El Ponsí, o la llimona de postres

L’Etrog sagrat dels jueus

Ara farà més de 7 anys que un home de Capdepera al que vaig fer una visita al seu hortet, per motius de feina, me va començar a parlar dels arbres, i al cap d’una estona me contà que fa molt de temps existia a Mallorca unes llimones de pasta dolça. Ell feia molts d’anys que no en veia i no sabia com es deien, ell les anomenava ¨llimones de postre”. Me va dir “s’ha esvaït sa raça!” i me vaig quedar amb l’endarrer de sabre de quina fruita es tractava.

Mu mare de 73 anys me contà que quan eren petites anaren a veure la família d’Eivissa i que un tío seu tenia unes taronges que se deien “llimes” de les quals es menjava la pasta blanca. La seva germana en va menjar tant que va emmalaltir-se amb un còlic de febre i tot.

Jo quan passava per un hort abandonat sempre provava sort i xapava una llimona meam si es tractava de les misterioses fruites.

Una bossa de ponsins regalats

A mitjans d’abril d’aquest any en Lluís, un amic, me diu: “te duc una fruita a tastar...i quedaràs al·lucinat”. Me treu d’una bossa 2 llimones pàl·lides i me diu que una veinada seva de Sant Joan els hi ha regalat. Que es tracta de “Punsins” agafats d’un “Punsiner” (pronunciat amb l’accent de Sant Joan. Al mig del carrer, ensumam les llimones i trobam que fan poca olor i sorprenia el seu groc pàl·lid. Se treu un ganivet, pela les llimones, i talla la pasta blanca i un trosset del groc central (que és àcid). El tastam i quedam al·lucinats de tan bo com és! “I és dolç!!!” “Boníssim!” Feim un retrato a la fruita xapada per la meitat gairebé a les fosques i ens sorprèn la amplària de “lo blanc” respecte a “lo groc” que té el suc de la llimona.

A l'esquerra una llimona i a la dreta un Ponsí

Cercant informació vaig esbrinar que es tractava d’un Ponsí (Citrus medica), Poncil, Poncir, Naronja o Poncem (Català), o un Cidro (castellà). L’arbre s’anomena un Poncemer o Naronger. De l’escorça en fan un confitat (o encarabassat) que és el citronat. Segons diuen probablement el primer cítric que va arribar a Espanya i està documentat a l’època de l’imperi romà. L’arribada de la llimona amb major poder conservant i la de la taronja amb un gust dolç i agradable i aportadora de vitamina C, el va anar desplaçant fins a fer-lo impopular i fer-lo tornar escàs. Sembla també que la major part dels cítrics coneguts procedeixen de mutacions i híbrids, però que el Ponsí existeix com a espècie en estat salvatge.

A la esquerra una llimona i a la dreta un ponsí. 
Observau la diferència en la gruixa del bagaix

Aquest regal d’aquest amic me va fer ben content, després de 7 anys se’m desvetllava un misteri. Va ser emocionant. La part que es menja és el tros blanc que hi ha entre la pell groga i la part groga sucosa. A aquesta part a ca meva se li ha dit sempre “Bagaix” (no sé si aquesta paraula vé d’Eivissa o de Maria de la Salut), a Alaró sé que en diuen “Formatge” i a Algaida me comentava en Joan Bibiloni, que li diuen simplement “Pa”.

Conjunt de ponsíns

Dos ponsins a l'esquerra i una llimona a la dreta abaix

Diferència en el groc del ponsí (esquerra) i la llimona (dreta)

El fruit d’un cultivar (varietat), anomenat etrog en hebreu, s’empra en un ritual de la festa de Sucot, a la tardor septentrional, en un tipus d’ofrena, que per desgràcia desconec, però pel que he llegit, hi participa tota la família i després el comparteixen i se’l mengen. Jo en un atac de romanticisme vaig pensar que potser algun mallorquí, descendent de jueu convers, judaïtzant (practicant en secret), pogué mantenir la permanència de pocs d’aquests exemplars, gairebé indestriables d’una llimonera. Aquest arbre seria molt cuidat per poder mantenir aquest ritual en secret. De tota manera les repressions, tortures i morts foren tan brutals que poques ganes degueren quedar de practicar el judaisme.

Podeu veure capses per guardar l'Etrog aquí:  
Judaica - Etrog & Sugar Boxes

Empelt de placa de Ponsimer, s'observa el peciol de la fulla

Empelt de placa de Ponsimer

Investigant la procedència d’aquest exemplar d’arbre en concret, hem pogut sabre que procedia d’un empelt procedent d’un altre arbre que hi ha o havia a la finca de sa Bastida de Sant Joan. I que a la finca de Defla, de Maria de la Salut hi havia una tirada de llimoneres “rares”, sense suc, que eren ponsíns.

L’amable Santjoaner que li va regalar ponsíns al meu amic, li va facilitar mudes dins del juny (un poquet massa envant) per poder fer un empelt sobre una llimonera. També es pot empeltar sobre pomelo (Citrus paradisi). Curiosament molta gent a Mallorca li diu Ponsí al Pomelo, crec jo erròniament. Al pomelo se li hauria de dir Llima. I a la Lima dels Mojitos, Lima no crec que hi hagi traducció dons ve de Sud-amèrica.

Llima (Citrus paradisi), possible portaempelt de Ponsiner

Si mirau bé les fotos veureu que el seu groc és més pàl·lid que el d’una llimona, la pell és més llisa, no gaire rugosa ni bonyarruda. No és tan aromàtic ni prou fer-s’hi. I quan el xapes per la meitat la diferència de proporció de Bagaix respecte a la part sucosa és substancial.

Tothom que el tasta en queda encantat. A mi me va fer feliç aquesta sorprès després de tant de temps. Una recomanació si teniu oportunitat de tastar-lo: Preniu una bona llesca de bagaix i un poquet de la banda sucosa de la llimona. Boníssim!

~

Edit l'entrada per afegir aquesta cançó on he trobat que anomenen al ponsí:

Tonada de sembrar mongetes

Terres primes de marjal,

un temps hi cantaven grins

i ara sínies i molin (bis)

hi treuen un gran capital:

patates com a poals,

mongetes com a poncins,

i es diumenges es fadrins

-i en que no siguin molt fins-

pareixen de can Verdal. (bis)
Terres primes de marjal.

 
Rafel Mas, Búger 5 de juliol de 2013