Esbravar-se amb un arbre portant una arma a la ma
La simple passejada per Corbera ja produeix un plaer mal de descriure. De fet m’encanta aquest topònim, el fet de pronunciar-lo ja em produeix plaer. Estam al juny, i cosa insòl·lita, encara corre l’aigua pel torrent. Un deliciós i antic gual empedrat, i un cirerer de pastor empeltat de nesplera, bardisses de gavarrera estibades de flors blanques amaguen al busqueret de cap negre i al rossinyol bord.
Tota la contrada inspira tranquilitat, encara és lluny la rururbanització i el xaleteo, el silenci és arreu, només interromput pel pas freqüent dels avions.
El pont de Corbera va estar molts d’anys abandonat, hi anàrem fa uns anys a practicar el rappel. Amb el retorn del tren el pont va retornar al seu ús inicial. Jo el coneixia de forma errònia com el pont de son Costa, nom d’una possessió pròxima.
I a prop del pont, son Tri, i ben aferrat, prenent un bocí del camí, un magnífic lledoner. Quan m’acostava per palpar l’escorça, vaig observar una pell estranya. Distribuïts de forma heterogènia sobre la pell, uns petits cràters circulars. Acostant el nas un poc, vaig endevinar què havia provocat aquell disseny. Dins alguns d’aquests cràters encara es conservaven, ben incrustats, perdigons de plom que vingueren d’un dispar d’un cartutxo de caça. La ferida havia estat curada i aïllada, però quedaven les cicatrius circulars per vergonya de l’autor.
La llei de caça marca unes franges de seguretat que són de 100 metres respecte a cases habitades i de 25 metres de camins. La proximitat dels diferents impactes dels perdigons indicava que el tir que va rebre aquest lledoner no s’havia “obert”, per tant el tir va ser fet de ben a prop a boca de canó. La direcció dels impactes m’indicava també que el tir havia estat fet des del mateix camí. El fet de tirar des d’un camí i a menys de 10 metres d’una casa habitada és una infracció doble en sí mateixa, però per mi el pitjor és la infracció moral de disparar contra un ésser viu indefens i que no tenia cap culpa de la mala jornada d’aquest insensible caçador.
Esbravar-se amb un arbre, d’aquesta manera tan covard, demostra curtor i mala bava.
Rafel Mas, Búger 2 de juny de 2010
Glossari:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada