dilluns, 4 d’octubre de 2010

"Every day is Sunday a Mallorca...




Serra de Tramuntana, paratge esquizofrènic


Emocionats amb la propaganda institucional, la gent deu creure que la Serra està plena de pagesets que es desperten cada dia cantant "Every day is Sunday a Mallorca... all the birds are singing in the sky...". Ni prop fer-s'hi.

Per començar, de pagesos, ja no se'n veuen. De l'agricultura tradicional trobarem poca cosa més que cabres i caçadors. S'ha fet un gastòrum institucional impressionant per fer creure que uns i altres són molt importants, però encara no sabem per què. Ha de ser com a pesquera de vot de "sentro", perquè per a la urgentíssima restauració natural de l'ecosistema, "al revés me las calcé, y eran botas de montar".

Els sementers han donat pas a una corralització amb filferrada, com si no hi hagués altre futur que jugar a guerres de pel·lícula.

Quan vàrem poder retornar a Planícia, vàrem comprovar que els propietaris d'aleshores no havien llaurat mai ni els sementers de davant les cases. És doncs ben evident que les compravendes de possessions i les barreres no tenen relació amb l'agricultura.

De fet la possessió ja és cosa dels llibres d'història o de didàctica virtual. Fa anys que es varen reconvertir en segones residències, xaletarros, hotelets o runes. En qualsevol cas, parcel·les per especular.

Ni l'alzinar no es renova, pareix que feim comptes de viure de la postal, per variar, fins que sigui massa tard. El banyarriquer n'és la conseqüència, no la causa. Fins i tot el tresor botànic, els arbusts de penyal, estan empenyalats precisament perquè no poden davallar: tenen por que se'ls mengin.

Els camins públics es continuen tancant. S'han comptabilitzat unes 300 infraccions, però els polítics encara tenen coses més importants per arreglar, i és que aquest problema mareja, desgasta i dóna pocs vots. Els és més rendible pagar dues planes als diaris per dir que "Every day is Sunday a la Serra...".

Entre una cosa i l'altra, caminar per Mallorca és una gimcana vergonyant. Mai no sabem si podrem acabar l'excursió que hem vist en la darrera guia. La Ruta de la pedra en sec, dels espavilats d'UM, era una altra campanya propagandística que no té res a veure amb l'excursionisme clàssic que paral·lelament s'ha degradat. De fet, la ruta aquesta no és altra cosa que un caminoi per anar en fila índia, entre barreres i filferrada.

Deuen estar per arribar els inspectors de la Unesco que ens han d'avalar el "diploma com mentres". Alerta on els duim. Jo proposaria la Dragonera, Marineland, obsequiar-los amb un bòtil d'herbes i ja està. Per res del món no els deixeu partir d'excursió pel seu compte.

Als indígenes sí que ens convé un poc d'acció: mou les dues cames per la Serra i comprovaràs tot això i molt més. El 17 d'octubre a Banyalbufar, dia de barreres obertes, o gairebé, no t'ho perdis.

Pere Llofriu. Palma.




Fotos JV10