dimarts, 22 de juny de 2010

Els jardins de l'antic Patronat Ribas

Un futur pulmó del barri:
l'arborètum de l'IES Vall d'Hebron






Terrenys de l'IES Vall d'Hebron entre el passeig de la Vall d'Hebron i el carrer Natzaret on es proposa instal·lar un arborètum amb finalitats culturals i didàctiques

Possible futura entrada a l'arborètum pel carrer Natzaret

A principis dels anys 8o del segle passat, una regidora de l'Ajuntament de Barcelona, l'enyorada Mercè Sala, va dir, en una entrevista periodística, que els jardins del llavors antic Patronat Ribas (l'actual IES Vall d'Hebron) havien de ser un dels pulmons del districte.
Des de llavors aquests futurs jardins s'han anant empetitint amb la construcció d'una residència privada i de camps esportius de l'IES Vall d'Hebron. La resta, i especialment el terreny fronterer amb el carrer Natzaret, continua abandonat, en desús i sense una funció definida.
També a principis dels anys 80, un grup de professors de l'institut de batxillerat va fer un catàleg d'arbres dels solars del Patronat Ribas i va proposar: la plantació de nous arbres en la part frontal dels centres docents, la catalogació com a arbres d'interès local de dos exemplars destacats del solar (el pi pinyer i la washingtònia) i la utilització dels futurs jardins com a arborètum amb finalitats didàctiques i culturals.
D'aquests tres objectius de fa trenta anys, es pot dir que es van aconseguir la meitat. La plantació de lledoners en la part frontal de l'edifici ha estat relativament un èxit, malgrat que no s'han renovat els arbres morts de la zona fronterera amb el passeig de la Vall d'Hebron; dels dos exemplars d'arbres que es volien catalogar i protegir com a arbres d'interès local es va aconseguir catalogar el pi pinyer (l'actual pi que es troba actualment davant de la residència Azurimar, que malgrat la protecció d'estar catalogat va ser sotmès a una poda excessiva per construir la residència). La washingtònia que es trobava davant de les ruïnes del mas de darrere el Patronat Ribas, actualment desaparegut, no s'ha catalogat, però sobreviu orgullosa a una crema vandàlica. El projecte de fer un arborètum i un jardí d'escultures amb finalitats culturals i didàctiques en els solars va quedar mig oblidat.
Ara el Projecte d'Intervenció Integral dels barris de Sant Genis dels Agudells i Taxonera, presentat a la Llei de Barris el mes d'abril del 2010, proposa que el triangle format pel passeig de la Vall d'Hebron, el carrer Natzaret i l'IES Vall d'Hebron sigui una zona ajardinada de passeig per a bicicletes i vianants en el futur eix format pel carrer Arenys, la futura passarel·la per bicis i vianants sobre la Ronda de Dalt, i el carrer Natzaret.
En aquesta zona és on podria materialitzar-se el projecte d'arborètum i jardí d'escultures aprofitant la majoria d'espècies arbòries que actualment ja es troben i plantant espècies noves.
Un arborètum és simplement una col·lecció d'arbres vivents. És un projecte molt més modest i senzill que el d'un jardí botànic. En el món hi ha més de 1.800 jardins botànics distribuïts en 148 països. A Catalunya ja gaudim de dos jardins botànics: el Jardí Botànic Marimurtra a Blanes (La Selva) i el Jardí Botànic de Barcelona al Parc de Montjuïc.
Fer un jardí botànic és una tasca de dècades. El futur arborètum i jardí d'escultures del solar de l'IES Vall d'Hebron no seria un nou jardí botànic, ni necessitaria molt de temps per resultar d'utilitat. Potser podria portar el nom de la prematurament desapareguda Mercè Sala, veïna del barri i defensora del solar com a pulmó del barri.
L'arborètum podria tenir les principals espècies d'arbres dels carrers de la ciutat com es va fer quan es va urbanitzar la Diagonal entre Esplugues i la plaça de Francesc Macià.
Una de les finalitats d'aquest arborètum, a més de ser pulmó verd i frondós del barri, és ser un espai per a la biodiversitat dels arbres urbans, per a la seva conservació i estudi; un promotor del coneixement i innovació en el camp de la botànica urbana. I també un espai per acollir cultura, natura i patrimoni tant per les col·leccions d'arbres com per les possibles col·leccions artístiques que podria també tenir. Un arborètum, a diferència d'un jardí botànic, no és incompatible amb ser també un jardí amb escultures (cal dir que Sant Genís dels Agudells és probablement l'únic barri de tot Barcelona sense cap de les prop de dues mil escultures o peces artístiques en l'espai públic catalogades a Barcelona).
Actualment al barri només hi ha catalogats dues espècies d'arbres d'interès local, una d'elles, el pi pinyer de la residència Azurimar es trobaria a pocs metres de l'arborètum (l'altre és el pi blanc de l'església de Sant Genís). La washingtònia centenària i monumental, que mereix la catalogació, i podria estar en una de les entrades i formar part de l'arborètum. Històricament el barri va tenir un arbre monumental que va morir, el lledoner de can Caralleu, (l'actual Museu Palmero) que va donar nom a una zona del barri (carrer del Lledoner, plaça del Lledoner, jardí del Lledoner, placeta del Lledoner). La regidora del districte d'Horta-Guinardó ha demanat fa poc l'estudi i possible catalogació com a arbre d'interès local de l'exemplar de lledoner de tres branques que es troba a la plaça de Meguidó al costat de la Casa Groga.
Aquest arborètum i jardí d'escultures situat en els solars d'un dels grans instituts d'educació secundària de la ciutat podria ser un promotor d'educació, de convivència i de qualitat de vida en matèria de medi ambient urbà i sostenibilitat. Aquest espai verd urbà podria ser també un instrument per facilitar la divulgació i la difusió de la botànica i la seva implicació en el medi ambient i el paisatge dels barris. Amb el temps, podria ser un signe d'identitat del barri i un element de referència del districte.
Pere de la Fuente i Collell

· Article publicat a Sant Genís dels Agudells el 21.06.2010

1 comentari:

Pere de la Fuente i Collell ha dit...

Moltes gràcies per difondre l'articlet sobre el futur arborètum.
El passat dimecres, 30 de juny del 2010, la vocalia de Cultura de l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells en una reunió a la seu del Districte d'Horta-Guinardó va presentar la seva demanda d'iniciar "la planificació del jardí previst als solars de l'Antic Patronat Ribas i la seva realització com a arborètum amb finalitats culturals i didàctiques i com parc d'escultures de l'únic barri del districte d'Horta Guinardó i, probablement, de tot Barcelona amb cap de les prop de dues mil escultures públiques catalogades a la ciutat de Barcelona".