El camp es mor...

El camp a les Balears s’està morint… o l’estan matant… els jardins de garrovers i ametllers de què disposen hotelers i touroperators i en els quals no inverteixen ni un duro, estan amenaçats d’extinció. El preu de la garrova i l’ametlla ha caigut en picat i ha arribat a mínims irrisoris. Això és per mor de la davallada del preu del garroví afectat per la importació de garroves i ametlles de països on el cost de producció és menor i per l’ús de substitutius de la goma de garroví, de menor qualitat. Els pagesos han de fer front als costos de poda i exsecallada dels arbres, adobs, llaurat i collita de la producció, per després rebre un rendiment miserable amb què no rescabalen les despeses. Amb aquest panorama, la solució més immediata és el progressiu abandonament del camp. En una visió gairebé apocalíptica, els garroverars i ametllerars tornaran garriga espessa i ullastrar poc divers i fàcilment susceptible als incendis, com ja es pot observar a algunes tanques menys productives o males de conrear.

No desapareixerà però, només un paisatge i uns modes de vida de la pagesia, desapareixeran o es veuran molt afectades espècies lligades a aquests ecosistemes simplificats, amb aquestes deveses a la mallorquina, moltes d’espècies que aprofiten i necessiten d’aquests biòtops simples, oberts i canviants. Estem pensant en aus com el sebel·lí, l’òliba, el mussol, el mussol real i, a l’estiu, l’enganapastors i el capsigrany…també mamífers com l’eriçó, la geneta, la rata cellarda, ratapinyades…i multitud d’insectes i invertebrats que, no per ser menys visibles, són menys importants. Aquestes clapes arbrades són corredors ecològics importants que connecten zones més naturals o menys alterades, i són àrees obertes emprades per alimentar-se per diverses espècies que de nit aprofiten el resguard de pinars i alzinars. Milers d’aucells com gafarrons, pinsans o capferrericos surten al pla per alimentar-se de llavors, insectes i vegetals de plantes ruderals i anuals que neixen associades a cultius d’hivern. Al continent, ja s’ha documentat que les espècies mal anomenades estepàries han sofert per l’abandonament dels cultius cerealístics i la desaparició dels hàbitats simplificats que els eren favorables. El turisme és la indústria motor de la nostra economia, però sense la natura, el paisatge i l’agricultura, aquest motor queda sense combustible. Sense una política que aposti per afavorir als qui regalen paisatge i redós a les nostres espècies de flora i fauna més agrícoles, anam per mal camí.

Editorial apareguda a la revista Es Busqueret , revista de divulgació ornitològica gratuïta i trimestral.
La podeu consultar a: GobMallorca. Es Busqueret 22. (Arxiu pdf 2.2Mb)