dimarts, 2 de juliol de 2013

Passejades i Arbres espies

Arbres espia al barri de la Prosperitat

L'atzar, imprevistos, petites negligències...donen origen a casualitats que ens sorprenen. Aquest seria el cas de plantes o arbres que apareixen en llocs on "no els hi toca", envoltats d'individus d'una altre espècie o varietat. En Joaquim Soler Soler, autor del "Calendari de floració de les plantes de jardí”, mestre jardiner, extraordinari en coneixements i en la praxi de l'ofici, em va introduir la terminologia: Arbres i plantes espia. No sé si aquesta forma d'anomenar-les és seva o l'ha manllevada d'algú. Sembla molt normal que vagi lligada a aquesta generació de professionals formats durant la guerra freda.
Passejant pels carrers del barri de La Prosperitat, a 9 Barris, Barcelona, hem trobar 3 exemples evidents d'arbres espia.

1) A la Via Favència, a prop de Pablo Iglesias i darrera la parada de l'autobús, hi ha un Celtis occidentalis. Des de la Via Júlia, fins a l’Avinguda de la Meridiana -costat Llobregat-, hi han diferents rengleres, totes de Celtis australis. L'espia és fàcil de descobrir en el moment de la brotada, ho fa força abans que els altres. Després cal fixar-s'hi una mica més.
Aquí allò de la guerra freda es reforça, un americà vigilant-los a tots!

2) Molt a prop d'aquí, al carrer del Moli, 110-116, hi ha un Cercis siliquastrum alba. A les dues voreres tots els altres tenen la flor rosada. És l'espia gairebé perfecte, només es delata amb les flors blanques, abans de brotar.

3) Sense caminar gaire, al carrer dels Arítjols,103 -plaça Lola Anglada- a una vorera amb Styphnolobium japonicum (Sophora), hi ha un Styphnolobium japonicum pendula. Aquesta com espia és un desastre, les seves branques penjant, la denuncien de forma, gairebé, permanent. A l'abast, de qualsevol vianant, rep maltractaments continuats i els esporgadors, s'hi afegeixen. Sols després de passar ells i mutilar-la, és quan pot passar dissimulada, a les altres també els hi toca xerrac a discreció, aleshores és quan totes s'assemblen.
N'hem vist d'altres, però menys espectaculars. Al carrer Pablo Iglesias, davant del n. 95, hi ha una Tilia, on els plàtans abatuts, són substituïts per Celtis australis.
Al mateix carrer, davant del 8, hi ha un Fraxinus angustifolia. En aquest sector, tots els arbres, a les dues voreres, són Platanus.
Segur que a totes les ciutats, barris i pobles hi ha "arbres espia", animeu-vos a desemmascarar-los !

Text: Joan Catafal Roca. Fotos: Alberto Sanagustín Escario

2 comentaris:

adam ha dit...

Jo també m'he fixat algun cop, en aquests arbres, espia, però no m'agrada aquest nom. Només són equivocacions dels qui els van plantar o en alguns casos, neixen en un lloc on hi havia de ser. Jo en conec dos, un al meu poble, es un Prunus de fulla fosca que fa flor blanca i no rosa com totes les altres que hi ha al carrer, i a Gurb aprop de Vic, en un carrer hi ha til.lers i un que no és, és un pollancre, que sembla que va neixer en el forat on s'havia mort el til.ler. Ara és gran i de la mateixa mida que els til.lers. Miraré de fer una foto si puc.

manel ha dit...

Molt original la visió que presenteu en aquest article, donant importància a les excepcions en contraposició als grups homogenis.

Hauriem de fixar-nos més en aquestes, i no només en les plantes sinó en tot a la vida.

En les varietats i singularitats està la riquesa que ens aporta la diversitat.

Salut