dimarts, 28 de novembre de 2006

Cafè contra mosquits


Cafè contra dengue


Com anomenau vosaltres als restes o residus del cafè? Aquell producte, que ja sabeu que també podem fer servir com adob per a les plantes i que resulta del que ens resta després de fer el cafè? En tot cas al Brasil li diuen “borra” i d’aquest país m’ha arribat una informació que intentaré traduir-vos i que potser també ens ajudarà a combatre el nouvingut a casa nostra, el mosquit tigre (Aedes albopictus).

Informació publicada recentment al “Jornal do Commercio”, de Rio de Janeiro, va sent distribuïda via correu electrònic per a tot Brasil i dona compta d’una recepta per a combatre el dengue, inofensiva, doncs no comporta perill per a la salut humana ni per la dels animals de l’ecosistema urbà.

El mosquit Aedes aegypti pot ser combatut col·locant “borra” de cafè (residus del cafè) als recipients de col·lectors d’aigua, als testos de cossiols de plantes, etc. Qui va descobrir aquest efecte anti-Aedes de la “borra” del cafè fou una científica de Sao Paulo, la biòloga Alessandra Laranja, de l’Institut de Biociències, Lletres i Ciències Exactes de la Universitat Estatal de Sao Paulo, campus de Sao José do Rio Preto, durant la investigació de la seva tesi, orientada per la professora Hermione Bicudo.

La “borra” de cafè, produïda diàriament a pràcticament totes les cases, té un cost zero. L’únic treball és el de col·locar-la a l’aigua o escampar-la sobre el sòl del jardí. Les proves realitzades en laboratori comprovaren que la “borra” de cafè és una arma molt eficient contra el mosquit transmissor del dengue. Impedeix la posta i quan aquesta es produeix, impedeix el desenvolupament dels ous d’aquest mosquit.

L’estudi demostrà científicament, que, en quantitats adequades, els restes del cafè bloqueja el desenvolupament de la larva d’Aedes aegypti. Sembla una panacea, però no destaca la biòloga: els residus del cafè poden revolucionar la lluita contra aquest insecte, convertint-se en una poderosa arma contra la malaltia. La novetat assoleix major importància en el moment en què al Brasil, ja assolat per dengues de dos tipus 1 i 2, es prepara per el creixement de dengue tipus 3, serotip més lligat a la forma hemorràgica, altament letal.

Els especialistes en salut pública, entre ells els metges sanitaris, estan saludant la descoberta d’Alessandra Laranja, ja que a més de l’amenaça del dengue 3, amb possibilitat de succeir degut a les fortes pluges d’aquest estiu, sorgeix una altra amenaça, que prové de l’exterior, el dengue tipus 4. Conforme explica la biòloga, 500 micrograms de cafeïna de residus de cafè per mil·límetre d’aigua bloquegen el desenvolupament de la larva en el segon dels seus quatre estadis o redueix el temps de vida dels mosquits adults.

En el seu estudi ella demostrà que la cafeïna de restes de cafè altera les fases responsables de processos fisiològics fonamentals com el metabolisme hormonal i de reproducció, podent ser aquesta la causa dels efectes verificats sobre les larves i l’insecte adult.

La solució amb cafeïna pot ser substituïda per dues culleres de sopa de restes de cafè per cada mig tassó d’aigua, cosa que facilita el seu ús per la població de renda baixa. La solució pot ser aplicada en plats que posam vora les plantes o en terra de terrasses, jardins i horts. Insecticida natural, serveix també com adob. Com Alessandra Laranja explica, l’Aedes es desenvolupa sobre una pel·lícula fina d’aigua que a vegades es forma sobre la terra dura dels jardins i horts. Es desenvolupa també en l’aigua dels bassiots i altres recipients d’aigua estancada (lates, garrafes, gomes, pneumàtics etc.)

"A borra não precisa ser diluída em água para ser usada" (Les restes de cafè no precisen esser diluïdes en aigua per a ser usades ) destaca la biòloga. Pot ser col·locada directament als recipients, ja que l’aigua del reg per a les plantes la diluirà posteriorment.

Organofosforats

Actualment el mètode més usat en el combat de l’Aedes aegypti és la dispersió d’insecticides organofosforats, altament tòxics per a persones, animals i plantes. La biòloga discrepa de la utilització d’aquests: “A borra de cafè, além de ter custo zero, näo é tóxica nem prejudica as plantas, podendo servir até como adubo” (Els residus del cafè, a més de tenir un cost zero, no és tòxica ni perjudica les plantes, podent servir també com adob). La investigació ja fou presentada a la Superintendència de Control d’Endèmies (Sucen) de l’Estat de Säo Paulo i a Vigilància Sanitària Federal. La Prefectura de Säo José do Rio Preto fou la pionera en la campanya de difussió de la informació sobre els residus del cafè com a verí contra l’Aedes. En aquest municipi s’està distribuint informació sobre l’ús de la “borra”.

Anestesiologia Brasil


El dengue, anomenat febre trencaossos en alguns països d'Amèrica Llatina, és una malaltia febril de començament sobtat, epidèmica i contagiosa d'origen víric. Es transmet als humans mitjançant la picada d'un mosquit Aedes aegypti i amb menor freqüència per el Aedes albopictus o mosquit tigre que estigui infectat.

Es caracteritza per febre i dolor intens en les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis linfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta.

Una forma més greu és el dengue hemorràgic, amb una baixada perillosa de les plaquetes, que pot arribar a ocasionar la mort, especialment als infants.

És freqüent en zones de la Índia, Sud-est Asiàtic, Centre i Amèrica del Sud, i Àfrica central i occidental. És causada per qualsevol dels quatre virus DONIN-1, DONIN-2, DONIN-3 o DONIN-4 que estan estretament relacionats.


Per a més informació:

· Jornal do commercio · Biblioteca Chico Mendes · Apromac ·

3 comentaris:

F. Mas i Castanyer ha dit...

Nosaltres en diem MARRO (pronunciat marru)

Joan Vicenç ha dit...

Moltes gràcies Francesc, havia d'haver començat per demanar-te ajuda a tu. Salut. JV.

Joan Salvadó ha dit...

Sembla que el marro pot tenir d'altres utilitats també: com a sistema relativament eficaç per barrar el pas als llimacs, i com adob superficial adequat per a determinats arbustos de fulla que prefereixen un substrat tirant a àcid.