Epitalami de Mossèn Alcover i en Bibiloni

Epitalami

L'aucell dins lo boscatge

canta i més canta, però es veu tot sol;

i per cercar qui momprenga son llenguatge

i amb qui puga niar dins lo ramatge,

sedent d'amor i ditxa emprèn el vol.

L'ametler de la prada

crida la parra que per ell s'enfil,

perquè amb raïms dolços carregada

li vestesca de pàmpol sa brancada

i jugueteig amb ells l'aire gentil.

Surt tendra i agradosa

del cor la cançoneta tota mel,

i cerca l'eco de la vall frescosa,

perquè la torn dir amb veu misteriosa

i l'enseny a les fonts i aucells del cel.

Aucell amb dolça aimia

ametler amb la parra pel brancam,

cançó agradosa amb l'eco que volia...

amic, açò sou vos en aquest dia,

que heu sigueu per a sempre a Déu li clam.

Poema: mossèn Alcover

(Antoni Maria Alcover i Sureda)

Música, guitarra i veu: Joan Bibiloni

Si comprau el disc (Edicions Blau), el guardareu (i escoltareu) talment una joia. Però podeu escoltar i xalar de la cançó en aquest enllaç: Grooveshark

Segons Maria del Mar Bonet, al llibret del seu álbum “Terra secreta”, Epitalami de Joan Bibiloni i mossèn Alcover és:

La felicitació d’un amic a un altre el dia de les seves noces. Una atmosfera nostàlgica en el comiat que, no obstant això, no impedeix el brindis davant els contraents, com un desig de benaurança.

Rafel Mas, Búger 12 de juliol de 2013