Un fong letal per als plàtans

´Ceratocystis´, malaltia mortal per als plàtans

L'autor recorda quan es va assabentar que una malaltia estranya estava matant tots els plàtans de la ciutat de Marsella i demana que s'insisteixi per intentar evitar-ne l'expansió i que pugui afectar greument la Devesa

L'any 1976, quan acabàvem d'entregar l'Estudi Dossier sobre La Devesa, realitzat per iniciativa dels Col·legis Professionals de Girona, va arribar-me la notícia que una malaltia estranya estava matant tots els plàtans de la ciutat de Marsella. Vaig localitzar un article aïllat que parlava de la substitució dels plàtans per lledoners. Preocupat pel tema, vaig parlar amb en Manolo Ferrari i en Joan Gelada (a.c.s.), que en aquells dies eren els Presidents dels Col·legis d'Enginyers Industrials i el d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics respectivament. Vàrem impulsar una segona fase de l'Estudi, aquest centrat en aquesta malaltia. Es va encarregar d'aquesta tasca el Centre Forestal de Lourizan-Pontevedra, amb el qual vaig mantenir una estreta col·laboració.
Des d'aquell moment aquesta malaltia va ocupar part de la "meva parcel·la interior" de La Devesa. Buscant, vaig localitzar que a Montpeller hi vivia un apòstol del plàtan i especialitzat en aquesta malaltia, era i és una de les persones més significatives de França i d'Europa que ha treballat més per combatre aquesta malura, l'André Vigoroux.
Sobre l'any 1988, quan ja realitzava la coordinació de les feines de manteniment de l'arbrat de la Devesa, vaig fer una escapada per Setmana Santa acompanyat per la família i vàrem anar a Marsella per observar els efectes d'aquesta malaltia. Tinc encara l'informe que vaig elaborar i lliurar a l'Ajuntament. En les fotografies hi figuren els meus fills, que eren molt petits, situats davant de diferents plàtans.
En un altra ocasió vaig anar a visitar a l'INRA de Montpeller el professor Andrè Vigoroux. Vàrem estar pràcticament tot el dia parlant sobre els plàtans i més en concret sobre aquesta malaltia. Ell ja em va explicar que l'única solució que veia possible era cercar algun clon resistent. Em va donar bibliografia i vaig convidar-lo a venir a Girona. Durant el període de 22 anys va venir unes tres o quatre vegades al Parc, la seva vista era un autèntic plaer, parlàvem el mateix llenguatge.
Però al llarg dels anys vaig anar recopilant bibliografia sobre la malaltia i apareixien molt sovint articles d'origen italià, país on s'ha imposat molt. El cas més sonat va ésser la mort dels plàtans d'una avinguda singular al Palau de Caserta, localitat prop de Nàpols, un indret emblemàtic. Aquesta notícia va causar molt enrenou a tot Itàlia i en especial entre els professionals del món de la Jardinera i forestals. Això em va motivar a centrar les meves recerques a Itàlia. Farà uns 13 anys vaig anar a Florència a visitar el número u en aquesta malaltia, l'Antonio Panconesi, amb qui vaig tenir una llarga entrevista i vàrem visitar un Parc als afores de Florència amb diferents plàtans afectats per diverses malalties. Seguidament vaig anar a Bolonya a trobar un altre especialista, el Professor Marquetti i la seva ajudant, Nicoletta Bai. Tinc un record inoblidable d'aquella visita en la qual vàrem observar la malaltia amb tota la seva virulència als afores de la ciutat. Diferents fotografies formen part dels pòsters que he elaborat sobre malalties dels plàtans.
En un altra ocasió vaig contactar amb el Professor Wayne A. Sinclair de la Universitat de Cornell de Nova York. Considero que és l'autor de l'única Bíblia, en dos toms, de malalties dels arbres publicada, hi ha altres publicacions però per a mi és la millor i més completa. Aquest llibre juntament amb el de l'Aragó, La Devesa, paradís perdut, han estat sempre al meu costat.
Però, per què he estat sempre tan preocupat per aquesta malaltia? La raó és que si tenia la responsabilitat de cuidar-me dels plàtans de la Devesa tenia el deure de conèixer-la a fons per tal que si en algun moment aquesta malaltia entrava a les comarques gironines pogués ser detectada quan abans millor i, és clar, eliminada de manera que no pogués afectar la Devesa.
Va ser, crec, l'any 2006 quan vaig observar un plàtan afectat al passeig de Palamós davant del mar; hi havia un peu amb uns símptomes que em varen fer pensar en aquesta malaltia. Aquell arbre va morir i l'any següent n'hi havia un altre arbre de diferent espècie al mateix lloc. El juny del 2007 envio un correu electrònic a l'Ajuntament de Girona, comunicant que havia detectat un indret a Calonge on hi havia plàtans amb el símptoma de Ceratocystis i afegia que ja ho havia comunicat al Servei de Protecció del Vegetals. Es varen treure mostres dels arbres i l'analítica va resultar negativa d'aquest fong. Però passà el temps i d'aquella petita plantació de Calonge anaven morint un arbre rere l'altre i la malaltia s'estenia com una taca d'oli. L'estiu passat, ja fora de les meves responsabilitats a la Devesa, torno a insistir que s'analitzi novament, donat que l'evolució de la mortaldat era creixent. Malauradament, es confirma la meva sospita, era l'octubre del 2010. Vaig tenir una sensació agredolça, per una part tenia la satisfacció de la confirmació tècnica de la meva sospita i per altra la preocupació de les conseqüèn?cies que aquesta malaltia podria comportar.
Què s'ha fet? En primer lloc s'ha eliminat la malaltia tallant i cremant tos els arbres, seguint els protocols elaborats per tallar el plàtans afectats. Aquesta tasca l'han portat a terme el Servei de Protecció dels Vegetals (SPV) i l'empresa Forestal Catalana. Tant a Itàlia com a França tenen uns protocols a seguir per tal d'evitar que la malaltia es propagui. Al mateix temps, per part del SPV s'ha donat difusió a les empreses de Jardineria i el passat dia 6 d'abril es va realitzar una Jornada a l'Escola Forestal de Santa Coloma de Farners.
Què cal fer? Segons el meu criteri, seria bo insistir en donar-ho a conèixer a tots els municipis gironins, especialment els més propers a la zona afectada, i principalment els ubicats a les carreteres a continuació del focus de la malaltia. Parlant l'altre dia amb en Vigoroux em reafirmava aquest punt. Per tant, caldria centrar la vigilància en els eixos viaris com són els de Calonge, Platja d'Aro, Vidreres, Massanes, la carretera a Girona, la de la BisbalÉ Hi ha dos punts a seguir que són les platanedes que hi ha a Santa Cristina d'Aro. També s'haurà d'estar molt atents als plàtans ubicats en els municipis veïns amb França i molt especialment a La Jonquera. Si malauradament sorgís un nou focus lluny de Girona, caldria actuar amb tota contundència i rapidesa. Ara ja es coneix la malaltia, ja sabem com actua al nostre país. Hem de pensar que a l'altre costat dels Pirineus la malaltia és a prop de Perpinyà. El canal del Midi està completament infectat.
Però, és tant perillosa com diuen? Sí, es tremendament letal, si arribés a la Devesa no sé com hauríem de contrarestar-la. En segons quins indrets les arrels dels plàtans estan entrelligades unes amb les altres i les arrels són un dels punts de transmissió de la malaltia. Crec que no hi hauria res a fer.
Penso que si només és aquest focus aïllat i ja eliminat, potser haurem tingut sort i això farà que tots i tothom estiguem més alerta pel futur. Aquest dies he vist fotografies esgarrifoses d'indrets abans i després de passar la malaltia, d'un indret exuberant a un indret pelat.
Voldria agrair a tota la gent del Servei de Protecció dels Vegetals del Departament d'Agricultura de la Generalitat que sempre han estat al seu lloc, en la protecció dels arbres i en concret dels plàtans, molt especialment en Mariano Rojo, en Lluís Batllori, en Josep Rahola, i l'Antoni Boch de Figueres, per tota la feina feta sobre aquesta malaltia. També vull manifestar que sempre que els vaig consultar vaig tenir el seu suport, durant els últims anys.
Però caldrà que tots i tothom seguim insistint per intentar evitar l'expansió i això només es podrà fer si es coneix i es dóna àmplia difusió de com actua per poder detectar-la i eliminar-la en la fase inicial. L'arribada a Girona seria terrible per a la Devesa, seria la seva desaparició tal com la coneixem. No podem permetre que aquí passi com ha succeït al canal del Midi de França. Però... és que la tenim a Perpinyà.
Per un altre costat, sóc tímidament optimista, si la ceratosystis ha estat com a mínim uns cinc anys entre nosaltres i a dia d'avui no coneixem cap altre indret afectat, tinc esperances que pugui ser només un focus aïllat. Així ho desitjo i confio, però caldrà estar a l'aguait. Amb aquesta malaltia no podem estar confiats. Aquest valuós patrimoni arbori mereix que no hi escatimem esforços. Però com va arribar aquesta malaltia a Calonge? Quasi segur que no ho sabrem mai.

Narcís Motjé

· Article publicat a Diari de Girona el 14.07.2011