i els virons dolç-aqüícoles
L’alzinar estava en repòs, a l’espera de la gran rebentada de fongs, era un alzinar de baix port, els arbres no eren més que el producte del rebroll d’alzines tallades fa uns anys. De cada alzina tallada a mata-rasa, havien brostat tres, quatre, o cinc peus, que conformaven alzines arbustives amb rebrots de ja certa importància.
Aquesta alzina-ecosistema de les fotografies formava un cocó, una piqueta estanca on l’aigua havia quedat retinguda agafant un coloret entre taronja i vermell. Aquest color, degut segurament als tanins de l’alzina, era molt atractiu. Jugant amb l’enfocament dels ulls, es podia veure-hi reflectit el sostre de branques i fulles de l’alzinar.
A dins d’un “pam cúbic” alguna espècie de mosca havia dipositat els seus ous per a tancar el seu cicle vital. Les larves es disposaven a la vorera de la llacuneta on era més fàcil “fer peu” i arribar amb el seu espiracle a la superfície, des d’on prendre l’aire necessari per respirar. Totes arrenglerades i immòbils, sense bategar-se, creixent, desenvolupant-se. Una larva insurrecta nedava en la superfície de l’aigua agitant-se i ondulant el seu cos fusiforme, deixant a darrera el seu espiracle com si d’un gegantí espermatozou es tractés.
Constantment es fan citacions d’espècies d’insectes noves per a la ciència o noves per a Balears, els cicles vitals de les quals són autèntics misteris. Potser aquesta n’és una.
Rafel Mas, Búger 17 d’octubre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada