Rere cada freixe

Aquest freixe de fulla gran,
encerclat de matolls de boix i grèvol,
fa quaranta anys era un plançó
emmurriat, sense ombra.
Sota una branca que jugava amb el vent,
llançàvem minuts escadussers
d’una tarda de llavis delejants
quan encara no havíem après
a assaborir la fruita de l’amor.
Aquest freixe ha menjat primaveres,
ha comptat les estrelles de l’hivern
i ha begut la claror clandestina de la lluna.
Aquest freixe és ara
una mà invisible sobre el meu front.

Joan Mercader i Sunyer
(Tortellà - Olot, 1932)

Paisatge de ventall

Daurada fulla de freixe
fulleta dins l'aire fi,
caminet que saps la queixa
del pregadéu de setí.

Fondalada regalada
amb tants flocs de xuclamel,
dins del cor una tonada,
les estrelles dalt del cel,

i a la mà un brotet de menta
i a l'orella un cant de grill,
i la nit que arriba lenta
per damunt dels camps de mill.

i la dolcesa a llunyana
del núvol escadusser,
i una mica de campana
que somica en el cloquer.

(de Cordèlia)

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
(Barcelona, 5 març 1894 - 27 setembre 1961)

Thyrsis
Bell s'aixeca el pi en els vergers, el freixe en les selves.
L'alba a la vora dels rius, l’avet en les altes muntanyes;
Mes si vinguéssiu tu, Lycidas dolç, més sovint a reveure'm,
Te cediria el pi en els vergers i el freixe en les selves.

(de Les bucòliques de Virgili, i altres poemes pastorals)
Traducció de Carles Riba

Tons neutres

Érem vora l'estany tu i jo aquell dia
d'hivern; i, blanc, el sol renyat per Déu semblava;
a l'herba assedegada hi havia unes fulles
que van caure d'un freixe, i eren grises.

En mirar-me, els teus ulls eren com ulls que esguarden
uns avorrits enigmes ja aclarits anys enrere;
les paraules, jugant, anaven i venien
i el nostre amor més hi perdia encara.

El somriure als teus llavis era una cosa morta,
vivent tot just amb força per morir; i una amarga
rialla vacil•lava allí tot d'una
com ominós ocell batent les ales.

Thomas Hardy
(Stinsford, Dorset, 2 juny 1840 - Max Gate, 11 gener 1928)

Ítaca

El cor em bat com llargues cuixes de jove
Pascual Mas Usó

Avui t'he busca't,
he sotjat el teu rostre entre el bosc,
rere cada freixe on tu i jo fèiem l'amor,
en cada banc on et recitava càlids versos d'amor...

T'he buscat entre els llençols que ens bressaven,
entre les caloroses vesprades d'estiu i
les gèlides matinades d'hivern..

Avui t'he buscat entre l'alba i el crepuscle,
sota el mantell del vent,
en la frescor de cada gota de la pluja,
entre cada raig lumínic del sol.

Avui t'he buscat,
com ahir et vaig buscar i
com demà ho seguiré fent

pas a pas,

amb la meva opaca ambivalència i la meva amatent insistència...

Vall d'Alba, 2003

Llorenç Andreu i Barrachina
(Vall d'Alba - Plana Alta, 1979)

Retorn

Sempre el mateix inici.
El mateix moviment. Les mateixes paraules.
Et veig mentre camines a l'ombra dels xiprers
i t'acostes als ulls de la finestra.
Vine, em dius, no temis el fred ni la foscor.
Mira l'aigua del riu que esventra el freixe,
les arrels esqueixades pel corrent.
Mira les fulles seques, les brases de la tarda
que encenen els àlbers cansats.
Escolta el vent:
no té camins possibles sota el cel.

Sempre el mateix inici.
El mateix moviment. Les mateixes paraules
per dir cada final:
el vent que mor i sempre torna,
el riu que esbalça els arbres
i mor al mateix mar i sempre neix,
les fulles dels àlbers que aterren a l'herba
i broten com albats al mateix cel.
Sempre el mateix inici. Ho veus?
Sempre el mateix final en cada nou inici.

M. Rosa Font i Massot
(Sant Pere Pescador, 1957)

· Fotos: · TalkingTree · David Campos i Vilardebò · Xevi V ·
· lesfotosdelajubany · Mª Africa · Stefano Zerauschek · Ferran Turmo Gort ·