dimarts, 19 d’octubre de 2010

Un descans a un lloc molt adequat


Dos corbs marins sobre les ales d'un vell molí

Ja ho sé que això és un blog d'arbres. Tanmateix ja ho saben els meus companys del blog que sovint parlo del que em ve de gust. Avui també ho faré. Val a dir que no sé de quina fusta estan fetes les ales d'aquest vell molí. Serà tema per un altra estudi. Avui vos vull contar el que m'ha passat, però com que vosaltres ja sabeu molt bé que en aquest món revolucionat que duim, que no revolucionari, cada cop tenim menys temps per contar tranquil·lament les coses, senzillament copiaré el que he publicat a un fòrum d'aus, que tanmateix val la pena també que conegueu. Gràcies.


"Res me feia passar més pena que destorbar el descans d'aquests dos corbs marins. Anava conduint i eren devers les dotze i mitja quan he vist volar una au molt negra que no podia acabar de definir. No he deixat d'observar-la fins que s'ha posat. Ho ha fet entre les ales desballestades d'un antic molí de Santa Maria, al Raiguer. Era un corb marí que s'ha posat on l'esperava un altra. No m'hi he volgut acostar més i he pogut realitzar aquestes fotografies. No sé quan de rar és veure aquestes aus tan enfora de la mar... parlam de Mallorca. Potser és una actitud indicadora de que respectam més als animals salvatges i per tant ens poden honorar amb més freqüència amb la seva presència? Voldria creure que també pot ser per això."




Fotos JV20oct10

3 comentaris:

zel ha dit...

Saps? Jo només en veig a les illes Medes, són preciosos, tan quiets...

Joan Vicenç ha dit...

Em diuen que són corpetasses (Phalacrocorax carbo)no corbs marins (Phalacrocorax aristotelis). Hivernants a Mallorca.

Vida ha dit...

Ostres, sí, què és d'estrany, tan enfora de la mar...També la natura està desbaratada: ara que hi pens, fa temps que escolt cantar el gall a tota hora del dia i de la nit.