto de la acción sobre el riesgo (peligrosidad y vulnerabilidad) de incendio y se formulen, vinculantemente, las medidas preventivas y correctoras pertinentes.” Ens alegram de veure aquesta proposta, i esperam que es pugui aplicar tant a les accions urbanístiques com també als aprofitaments forestals a gran escala. De fet, ens sorprèn la seva inclusió ja que la Llei Agrària que es tramita en aquests moments precisament pretén eliminar l’avaluació de repercussions ambientals als projectes que afectin àrea forestal però que es consideri que tenen a veure (en el sentit més ampli) amb la naturalesa i gestió del lloc.
  1. Altres aspectes de detall
Observam amb una certa preocupació, suposam que fruit d’un “copiar i aferrar” poc acurat des d’altres documents forestals no relatius a les Illes Balears, com a l’apartat “2.2.4.1. Inflamabilidad” s’exposa que “En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea”. Curiosament no es citen algunes de les espècies més abundants i inflamables del nostre àmbit, com Ampelodesmos mauritanica, Erica multiflora o Genistra tricuspidata, i en canvi es citen espècies que no tenen poblacions significatives, com Cistus ladanifer, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea o Quercus faginea.

Per tot allò exposat

Sol·licita

Es tenguin en compte i s’incorporin els suggeriments que realitzam.

Rebi una cordial salutació

dimecres, 27 agost de 2014

Resposta del GOB al IV Pla d'Incendis Illes Balears 2014

Per a Medi Ambient sembla que el problema
dels incendis forestals es troba més en
els boscos que en els incendiaris

El GOB ha presentat al·legacions al Pla de defensa contra els incendis forestals

Aquests dies ha finalitzat el període d’exposició pública del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, al qual el GOB ha presentat suggeriments. En general hem de dir que ens ha decebut tant el plantejament de la situació com les principals línies d’actuació previstes.
Com aspecte fonamental que destacaríem, sembla que per als redactors del pla les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals.

Repassant altres plantejaments o actuacions previstes que no trobam encertades, podem destacar aquestes:

a) Es minimitza el problema del foc.
Segons apareix al pla, “el fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les gravíssimes implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals i desviant el focus de l’home com a generador del problema.

b) Es culpabilitza la massa forestal i la seva maduració
Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen. Així mateix, l’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

c) Es manifesta preocupació per la urbanització dins o vora els boscos, però bàsicament per la seguretat de les persones.
Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.

d) La prevenció s’entén com evitar que el foc s’estengui, enlloc d’evitar que es produeixi.
“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”. Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades: 1980-89: 1292 sinistres; 1990-99: 1242 sinistres; 2000-09: 1275 sinistres. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Però al pla es defensa que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. La prevenció, entesa com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població, és un principi d’importància secundària al pla. Per a nosaltres, un plantejament irresponsable. Consideram que cal abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.

e) Supressió de limitacions especials per l’explotació forestal a zones protegides.
Ja ho hem vist al Pla Forestal de les Illes Balears i a la Llei Agrària: existeix una clara intenció de suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. En aquest cas es planteja “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació, existents fins ara en aplicació de les directives europees, i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu, i es decanti cap a la facilitació de l’explotació forestal en detriment de la conservació dels hàbitats naturals protegits.

f) L’ús del foc com eina de gestió.
Es contempla un “Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”. Consideram absolutament inadequat recórrer als focs intencionats com a recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva, per les seves implicacions ambientals i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

g) La intencionalitat i la imprudència s’aborden de forma testimonial.
Es preveu realitzar “Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, mitjançant jornades formatives. El plantejament ens sembla molt poc seriós, tenint en compte que la intencionalitat i la negligència generen la pràctica totalitat dels incendis en el nostre àmbit. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

Tot plegat, pensam que ens trobam davant un pla de defensa contra incendis per al qual és secundari evitar l’inici del foc i d’actuar sobre els que el generen de forma imprudent o provocada, i que, confiant en la capacitat que generalment tenen els mitjans d’extinció per controlar la majoria d’incendis, fonamentalment pretén evitar la propagació dels grans focs facilitant que l’explotació forestal elimini biomassa. Per a nosaltres això no és vertadera prevenció, ja que no s’actúa contra la causa del problema, sinó sobre l’objecte que el pateix.

dimarts, 26 agost de 2014

Un altre agressió als Pollancres d’Elx

Nova agressió als Populus euphratica d’Elx
(Xop d’Elx o Pollancre d’Elx)

Fa alguns dies vaig fer un vol pel paratge de l'Aigua dolça i salà (Elx).
En aquestes fotografies es poden veure renovats cartells que prohibeixen el pas, i 4 casetes desmuntables de fusta a mig instal·lar. Les casetes estan situades a uns 15 metres del marge dret de la Sèquia Major, emprant més d'un centenar de palets assemblats amb claus. Tenen una superfície aproximada de 3x3 metres, i 2m. d’altura, i a l'interior del més avançat hi ha 6 grans bidons i 7 garrafes xicotetes encara buides. A més, en la part posterior d'un dels cartells que pretenen prohibir el pas, també he fotografiat el logotip que apareix d'una empresa de caravanes valenciana (www.benimar.com.es), que supose que serà afició de l'il·luminat, o no. En qualsevol cas, en aquest emblemàtic paratge tantes vegades visitat per pintors, fotògrafs, botànics, i experts en patrimoni hidràulic; ja només queden uns pocs pollancres, molta mala herba, una sèquia en ruïnes sense els seus antics arcs de pedra, i ara també casetes de fusta. Serà per a practicar l'apicultura, per a caçar en el suposat vedat des d'aquestes talaies, o per a posar en valor les ruïnes del Paratge? Preciós.
Raúl Agulló

dilluns, 25 agost de 2014

Tales als boscos d’Espinelves

Tales intensives i excessives

Cal informar sobre una de les moltes tales intensives que s'estan fent en alguns boscos. Als propietaris els hi falten diners degut a la crisi i decideixen obtenir-los sobre explotant les seves propietats, pensant només en els diners, no en els arbres.

De fa un temps, a Espinelves, s'està talant una gran massa forestal. El propietari dels terrenys és Masjoan, el mateix propietari dels coneguts arbres monumentals d'Espinelves. Sembla impossible que un home que té en la seva propietat una vintena d'arbres monumentals, alguns dels quals estan classificats per la Generalitat, no sàpiga apreciar els arbres tal com es mereixen. Doncs bé, Masjoan, a part de tenir tots aquests arbres monumentals també té grans boscos formats majoritàriament per alzines i roures que tenen entre trenta i cinquanta anys. Fa més de mig any va començar a talar aquests boscos deixant els arbres més joves, tal com es veu en aquestes fotos.

Per acabar de fer-ho més rodó, resulta que té el Certificat de Gestió Forestal Sostenible, que, en principi, garanteix que l'explotació dels boscos és controlada, permetent que aquests es puguin desenvolupar correctament. A més a més el PEFC (sigles del Certificat de Gestió Forestal Sostenible) també dóna ajudes perquè els propietaris puguin tenir compensats els diners que perden sense talar tants arbres, tot i que, observant els boscos de Masjoan, si se'n tallen més no queden arbres. Tot i així, hi han bastants crítiques respecte el PEFC, ja que es diu que està controlat per les indústries forestals.
És una pena que els boscos del Montseny i les Guilleries no passin dels cinquanta anys, ja que quan els assoleixen els talen.

Es pot veure com estan quedant els boscos de Masjoan en les fotos d’aquest escrit. En aquestes fotos, a part de veure l'escassetat d'arbres que queden, es veu com els talladors deixen penjades als arbres bosses amb la brutícia que generen ells.

L'última foto és d'un roure preciós, gegant, que queda una mica més amunt de la zona tallada i que, per tant, ja no és dins de la propietat de Masjoan.

També hi ha bones noticies, cal informar d’una bona iniciativa que està portant a terme Compensanatura, una organització que, gràcies als donatius de particulars, empreses i entitats compra els drets de tala de boscos madurs per aconseguir que no els tallin.

diumenge, 27 juliol de 2014

Sobre el Pla de Defensa dels Incendis Forestals a les Illes Balears 2014


Sobre el “IV Plan de Defensa contra
Incendios de las Islas Baleares”

Benvolguda gent, em resulta difícil estructurar les conclusions de la lectura d'aquest “totxasso” de referència (obligat a empassar-ho en única versió castellana). Faré el que podré i mirau d'aprofitar el que podeu, si vos interessa. Disculpau la pobre redacció, feta un poc aviat i amb poques ganes de corregir. Gràcies.

En primer lloc protestar o denunciar que no hagi pogut localitzar cap versió amb la llengua pròpia de les Illes Balears, el català, d'aquest “IV Plan de Defensa contra Incendios de las Islas Baleares”. Esperem que aquest, diguem-ne despropòsit, es pugui esmenar en la redacció final, en tot cas cal reclamar-ho.

En el punt 1.2. “Marco de referència” que, efectivament, marcarà la política i les línies d'actuacions importants a realitzar in-situ, als terrenys forestals, es fa una predicció, gairebé una mena de profecia apocalíptica de que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”. D'això en donen per davant de tot la culpa a la vegetació i a la manca de gestió de la mateixa:

-Más extensos, porque la superficie forestal ha aumentado y está menos fragmentada, entre otros motivos por el abandono de usos tradicionales del suelo.

-Más intensos, porque existe una mayor concentración de combustible disponible, debido a una cierta carencia del manejo de la biomasa, integrando criterios de prevención.

Ja fa molts anys que els incendis forestals són extensos i perillosos, no és d'ara, de fet si ens haguéssim de referir al darrer decenni, 2000-2010 (2.534 hes. forestals cremades) hauríem de considerar el contrari. Ara bé als anys 2011 i 12012 (3.309 hes. ) es declaren dos incendis importants a Eivissa, per negligència (humana, no de la vegetació), i l'any 2013 el d'Andratx, també per negligència (humana) a la memòria per recent, que tiren per terra un prolongat període d'èxit en la lluita contra el foc, i és clar això traumatitza als responsables que estaven tant feliços i tranquils i clar, cerquen una explicació que no és altra que la mateixa de fa molts d'anys, la de sempre, l'abandonament dels boscos i la recuperació forestal dels antics cultius de muntanya.

A parer del que subscriu, l'error (siguem benintencionats) d'estratègia d'aquest IV Pla és donar com sempre la culpa a la vegetació i a la climatologia mediterrània i proposar actuacions contra la primera (més fàcil que contra el clima) de tal manera que en altres paraules es tracta de realitzar “una gestión del combustible, de la vegetación entendida como biomasa, que debe ser valorizada tanto como producto como por las consecuencias positivas de su extracción por la disminución de riesgo.” A parer de qui subscriu, ferm defensor de les faixes de defensa contra incendis a banda i banda de camins i carreteres correctament determinades i de recuperacions de cultiu per tot on sigui possible salvar antics marges, marjades, garrovers i oliveres, és que una intervenció de l'abast que assenyala aquest Pla, apart d'obrir sospites vinculades amb el Pla Forestal per tal de sucar de les ajudes europees al respecte, a més de dissenyar-se a l'engròs, és a dir com un copiat i enganxa d'un text que pot servir a altres territoris peninsulars de característiques diferents al nostrre, allò que provocaria seria precisament un afebliment, una vulnerabilitat major dels ecosistemes per defensar-se contra el foc.

L'extracció de “combustible”, vegetació, troncs, rames, fulles.... humus, a més de rompre'n la dinàmica cap a estadis de formacions boscoses més madures, permanents i segures, modifica i pertorba els factors limitadors del creixement de la vegetació mediterrània, especialment dels alzinars.

Si les intervencions assenyalades en aquests Plans es porten a terme, a l'alzinar de la Coma des Prat per exemple (dins un ENP), provocaria al seu sòl un augment de la temperatura, i una reducció de la humitat relativa, amb l'ajuda afegida de la gran gestora dels nostres ecosistemes forestals, la cabra i les implicacions del canvi climàtic, deshidratam el bosc. Els requeriments d'humitat i temperatura resultarien alterats a la contra. Existeixen evidents i comprovables exemples al respecte d'actuacions semblants. Aquest Pla, fora de la parafernàlia i decoració descriptiva i de lluita tècnica d'extinció, es fonamentat en una base equivocada.

S'oblida quan es defensa l'antiga gestió dels boscos en forma de carboneig o tala, que la vegetació que es va cremar a Andratx, per exemple, no era la d'un bosc madur, ullastrar o alzinar, sinó la d'una vegetació en dinàmica progressiva cap a l'establiment de comunitats més madures, ara amb molta presència, temporal, de càrritx i pins com a resultat d'aquestes antigues gestions tradicionals que no eren altra cosa que tales i aprofitaments abusius on els arbres es tallaven arreu i dels i arbusts en feien carbó abans d'extreure'n un profit ramader o de cria de porcs. Ens deixaren el panorama que contemplam ara, una vegetació oportunista, però garantia del bosc futur. El que estem vivint és el resultat de pràctiques inadequades de gestió que ni tan sols se'ls pot anomenar silvícoles. Sembla que es volen tornar a repetir per perpetuar el problema.

Quan a la interfase urbano-forestal (un dels condicionats que explica la seqüència incontrolada a l'incendi d'Andratx i no la vegetació com a combustible escampat arreu), sí que s'ha de tractar com un problema de gestió antropogènica específic, urbanització legal i il·legal de rústic i muntanyes, que està dificultant la lluita contra els incendis. El Pla tracta aquest cas, però no amb l'èmfasi com encara el tractament del “combustible” als boscos. S'han d'adoptar mesures d'autoprotecció a aïllats, nuclis i àrees urbanitzades i en això hi ha molta feina, tanta que més valdria n'invertissen els pressuposts que destinen a altres partides, alguna de ben eixelebrada.

Un servidor que va actuar a molts dels incendis provocats per un, dels incendiaris (que no piròman) detingut que va provocar dotzenes d'incendis importants entre Andratx i Calvià, Bunyola, Capdepera i finalment Menorca, l'únic detingut i a altres incendis amb culpables no identificats, probablement ja deixats d'investigar, a s'Albufera, Santa Margalida, Artà... troba que fa por, que no es faci cap, cap, esment als sistemes operatius, intervencions d'inspecció i vigilància com a prevenció d'incendis dels agents de medi ambient o altres cossos policials per tal de detectar i detenir als incendiaris i piròmans. També o sobretot a l'hora d'establir els punts d'inici i les investigacions posteriors. Ni un euro al respecte. Aquesta sí que serà probablement en un futur la causa principal que hi hagi més incendis, els provocats intencionadament, i no la vegetació que ja coneixem de lluny i que per sí mateixa, llevat dels llamps, no crema.

La labor pedagògica in-situ, dels agents de medi ambient a l'hora de resoldre dubtes, fer pedagogia, autoritzar o no tot allò relacionat amb l'ús del foc no és tractat en aquest Pla, en absolut, quan probablement és un dels motius d'èxit en la minva d'incendis per negligència.

Augmentar el nombre, preparar i donar suport als agents de medi ambient amb tasques encomanades a la prevenció, extinció i investigació dels incendis forestals és essencial, no debades són els millors coneixedors del territori i de la gent que l'ocupa.

Un dels punts més curiosos que he trobat és el 2.2.4.1 Inflamabilitat a la pàgina 96 i 97 diu textualment:

Especies muy inflamables todo el año: Calluna vulgaris, Erica arborea, Erica australis, Erica herbacea, Erica scoparia, Eucalyptus globulus, Phillyrea angustifolia, Pinus halepensis, Quercus ilex y Thymus vulgaris .

(...) En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea –éstas dos últimas más escasas- y pudiendo señalar como poco o menos inflamables el Juniperus oxycedrus , el Olea europaea, el Pistacia lentiscus, el Arbutus unedo y Cistus spp entre otros.

M'estalvio els comentaris.


Ara miraré de concretar millor les esmenes o suggeriments respecte del text en el punt que consider principal del Pla, el 5. Planificación de las acciones de defensa.
 
En el punt 5.1.1.1.1.ACTUALIZACIÓN DEL PLAN INFOBAL DE EMERGENCIAS CONTRA INCENDIOS FORESTALES , no es fa cap menció en incorporar l'aspecte de la vigilància per prevenir els actes criminals ni la investigació posterior dels incendis.

- En el punt 5.1.1.1.2.REFUERZO DE LA CENTRAL DE COMUNICACIONE DE INCENDIOS FORESTALES (CCIF) CON LA GESTIÓN DE NUEVAS TECNOLOGÍAS Y PROTOCOLIZACIÓN DE LOS PROCESOS. Es proposa un pressupost 300.000 euros, molt important per una innovació poc justificada quan a lluita efectiva contra els incendis forestals. Potser s'hauria de considerar millorar aquest reforç pensant més en el factor humà.

- En el punt 5.1.1.1.5.CONSOLIDACIÓN DEL GRUPO TÉCNICOS DE INCENDIOS FORESTALES PARA CAPITALIZACIÓN DE EXPERIENCIAS Sembla una proposta molt corporativista i poc explicada. Qui en formaran part? Qui els designarà?

- En el punt 5.1.1.2.1.CONSOLIDACIÓN DE USO DE LA RED DE COMUNICACIONES TETRAIB Els sistema de comunicació Tetra no ha estat incorporat a cap vehicle dels Agents de Medi Ambient, encara que sí a tots els d'IBANAT, per la qual cosa aquests han de comunicar-se amb el Tetra mòbil fins i tot conduint i amb manca de potencia de cobertura en relació als fixos.

Cal reclamar que a les opcions d'idioma dels tetras s'hi incorpori el català. Com és que no hi és incorporat? Qui ho decideix i per quines raons?

- En el punt 5.1.2. EJE II: INTERVENCIÓN PREVENTIVA SOBRE EL TERRITORIO FORESTAL Es parla de A este incremento hay que añadir el de la biomasa del arbolado joven, regenerados y matorrales, cuya imparable acumulación año a año incrementa muy considerablemente el riesgo de incendio. La valorización energética de toda esta biomasa puede y debe erigirse como alternativa viable de futuro para la movilización de los recursos forestales inertes o infrautilizados y obtener beneficios económicos de los montes a la par que se produce una gestión del combustible que disminuyendo la carga y la continuidad del mismo reduce el riesgo y los efectos de los incendios forestales.
Es por ello que el aprovechamiento de la biomasa –recogido y desarrollado en varias medidas concretas del Eje III de Mejora de la Productividad, Rentabilidad y Competitividad de los Recursos Forestales del Plan Forestal- debe estar indisolublemente ligado a todas y cada una de las actuaciones de selvicultura preventiva que se proponen a continuación en este plan de defensa.

Aquesta sembla ser la mare de l'ou. En una simple observació del paisatge dels nostres sotaboscs i bosc, resulta més que evident la important reducció de biomassa a resultes de l'efecte dels ungulats, element que no es té en compte en absolut. A vegades sembla que el redactat d'aquest Pla vengui marcat per una uniformització a nivell estatal d'actuacions en política forestal. Ja no parlem del que deixarem a les cabres una vegada realitzades aquestes actuacions de silvicultura preventiva on no es té present per res la seva afectació posterior.

En el punt 5.1.2.1.2. APOYO TÉCNICO Y ECONÓMICO PARA LA EJECUCIÓN DE INTERVENCIONES SÉLVICOLAS DE PREVENCIÓN EN ZONAS ESTRATÉGICAS DE ALTO RIESGO DE INCENDIO FORESTAL.

No queda gaire clar quin seria el resultat final de dur-se a la pràctica aquests criteris tècnics específics. Existeixen exemples d'eliminació de pins de gruixos considerables (en zones forestals, no de recuperació de cultiu) concretament a la comuna de Bunyola, que no representaven cap inconvenient quan a la funció de defensa de la faixa, en tot cas la seva extracció ha debilitat considerablement la massa, que ha deixat de tenir aquesta funció per incorporar una vulnerabilitat accentuada davant fenòmens meteorològics, a més d'augmentar l'escalfor i lluminositat del sòl, dificultant l'establiment d'espècies més resistents al foc, com l'arbocera o l'alzina, i facilitant el desenvolupament d'espècies herbàcies i càrritx que faciliten la progressió del foc.

En tot cas es parla d'eliminar estructura arbòria i de sotabosc de manera important fins i tot potenciant la ramaderia per controlar el futur desenvolupament del sotabosc. Com que no s'especifica si ha de ser només per franges auxiliars o de defensa, s'entén que és el que volen per tota una zona o parcel·la forestal i per tant cerquen evitar la dinàmica natural del bosc cap estadis més madurs, perpetuant així la successió de risc que representen els estadis secundaris de càrritx, peterrells, estepes i pins.

Es diu que “Citar que si bien la mayor parte de los de los rodales de actuación estratégica se ubican en terrenos de propiedad particular, los montes de utilidad pública 3 (La Victoria), 8 (Comuna de Caimari), 24 (Son Tries) y 25 (Coma des Prat) parecen indicados para la realización de tratamientos de modificación del combustible.” Francament, no sé què han d'anar a modificar quan al combustible a un lloc tan castigat per les cabres com és La Victòria. La Coma des Prat, precisament és un dels llocs que a pesar d'estar alterat per l'efecte de les cabres, com tota la Serra de Tramuntana, es pot dir que és un dels boscos més vells i madurs de Mallorca. Van a per ell. Esperam que no els pegui per construir un camí forestal per arribar-hi i poder així “valoritzar el combustible extret”. Haurem d'anar preparant el cartell de “Salvem sa Coma des Prat!”.

5.1.2.1.4. CRITERIOS DE SELVICULTURA PREVENTIVA EN LA GESTIÓN FORESTAL SOSTENIBLE
A tot arreu l'objectiu és reduir el grau de combustibilitat que al seu parer representa la vegetació. Aquest punt és prou ampli com per ser estudiat detingudament, temps que no tenc. En tot cas no es fa cap menció especial a l'oportunitat de mantenir un arbrat, o arbres individuals necessaris per els requisits d'habitat, refugi o nidificació de fauna o d'espècies vulnerables com la milana per exemple. A cap lloc no fan referència a la importància dels arbres morts com a recurs de les espècies com a refugi, magatzem d'aliments o lloc per nidificar. Tot va dirigit, això si, amb requisits forestals “sostenibles” que no veig explicats, d'una “silvicultura preventiva”. Cal afegir que les ferides que es provoquen als arbres i arbusts en ser talats són sovint focus d'atracció i multiplicació d'elements que es poden, convertir en plaga. Un exemple clar de proliferació per mala gestió forestal històrica és el nostre banyarriquer.

En tot cas aquest tema sembla en alguns apartats un copia i aferra de manuals d'escola forestal, que al meu entendre hauria d'estar fora d'aplicació als nostres paisatges forestals salvatges.

-El punt 5.1.2.2.1. PLAN ANUAL DE QUEMAS PRESCRITAS INTEGRADO EN LOS PLANES COMARCALES DE INCENDIOS FORESTALES.

S'hauria de suprimir per complet. És inadmissible que en un Pla de Defensa contra Incendis es promocioni l'ús del foc discrecional, de superfície contínua, quan un dels objectius assolits més importants per quasi acabar amb les cremes contínues de càrritx, que tant de mal han fet, ja s'ha assolit. El pressupost que es vol dedicar a aquest apartat, 100.000 euros és escandalós.

En un territori petit com el nostre, ric en biodiversitat i endemismes, fràgil a l'erosió, amb un paisatge de valor per l'industria turística, és contraproduent, un mal exemple.

No s'ha de menysvalorar ni menystenir una societat com la nostra d'alta consciència i sensibilitat proteccionista ni un territori d'espais naturals protegits que són patrimoni de la humanitat, aquest sistema de crema no hi té cabuda aquí. Sembla mentida la proposta.

Quan als punts que no coment, com creació de nous punts d'aigua, millora de la xarxa de vigilància, etc. hi estic en general d'acord.

El punt 5.1.2.2.3. RECUPERACIONES DE CULTIVO COMO ÁREAS CORTAFUEGOS BASE PARA LA CREACIÓN DE MOSAICO AGROFORESTAL .

Com es pot dotar d'un pressupost de 200.000 euros a una partida tan important com aquesta en comparació a la comentada anteriorment per a cremes de superfície contínua? Aquesta xifra s'hauria de multiplicar per cent .

En el punt 5.1.3. EJE III: SENSIBILIZACIÓN Y CULTURA DEL RIESGO

diu entre altres coses, tipus “mando y ordeno”:

Así, debe quedar claro que:

Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes. Se trata de ecosistemas naturales fruto de una intensa modificación llevada a cabo durante milenios por los pobladores de todo el arco mediterráneo.

Una pobra afirmació, més que no descripció, que elimina de facto el bosc com a ecosistema silvestre, salvatge (“Que creix sense la cura de l’ésser humà, no cultivat.”) . Si bé els nostres espais naturals arbrats no són la selva amazònica, sí que són salvatges en tant que no existeixi altra intervenció antròpica, domèstica, que passejar per davall els seus arbres. Allò únic que ara justifica una definició antròpica de la Coma des Prat, per exemple, és l'excés de cabres o les actuacions de “silvicultura preventiva” (antròpogènica) que s'hi vol aplicar. Sense aquestes modificacions que imposam, la dinàmica i estabilitat com ecosistema natural independent de l'acció humana, no domesticat, funciona, de manera salvatge, és innegable.

A l'apartat CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas.

Això de “conflictividad social” jo ho llevaria. No tenc ni idea del que volen dir. No conec cap cas d'incendis provocats per aquesta causa.

On es proposen jornades formatives abans de l'estiu i no se sap què més, hom sospita que ha estat inclòs perquè s'havia de posar, en el sentit que les explicacions són pobres, a pesar que es tracta d'un tema central, importantíssim, especialment pel que fa a negligències evitables i sobretot a la necessitat de sensibilitzar, criminalitzar i perseguir l'activitat incendiària, entenent-la diferent a la de la piromania que és malaltia.

Quan al punt 5.1.3.1.2. LA XARXA FORESTAL VEHÍCULO DE DIFUSIÓN Y SENSIBILIZACIÓN SOBRE INCENDIOS FORESTALES.

Si bé aquesta corretja de transmissió amb la societat és positiva, també hauria de permetre, cosa que no fa, una opinió crítica o alternativa.

El punt 5.1.4. EJE IV: GOBERNANZA PARA LA DEFENSA CONTRA INCENDIOS FORESTALES
5.1.4.1. ACCIONES PRIORITARIAS
5.1.4.1.1.DESARROLLO DE LA NORMATIVA DE PREVENCIÓN Y EXTINCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES Y SEGUIMIENTO DE SU APLICACIÓN
GB-01 Elaboración normativa de carácter integral para la defensa contra incendios forestales.

Parla exclusivament com àmbit territorial d'aplicació els terrenys forestals, quan haurien d'incloure tot tipus de terreny d'aplicació de la normativa de prevenció i extinció d'incendis. Per exemple si es segueixen establint èpoques de perill d'incendi (1maig-15octubre), la necessitat d'autorització per fer foc hauria de ser a qualsevol tipus de superfície agrícola (en forestal totalment prohibida, com ara) independentment de la distància fins a zona forestal, no tan sols perquè en un territori com el de Mallorca un xaragall, un torrent, una bardissa, un bosquetó, un puig és zona forestal (per ara i que duri) sinó perquè es reduirien considerablement els incendis agrícoles, causa de malbaratament de recursos i pèrdues de temps, apart dels pròpiament materials i de perill per a les persones.

Caldria també harmonitzar les ordenances municipals amb la normativa autonòmica. Estrictament el causant de l'incendi d'Andratx si va provocar el foc en zona urbana no li seria d'aplicació la normativa autonòmica i senzillament de no existir ordenances al respecte, cosa molt probable, la seva acció restaria impune. Molt cascs urbans municipals són partioneres a zones forestals d'alt risc i la normativa al respecte de l'ús del foc és dèbil en el millor dels casos.

El punt 5.1.4.1.3.FOMENTO PARA LA IMPLANTACIÓN DE UN CANON MUNICIPAL PARA LA AUTOPROTECCIÓN EN ZONAS DE INTERFAZ URBANO-FORESTAL

Que ho pagui l'estat.

El punt 5.1.4.2. ACCIONES COMPLEMENTARIAS
GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)

La normativa urbanística, les llicències d'obra, sempre han estat preferents quan a autoritzacions vinculants per tala, recuperacions de cultiu, modificacions arbustives, etc. Cap element natural de vegetació o estructura silvestre representa impediment a l'hora de construir... encara que sigui il·legalment, com es pot constatar posteriorment.

Punt 5.2. VALIDACIÓN.

Como se ha visto, una buena parte (no todas) de las actuaciones preventivas conllevan una modificación de la estructura de la vegetación a partir de diferentes tratamientos selvícolas. Dicha modificación va a suponer un cambio del peligro estructural de incendio forestal en las mismas, lo que permite, a partir de la cuantificación de los resultados de dicho cambio, validar o no las actuaciones propuestas”.

Realment l'exposició pública i la proposta d'esmenes contràries a la columna vertebral del Pla pot fer variar una intenció tan clara de “modificar l'estructura de perill de la vegetació”? I si, com he opinat anteriorment, aquestes intervencions empitjoren la situació general dels ecosistemes forestals i els converteixen en més perillosos i vulnerables als incendis i a altres elements pertorbadors, com ho arreglarem? Si tallam un arbre no el podem tornar a afegir. Caldria pensar-ho molt més a l'hora de realitzar actuacions tan extenses i intenses com les que es proposen aquí.

Resumint, si el respecte que els inspiradors i redactors del Pla tenen per els nostres espais forestals és el mateix que mostren per la nostra llengua...

Gràcies.

Fotos JV21jul14