Arbres monumentals dels entorns de Ripoll

Arbres monumentals del Ripollès:
Entorns de Ripoll

Entorns de la vila de Ripoll

Els entorns de la vila de Ripoll tenen també un conjunt d’arbres, que malgrat no estar catalogats, si que apareixen referenciats en l’”Estudi del Medi físic i natural” del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005).

El termini municipal de Ripoll, que era molt petit abans de l'annexió del municipi rural de Parròquia de Ripoll el 1975, va guanyar també un conjunt d'arbres que cal considerar monumentals per les seves característiques, encara que no gaudeixen d'una protecció legal.

Lledoner del Puig dels Brucs

El lledoner dels Brucs

Hi ha un exemplar molt interessant situat al veïnat dels Brucs, a l’antiga parròquia de Ripoll. Es tracta del Lledoner (Celtis australis) d’El Puig dels Brucs, que és un dels mes grossos i vells de Catalunya.

El lledoner és un arbre del país, utilitzat abastament com a arbre monumental a jardins, parcs i places i, antigament, per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració. Estem davant un tipus d’arbre que pot viure entre 500 i 600 anys i tenir una alçada de 25 metres.

El lledoner dels Puig del Brucs, com he dit, no està catalogat. Si que ho estant, a Catalunya, exemplars d'aquesta espècie com el Lledoner de l'Estació de Rajadell, el del Mas del Lledoner de Cervelló, el de Castellnou d'Oluges de Cervera o el de l'Esparra de Riudarenes. Cal dir que tampoc està catalogat un altre exemplar magnífic, el lledoner del Comú d’Hostalets de Pierola.

Roure de La Barricona

El roure del Mir, d'Estaulella, a can Noguera, de la Barricona i d'El Guixer de Caganell
Al costat del Puig dels Brucs, hi ha el Roure (Quercus humilis) del Mir, també mencionat en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005).

En aquest repàs d’arbres monumentals ripollesos no catalogats però citats a l’”Estudi del Medi físic i natural” del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005) cal afegir tres roures (Quercus humilis) dels entorns de Ripoll: el roure d’Estiulella, a can Noguera, i el de La Barricona.

El roure de La Barricona, donat que és en una casa de pagès on hi ha un restaurant, a la carretera de Sant Joan de les Abadesses, és un exemplar fàcilment visualitzable.

I no mencionat en aquest document públic, però igualment interessant, cal mencionar el roure d'El Guixer, a la vall del Caganell, a la carretera de Vallfogona, quasi dalt del coll de la Creu.

Roure d'El Guixer, a la vall del Caganell

Com podem veure, en el cas de Ripoll no estem pas davant un desert en quan a arbres monumentals, sols davant una manca de consideració i d’atenció a un conjunt d’arbres que mereixerien tenir una especial consideració.

El Noguer de Can Buelo

A aquest exemplars, coníferes plantades a l’entrada de Ripoll per la carretera de Barcelona, cal sumar-hi un arbre que presideix el cim de la costa de la Teia. Es tracta del noguer can Buelo, que alça la seva copa de manera molt preclara per sobre dels pins i faigs de la zona.

Antoni Llagostera Fernández

· Article publicat a Scriptorium ripollès el 08.03.2010