Un agent forestal escriptor

Un agent forestal de les Borges debuta
en la novel·la
Pau Urgell 'retrata' el bosc i la vida a 'El collidor de vesc'

Imatge de l'autor d''El collidor de vesc', Pau Urgell.

Pau Urgell (les Borges Blanques, 1971) és agent forestal de professió, però ja fa anys que és un apassionat de l'escriptura, amb poemes, contes, narracions breus i prosa poètica. Ara s'ha llançat amb la seua primera novel·la, El collidor de vesc, publicada per l'editorial de Juneda Fonoll i que presentarà dissabte que ve a les 19.00 hores a la cafeteria Slàvia de la capital de les Garrigues.
"El text original del llibre era una espècie de conte poema de només un foli, un text molt metafísic en què un home que recollia vesc es quedava enganxat a l'arbre i, a partir d'aquí, portava una vida contemplativa fins al final dels seus dies", explica l'autor.
A la novel·la, ambientada en la Postguerra, un jove solitari i brut arriba al bosc. Hi sobreviu recollint vesc, llenya, fruita silvestres i bolets que ven pels pobles de la comarca. Un dia, arriba a una esplanada on, al mig, s'alça un pi majestuós, sense sospitar que la seua vida, i la de tota la humanitat, quedarà lligada a la història d'aquest arbre imponent que apareix davant els seus ulls.
Pau Urgell reconeix que el seu debut novel·lístic deu força a la seua professió, la d'agent forestal, ja que li permet "una relació directa amb el bosc, l'observació meticulosa dels processos naturals, dels canvis, de les estacions...". L'escriptor de les Borges assegura que els lectors d'El collidor de vesc, "a mesura que avancin en la lectura de la novel·la, hi trobaran situacions que no s'esperen, amb fets que es desenvolupen d'una manera força peculiar".
De fet, també és peculiar la promoció que, des de fa unes setmanes, ha iniciat l'editorial de Juneda amb aquesta novel·la, amb la qual obre nova col·lecció. Es tracta d'una campanya batejada com a Enganxa't a un arbre, que funciona a través del web www.elcollidordevesc.com i de les xarxes socials.
El lema convida els usuaris a participar en un concurs en què s'han de fer fotos enganxats a un arbre i han d'explicar quin arbre és i quines sensacions o anècdotes poden relatar de la foto o de l'arbre. Cada setmana, entre els participants se sorteja un lot de llibres de l'editorial Fonoll.

· Article publicat a Segre.com el 20.09.2011 ·

“Avui ja no hi ha collidors de vesc ni gent
que sàpiga extreure'n la pega”

Pau Urgell (les Borges Blanques, 1971) és agent forestal. Ha escrit poemes, prosa poètica, contes i narracions breus. El llibre El collidor de vesc (editorial Fonoll) és la seva primera novel∙la, que sortirà a la venda en els propers dies.

Pregunta.- Per què 'El collidor de vesc'?
Resposta.- Suposo que és un món, degut a la meua feina, que m’és força familiar. És un tema interessant, sobretot perquè avui ja no queden collidors de vesc ni gent que el sàpiga premsar i extreure’n la pega, era una cosa lligada al món dels nostres avis, gent que necessitava caçar ocells amb vesc per poder menjar.

Què amaguen els boscos?
Al bosc s’hi amaguen sobretot els animals que necessiten o, si més no, fan ús dels hàbitats humanitzats o parcialment humanitzats per alimentar-se i que han de viure amagats al bosc precisament per evitar ser exterminats per l’home. Per fer una comparació, es podria dir que avui en dia la fauna és el maquis i els humans, la Guàrdia Civil.

Existeixen persones que es dediquen professionalment a recol·lectar vesc?
Avui ja s’ha perdut la pràctica i ja no cal caçar amb vesc per menjar. A més, la caça amb vesc està prohibida. ara només es cull com a guarniment nadalenc.

Quina simbologia podem associar al vesc?
En l’antiguitat els druides el collien per preparar les seves pocions. També es diu que porta bona sort. Crec que en països del nord d’Europa hi ha molta més mitologia que aquí.

Què hi ha de tu en Jesús Deulofeu, el collidor de vesc, personatge principal de la novel·la?
Una certa tendència a l’embadaliment i una gran facilitat per desconnectar mentalment del món on visc durant llargues estones.

Com va sorgir la idea d’un home enganxat a un arbre?
El text original del llibre era un poema, o més ben dit, un mena de conte-poema que no ocupava ni un foli. Era un text molt metafísic: un home collia vesc es quedava enganxat a l’arbre i esdevenia com una mena de branca i a partir d’aquí portava una vida contemplativa fins a la fi dels seus dies. No sé com se’m va ocórrer, em va venir la idea i la vaig escriure.

Què hi ha de la teva professió d’agent forestal en el llibre?
La relació directa de l’home amb el bosc. L’observació meticulosa dels processos naturals, dels canvis, de les estacions, etcètera.

Per què canviaries el treball a bosc?
Potser per una pensió vitalícia, però no per una altra feina.

Si fossis un arbre, quin series?
Hauria de ser un arbre que no patís set ni calor. Un faig estaria bé.

A Catalunya existeixen boscos verges com el de la novel·la o tots estan sobreexplotats?
Avui hi ha molts boscos abandonats, degut a l’abandonament de la silvicultura. Però són segurament boscos que en el seu dia van estar sobreexplotats. No crec que hi hagi cap bosc verge a Catalunya.

"L'explotació dels boscos acostuma a ser sostenible. L'explotació dels personatges públics no té escrúpols"

Hi veus cap paral·lelisme entre l’explotació dels boscos i l’explotació dels personatges públics per part dels mitjans?
L’explotació dels boscos és, o acostuma a ser, sostenible, és a dir, el silvicultor procura garantir la pervivència de la massa forestal per explotar-la durant el màxim d’anys possibles. L’explotació dels personatges públics per part dels mitjans mira de treure el màxim de benefici amb el mínim temps possible, és una explotació molt més cruel i sense escrúpols.

Què opines de la capacitat d’erigir ídols de masses que té la nostra societat?
És connatural a l’home, hi ha alguna mena de resort que fa que els humans, o una part d’ells, no sàpiguin caminar sols i necessitin d’una crossa per recolzar-se.

En el futur, aquests ídols, poden ser causants de guerres de religió?
Ho han estat sempre causants de guerres i és molt possible que ho continuïn sent.

Què diries per recomanar 'El collidor de vesc'?
Crec que és un llibre que el lector, a mesura que avanci en la lectura, es trobarà situacions que no s’esperava, els esdeveniments es desenvolupen en el llibre d’una manera prou peculiar.

Quan i com vas descobrir que t’agradava escriure?
Ja fa uns quants anys. Escrivint petits contes i narracions breus.

Com ha influït la teva afecció a l’escriptura en la teva vida?
De moment, poca influència perquè aquest és el primer llibre que publico.

I la teva vida en l’escriptura?
La meua vida en l’escriptura ha influït molt. No escriuria si no fos com sóc. I no seria com sóc si no hagués tingut la vida que he tingut. No vaig començar a escriure de molt jove, per tant no és una cosa innata o vocacional, sinó més aviat és la meua circumstància vital la que m’ha portat a l’escriptura.

Com s’esdevé l’art de creació?
La creació s’esdevé quan s’agafen idees, conceptes, imatges, fets, i se’ls dóna un tractament que no és l’habitual i que és original i únic en la mesura en què els dits conceptes, idees imatges, etc. no són en cap cas tractats de la mateixa manera per cap altre individu, encara que tampoc ho facin de la manera habitual.

Què llegeixes? Poesia, novel·la, assaig, teatre...? Quines són els tres últims llibres que has llegit?
No sóc un bon lector. Llegeixo més assaig que altres coses. Els tres últims llibres que he llegit són 'Pèrsia, bressol de civilització i cultura', 'Antologia de Alvaro de Campos' i 'Les veus del Pamano'.

Hi ha algun escriptor català que t’agradi especialment i el segueixis en tot allò que publica?
No en segueixo cap. De jove, em va agradar molt 'El mecanoscrit' del segon origen de Manuel de Pedrolo i també m’agradava molt llegir contes de Calders.

Què has après de l’aventura d’escriure la teva primera novel·la?
Que el camí camina amb el caminar.

· Entrevista publicada a Bondia.cat el 20.09.2011 ·