dimecres, 31 de juliol de 2013

Arrelem després del foc


 Veig cendra, silenci i pedres

Què veig des de la Trapa? Veig cendra, silenci i pedres. Fent una volta de reconeixement, només hi he vist tres espècies vives: un menjamosques, un xoric i corbs. Són tres espècies oportunistes. No hi ha cap rastre de la resta de fauna que hi havia: no hi ha conills, ni eriçons, ni tortugues, etc. Aquest incendi és una fractura molt gran per a la fauna, perquè hi ha zones que hauran de ser recolonitzades de bell nou.

Pel que fa a la flora, s'ha perdut tota la zona on predominava el pinar, cosa que és quasi equivalent a la pèrdua de l'incendi de l'any 1994. Aquell fou més devastador, però ambientalment les pèrdues són enormes i equivalents. I, a més, ara ens trobem amb un agreujant: encara que sembli paradoxal, són les pluges de tardor que vindran i que arrossegaran la terra fèrtil que queda, amb els nutrients volatilitzats i cendra, i se l'emportaran als torrents. I això, un cop perdut, no es pot recuperar. Les espècies potser sí que les podem recuperar, però el sòl fèrtil no, i això canvia totalment el paisatge i la biodiversitat de la serra. 


Per tant, ara cal centrar els esforços a mantenir com sigui aquesta terra fèrtil, ajudant perquè el bosc i la natura mateix accelerin l'activitat, cosa que ja ha començat, perquè les pinyes s'han obert i els pinyons ja són a terra, sobre la cendra, per germinar. Hem de lluitar perquè ho facin i s'agafin a la terra, a més de distribuir llavors de germinació ràpida, com la civada, per tot el territori cremat. Si perdem terreny fèrtil, perdem moltes espècies originàries de Mallorca, com ara les setze espècies d'orquídies que hi havia a la finca de la Trapa, per no parlar de la fauna i de desenes d'espècies úniques de flora més.


Però atenció, que la natura sàpiga reaccionar tota sola no vol pas dir que no sigui greu. Que no s'equivoqui ningú: és molt greu això que ha passat. Hi ha conseqüències molt greus per a la biodiversitat. I també de caire geològic: el foc fractura les roques, que es mouen. I ja ens han dit que a tocar de les carreteres per on passen els bombers han vist com es movien pedres de la mida d'un cotxe, bé perquè s'han trencat, bé perquè s'han cremat els arbres i arbusts que les subjectaven. Això és perillosíssim tant per a les brigades que treballen en l'extinció del foc com per a la gent que vagi a fer feina de regeneració de l'espai un cop acabat. 


Hi ha tants d'afectats, tants espais, tantes finques que no sé què més dir… Però vull destacar la solidaritat de gent, perquè aquí tothom és conscient de la importància del patrimoni que perdem. La gent truca a totes les entitats ambientals i als serveis d'extinció per demanar què pot fer. Hi ha gent que porta menjar i mantes als bombers, músics que s'ofereixen a fer un concert, etc. Quan truquen a la Trapa ens diuen: 'Què hem de fer? Som a les vostres ordres, només ens heu de dir què hem de fer.' Què els diem? Que encara és moment de reflexionar i que cal ser molt prudents, tots, per no equivocar-nos en els passos que seguim. Una errada pot ser fatal. Hi hem de pensar aquests dies i hi hem de pensar molt bé. 

Joan Joan. Responsable del GOB a La Trapa.


Amb la poca o gens de confiança que em mereix l'actuació que donarà l'administració, i creient i pensant que la resposta l'haurà de donar la gent que pensa, que estima, que exigeix i que actua radicalment... recomanaria la recol•lecció de llavors, a ser possible dins les seves càpsules, pinyes o fruits, d'argelagues, estepes, albada, cossiada, pinyes, càrritx, romaní, peterrell, esparregueres... que es carreguin dins un mitjà de vol aeri i es llancin en el moment i el lloc que millor li escaigui a cada terra i espècie. 

Des de terra, les mans de nins i grans poden recollir i sembrar amb molta facilitat molts d'aglans, murtons, arboços, cireres de pastor i de betlem...  i plantar-les amb un estri tan senzill com una cullera. 

Les plantacions d'arrel són massa dificultoses i costoses i s'haurien de confinar en espais molt ben tancats i cuidats. 

No cal dir que cal combatre, com a prioritat i sense descans, la càrrega de cabres. 

Cal una comunicació i una tramesa d'informació acurada a la societat en allò que creiem que és el que convé a la Trapa i a la resta de la terra devastada.

JVLC

3 comentaris:

Sentir Homeopàtic ha dit...

Es podrà fer alguna cosa a nivell social ? ho s' haurà d' esperar tot de l' administració ?
Per cualsevol cosa, compta amb nosaltres.
Ibèria , Mireia, Naila i Júlia
( Herbes del Remei som 4 !!)

Joan Vicenç ha dit...

Allò que jo recomanaria és establir contacte amb el GOB. L'administració actual no em mereix confiança.

Joan Vicenç ha dit...

GOB:

http://www.gobmallorca.com/