dissabte, 30 d’octubre de 2010

A mercè del vent del bosc


Cabòries d'un caminant de bosc

Una flor d'arbocera penjada d'un fil d'una teranyina. Sovint em quedo mirant aquest enllaç momentani entre el fil d'una teranyina i una fulla, una flor, un petit brot... aferrat i penjat del resistent fil que ha "fabricat" l'aranya. Sovint també em demano si en la natura tot és casual o tot és causal? Hi ha atzar o hi ha un perquè o tot plegat hi ha de tot?


6 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Preciosa seqüència!

Joan Vicenç ha dit...

Gràcies.

Rafel Mas ha dit...

Fragilitat i caducitat, conjugades amb aquest equilibri miligramètric és el que fa grans a aquestes troballes. Enhorabona!

Què devies cercar per dins aquest arboçar?? ;))

Marcos ha dit...

Molt bones les fotos Joan, un goig!. Una curiositat, al diccionari Alcover-Moll hi ha una referència ben antiga a l'us de l'agua d'arboç "Altra ampolla ab cinch liures mija de aygua d'arboç, inv. a. 1409 (arx. Patriarca, Val.)". Al llibre de Font Quer explica els usos, i jo que pensava que només servien per a menjar!. Salut!

Joan Bibiloni ha dit...

Unes fotos excel.lents. Semblen tenir moviment. M´agraden.

Joan

Joan Vicenç ha dit...

Tens raó Rafel, tot penja d'un fil: fragilitat i caducitat.