divendres, 16 de setembre de 2011

Arbres de Jordi Pere Cerdà

En record i homenatge a Jordi Pere Cerdà

Jordi Pere Cerdà, pseudònim que utilitzava l'escriptor, poeta i dramaturg Antoni Cayrol, va morir als gairebé 91 anys, a la seva casa de Perpinyà, el proppassat 11 de setembre. El paisatge, la gent i la vida a la muntanya del seu petit país de la Cerdanya estan molt presents en la seva obra. És per això que també parla sovint dels arbres. Des d’aquí, d’Amics arbres • Arbres amics, el nostre record i homenatge.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 de novembre de 1920 -
Perpinyà, Rosselló, 11 de setembre de 2011)


Vegetació

A vegades sóc arbre,
tinc al cap el fresseig
d'unes altes rames
que penen tot el buit del cel;
i em sento
entre terra i cel
pols de sang,
avivat
com sota un doll de saba.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Sé que tens secrets

Sé que tens secrets.
Igual que l'arbre, guaites
amb milers d'ulls
mig clucs entre les fulles;
que tens secrets de mar
sota la copa tendra,
afinada, del ventre,
en ressaca de rius,
vespilles dins ta sang
amb exòtics colors
de peix equatorial.
Tots ells freguen mon cos
amarrat ala nit
on jaus tan calmament,
concreta,
mineral,
illa d'apagat foc.
Amb el gest de ta ma,
que et serva,
tinc esment
que et travessa el meu somni
avançant dins ton cos
com una cremadura
en el viu de la carn.
M'enganyo ?
No goso
tan sols clavar l'esguard.
Escolto
el moviment del marbre,
si em pervé
el frisar d'un sospir.
Jo voldria ferir
el país del teu son.

(de Dietari de l'Alba)

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Tindríem una casa

Tindríem una casa,
arbre nascut de l’erm.
Una llosa penjada
en una ala del vent.
Una paret de pisa
per abrigar l’hivern.
Un test on floririen
violes pel mal temps.
Per porta, aquell somriure
que t’estrellen les dents.
De lluny em cridaries
amb un cridar content.
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
Tristesa i goig ensems

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Josep Tero :


Ara que l'hivern...

Ara que l'hivern s'emporta
colorins i colorats,
fent adéus des de la porta;
ara que els arbres ericen
un brancatge escabellat,
embruixant un foll seguici;
ara que els núvols regiren
falconades silencioses
per l'espai que cruix com vidre;
ara que es torna erm el terme,
que els matins urpen i tinden
i, en les carns, agulles fiblen;
ara que al clot de les serres
els pobles es fan petits,
arremits dins les palleres;
ara que en les nits ventoses
diran que baixen els d'Eina
a oir missa a Sallagosa;
jo recordaré aquell dia
que passàvem la collada
amb deu homes de l'Algèria.
Jo recordaré aquell dia
que la Gestapo ens seguia
llurcant sus la neu sang tèbia.
Jo reecordaré les cases
que ens oferien l'entrada,
escletxa en la nit gelada.
Jo em recordaré d'En Mas
passant gent fugint de França
un dia de tempestat.
Jo recordaré En Joan,
Josep, Boris i Maurici
que morí allà a Nuemmgam.
L'hivern ens mordeix l'esquena;
gos foll desencadenat,
xiula el vent com la sirena.
Ara els companys entraran
tustant la neu a la porta.
Els ulls vespillejaran
com al fogar les buscalles.
Ens asseurem a l'escó;
farà el vi calent, la mare...
Parlarem d'això i d'allò,
de guerra i de política;
i el pare dels seus moltons,
de la guerra del catorze,
d'aquella del trenta-nou
i de la que ara preparen,
del món vell i del món nou...
I acabarem la vetllada
signant el "clam d'Estocolm".

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Manel Lluís :


Canta Perpinyà

Canta, canta, canta, canta,
canta, canta, Perpinyà.

Canta que canta Perpinyà
quan l’alba desperta la plana
Que l’horitzó blau de la mar
Ix el sol groc com una grana.
Canta que canta Perpinyà
Quan es fan roses les muntanyés
Cap als carrers tothom s’afanya
Cap a l’amor, cap al treball.

Canta, canta, canta…

Perpinyà canta el sol que lluu
La bellesa de la diada
Amb un bufet de tramuntana
Que fa volar sobre els genolls
les faldilles de tot color.

Canta, canta, canta.

Perpinyà canta el Castellet,
La vermelló de les rajoles,
El castell dels Reis de Mallorca
Que vigilen del cim de tot
La riquesa del Rosselló.

Canta, canta, Perpinyà.

A la llotja ballen sardanes
Els de sant Jaume amb tot baixat,
I s’hi barregen deu germanes
Des dels poblets fins la ciutat
Lligant amics i enamorats.

Canta, canta, canta.

Els vells de sota els plataners
Tot resant pel fill del passat
Diuen que els balls del jovent d’ara
No valen les danses d’abans
I els que els vint anys no tornaran.

Canta, canta, Perpinyà

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Jordi Barre :


Primavera secreta

Primavera secreta,
la que obre els fruits del teu pit,
La neu encarapaça de glaç el Pirineu,
l'arbre és sec, l'ovella escriu
dins l'aire herbes per al seu rosec,
i l'aigua te un vestit fet d'escates.
Però tu tens calentors de Juny
que t'encenen el cos.
I el magraner sembrat en l'hort dels nostres jocs
t'ha apoderat de llum,
i fa esclatar la fruita solar del teu si
en una via làctea d'una infinitat d'estels.
Misteriosa primavera,
la que extravia endins ton ésser,
com l'arbre a batzegades anhela i sap trobar el sol
girant-te tensa i sencera,
vers aquell doll d'estranya dolçor que recorre els camins callats
del teu imperi.
Car tu ets tota llet.
Ets
cames, braços, testa i tronc;
una dea que es mou
en un món apartat.
Preocupada essencialment
d'un gest
que saps com de memòria,
un gest après al pas de l'ànima:
posar al viu dels seus llavis
la rosa que et fa nèixer.
Primavera del cos
pacientment madurada,
pedra a pedra.
Saons acumulades
en deserta unitat,
amb el desig intern,
gelós, d'una marea
inflant la cicatriu
glaçada
de nostres solituds
fins en aquest part,
firmat per la nostra paraula.
Domini pressentit,
anhelat,
resplandent
món astral
navegant dins l'èter de ta sang,
fet d'estrelles de llet
i embranzides de sang.

(de Dietari de l'Alba)

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Manel Lluís :

Maig

La pluja regala la cara arrufida del cel
amb la suor d'una tarda angoixosa
fent lluentors sota el mirall dels núvols.
Durs metàl.lics, els pollancs
travessen el sostre de broma
com una tribe clavat dins la fusta.
Amb ells penja el cel
tot un terròs d'argila ple de sang
i l'ametlló verd de Cerdanya.
Hi ha una cridòria d'cells exasperats
que pobla els arbres freturants de fulles,
un caminar roig de camps nus,
la primavera vella,
el maig que fuig,
la vida sense impuls.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Quan la muntanya canta...

Quan la muntanya canta,
en el recer del cor
s'esmuny sa veu secreta.
Com al nial del roc,
la falguera hi penetra.

Tota la vall respira;
els vessants alliberen
un pit que puja i baixa;
la ribera que el talla
fa un niu de roques blaves.

M'estemordeix el ritme
d'eixa vida pregona,
s'apoderant de mi
l'enterbolit desori
d'ésser tan poca cosa.

D'ésser menys que el penyal
que assalta la ribera;
d'ésser menys que l'herbei
que cus els raigs de sol
en el cor de les ombres;

menys que aquell doble joc
d'avellanetes verdes
guardant sota la pell
la caritat oferta
d'un mossec, a les dents;

menys que l'arbre que es cria
una vida interior,
riera on els secrets
de l'aire i de la terra,
creuant-s'hi, s'escanvien.

Quan la muntanya canta
s'apoca el meu orgull,
s'enrenoua mon ànima
a la mida dels altres,
i en mi tot s'asserena.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Rutes

Les rutotes de Cerdanya
s'encolobren dins el sol,
i els camins els dónen volts
d'una simetria estranya.

Estisoren l'arigilada
d'una blancor de retalls,
i esperden per prats avall,
que se'ls hi mengen la cara.

Sembla que no van enlloc
sinó d'un poble en un altre;
fan remingols que s'empelten
a les dreceres del bosc.

Té la sang a flor de galta
un marge en l'obac eixut,
i un brualler florit tot just
riu amb totes ses dents blanques.

Pels secalls de la solana
topen de front amb serrats,
enrotllant-se com un jaç
al niu d'una coma blana.

D'una blingada d'esquena,
fugen com enlluertades,
mes d'un cim de roca blava
tornen a mirar endarrera.

Les rutotes de Cerdanya,
de fils roigs i de fils blancs,
fan un filbast de ribans
al clotat de les muntanyes,

i no les trapassen mai.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Pere Figueres :


Foto : Dourvac'h. "Terres roges", Sallagossa (Cerdanya), primavera 1994

El rei de Vedrinyans

El rei de Vedrinyans
és rei de sa pobresa;
la reina al seu costat
tremola com la branca
que penja del pollanc.
Llaura terra cerdana.
El capot trossejat
d'un estol de pedaços,
el fa assemblar a la plana
amb sos quadrats de blat.
I la reina cabdella,
en el llumet de foc,
les madeixes burelles
d'un petit escamot
que a l'establia bela.
El seu fill és carter
dins París, la gran vila;
no trepitja els llaurats
on sangueja l'argila
que es pasta com el blat.
No té el seu cos blegat
a seguir al pas de l'arada,
fusta de pi als esclops
i el ceptre d'agullada
empunyat per la mà.
El rei de Vedrinyans
és rei de sa pobresa;
la reina, tremolant,
sembla una branca seca
que penja del pollanc.

Jordi Pere Cerdà
- Antoni Cayrol -
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 setembre 2011)

Poema cantat per Manel Lluís :


· Fotos de : · Henri Gaussen · catalane66 · Joan Giral · Jesús Cano ·
·
La Promenade des Platanes · Joan Ggk · Jesús Cano · Jesús Cano ·
·
NG Petits anuncis · Dourvac'h · Jesús Cano ·

1 comentari:

CATALANE ha dit...

Merci pour ce bel hommage à Jordi Pere Cerda ! Je sais que notre très regretté Jordi Barre l'aimait beaucoup (tout comme moi) et merci de ton passage sur mon blog. Désolée de ne pas "écrire" en catalan - bien que catalane de coeur moi même mais je ne maîtrise pas bien l'écriture - Amitiés.
PS : un petit détail, j'ai failli ne pas ouvrir ton com, il y avait un spam!