Aquest més de juny ha estat ben intens per l’amic Jaume, en “Sentes”. Després de mesos seguint les colles de milanes, identificant-ne els components de cada una d’aquestes parelles, observant els aports de material al niu, vigilant els dormidors, observant la presència de polls als nius i la seva mida...arriba la calor i la necessitat de pujar als pins, als nius de les milanes.
Aquesta bella au rapinyaire està en perill d’extinció a Balears. Les seves costums carronyaires i el seu esperit trescador fan d’ella un blanc fàcil per les esques enverinades que encara disseminen pels vedats alguns ignorants i insensibles. La idea de eliminar la salvatgina, considerada competidora i enemiga dels caçadors, fa que en el segle XXI encara s’estigui emprant aquest mètode que està tipificat com a delicte en el codi penal. Enguany són ja 6 les milanes mortes per culpa del verí, 3 adults(dos d'ells de 7 i 4 anys) i 3 polls d'uns 25 dies.
Entre 2000 i juny de 2010 s'han localitzat 64 exemplars morts, 32 d'ells enverinats (50%). Si es descompten els exemplars no analitzats (4 exs.) i els pendents d'anàlisi (8 exs.), el percentage puja fins al 61,5%. En el cas del exemplars analitzats, dels quals es coneix la causa de la mort (42 exs.), el percentage de milanes mortes per enverinament és del 76,2%. L'electrocució és la segona causa, amb 7 exemplars morts (el 16,6% dels 42 exs. amb causa coneguda).
Aquesta pràctica inhumana i salvatge pot enviar en orris la feinada feta per persones que pensen que això encara es pot salvar.
El seguiment de les milanes amb ràdio-emissors i emissors de GPS dóna molta d’informació dels comportaments de l’espècie però també ha permés trobar alguna d’aquestes aus enverinades a determinats vedats i això ha permés tancar-ne algún com el de Llucamet a Llucmajor, on moriren 2 milanes joves i una arpella, a més de altres rapinyaires que es varen tirotejar.
Podeu trobar un article ben interessant a: Es Busqueret [arxiu pdf 1.8Mb]
La col·locació d’aquests emissors es fa a exemplars adults però majoritàriament a exemplars joves que encara no han botat del niu. I per arribar als nius, l’anellador expert que és qui farà aquesta feina de forma incruenta, ha d’arribar junt amb un ajudant a peu d’arbre. Moltes de vegades aquests arbres estan a llocs inaccessibles de la muntanya i per arribar-hi és necessari fer una bona caminada camp a través.
En ser baix el pi, es revisa el material d’escalada i es cerca una bona branca on instalar-hi una corda. La pujada és fa amb material idoni, observant al màxim les mesures de seguretat. Una vegada a dalt de l’arbre, l’escalador s’assegura amb bagues d’ancoratge i procedeix a inspeccionar el niu. Els polls són baixats del niu amb molta cura, doncs són material extremadament fràgil, són el futur de l’espècie. I es procedeix a inspeccionar, quantificar i identificar les restes d’aliment presents al niu.
Una vegada que els polls són abaix és procedeix al seu marcatge. Una anella metàl·lica a una de les potes serà el seu carnet d’identitat de per vida. Unes bandes alars plàstiques fixades al patagi de l’au, permetran identificar a distància i durant llarg temps, fins a 6 anys, cada un dels aucells amb l’ajut de binocles o telescopi. Les bandes alars molt conspiqües seran integrades per l’aucell en el seu cos com una ploma més a la que tenir cura i mantenir en bones condicions. Finalment un arnes mantindrà un emissor fixat a l’esquena. Una petita càrrega de pocs grams que donarà informació vital de l’espècie i fins i tot en delatarà el lloc i circumstàncies en cas de la seva mort. Aquest emissor es posa amb molta cura, no impideix els moviments a l'aucell i va cosit de tal manera que al cap de cert temps, en desfer-se la darrera puntada, es desprèn i pot ser recuperat i reutilitzat. Una minúscula mostra de sang ens dirà quin és el sexe de cada poll i mitjançant una anàlisi genètica sabrem quin grau de consanguinitat tenim a l’illa.
Durant l’any 2009, es localitzaren 19 colles territorials de milana Milvus milvus. La productivitat va ser de 12 colles amb posta, 18 polls nascuts dels quals n’arribaren a volar 14. Es marcaren 13 polls amb emissors i marques alars i s’alliberaren 5 joves pel mètode de Hacking a les muntanyes d’Artà.
Enguany l’amic Jaume em va convidar a participar en el pla de recuperació de la milana, donant una ma i enfilant-me als arbres. Pensava que els berenars matiners i aquesta panxota m’ho impedirien...però aquí em teniu, encamellat als arbres com a dragó garriguer.
La pudor feresta que fa un niu de milana contrasta amb la magnífica vista que un te des d’alt del pi, el punt de referència des d’on s’observa el paisatge canvia totalment i no es correspon amb cap observatori abans conegut . El privilegi de ser a tan preciosa atalaia és indescriptible. Sentir el crit dels adults, una mica inquiets, rebotant pels penyals, eriça la pell a qualsevol.
Quan els polls estan marcats retornen al niu i aquí no ha passat res, comença una vida seguida amb cura pel “Gran Germà”. M’agradaria donar bones notícies però enguany la darrera ha estat un cas de verí a Santa Eugènia amb el resultat de una femella morta i els seus 3 pollets morts i la desaparició d’aquesta espècie com a nidificant en aquest municipi.
La feina i l'esforç que s'està fent des del GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) per salvar la milana és descomunal, malgrat les dificultats econòmiques per manca de finançament per part de l'administració, la Conselleria de Medi Ambient, que és qui te la competència i responsabilitat protegir aquesta espècie.
Vist com està el món i la crisi, vos he de confessar que en haver pujat a aquests pins milaners, m'he plantejat emular a Cosimo di Rondó a El baró rampant i quedar-m’hi a viure, potser el menú (rata descomposada) és el menys atractiu...
Informació sobre la milana: Gob Mallorca - Milana
Grup a Facebook contra els que enverinen les milanes:
Contra els cabrons que enverinen les milanes
Rafel Mas, Búger 22 de juny de 2010
Fotos: Jaume Adrover
Entrades
1 comentari:
Un excel·lent reportatge. Gràcies equip que salvau les milanes.
Publica un comentari a l'entrada