divendres, 18 de juny de 2010

Flors enverinades



Per una feina ben feta sobre la flora de camps i camins

Esdevindreu amb mi que a Mallorca els espais verds públics són escassos, molt escassos. Dels monts comunals d'abans de les desamortitzacions espanyoles, passant als espais urbans de corrals i jardins oberts, de solars, de bocins d'horts i arbredes, de carrers i camins transitables, hem passat a una urbs cimentada, asfaltada, acaramullada de cotxes amb carrers i camins tancats on se'ns atorga el dret de caminar sempre que mirem endavant o enrere per por que no ens atropelli un cotxe. Pocs espais verds per a tanta gent. Així, els caus dels humans i també les muntanyes han esdevingut propietats privades on, en certes qüestions, cadascú hi pot fer el que vol. En el cas que ens ocupa, l'hortolà, l'empresari agrícola, el qui s'ha comprat un tros com a segona residència, tenen tot el dret si volen de fumigar les seves terres per eliminar la “mala herba”. És bo de conèixer si observam les herbes com a taques grogues, més tard grises, on haurien de ser verdes. Als carrers, camins, carreteres, autopistes i jardins públics els hi passa el mateix, encara que la decisió d'eliminar l'herba amb “males arts” la prenen autoritats tècniques o polítiques de l'administració pública. Per posar un exemple, en Miquel Nadal, conseller de camins i carreteres fins fa poc, però que hi va exercir durant anys, no va tenir mai cap inconvenient en que arreu de Mallorca es fumiguessin les voreres de carreteres i camins, prop del poble o en un espai natural protegit, prop d'horts o de vinyes, en època de nidificació o no... cap mania. I no és que no li xiulassin les orelles quan ens topàvem cada any amb la mateixa malifeta: el GOB fa anys va publicar un pòster fent referència a la necessitat de conservació de la flora i fauna de camps i camins antròpics. També s'han publicades cartes al director i articles diversos per denunciar aquesta pràctica.

La fumigació amb Roundoup, que és el producte que es sòl usar per aquest menester consisteix en primer lloc en realitzar una feina mal feta, lletja i fins i tot perillosa, feta amb cap estudi previ ni en cap previsió que pugui tenir en compte altres elements que la simple i dràstica eliminació per enverinament de la flora que s'atreveix a néixer a les vores dels camins. El manteniment o control de la vegetació silvestre o no a les voreres dels camins s'hauria de realitzar de forma humana, manual, selectiva, amb coneixement del que es fa i sobre què incideix l'acció. Això no vol dir que no es puguin emprar desbrossadores, motoret de serra, xapes, xerracs, estisores de podar etc., al contrari, cal utilitzar aquestes eines tan bones que ens aporta la ciència i que tant fa retre la feina. Aquesta pràctica de manteniment s'ha de portar a terme cada any i si pot ser per les mateixes persones: qui coneix, estima. D'aquesta manera les passejades, receptades o no pel metge, que es volen fer per aquests pocs indrets públics de què gaudim, es podrà realitzar amb molts beneficis afegits, perquè els operaris, capacitats per aquesta feina, hauran estat tan eficients com per deixar un fonoll (Foeniculum vulgare), unes flors de sant Joan (Hypericum perforatum), unes margalides (Chrysanthemum coronarium), uns lletsons (Sonchus oleraceus, S. Tenerrimus, S. asper), unes orquídies, bledes, borratges (Borago officinalis), cames-rotges (Cichorium intybus), llevamans (Calendula arvensis), Anèmones (Anemone coronraria) i moltes més, fins i tot batzers (Rubus ulmifolius), rosers silvestres (Rosa sempervirens), aranyoners (Prunus spinosa) i qualque servera (Sorbus domestica), tot depenent de l'indret biogeogràfic, amb la finalitat que hom descobreixi els habitants florístics del seu entorn, sovint agraïts en forma d'aroma, color, aliment o medicina pel cos i l'ànima.

A la vegada realitzaríem un acte de respecte envers els quatre caragols, abelles, papallones, poliols o ocells diversos amb qui compartir l'habitat en lloc d'enverinar-lo amb tanta meticulositat i inconsciència.

Joan Vicenç Lillo Colomar
7 de març de 2010






Fotos JV10

2 comentaris:

maybe ha dit...

I'm appreciate your writing style.Please keep on working hard.^^

Anònim ha dit...

Apreciat Joan Vicenç, partint de que estic d'acord amb tot el que has escrit i de que no existeix el concepte de 'mala herba' et comento hi ha exemples de bona gestió de l'herba vora carreteres o autovies, que son desbroçades periòdicament i que fins hi tot deixen qualque rodal d'alguna planta espontània més llenyosa. En l'estació humida pareixen prats i ara un rostoll uniforme que fins hi tot fa 'guapo'. Es vera que no caldria segar aquesta herba fins el capdamunt dels talussos, n'hi hauria prou amb una franja a la base i deixar crèixer la resta, que es consolidés la colonització de la botja de cuques, l'Antillis cytisoides, la cosiada, Globularia alypum o l'estepa blanca, Cistus albidus i després ja apareixeria qualque mata, ullastre i pi fins tenir una vegetació nativa que ve sola, que no costa un duro de mantenir i que consolida els talussos evitant l'erosió. El fotut és que aquest exemples es poden veure a molts llocs i al mateix temps a pocs km en una altre via de circulació sols veus la mort, la pobresa i la terra pelada per efecte de l'herbicida (que dit sigui de pas, tot i que 'legal' l’apliquen a lloure, sense cap mirament ni protecció pels operaris). Serà que hi ha empreses que mantenen les carreteres més o manco bé i altres no?.Serà que la gestió del manteniment la porta una mateixa administració insular? Serà que veure 'herba alta' per la 'gent' fa brut? Serà que no hi ha criteri o si qualcú en te no li fans cas o se’n afluixa...
Potser les teves paraules i explicacions de 'com i per què' han de traspassar el blog i arribar a qui ha de fer la feina...Que podem fer per que això passi?
Compte amb el meu suport.

Salvador Cañís