dilluns, 25 d’octubre de 2010

Màstic, el xiclet dels sultans

Xiclets de llentiscle

La història de l’illa de Quios, situada al mar Egeu a escassos kilòmetres de la costa turca està estretament lligada a dos factors : els grans magnats naviliers per una banda, i la producció del màstic, ó Mαστιχα, per l’altra.
La seua consistència es més dura que la del xiclet convencional,
amb un gust a resina molt suau.


Durant un llarg període de la seua història, el màstic va ser el motor econòmic de l’illa de Quios. Les primeres referències a aquest producte es remunten a Herodot, al segle V aC. si be es considera que fins l’any 250 dC. no es va començar a cultivar llentiscle per a la obtenció de màstic de manera regular. En l’actualitat, unes 5.000 famílies de la regió coneguda com Mastikhokhoria obtenen part dels seus ingressos gràcies a la producció de màstic, destinat principalment a la exportació als països àrabs.
Però, qué és el màstic? Segons Plini “mastiche lacrima est, quam lentiscus arbor, gummi modo, sudat”, és a dir, bàsicament és la resina de la mata o llentiscle (Pistacia lentiscus L.).
Durant segles, el màstic fa fer de l’illa de Quios objectiu de conquesta, va fer que poblacions com Mesta es convertiran en autèntiques fortaleses defensives, i va dotar a l’illa de nombrosos privilegis durant les ocupacions de genovesos i turcs.
Alguna cosa té el vi, que el beneeixen”, diuen al meu poble. Què és el que va fer del màstic un producte tan important? El nostre ritme de vida accelerat sovint ens fa oblidar que fins despús-ahir, com qui diu, les plantes, a més d’aliment, constituïen la base de la medecina, de la cosmètica, i de gran part dels objectes d’ús quotidià. Segons el Dr. Pius Font i Quer, la resina del llentiscle té importants usos terapèutics. Es utilitzat en odontologia, per a la preparació de ciments dentaris, i mastegat per tal de perfumar l’alè i enfortir les genives. A l’antiga Grècia, el màstic va ser utilitzat per a blanquejar les dents; a l’època romana es fabricaven escuradents de màstic i era un producte molt utilitzat a l’imperi otomà. Actualment el màstic està present al món de la cosmètica i de la perfumeria (pasta de dents, xampús, encens). Es utilitzat així mateix per a la fabricació de vernissos i productes segellants. El màstic té diversos usos medicinals: prevé l’úlcera d’estòmac, absorbeix el colesterol, combat els bacteris, facilita la digestió i és un excel·lent antisèptic oral. Al món de la cirurgia és utilitzat per tal de produir sutures que siguin assimilables per l’organisme. I com no podia ser d’altra manera al mediterrani, és utilitzat també per a l’obtenció de begudes alcohòliques mitjançant destil·lació; el famós ouzo, que fins i tot ha donat nom a les tavernes tradicionals greges, les ouzeries.
La tècnica utilitzada per a l’obtenció del màstic es coneguda com kendos, una tècnica que exigeix gran quantitat de faena i de ma d’obra durant una temporada que abasta des del mes de juny a finals del mes de setembre. Les faenes d’obtenció de la resina tenen lloc abans de l’eixida del sol. Els troncs de les mates es netegen per a continuació passar-hi un drap humit. La base dels arbrets, prèviament aplanada i neta d’herbes, es cobreix amb un fang blanc durant el procés, conegut com chomatisma per tal que les llàgrimes de resina s’eixuguen més aviat i no s’embruten al caure a terra. Després, mitjançant un martell anomenat kentitiri, es fan al tronc uns talls en forma d’arc de dos quatre centímetres de profunditat. Tot el procés finalitza abans que el sol arribe al seu punt àlgid. Quan les llàgrimes coagulen, s’arrepleguen amb una ferramenta amb un llarg mànec anomenada timitiri. A pobles de la Mastikhokhoria com Mesta, Olympi o Pyrgi, és habitual vore per la vesprada la gent asseguda a la porta de les cases duent a terme la tahtarisma, el procés mitjançant el qual es garbellen i es netegen amb aigua freda i sabó les llàgrimes de màstic, que posteriorment son assecades i polides. Actualment, el 60% de la producció illenca de màstic es destina a la exportació, a mercats d’Europa, Orient mitjà, Amèrica, Àfrica, Australia i Àsia, amb una quantitat anual que ronda les 73 tones.
Actualment, el màstic es un producte protegit per la Unió Europea.
Plantació de llentiscle als afores d’Olympi.
Presentació tradicional del màstic per al seu consum.

Marcos Soriano Lleó, Sant Jordi, octubre de 2010

4 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

D'infant sempre vaig veure un oncle meu amb un brotet de mata a la boca, sempre vaig sentir a dir que era bona per a les dents i caixals. El que no sabia del màstic o d'aquest xiclet és que el produís la nostra mata llentisclera (Pistacea lentiscus). Ara que ho sé miraré d'aprofitar-me'n.

M'has passat davant, Marcos. Sovint havia pensat en fer un apunt sobre aquest tema si pogués ser en directe. Una abraçada.

MELANIA ha dit...

molt interessant, m'agradaria prova'ls!!!

Marcos ha dit...

Hola Joan, m'alegre de que t'haja agradat! Si vols tastar el màstic encara em queden tres o quatre trossets (una miqueta durs, però que li farem...). Melania, si pares per Mallorca t'aguardaré un trosset, si no serà una miqueta dificil de fer-lo arribar. Salut!

Joan Vicenç ha dit...

Sí Marcos, guarda-me'l ja faré de topar amb tu un dia d'aquests i també m'explicaràs com ho podem fer per extraure'n una mica de les nostres, si això és possible.