L'asfalt no té futur
La carretera que va a Formentor, recent asfaltada, peralts d'una gruixa d'un pam.Un llavor de dàtil de garballó ens mostra la caparrudesa de la natura per obrir-se pas. La seva força i la feblesa de la nostra espècie a la que anomenam l'elegida.
Una lliçó, la natura continuarà malgrat nosaltres.
Una lliçó, la natura continuarà malgrat nosaltres.
Rafel Mas, Búger 15 de setembre de 2011
Entrades
2 comentaris:
Tens molta raó, Rafel. Ens creim el centre de la creació i no som res. Un día o l´altre la nostra cobdícia sense frè i la nostra violència ens portaràn a l´extinció i passats 50.000 anys no quedarà ni rastre del nostre nefast pas per la Terra.
A Catalunya en diem margalló i estan protegits, no es poden arrencar. Suposo que a Mallorca tampoc es deuen poder arrabassar, li hauran de fer un escocell i una barana de protecció.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada